Fa 3 dissabtes estava a la Biblioteca del poble on visc. A la primera sala hi ha molts diaris i màquina de cafe. El dissabte coincideix amb el mercat i alguns homes aprofiten per llegir el diari, no se si ho fan mentre les dones estan comprant al mercat, encara no he investigat sobre el tema. La biblioteca, obro parentesi, era un mercat de grà bastant important a la zona, una zona de pass entre Alemania, Suissa i Austria. Els clients habituals d'aquest mercat de grà eren els Suissos que per tenir poques zones per conrear -lo i no gaire bona climatologia l'havien de comprar allà. Els preus eren alts fins que es va construïr un tunel de més de 10 quilometres per arribar a Innsbruck i aleshores els suissos varen tenir accés als mercats de grà que hi havien a Hongria, fet que va fer baixar els preus. Això va tenir dues conseqüencies: durant un temps va contribuïr a que al poble entressin diners amb els quals es varen desenvolupar altres industries i es convertis en una ciutat aburgesada i l'altre, que els Suissos encara ara s'estan venjant i tenen uns preus que fan de frontera natural i impedeixen anar a visitar el pais. Tanco el parentesi.
Estava a la Biblioteca aquesta i vaig sentrir parlar castellà a dos nens i de seguida els hi vaig preguntar d'on eren. "Españoles!" varen dir, "si pero de donde, España es muy grande", "de Pamplona", "Ah, Bascos?", "No! Navarros". Els hi vaig dir que jo era de Barcelona i desitjar un bon dia. Es va acabar aqui, no hi havia gaire cosa mes a dir.
Ahir vaig anar a comprar al super del costat de casa i a la cua de sobte em trobo a un dels nens amb la mare. Saludo a la mare i li explico que els vaig veure a la Biblioteca. I la mare em parla amb accent argentí.... varem estar força estona parlant. La seva mare és alemana amb passaport aleman i el seu pare d'origen rus, pero el rus no el parlava. Havien marxat d'Argentina feia 8 anys perque allà augmentava la violència i ja els havien robat un parell de vegades. Argentina diuen que pinta malament. Varen anar a Pamplona i s´hi varen estar 8 anys. Quan les coses anaven empitjorant i veien que allo els hi recordava Argentina, varen agafar els 3 nens i es varen plantar aquí. Varen llogar una casa d'estiu i ella va trobar una feineta. Ell fa les tasques de la casa perque (encara) no parla aleman. Els 3 nens matriculats a l'escola que és quasi gratuita. Varen anar a la oficina de l'ajuntament amb el passaport aleman i va dir que tenia 3 nens, que cobrava lo just per pagar el pis i que no podia tirar endavant i que li diguessin que havia de fer. Li han assignat un pis social de manera indefinida. I ara ja fa 3 mesos que estan aquí intentant aterrar i sembla que estaven contents del canvi.
Pepe vente a Alemania!
Assaig sobre la paciència i la mort
Com que escriure el blog és un acte de creativitat, un dels proposits del 2014 és potenciar aquesta creativitat. Un altre dels objectius és intentar coneixer una persona nova per setmana. Quan es viu a l'estranger és la única manera d'intentar ampliar els cercles socials.
Al restaurant on vaig a dinar normalment quant treballo té dos menjadors, un gran i un petit amb només quatre taules i més tranquil, com que arribo d'hora sempre pregunto a les cambreres si puc passar al petit, sempre agafo a la matiexa taula mentre espero que la gent vagi arribant. La cambrera, d'origen rumanes però de la zona que parlen hungares, pregunta que vull menjar però ja sap que sempre agafo el menu sense carn. Ultimament intento menjar poca carn, no per cap motiu per lluitar per la protecció dels animals, si no perque penso que els animals estan dopats amb antibiotics perque no es morin d'un encostipat i no perdre la facturació per culpa d'un sarrampio o varicela porcina.
Aquest divendres vaig seure com sempre a la petita taula per dues persones però amb suficient espai per llegir el diari. Va arribar la cambrera per servir un petit caldo que només el serveixen els divendres però el segon plat no acabava d'arribar mai, vaig estar quasi una hora esperant. El motiu del caos és que al menjador gran s'havia presentat un grup de 20 persones sense reservar i feien una gran festa amb molt de soroll i alegria. Era un enterrament. Aquí a Almenia, i a Austria també, després d'un enterrament la gent va al restaurant a menjar junts i tots sembla que gaudeixen d'aquesta trobada. L'absent, és a dir el mort, potser havia mort d'una llarga malaltia que havia sofert amb paciència l'arribada del seu final. Ara ja no li feia falta la paciència. En el meu cas, en condicions normals m'hagues posat nervios, esperant una hora sense menjar, però no va ser així. Aquí alemania també hi altres tradicions, l'altre és que quan vas a dinar i veus una taula que hi ha un lloc lliure pots preguntar i seure, és igual si estas sol en una taula petita o amb la parella en una taula de quatre, si hi ha un lloc buit pots seure i compartir taula, sempre i es clar que les altres taules estiguin ocupades. Així que el divendres va seure un home i vaig aprofitar per complir dos objectius, practicar l'alemany i coneixer a gent nova. Varem començar a parlar i així va passar l'estona. Em va explicar que anava amb Rayanair a jugar al golf a prop de València i varem parlar dels avions, del fred, li vaig mencionar el tema catalunya però els alemans els hi costa i no ho acaben d'entendre. També em va dir que estava al sector del metall i que com tenia una altre hobby/feina de donar classes a adults s'havia comprat un Mac perquè podia fer millor les presentacions, etc, etc, etc.. I així va anar passant el temps fins que al final li vaig dir que ja feia més d'una hora que esperavem i que no volia esperar més. A l'home també li va semblar bé i va ser ell el que primer es va aixecar i varem anar a buscar la cambrera per dir-li que no esperavem més i que marxavem. Tot va ser molt fàcil, sense nervis. Sol m'hauria costat més fer tot això. Però tal com va anar, l'espera no es va fer llarga i el comiat no va ser difícil. Potser al revés del que li havia passat al mort. Li vaig desitjar a la cambrera que tingues un bon dia i vaig tornar a la feina sense dinar i passar una altra prova de paciència estomacal.
Al restaurant on vaig a dinar normalment quant treballo té dos menjadors, un gran i un petit amb només quatre taules i més tranquil, com que arribo d'hora sempre pregunto a les cambreres si puc passar al petit, sempre agafo a la matiexa taula mentre espero que la gent vagi arribant. La cambrera, d'origen rumanes però de la zona que parlen hungares, pregunta que vull menjar però ja sap que sempre agafo el menu sense carn. Ultimament intento menjar poca carn, no per cap motiu per lluitar per la protecció dels animals, si no perque penso que els animals estan dopats amb antibiotics perque no es morin d'un encostipat i no perdre la facturació per culpa d'un sarrampio o varicela porcina.
Aquest divendres vaig seure com sempre a la petita taula per dues persones però amb suficient espai per llegir el diari. Va arribar la cambrera per servir un petit caldo que només el serveixen els divendres però el segon plat no acabava d'arribar mai, vaig estar quasi una hora esperant. El motiu del caos és que al menjador gran s'havia presentat un grup de 20 persones sense reservar i feien una gran festa amb molt de soroll i alegria. Era un enterrament. Aquí a Almenia, i a Austria també, després d'un enterrament la gent va al restaurant a menjar junts i tots sembla que gaudeixen d'aquesta trobada. L'absent, és a dir el mort, potser havia mort d'una llarga malaltia que havia sofert amb paciència l'arribada del seu final. Ara ja no li feia falta la paciència. En el meu cas, en condicions normals m'hagues posat nervios, esperant una hora sense menjar, però no va ser així. Aquí alemania també hi altres tradicions, l'altre és que quan vas a dinar i veus una taula que hi ha un lloc lliure pots preguntar i seure, és igual si estas sol en una taula petita o amb la parella en una taula de quatre, si hi ha un lloc buit pots seure i compartir taula, sempre i es clar que les altres taules estiguin ocupades. Així que el divendres va seure un home i vaig aprofitar per complir dos objectius, practicar l'alemany i coneixer a gent nova. Varem començar a parlar i així va passar l'estona. Em va explicar que anava amb Rayanair a jugar al golf a prop de València i varem parlar dels avions, del fred, li vaig mencionar el tema catalunya però els alemans els hi costa i no ho acaben d'entendre. També em va dir que estava al sector del metall i que com tenia una altre hobby/feina de donar classes a adults s'havia comprat un Mac perquè podia fer millor les presentacions, etc, etc, etc.. I així va anar passant el temps fins que al final li vaig dir que ja feia més d'una hora que esperavem i que no volia esperar més. A l'home també li va semblar bé i va ser ell el que primer es va aixecar i varem anar a buscar la cambrera per dir-li que no esperavem més i que marxavem. Tot va ser molt fàcil, sense nervis. Sol m'hauria costat més fer tot això. Però tal com va anar, l'espera no es va fer llarga i el comiat no va ser difícil. Potser al revés del que li havia passat al mort. Li vaig desitjar a la cambrera que tingues un bon dia i vaig tornar a la feina sense dinar i passar una altra prova de paciència estomacal.
Quan varen sortir els primers telefons mòbils era esceptic. Els primers que disposaven d'un mòbil teninen un punt de xuleria elitista. Passats els anys el us del mòbil s'ha popularitzat. El mes passat a cami entre Austria i Alemania per canvi de feina vaig arribar a tenir tres (3) telefons. Un d'Austria, un d'Alemania i el de Barcelona. Tots ells telefons mòbils, fa anys que ja no tinc telèfon fixe.
Amb facebook ha passat algo semblant. Primer quan va sortir va ser la curiositat. Després d'un temps em vaig donar de baixa perque no aportava valor afegit. Pero al cap d'uns anys en un Festival de Tango a Moscou vaig fer varis contactes del ball que no volia perdre i fins aleshores he continuat fent servir el facebook orientat només al ball. Els contactes que he anat fent per la zona on visc (tant de salsa com de tango) van ampliant la meva llista de contactes del facebook. I el que és més interessant és que cada club o festival de ball crea un "event" a facebook i hi ha lo possibilitat de veure qui hi va. De tal manera que pots estar informat d'aquestes activitats perque veus els teus contactes que es van apuntan't. I per la gent que s'apunta pots predir de si val la pena anar-hi o no.
Pel que fa al What's up, també ho vaig provar però no m'acaba de convencer.
I el twiter pot estar bé perque és com un blog minimalista però de moment em fa mandra encara que algun dia potser em donare d'alta.
I algun dia potser hem comprare un telefon modern per poder accedir a internet desde qualsevol lloc amb WIFI i programar/improvitzar la ruta de vacances sobre la marxa.
(m'ha fet mandra passar per el corrector o sigui que trobareu faltes d'ortografia)
Amb facebook ha passat algo semblant. Primer quan va sortir va ser la curiositat. Després d'un temps em vaig donar de baixa perque no aportava valor afegit. Pero al cap d'uns anys en un Festival de Tango a Moscou vaig fer varis contactes del ball que no volia perdre i fins aleshores he continuat fent servir el facebook orientat només al ball. Els contactes que he anat fent per la zona on visc (tant de salsa com de tango) van ampliant la meva llista de contactes del facebook. I el que és més interessant és que cada club o festival de ball crea un "event" a facebook i hi ha lo possibilitat de veure qui hi va. De tal manera que pots estar informat d'aquestes activitats perque veus els teus contactes que es van apuntan't. I per la gent que s'apunta pots predir de si val la pena anar-hi o no.
Pel que fa al What's up, també ho vaig provar però no m'acaba de convencer.
I el twiter pot estar bé perque és com un blog minimalista però de moment em fa mandra encara que algun dia potser em donare d'alta.
I algun dia potser hem comprare un telefon modern per poder accedir a internet desde qualsevol lloc amb WIFI i programar/improvitzar la ruta de vacances sobre la marxa.
(m'ha fet mandra passar per el corrector o sigui que trobareu faltes d'ortografia)
L'Aquila, espectacular
Acabo d'arribar de 3 dies de Festival de Tango a L'Aquila (Italia). Vaig arribar al migdia i com que tenia gana
vaig deixar les coses a l'Hotel i seguir les indicacions per arribar al centre de la ciutat. La primera impresió va ser de sorpresa. No hi havia cap restaurant, no hi havia ningu era una ciutat fantasma on vaig contar fins a 6 Jeeps militars vigilant no se que i tots els edificis apuntalats com si hagues patit un bombardeig. Els edificis que no es podien apuntalar era perque havia caigut la paret i es veia directament els menjadors que havien quedat al descobert. Era una barreja de ciutat bombardejada i Txernobil on tota la població havia hagut de marxar d'un dia per l'altre.
Despres vaig indagar i descobrir que a L'Aquila va patir ara fa 4 anys un terratremol que varen morir
308 persones, 70.000 persones desplaçades a altres ciutats i gent que debia morir de pena anys mes tard. Una noia em va explicar que el seu oncle va morir, una altra que va viure 6 mesos en tendes. Les ultimes noticies es que s'han acabat els diners per la
reconstruccio. Hi ha alguns obrers treballant pero no s'avança amb la reconstruccio.
Al
cap de 2 dies vaig cansar-me del lloc i del Festival. Masses italians, pocs estrangers, masses noies baixetes que anaven en grup, etc, etc, etc. El Tango a Italia és un error. També va ploure i la ciutat ja estava tota vista. Aixi que vaig marxiar un dia abans de lo previst i vaig anar cap a
Roma. Vaig estar tot el dia caminant per la ciutat. Es un parc tematic ple de turistes. Els italians son fidels als
topics. Funcionaris, caotics, xerraires, etc, etc.. El que mes hem va agradar varen ser els carrers petits de la ciutat. La ciutat santa ni m'hi vaig apropar. Trobo Roma una ciutat decadent que viu del turisme, la industria ja
només queda al nord d'Italia. Per molt creatius, religiosos i/o mafiosos
que puguin ser, tampoc s'en salvaran d'aquesta cirsi.
umweltverträglich
Ara ja fa 2 mesos que estic estudiant Organització Industrial en alemany. De moment intensament, aquí a l'hivern es una bona epoca per estudiar...i també esquiar una miqueta.
Avui estava estudiant un capitol de Producció. Tinc una llibreta format DIN-A-5 on apunto les paraules que tinc dubtes amb la seva traducció. Estava escrivint aquesta paraula quan el maleït boligraf s'ha mort, ha deixat de funcionar. Es un boligraf de la feina, els tenim en caixes grans i quan s'acaba el llences i fas servir un altre. Per sort i amb previsió tenia 5 boligrafs més a casa procedents de la feina. A la hora de llençar el boli m'ha fet pena. He pensat que havien estat moltes hores d'apunts. També he pensat que es podria haver arribat a un altre final només canviant la mina. Pero no, havia de llençar tot el boli perque a la feina no hi ha mines de recanvi. Es millor fabricar molts boligrafs amb el corresponent consum de plàstic, energia i altres meteries primeres que aplicar la tecnica dels recanvis de mines. Senyal que la crisi encara no és profunda...
He agafat el nou boligraf i he acabat d´escriure la paraula i tot seguit he apuntat la traducció al costat: "umweltverträglich: compatible amb el medi ambient, ecològic".
Aquestes casualitats després de 9 pàgines de paraules son el que ara es diuen sincronicitats. (exercici per al lector: buscar la paraula "sincronicitat" al google).
Avui estava estudiant un capitol de Producció. Tinc una llibreta format DIN-A-5 on apunto les paraules que tinc dubtes amb la seva traducció. Estava escrivint aquesta paraula quan el maleït boligraf s'ha mort, ha deixat de funcionar. Es un boligraf de la feina, els tenim en caixes grans i quan s'acaba el llences i fas servir un altre. Per sort i amb previsió tenia 5 boligrafs més a casa procedents de la feina. A la hora de llençar el boli m'ha fet pena. He pensat que havien estat moltes hores d'apunts. També he pensat que es podria haver arribat a un altre final només canviant la mina. Pero no, havia de llençar tot el boli perque a la feina no hi ha mines de recanvi. Es millor fabricar molts boligrafs amb el corresponent consum de plàstic, energia i altres meteries primeres que aplicar la tecnica dels recanvis de mines. Senyal que la crisi encara no és profunda...
He agafat el nou boligraf i he acabat d´escriure la paraula i tot seguit he apuntat la traducció al costat: "umweltverträglich: compatible amb el medi ambient, ecològic".
Aquestes casualitats després de 9 pàgines de paraules son el que ara es diuen sincronicitats. (exercici per al lector: buscar la paraula "sincronicitat" al google).
Croniques de Budapest
Seguint la tradició iniciada l'any passat de publicar la foto del cotxe nevat, aquesta es la foto de com he trobat el cotxe que vaig dexiar a l'aeroport de Memmingen després de passar 4 dies a Budapest:
Budapest està bé encara que no és tan espectacular com em pensava. Molt de trafic i soroll i poques cafeteries agradables per seure i passar unes hores per descansar.
Vaig anar a ballar tango tres nits i vaig trobar a 2 hongareses que vaig coneixer fa 3 anys al festival de Tango de Sitges i a una profe de tango israeliana que la seva mare va neixer a Siberia i el seu pare és Argenti i ara fa 2 anys que viu a Budapest i dona classes de tango. No parlava res d'hongares, tot en anglès. Budapest hi ha bastant de turisme. Te molts edificis antics senyorials que podria recordar una mica Buenos Aires en el sentit que te aquests edificis molt macos d'epoques daurades que varen tenir però que defineixen pas el moment actual.
Les tres nits de Tango vaig ballar amb una mig alemana (del nord) i hongaresa. També havia estudiat rus i sempre parlavem en rus. Ara feia dos anys que vivia a Viena amb el seu marit (que no el vaig veure) i era interesant parlar i veure altres aportacions sobre la cultura austriaca. Va dir que de la mateixa manera que els argentins eren italians que parlaven castella, els austriacs eren italians que parlaven aleman i comentava que parlaven molt i no deien res. Va coincidir amb mi que eren molt correctes i amables, i que quedar amb ells era més complicat perque convidaven pero no saps mai si és de veritat. Aixo amb els alemans no passa. Jo ja he tingut varies experiencies/decepcions sobre aquest tema.
(obro parentesi per detallar alguna experiencia: una noia de la feina (casada i amb nen) que algun cop la he vist fent footing i parlant amb ella sempre m'anima a que faci footing i que quedem algun dia per anar a correr. Després de fer l'esforç de començar a correr, la vaig trucar per quedar i la vaig avisar que aniria una mica més a poc a poc. Em va respondre que cap problema que ella vindria a correr amb el cotxet i el nen petit. No la he tornat a trucar.
Al menjador també m'ha passat de parlar amb una noia i dir que de tant en tant feia excursions amb amics i ja m'avisaria. Ha passat l'estiu i res. Un altre noi també em va dir per anar a sopar perque estava estudiant una carrera que jo també vull començar i em comentaria com li anava això d'estuidar a distancia. Res. Almenys va dir que una setmana no li anava bé. Però no s'ha tornat a parlar del tema.
I altres experiencies que no cal comentar...
En canvi he quedat per anar a ballar (per separat) amb 4 noies i casualment 3 eren alemanes i una austriaca que vol emigrar a Nova York.
O sigui que mes o menys ja veieu com son els austriacs/ques. Tanco parentesi)
A Budapest vaig anar a dos dels llocs que son reclams turistics: Els banys termals. Un estava ple de turistes i m'ho vaig passar bé. Anava donant voltes seient en diferents piscines i intentar interacutar. Vaig parlar amb una brasilenya que feia un any que estudiava a italia, i diu que a italia per feina també està fatal. A la sauna hi havia una familia d'ukranians que tambe vaig aprofitar per dir quatre coses. Però lo millor va ser la piscina descoberta d'aigua calenta.
Estava a punt de marxar quan es va apropar una parella joveneta que parlaven del seu futur en alemany. En comptes de marxar vaig fer veure que canviava de posició i vaig parar l'orella. Ella era de Hamburg que havia anat a estudiar a Viena i havia trobat novio Vienes. Intentava convencer al noi d'anar a viure a Hamburg o Berlin, ell no ho veia clar i no el veia gaire convençut. Ella es queixava que els austriacs eren una mica hipocrites. Va ser una llarga conversa i interessant, sobretot veure les diferencies culturals en una conversa thermal.
L'ultim dia va ser de descans. Vaig llevar-me tard i a les 6 de la tarda em vaig posar a dormir. Em vaig llevar a les 10 per fer la maleta i tornar a dormir fins a les 3 del matí que m'he llevat per agafar l'avio a les 6 del mati i anar a treballar (o a fer acte de presencia a la oficina). He posat una rentadora al migdia i he desfet i fet la maleta perque dema marxo a Karlsruhe de visita familiar. Al vespre he fet la classe particular de rus amb la bielorussa que estudia piano i ara estic escrivint el blog i haure d'acabar de fer la maleta. No és que sigui un crack gestionant el temps, és que he plegat a les 4 de la tarda de treballar, com ho faig habitualment....
Després de la visita familiar hi ha un Tango Marathon que és millor que un festival de Tango perque no només hi ha ball a la nit és també durant tot el dia. Aquest és el programa:
Friday 2 Nov, 2012
12:00 h: check-in starting
16:00 - 19:00 h: warm-up dancing with DJ Katja & LaPalina
19:00 - 21:00 h: dinner*
21:00 - 05:00 h: dancing with DJ Stefan OK
Saturday 3 Nov, 2012
12:00 - 19:00 h: breakfast/brunch and matinee dancing with DJ James Bates
19:00 - 21:00 h: dinner*
21:00 - 01:00 h: dancing with DJ-duo Age & Sebastián
01:00 - 05:00 h: dancing with DJ Aljoscha Bukowski
Sunday 4 Nov, 2012
12:00 - 17:00 h: breakfast/brunch and dancing with DJ Isabella & Jaro
17:00 h:say goodbye ... have a safe trip back home.
i ara tanco l'ordinador que em sembla que m'esta sortint el cansament....
Budapest està bé encara que no és tan espectacular com em pensava. Molt de trafic i soroll i poques cafeteries agradables per seure i passar unes hores per descansar.
Vaig anar a ballar tango tres nits i vaig trobar a 2 hongareses que vaig coneixer fa 3 anys al festival de Tango de Sitges i a una profe de tango israeliana que la seva mare va neixer a Siberia i el seu pare és Argenti i ara fa 2 anys que viu a Budapest i dona classes de tango. No parlava res d'hongares, tot en anglès. Budapest hi ha bastant de turisme. Te molts edificis antics senyorials que podria recordar una mica Buenos Aires en el sentit que te aquests edificis molt macos d'epoques daurades que varen tenir però que defineixen pas el moment actual.
Les tres nits de Tango vaig ballar amb una mig alemana (del nord) i hongaresa. També havia estudiat rus i sempre parlavem en rus. Ara feia dos anys que vivia a Viena amb el seu marit (que no el vaig veure) i era interesant parlar i veure altres aportacions sobre la cultura austriaca. Va dir que de la mateixa manera que els argentins eren italians que parlaven castella, els austriacs eren italians que parlaven aleman i comentava que parlaven molt i no deien res. Va coincidir amb mi que eren molt correctes i amables, i que quedar amb ells era més complicat perque convidaven pero no saps mai si és de veritat. Aixo amb els alemans no passa. Jo ja he tingut varies experiencies/decepcions sobre aquest tema.
(obro parentesi per detallar alguna experiencia: una noia de la feina (casada i amb nen) que algun cop la he vist fent footing i parlant amb ella sempre m'anima a que faci footing i que quedem algun dia per anar a correr. Després de fer l'esforç de començar a correr, la vaig trucar per quedar i la vaig avisar que aniria una mica més a poc a poc. Em va respondre que cap problema que ella vindria a correr amb el cotxet i el nen petit. No la he tornat a trucar.
Al menjador també m'ha passat de parlar amb una noia i dir que de tant en tant feia excursions amb amics i ja m'avisaria. Ha passat l'estiu i res. Un altre noi també em va dir per anar a sopar perque estava estudiant una carrera que jo també vull començar i em comentaria com li anava això d'estuidar a distancia. Res. Almenys va dir que una setmana no li anava bé. Però no s'ha tornat a parlar del tema.
I altres experiencies que no cal comentar...
En canvi he quedat per anar a ballar (per separat) amb 4 noies i casualment 3 eren alemanes i una austriaca que vol emigrar a Nova York.
O sigui que mes o menys ja veieu com son els austriacs/ques. Tanco parentesi)
A Budapest vaig anar a dos dels llocs que son reclams turistics: Els banys termals. Un estava ple de turistes i m'ho vaig passar bé. Anava donant voltes seient en diferents piscines i intentar interacutar. Vaig parlar amb una brasilenya que feia un any que estudiava a italia, i diu que a italia per feina també està fatal. A la sauna hi havia una familia d'ukranians que tambe vaig aprofitar per dir quatre coses. Però lo millor va ser la piscina descoberta d'aigua calenta.
Estava a punt de marxar quan es va apropar una parella joveneta que parlaven del seu futur en alemany. En comptes de marxar vaig fer veure que canviava de posició i vaig parar l'orella. Ella era de Hamburg que havia anat a estudiar a Viena i havia trobat novio Vienes. Intentava convencer al noi d'anar a viure a Hamburg o Berlin, ell no ho veia clar i no el veia gaire convençut. Ella es queixava que els austriacs eren una mica hipocrites. Va ser una llarga conversa i interessant, sobretot veure les diferencies culturals en una conversa thermal.
L'ultim dia va ser de descans. Vaig llevar-me tard i a les 6 de la tarda em vaig posar a dormir. Em vaig llevar a les 10 per fer la maleta i tornar a dormir fins a les 3 del matí que m'he llevat per agafar l'avio a les 6 del mati i anar a treballar (o a fer acte de presencia a la oficina). He posat una rentadora al migdia i he desfet i fet la maleta perque dema marxo a Karlsruhe de visita familiar. Al vespre he fet la classe particular de rus amb la bielorussa que estudia piano i ara estic escrivint el blog i haure d'acabar de fer la maleta. No és que sigui un crack gestionant el temps, és que he plegat a les 4 de la tarda de treballar, com ho faig habitualment....
Després de la visita familiar hi ha un Tango Marathon que és millor que un festival de Tango perque no només hi ha ball a la nit és també durant tot el dia. Aquest és el programa:
Friday 2 Nov, 2012
12:00 h: check-in starting
16:00 - 19:00 h: warm-up dancing with DJ Katja & LaPalina
19:00 - 21:00 h: dinner*
21:00 - 05:00 h: dancing with DJ Stefan OK
Saturday 3 Nov, 2012
12:00 - 19:00 h: breakfast/brunch and matinee dancing with DJ James Bates
19:00 - 21:00 h: dinner*
21:00 - 01:00 h: dancing with DJ-duo Age & Sebastián
01:00 - 05:00 h: dancing with DJ Aljoscha Bukowski
Sunday 4 Nov, 2012
12:00 - 17:00 h: breakfast/brunch and dancing with DJ Isabella & Jaro
17:00 h:say goodbye ... have a safe trip back home.
i ara tanco l'ordinador que em sembla que m'esta sortint el cansament....
Més pel.licules
Acabo d´arribar a Wuppertal per un Festival de Tango. Estic en un cafe internet a les 10 del matí mirant mails i llegint diaris. I rebo una trucada al telefon austriac. Es una noia parlant aleman amb fort accent del sud explicant-me que esta fent un trasllat i que vol un seguro pel continent del pis. Li pregunto quin es el seu idioma matern i diu castella. Li dic que ho torni a explicar que jo soc de barcelona i aleshores m´ho explica en catala. S´ha sorpres que parles catala un teoric venedor de seguros (jo). Continuo sense entendre res. Ella viu al nord de Munich des de fa 5 mesos amb un idoma aleman molt pobre i un amic grec li ha donat el meu telefont dient-li que jo faig seguros. He intentat esbrinar que ha passat o d´on ha tret el numero pero no ho he aconseguit. Es molt estrany, com pot ser que l´amic grec s´hagi equivocat de numero i de prefixe de pais.... estrany...
Ahir vaig anar a sopar a Munich i en plena octoberfest hi havia molta gent amb el traje tipic bavares, molta més que quan jo vaig anar-hi per ultim cop. He agafat el tren a les 3 del mati per venir aqui i a la estacio hi havia 3 bascos menjant un pollastre a un xiringuito. Eren bascos per les boines que portaven. Aixi que m´he apropat i he conversat amb ells. Tambe eren independentistes bascos i ens desitjaven sort als catalans.
Ahir al sopar de catalans que viuen a Munich el tema independencia tambe estava sobre la taula i tothom estava esperancsat i content. El diaris alemans en parlen sovint pero a aquests els hi costara acabar-ho d´entendre. Pero al final és un tema que dependra de el que vulguin els catalans.
visca catatalunya lliur
Ahir vaig anar a sopar a Munich i en plena octoberfest hi havia molta gent amb el traje tipic bavares, molta més que quan jo vaig anar-hi per ultim cop. He agafat el tren a les 3 del mati per venir aqui i a la estacio hi havia 3 bascos menjant un pollastre a un xiringuito. Eren bascos per les boines que portaven. Aixi que m´he apropat i he conversat amb ells. Tambe eren independentistes bascos i ens desitjaven sort als catalans.
Ahir al sopar de catalans que viuen a Munich el tema independencia tambe estava sobre la taula i tothom estava esperancsat i content. El diaris alemans en parlen sovint pero a aquests els hi costara acabar-ho d´entendre. Pero al final és un tema que dependra de el que vulguin els catalans.
visca catatalunya lliur
Cap de setmana de Pel·licula sense engegar la tele
El divendres al vespre vaig començar una mica cançat. El aculmulat d'hores mensuals era negatiu, el divendres volia plegar com sempre a les 12:00 i era final de mes. Els últims 3 dies vaig començar a treballar a les 6:30 del matí per recuperar hores i divendres a les 11:50 tenia el comptador mensual a 0, o sigui que fins a les 12:00 vaig regalar a la empresa 10 minuts, una acte de generositat....
I divenres al vespre començava el cap de setmana anant a Zürich a ballar tango. Vaig anar amb una noia que feia temps que no veia. Una noia peculiar que deia que no treballava perque en un lloc s'havia aparegut un arcangel i havia anunciat la fi del mon. Una noia que va decidir plegar de la feina i fer cursos per apendre a portar terapies de grup de gent amb problemes, cosa que no esta malament i esta bastant informada de bloqueigos personales, terapies de constelacions familiars, etc, etc... Temes que sempre son interessants en una conversa. Quan vaig arribar no coneixia a gaire gent i varem fer un intercanvi, jo li vaig fer una classe de tango i ella em va fer la carta astral. Aquesta noia ara havia estat els últims mesos a Nova York i vaig averiugar perque havia tornat a Austria. Te un judici amb el banc perque com no treballa i te deutes ha estat declarada insolvent. (els bancs saben lo del arcangel...?). Despres del judici diu que torna cap alla i que te moltes opcions de treballar perque hi ha gent amb molts problemes, i te rao...
Doncs varem anar a ballar tango, val a dir que era per compartir costos de viatge i que al tango es balla amb tothom. Doncs al tango hi havia un Argentí que vivia a Madrid i havia viatjat fins a Zürich amb furgoneta i estava de ruta de vacances, un tio tambe peculiar i una mica penjat. Ell va marxar abans que s'acabes el ball i ella va baixar a fer un cigarro. Va anar passant el temps, es va acabar el tango i estaven recollint i a punt de tancar la sala i totes les seves coses estaven alla. A baix al carrer ni rastre d'ella, ni agafava el mobil, ja no sabia que havia de fer i no sabia si l'endema vindria la policia a buscar-me per ser la ultima persona que l'havia vist en vida.... Donant voltes finalment vaig trobar una furgoneta aparcada al carrer amb matricula espanyola i vidres opacs que no veia l'interior, i vaig provar sort, em vaig acostar a la furgeoneta i vaig dir "... (el seu nom) estan a punt de tancar la sala i jo torno cap a austria, ja ens veurem..." i al cap de pocs segons s'obria la porta i sortia ella tota despentinada. Ella es baixeta i rodona, molt grassa, i fisicament no val res, i l'argenti se l' havia portat fins a dins la furgoneta. Mentres pujava agafar les coses la furgoneta va romandre tancada i l'Argenti no va sortir per despedir-se i no el vaig tornar a veure....
Pel viatge bé, va ser el primer cop a la meva vida que vaig comprar un Red Bull per no adormir-me, vaig arribar a casa a les 5 de la matinada i amb la conclusio que no val la pena anar a ballar a Zurich. El dissabte em vaig llevar tard, i despres d'esmorzar, un altre cop amb el cotxe cap a Munich, vaig anar a veure un amic de quan vaig anar a estudiar a Munich fa 20 anys i que feia poc que havia tingut la segona criatura. Va estar bé. Despres de la visita cap a Munich, dutxarme, aquest cop havia reservat habitacio individual en un alberg, i cap al tango.
Abans d'anar a Munich vaig conntectar amb el grup de catalans que viuen a Munich i vaig dir que aniria a ballar tango i que proposava quedar per sopar o esmorzar. Nomes dues persones varen respondre. Un tio i una tia. El tio va apareixer al tango, es veu que tambe balla tango, te 43 anys, porta 7 anys vivint a Munich, enginyer (de telecos) i estudia turc i fa anys que va per turquia. Vides paral·leles..... jo pensava que era l'unic que feia aquestes coses....
L'endema varem anar a esmorzar i va venir tambe la noia, per la veu que tenia per telefon semblava adolecent perque no tenia clar res. I quan va apareixer va ser una sorpresa, debia tenir uns 45 anys, havia patit una llarga malaltia (jo m'hi jugo el coll que era depresio) i quan va tornar a la feina havia negociat rescindir el contracte, fet que va coincidir amb la mort de la mare i la separacio amb la parella. Tot aixo m'ho va explicar al cap de 10 minuts de coneixer-la i amb el meu interrogatori de perque estava alla... O sigui que quan les coses van malament, sempre hi ha algu que esta pitjor.... Despres durant l'esmorzar vaig acabar de convencer que era depresio... encara anava amb els fums que ella tenia posicions executives, viatjava molt amb la feina i tenia molta responsabilitat, parlava angles i italia, havia estudiat farmacia i tenia master en no se que... i a mes pija, que barcelona estava molt bé perque podies anar a navegar a l'estiu i a l'hivern esquiar i en poc temps estaves a la costa brava,etc... pero el nivell d'aleman que tenia era iniciacio i havia anat un mes a Munich per estudiar-lo. Jo ja li vaig fer de psicoleg i li vaig dir que un mes alemania estava be er desconectar, pero que sense aleman s'oblides de treballar a alemania. Ella mateixa veia que tampoc podia estar 3 anys estudiant i sense treballar, i que tenia por quedars-se fora del mercat...i no tenia gens clar que havia de fer...fotut, fotut.....
Despres de l'esmorzar estava previst anar a un museu pero jo ja en tenia prou i vaig marxar. I vaig anar a veure el meu tio que també es peculiar com tots els personatges del cap de setmana....
Ara he arribat a casa i volia anar a ballar salsa pero com que estic cansat hem quedo a casa a escriure aixo i a dormir que aquesta setmana no tinc els jefes i ho aprofitare per estudiar aleman a la feina.
Em volia matricular per fer Organitzacio Industrial a distancia en una uni alemana i ara m'exigeixen un certificat d'aleman que no tinc.
I aixo es tot, ja veieu el intens cap de setmana MunichoZuriench...
(si creieu que les histories que explico d'altres son massa personals i no ho hauria de publicar, aviseu-me que la treuria.... gracies)
I divenres al vespre començava el cap de setmana anant a Zürich a ballar tango. Vaig anar amb una noia que feia temps que no veia. Una noia peculiar que deia que no treballava perque en un lloc s'havia aparegut un arcangel i havia anunciat la fi del mon. Una noia que va decidir plegar de la feina i fer cursos per apendre a portar terapies de grup de gent amb problemes, cosa que no esta malament i esta bastant informada de bloqueigos personales, terapies de constelacions familiars, etc, etc... Temes que sempre son interessants en una conversa. Quan vaig arribar no coneixia a gaire gent i varem fer un intercanvi, jo li vaig fer una classe de tango i ella em va fer la carta astral. Aquesta noia ara havia estat els últims mesos a Nova York i vaig averiugar perque havia tornat a Austria. Te un judici amb el banc perque com no treballa i te deutes ha estat declarada insolvent. (els bancs saben lo del arcangel...?). Despres del judici diu que torna cap alla i que te moltes opcions de treballar perque hi ha gent amb molts problemes, i te rao...
Doncs varem anar a ballar tango, val a dir que era per compartir costos de viatge i que al tango es balla amb tothom. Doncs al tango hi havia un Argentí que vivia a Madrid i havia viatjat fins a Zürich amb furgoneta i estava de ruta de vacances, un tio tambe peculiar i una mica penjat. Ell va marxar abans que s'acabes el ball i ella va baixar a fer un cigarro. Va anar passant el temps, es va acabar el tango i estaven recollint i a punt de tancar la sala i totes les seves coses estaven alla. A baix al carrer ni rastre d'ella, ni agafava el mobil, ja no sabia que havia de fer i no sabia si l'endema vindria la policia a buscar-me per ser la ultima persona que l'havia vist en vida.... Donant voltes finalment vaig trobar una furgoneta aparcada al carrer amb matricula espanyola i vidres opacs que no veia l'interior, i vaig provar sort, em vaig acostar a la furgeoneta i vaig dir "... (el seu nom) estan a punt de tancar la sala i jo torno cap a austria, ja ens veurem..." i al cap de pocs segons s'obria la porta i sortia ella tota despentinada. Ella es baixeta i rodona, molt grassa, i fisicament no val res, i l'argenti se l' havia portat fins a dins la furgoneta. Mentres pujava agafar les coses la furgoneta va romandre tancada i l'Argenti no va sortir per despedir-se i no el vaig tornar a veure....
Pel viatge bé, va ser el primer cop a la meva vida que vaig comprar un Red Bull per no adormir-me, vaig arribar a casa a les 5 de la matinada i amb la conclusio que no val la pena anar a ballar a Zurich. El dissabte em vaig llevar tard, i despres d'esmorzar, un altre cop amb el cotxe cap a Munich, vaig anar a veure un amic de quan vaig anar a estudiar a Munich fa 20 anys i que feia poc que havia tingut la segona criatura. Va estar bé. Despres de la visita cap a Munich, dutxarme, aquest cop havia reservat habitacio individual en un alberg, i cap al tango.
Abans d'anar a Munich vaig conntectar amb el grup de catalans que viuen a Munich i vaig dir que aniria a ballar tango i que proposava quedar per sopar o esmorzar. Nomes dues persones varen respondre. Un tio i una tia. El tio va apareixer al tango, es veu que tambe balla tango, te 43 anys, porta 7 anys vivint a Munich, enginyer (de telecos) i estudia turc i fa anys que va per turquia. Vides paral·leles..... jo pensava que era l'unic que feia aquestes coses....
L'endema varem anar a esmorzar i va venir tambe la noia, per la veu que tenia per telefon semblava adolecent perque no tenia clar res. I quan va apareixer va ser una sorpresa, debia tenir uns 45 anys, havia patit una llarga malaltia (jo m'hi jugo el coll que era depresio) i quan va tornar a la feina havia negociat rescindir el contracte, fet que va coincidir amb la mort de la mare i la separacio amb la parella. Tot aixo m'ho va explicar al cap de 10 minuts de coneixer-la i amb el meu interrogatori de perque estava alla... O sigui que quan les coses van malament, sempre hi ha algu que esta pitjor.... Despres durant l'esmorzar vaig acabar de convencer que era depresio... encara anava amb els fums que ella tenia posicions executives, viatjava molt amb la feina i tenia molta responsabilitat, parlava angles i italia, havia estudiat farmacia i tenia master en no se que... i a mes pija, que barcelona estava molt bé perque podies anar a navegar a l'estiu i a l'hivern esquiar i en poc temps estaves a la costa brava,etc... pero el nivell d'aleman que tenia era iniciacio i havia anat un mes a Munich per estudiar-lo. Jo ja li vaig fer de psicoleg i li vaig dir que un mes alemania estava be er desconectar, pero que sense aleman s'oblides de treballar a alemania. Ella mateixa veia que tampoc podia estar 3 anys estudiant i sense treballar, i que tenia por quedars-se fora del mercat...i no tenia gens clar que havia de fer...fotut, fotut.....
Despres de l'esmorzar estava previst anar a un museu pero jo ja en tenia prou i vaig marxar. I vaig anar a veure el meu tio que també es peculiar com tots els personatges del cap de setmana....
Ara he arribat a casa i volia anar a ballar salsa pero com que estic cansat hem quedo a casa a escriure aixo i a dormir que aquesta setmana no tinc els jefes i ho aprofitare per estudiar aleman a la feina.
Em volia matricular per fer Organitzacio Industrial a distancia en una uni alemana i ara m'exigeixen un certificat d'aleman que no tinc.
I aixo es tot, ja veieu el intens cap de setmana MunichoZuriench...
(si creieu que les histories que explico d'altres son massa personals i no ho hauria de publicar, aviseu-me que la treuria.... gracies)
Festival Tango Moscou 2012
A l'alberg on estic esta ben situat, al centre i es barat, 50 euros la nit. L'unic problema es que sembla un pis patera.... estic en una habitacio individual amb unes parets tant primes que sento com ronca el de l'habitacio del costat...
A part d'aixo per Moscou tot continua igual. El tango per la nit es balla fins a les 6 de la matinada, el primer dia estava cansat del viatge i nomes vaig aguantar fins les 2 aleshores per tornar a casa aqui a mes a mes dels taxis hi ha cotxes particulars que fan de taxi i nomes t'has de posar a la vorera que al cap de poc ja els tens alla disputant-se el nou client. Hem va portar un amb cara de xino. A l'alberg tambe ni ha un i quan li vaig preguntar d'on era va dir (resaltar) que era Rus. Sembla ser que aqui hi ha cada cop menys eslaus, molta gent del sur, de l'est, etc, etc...
la segona nit vaig aguantar fins les 4 de la matinada i 3 russes em varen portar en cotxe fins l'alberg.
He trobat varia gent que vaig coneixer al festival de tango de crimea a ucraina.
El idioma rus de moment encara puc mantenir converses senzilles i no l'he perdut....
Per venir aqui vaig volar des de munich. Alla vaig dormir i vaig quedar per sopar amb dos que vaig estudiar fa 20 anys a Munich. Un que tambe va venir de barcelona i l'altre aleman.
El de barcelona ara fa ja 3 anys que viu a alemania. I ha viscut 4 anys a china, al Japo i a Corea tambe. Impresionant... aquest en els ultims 20 anys era el segon cop que el veia, el primer retrobament potser va ser fa mes de 12 anys.
Despres de sopar vaig anar a ballar a Munich, a vora el riu a l'aire lliure. Molta gent i interessant. Igual que a Austria....'chist'
A part d'aixo per Moscou tot continua igual. El tango per la nit es balla fins a les 6 de la matinada, el primer dia estava cansat del viatge i nomes vaig aguantar fins les 2 aleshores per tornar a casa aqui a mes a mes dels taxis hi ha cotxes particulars que fan de taxi i nomes t'has de posar a la vorera que al cap de poc ja els tens alla disputant-se el nou client. Hem va portar un amb cara de xino. A l'alberg tambe ni ha un i quan li vaig preguntar d'on era va dir (resaltar) que era Rus. Sembla ser que aqui hi ha cada cop menys eslaus, molta gent del sur, de l'est, etc, etc...
la segona nit vaig aguantar fins les 4 de la matinada i 3 russes em varen portar en cotxe fins l'alberg.
He trobat varia gent que vaig coneixer al festival de tango de crimea a ucraina.
El idioma rus de moment encara puc mantenir converses senzilles i no l'he perdut....
Per venir aqui vaig volar des de munich. Alla vaig dormir i vaig quedar per sopar amb dos que vaig estudiar fa 20 anys a Munich. Un que tambe va venir de barcelona i l'altre aleman.
El de barcelona ara fa ja 3 anys que viu a alemania. I ha viscut 4 anys a china, al Japo i a Corea tambe. Impresionant... aquest en els ultims 20 anys era el segon cop que el veia, el primer retrobament potser va ser fa mes de 12 anys.
Despres de sopar vaig anar a ballar a Munich, a vora el riu a l'aire lliure. Molta gent i interessant. Igual que a Austria....'chist'
Avis per navegants
Ara que son recents les mesures econòmiques de retallades a espanya (que no seran les últimes) i el fet que demà arribo a Barcelona, m'han sorgit projeccions mentals que no pinten bé.
No soc cap expert en economia. Aqui les meves previsions escrites al gener del 2010:
http://freecatdo.blogspot.co.at/2010/01/previsions-economiques-2009.html
veia un euroibor al 5 % i mai havia estat tant baix com ara, en canvi si que vaig encertar amb lo de l'atur.
La visió pels propers anys és bastant dramatica. Si en els propers anys l'economia mundial decreix i Alemanya exporta menys, el que farà serà tanca les aixetes de diners que van cap al mediterrani per intentar superar la pròpia crisi.
Per tant cal invertir en idiomes i viatges per poder fotre el camp abans que el barco s'enfonsi...o fer de músic com en la pelicula el titanic (no he vist la peli).
(Dintre de 2 anys treure aquest mail per veure si s´ha complert).
No soc cap expert en economia. Aqui les meves previsions escrites al gener del 2010:
http://freecatdo.blogspot.co.at/2010/01/previsions-economiques-2009.html
veia un euroibor al 5 % i mai havia estat tant baix com ara, en canvi si que vaig encertar amb lo de l'atur.
La visió pels propers anys és bastant dramatica. Si en els propers anys l'economia mundial decreix i Alemanya exporta menys, el que farà serà tanca les aixetes de diners que van cap al mediterrani per intentar superar la pròpia crisi.
Per tant cal invertir en idiomes i viatges per poder fotre el camp abans que el barco s'enfonsi...o fer de músic com en la pelicula el titanic (no he vist la peli).
(Dintre de 2 anys treure aquest mail per veure si s´ha complert).
OUZO
OUZO, és el nom de l'aperitiu greec anissat que he comprat per celebrar el diumenge el resultat de les eleccions gregues.
Només hi ha dos opcions:
1. Continuitat. Sense canvi de tendencia, cap avall.
2. Un nou escenari fora del euro en el que hi haura més canvis que ens afectaran a tots. (en aquest cas donare la benvinguda al nou escenari amb un xupito de OUZO).
(en el cas que hi hagi la primera hipotesis, podria ser que es voles guanyar temps per fer un euro del sud per tots els paisos del mediterrani....)
Només hi ha dos opcions:
1. Continuitat. Sense canvi de tendencia, cap avall.
2. Un nou escenari fora del euro en el que hi haura més canvis que ens afectaran a tots. (en aquest cas donare la benvinguda al nou escenari amb un xupito de OUZO).
(en el cas que hi hagi la primera hipotesis, podria ser que es voles guanyar temps per fer un euro del sud per tots els paisos del mediterrani....)
Noves oficines
Gracies a la productivitat tenim taules amb motor inclos per anar canviant la posició:
i des de la posició que em veieu, jo veig aquesta vista:
No son les dos pantalles d'ordinador, son finestres. I la foto a sortit amb un verd clar com si hi hagues poca aigua, però en el real es un verd intens regat pel desglaç de la neu i les pluges que de tant en tant cauen.
i des de la posició que em veieu, jo veig aquesta vista:
No son les dos pantalles d'ordinador, son finestres. I la foto a sortit amb un verd clar com si hi hagues poca aigua, però en el real es un verd intens regat pel desglaç de la neu i les pluges que de tant en tant cauen.
Somnis
Finalment he tingut el primer somni per poder exposar al blog!!!!
El Mètode o circumstancies que l'han fet possible son les següents:
- Un bon encostipat durant tot el cap de setmana que fa que no pugis sortir i hagis d'anul·lar tots el plans de sortir a ballar.
- Un queixal (sense nervi) extret fa només 4 dies.
- Gelocatil caducat (degut a que no soc amic del gelocatil i el ibuporzeno no el conec). Fet que t'obliga un dissabte a la tarda buscar una farmàcia de guàrdia als diferents pobles de la zona.
- Ganes d'aprofitar l'excursió de buscar gelocatil per prendre algun cafè en algun lloc i després de no trobar res obert anar a parar a una benzinera que servien cafès.
- Degut a l'encostipat anar a dormir d'hora i aleshores al despertar poc abans de les cinc de la matinada i veient que encara faltava temps per aixecar-me. He decidit esmorzar i tornar-me a ficar al llit fins les 7. El somni a succeït en aquestes dues últimes hores.
Em torbo en una perruqueria i després de tallar-me el cabell no se on surto i veig que no m'agrada i que encara pot tallar una mica més. Quan li explico al perruquer em diu que just he enganxat el canvi de torn i que m'ho farà un altre. Veig que el primer li diu alguna cosa al segon i marxa. No se que li ha dit però el segon passa de mi i es fa el longuis. Aleshores surto emprenyat per parlar amb responsable i demanar explicacions. I resulta que em trobava en un hospital perquè veig a dues infermeres que intenten evitar que parli amb el responsable. El perruquers estaven fent practiques amb els malalts. Vull veure al director pero no puc. Aleshores he decidit que havia de sortir d'allà i he agafat les escales per no trobar-me més infermeres a l'ascensor que no hem deixessin baixar. I anava decidit baixant per les escales sabent que hauria de convèncer a la recepcionista que hem deixessin sortir i que no ho aconseguiria.
No ha fet falta apuntar res perquè el recordava bé. Tot i que estava convençut de que era una conspiració i tots els detalls semblan apuntar que jo també era un pacient... (això ho veig ara per primer cop).
Increduls
Quan vaig arribar per aquestes terres vaig tenir un xoc cultural. Per tot arreu veia creus i rosaris. Creus a l'entrada del banc, creus a l'entrada al forn, Rosaris penjats al retrovisor dels cotxes, creus en mig de la carretera, etc, etc... i des del pis veig el campanar de l'esglesia que hem desperta cada dia a les 6 del mati. Quan va arribar el moment d'empadronar-me vaig marcar la creu de Religió: Catolica. I vaig continuar el procés d'integració....
Aquesta setmana m'ha arribat el segon avis de l'esglesia (el primer el vaig arxibar directament a les escombraries) per pagar el corresponent tribut, pero com ara el xoc inicial ja l'havia digerit i no tenia ganes de pagar a l'esglesia i menys perque les lleis de l'estat ho obligen, avui he anat a l'oficina de gestió de l'ajuntament per omplir el formulari per donar-me de baixa de l'esglesia. A partir d'avui soc un ateu a Austria.
Més increduls: El mes que ve canviem d'oficines i ha vingut un tio per ensenyar-nos les noves cadires giratories que comprarem. Com no he entes el preu que valien, un cop ha marxat ho he preguntat als companys i no havia cap error, ho havia entes correctament. Cada cadira val 400 Euros!!!!! (es clar, diuen, son bones). I aquestes eren les barates, l'altre pressupost que teniem cada cadira giratoria sortia per 700 Euros (cagate lorito).
Aquesta setmana m'ha arribat el segon avis de l'esglesia (el primer el vaig arxibar directament a les escombraries) per pagar el corresponent tribut, pero com ara el xoc inicial ja l'havia digerit i no tenia ganes de pagar a l'esglesia i menys perque les lleis de l'estat ho obligen, avui he anat a l'oficina de gestió de l'ajuntament per omplir el formulari per donar-me de baixa de l'esglesia. A partir d'avui soc un ateu a Austria.
Més increduls: El mes que ve canviem d'oficines i ha vingut un tio per ensenyar-nos les noves cadires giratories que comprarem. Com no he entes el preu que valien, un cop ha marxat ho he preguntat als companys i no havia cap error, ho havia entes correctament. Cada cadira val 400 Euros!!!!! (es clar, diuen, son bones). I aquestes eren les barates, l'altre pressupost que teniem cada cadira giratoria sortia per 700 Euros (cagate lorito).
Divendres Productiu
Aquest divendres pel matí me l'he agafat com a lliure. Amb al nova regalmentació dels horaris laborals, ja no esta estipulat que els divendres per la tarda es festa. Estan liant la troca perque una cosa que mes o menys funcionava l'han volgut reglamentar. Això passa per ser un grup d'empreses amb més de 800 treballadors.
Ara podem treballar els divendres per la tarda i agafar 4 hores lliures pel divendres tarda, matí o qualsevol dia de la setmana per assumptes personals. Com que aquesta setmana vaig sobrat d'hores, ahir els hi vaig dir que aquest matí no aniria a treballar. O sigui que he pogut escriure al bloc, planxar camises, comprar sabates, anar a buscar pastisseries per comprar mones i n'he trobat un parell i he fet el tast a cada una. Amb tants pastissos ara no tinc gaire gana pero a les 12 anire a dinar a la kantina (3 Euros) i despres a treballar una estoneta....
Aquesta setmana he plegat algun cop a les 16:00. Amb l'arribada de la primavera els biorritmes personals-socials-naturals es sincronitzen. M'explico, algun cop m'he llevat a les 6 del matí amb les campanes que cada dia sonen de l'esglesa que tinc al costat de casa. I després de menjar alguna cosa he sortit cap a la feina agafant el cami que passa pel bosc. No se si és perque surto abans o la primavera, però pel bosc és una autentic concert d'ocells cantaires. Es una bona manera de començar el dia.
Ara estic ballant més salsa que tango i volia anar a cuba per millorar. Però com he vist que els propers mesos hi ha festivals de salsa cubana a Berlin, Stuttgart i Munich. He decidit quedar-me per aqui aixi podre continuar practicant aleman...
Ja vaig cap als 6 mesos treballant aqui. Aixo equival a mig erasmus i/o a 6 mesos de curs intensiu d'aleman. Pero en comptes d'haver de pagar, em paguen a mi.
Encara tinc un forfait de 30 Euros per anar a esquiar que vaig comprar al inici de temporada. Demà el fare servir per acomiadar-me de la temporada de neu. Ja fa calor i la neu a partir de les 11 ja no val res. L'any que ve comprare el forfait de temporada per poder anar a esquiar nomes unes horetes i tornar. El problema dels forfaits és que has d'estar tot el dia i a vegades amb un parell d'hores ja en tinc prou. I l'any que ve amb la nova reglamentació d'horaris laborals sera una passada perque podre anar a esquiar 3 matins per setmana!!!!
Ara podem treballar els divendres per la tarda i agafar 4 hores lliures pel divendres tarda, matí o qualsevol dia de la setmana per assumptes personals. Com que aquesta setmana vaig sobrat d'hores, ahir els hi vaig dir que aquest matí no aniria a treballar. O sigui que he pogut escriure al bloc, planxar camises, comprar sabates, anar a buscar pastisseries per comprar mones i n'he trobat un parell i he fet el tast a cada una. Amb tants pastissos ara no tinc gaire gana pero a les 12 anire a dinar a la kantina (3 Euros) i despres a treballar una estoneta....
Aquesta setmana he plegat algun cop a les 16:00. Amb l'arribada de la primavera els biorritmes personals-socials-naturals es sincronitzen. M'explico, algun cop m'he llevat a les 6 del matí amb les campanes que cada dia sonen de l'esglesa que tinc al costat de casa. I després de menjar alguna cosa he sortit cap a la feina agafant el cami que passa pel bosc. No se si és perque surto abans o la primavera, però pel bosc és una autentic concert d'ocells cantaires. Es una bona manera de començar el dia.
Ara estic ballant més salsa que tango i volia anar a cuba per millorar. Però com he vist que els propers mesos hi ha festivals de salsa cubana a Berlin, Stuttgart i Munich. He decidit quedar-me per aqui aixi podre continuar practicant aleman...
Ja vaig cap als 6 mesos treballant aqui. Aixo equival a mig erasmus i/o a 6 mesos de curs intensiu d'aleman. Pero en comptes d'haver de pagar, em paguen a mi.
Encara tinc un forfait de 30 Euros per anar a esquiar que vaig comprar al inici de temporada. Demà el fare servir per acomiadar-me de la temporada de neu. Ja fa calor i la neu a partir de les 11 ja no val res. L'any que ve comprare el forfait de temporada per poder anar a esquiar nomes unes horetes i tornar. El problema dels forfaits és que has d'estar tot el dia i a vegades amb un parell d'hores ja en tinc prou. I l'any que ve amb la nova reglamentació d'horaris laborals sera una passada perque podre anar a esquiar 3 matins per setmana!!!!
Estadistiques
Aqui podeu veure les estadístiques publicades per paisos i ciutats de la gent que assistira al festival de Tango a Ukraina:
www.tangocamp.com.ua/registration_list_ru.htm
www.tangocamp.com.ua/registration_list_ru.htm
5 mesos!!!
Ja porto 5 mesos aquí i ara comença una nova etapa!
- Retorna l'altre programador que va marxar ara fa un any.
- El departament d'informatica ens mudem a unes altres oficines d'una empresa que treballa la fusta i que esta aquí al costat i com que tenen espai que no fan servir i el lloguen.
- He acabat els cursos de salsa que feia 2 cops per setmana.
- No començare els cursos d'aleman que tenia previst perque s'han anulat per falta de gent. Per tant tindre més temps entre setmana per intentar llegir i descansar. I també sortir a ballar entre setmana que ara no ho podia fer per falta de temps.
A part d'aixo, el cami que creua el bosc per anar a la feina ja comença a estar lliure de neu i comença a respirar el final de l'hivern. Encara que de moment continua la temporada d'esqui.
Els caps de setmana continuen bastant liats. Fa dos caps de setmana vaig anar a Munich per un festival de Swing. I aquest últim vaig anar a esquiar el dissabte (cada cop millor) i el diumenge a ballar tango+esmorzar de 10:30 fins les 16:00 despres vaig agafar el cotxer per tornar i a mig cami hem vaig quedar a un altre poble que hi havia tango i vaig arribar a casa a les 11 de la nit. Tot i això malgrat el mal d'esquena amb el que hem llevo. Pensava que havia d'anular les activitats pero al final hem decidia sortir. Pero no és de les coses que faig, aquesta última nit he agafat el matalas i l'he posat al terra i he dormit una mica millor. Aixo vol dir que haure de comprar un llit i els matalasos sobrants els guardare per les visites.
A la feina han decidit augmentar encara mes la productivitat. Amb el nou cap de personal i la nova normativa no podem agafar més dies de vacances a comptes d'hores treballades. El que si que podem fer és plegar abans. Si hem fet les hores podem sortir a partir de les 16:00 si sortim abans hem d'informar al superior. I amb la nova regulació tracta els divendres com un dia qualsevol i deixa llibertat a cada departament com es vol regular. Aixo vol dir que si els divendres he de treballar, intentare plegar cada dia a les 16:00 per contribuïr amb l'alta producitvitat...
Ara els propers camps de setmana estan planificats així:
3/4 esquiar per preparar la sortida d'esqui amb l'empresa
11/12 sortida amb el departament per fer una fondeau + baixada de 12 km amb trineu per la nit,
esquiada amb l'empresa el dia següent.
17/18 Festival de salsa a Ulm
I això és tot!
- Retorna l'altre programador que va marxar ara fa un any.
- El departament d'informatica ens mudem a unes altres oficines d'una empresa que treballa la fusta i que esta aquí al costat i com que tenen espai que no fan servir i el lloguen.
- He acabat els cursos de salsa que feia 2 cops per setmana.
- No començare els cursos d'aleman que tenia previst perque s'han anulat per falta de gent. Per tant tindre més temps entre setmana per intentar llegir i descansar. I també sortir a ballar entre setmana que ara no ho podia fer per falta de temps.
A part d'aixo, el cami que creua el bosc per anar a la feina ja comença a estar lliure de neu i comença a respirar el final de l'hivern. Encara que de moment continua la temporada d'esqui.
Els caps de setmana continuen bastant liats. Fa dos caps de setmana vaig anar a Munich per un festival de Swing. I aquest últim vaig anar a esquiar el dissabte (cada cop millor) i el diumenge a ballar tango+esmorzar de 10:30 fins les 16:00 despres vaig agafar el cotxer per tornar i a mig cami hem vaig quedar a un altre poble que hi havia tango i vaig arribar a casa a les 11 de la nit. Tot i això malgrat el mal d'esquena amb el que hem llevo. Pensava que havia d'anular les activitats pero al final hem decidia sortir. Pero no és de les coses que faig, aquesta última nit he agafat el matalas i l'he posat al terra i he dormit una mica millor. Aixo vol dir que haure de comprar un llit i els matalasos sobrants els guardare per les visites.
A la feina han decidit augmentar encara mes la productivitat. Amb el nou cap de personal i la nova normativa no podem agafar més dies de vacances a comptes d'hores treballades. El que si que podem fer és plegar abans. Si hem fet les hores podem sortir a partir de les 16:00 si sortim abans hem d'informar al superior. I amb la nova regulació tracta els divendres com un dia qualsevol i deixa llibertat a cada departament com es vol regular. Aixo vol dir que si els divendres he de treballar, intentare plegar cada dia a les 16:00 per contribuïr amb l'alta producitvitat...
Ara els propers camps de setmana estan planificats així:
3/4 esquiar per preparar la sortida d'esqui amb l'empresa
11/12 sortida amb el departament per fer una fondeau + baixada de 12 km amb trineu per la nit,
esquiada amb l'empresa el dia següent.
17/18 Festival de salsa a Ulm
I això és tot!
Productivitat en el sector de l'automoció.
Gràcies a la innovació s'aconseguiex augmentar la qualitat del producte en aquests països del nord.
Aquests dies el termometre com a màxim marca -7 graus. Amb aquestes temperatures la neu és com pols, no es desfa mai, i aqui s'aprofita aquesta neu per fer pastilles de fre.
Aquests dies el termometre com a màxim marca -7 graus. Amb aquestes temperatures la neu és com pols, no es desfa mai, i aqui s'aprofita aquesta neu per fer pastilles de fre.
Productivitat
Alta Productivitat és escriure aquest blog després d'haver anat a esquiar i a la sauna del poble. Estar cansat, tenir la casa per endreçar, haver de montar una taula d'escripotri amb calaixos i no disposar de tornavis, els plats bruts, les camises per planxar, etc... caos....
Esquiar: M'he llevat a les 7 per sortir a les 7:30. El gel estava mes enganxat al vidre del cotxe de lo habitual, el termometre marcava 5,5 graus sota 0. Com que el dia ha estat esplendid i he hagut de fer caravana només agafar l'autopista perque tothom anava a esquiar. A la classe que tenia a les 9 he arribat a les 9:15 i el profe m'estava esperant, pero la hora de classe s'ha convertit en 45 minuts. Pero ha valgut la pena perque he fet grans progressos. Dema vaig a esquiar un altre cop i provare d'anar a unes alters pistes.
Sauna: Hi havia 5 seniors i un ex-iugoslau que fa 39 anys que viu alla. A la sauna he xerrat i m'han fet el corresponent interrogatori. Ara ja saben qui soc.
A la feina esta emocionant.... vaig anar a dinar amb un tio del departament i també em va comentar el mal rollo del departament i els problemes amb el jefe. I el divendres per la tarda no treballem i anem rotant i sempre hi ha algu al departament. Pero jo vaig a dinar que costa 3 euros i no he de cuinar i després passo per la oficina. Aquest divendres hi havia la secretaria i va ser el primer cop que també va cantar i em va comentar els mals rollos i em va posar al corrent de noves histories del departament.... esta tot emocionant com una telenovela...
Productivitat: A més a més dels 25 dies de vacances (5 setmanes) podem agafar fins a 5 dies més a conte de hores de més treballades. Es a dir, tot el que faig de mes de 38,5 va a una bossa d'hores. Al departament hi ha rebombori perque han canviat les normes amb el nou jefe de personal. Abans podien utilitzar TOTES les hores que havien sobrepassat i agafar els corresponents dies de vacances. Pero ara ho han limitat només a 5 dies. Es a dir, que al final només son 30 dies de vacances (6 setmanes). El sudafrica estava molt indignat i s'ha discutit amb els de personal per tots aquests canvis. No se com canviara la normativa amb el nou jefe, però també he sentit que les vacances te les guarden fins a 3 anys. Es a dir, que si aquest any faig 20 dies de vacances, l'any que ve podria fer 30 +10 dies (8 setmanes).... m'anire informant amb més detall del tema....
Esquiar: M'he llevat a les 7 per sortir a les 7:30. El gel estava mes enganxat al vidre del cotxe de lo habitual, el termometre marcava 5,5 graus sota 0. Com que el dia ha estat esplendid i he hagut de fer caravana només agafar l'autopista perque tothom anava a esquiar. A la classe que tenia a les 9 he arribat a les 9:15 i el profe m'estava esperant, pero la hora de classe s'ha convertit en 45 minuts. Pero ha valgut la pena perque he fet grans progressos. Dema vaig a esquiar un altre cop i provare d'anar a unes alters pistes.
Sauna: Hi havia 5 seniors i un ex-iugoslau que fa 39 anys que viu alla. A la sauna he xerrat i m'han fet el corresponent interrogatori. Ara ja saben qui soc.
A la feina esta emocionant.... vaig anar a dinar amb un tio del departament i també em va comentar el mal rollo del departament i els problemes amb el jefe. I el divendres per la tarda no treballem i anem rotant i sempre hi ha algu al departament. Pero jo vaig a dinar que costa 3 euros i no he de cuinar i després passo per la oficina. Aquest divendres hi havia la secretaria i va ser el primer cop que també va cantar i em va comentar els mals rollos i em va posar al corrent de noves histories del departament.... esta tot emocionant com una telenovela...
Productivitat: A més a més dels 25 dies de vacances (5 setmanes) podem agafar fins a 5 dies més a conte de hores de més treballades. Es a dir, tot el que faig de mes de 38,5 va a una bossa d'hores. Al departament hi ha rebombori perque han canviat les normes amb el nou jefe de personal. Abans podien utilitzar TOTES les hores que havien sobrepassat i agafar els corresponents dies de vacances. Pero ara ho han limitat només a 5 dies. Es a dir, que al final només son 30 dies de vacances (6 setmanes). El sudafrica estava molt indignat i s'ha discutit amb els de personal per tots aquests canvis. No se com canviara la normativa amb el nou jefe, però també he sentit que les vacances te les guarden fins a 3 anys. Es a dir, que si aquest any faig 20 dies de vacances, l'any que ve podria fer 30 +10 dies (8 setmanes).... m'anire informant amb més detall del tema....
Aquest matí anant cap a la feina
.. i anant cap a la feina, a peu, pensava en els meus objectius a curt plaç.
Els primers objectius trimestrals (Octubre, Novembre, Desembre) els he assolit satisfactoriament. Destaco son els següents:
1.- No fer cap disbarat gros per no quedar-me sense feina.
2.- Que vegin que tinc una bona actitud per integrar-me.
3.- Que vegin que tinc una bona actitud per desenvolupar la meva feina.
3.- I que confiin en mi, amb simpatia...
El repte més gran d'aquests tres mesos ha estat agafar el telefon per quan algu te un problema, connectar-me al seu ordinador i intentar entendre i resoldre el seu problema.
Els propers objectius trimestrals (Gener, Febrer, Març) son el següents:
1.- Consolidar i millorar l'aleman.
2.- Esquiar
3.- Ballar Salsa
4.- A més a més de no fer cap disbarat....que hem quedaria sense esqui ni salsa...
Cada mes que passa és com una polissa de seguros que millora amb el temps, cada cop tinc millor accés al mercat laboral de parla alemanya i si passes alguna cosa podria trobar alguna altra feina.
He pogut entrar en aquesta empresa gràcies al caos! Al caos del departament, en els últims anys han marxat 4 persones per culpa del Jefe (amb el que jo de moment no tinc cap problema). Al Març però, torna un d'aquests que va marxar i portava 10 anys a l'emprsa. I a més a més el departament l'han dividit en dos i posaran a 2 jefes d'area, un d'ells porta 5 mesos a l'empresa i l'altre segurament serà aquest que ha de retornar. O sigui que és un departament que encara esta en moviment.
I més a llarg termini (després de setmana santa) mirar si començo a estudiar Organització Industrial en aleman i anar de tant en tant a Karlsruhe a visitar la familia (A, E, B, M).
Quin és el meu cotxe?
(la resposta la final)
Aquest matí hi havia poca neu però ha començat a nevar i no ha parat en tot el dia. Al vespre potser tenia 30 cm de neu esponjosa sobre el cotxe. Diuen que la nevada que ha fet no és habitual. Ara encara esta nevant. Quan he tornat de la feina he ajudat a treure la neu del pati de la comunitat.
El meu cotxe és aquest. (la foto és de les 4 de la tarda).
Aquest matí hi havia poca neu però ha començat a nevar i no ha parat en tot el dia. Al vespre potser tenia 30 cm de neu esponjosa sobre el cotxe. Diuen que la nevada que ha fet no és habitual. Ara encara esta nevant. Quan he tornat de la feina he ajudat a treure la neu del pati de la comunitat.
El meu cotxe és aquest. (la foto és de les 4 de la tarda).
Cap de setmana
Un cap de setmana comença amb un esmorzar amb Weisswurst, el esmorzar tipic de baviera. Les weisswurst vaig aprofitar per comprar-les el divendres que vaig anar a la ciutat a fer classes de Claque. El nivell no és molt gran i la profe havia actuat quan era jove en espectacles com el Scala i aixo es nota perque en comptes de ballar claque fa algun exercici que no m'agrada perque es massa coreografic. Com ja he pagat un bonus de 10 hores, potser les utilitzare per provar la Zumba que esta de moda i més que un ball és un sport com el aerobic pero son classes amb musica de salsa i/o moderna i fan moviments salseros.
Despres de l'esmorzar, una mica de netejar pis, comprar i preparar un stofat per tenir-lo a la nevera i anar menjant. Un cop esta tot més o menys endreçat, aleshores tinc temps per la meva nova joguina: Un llibre electronic kindl. Tenia uns llibres en aleman bastant antics i de pagines engroguides pel temps, que em feine mal les yemes dels dits cada cop que passava pàgina. El llibre electronic m'encanta. Pots llegir i consultar el que vulguis al diccionari integrat que te. Hi ha moltissims llibres que et pots descarregar, els actuals poden costar 10 euros, després n'hi ha molts que costen entre 1 i 4 euros. Pero els classics russos (Anna Karenina, Guerra i Pau, Crim i Castig,.........i molts més) al no tenir ja drets d'autor son GRATIS i ja m'els he baixat tots en aleman. Tambe pots posar (encara no ho he provat) documents personals en pdf, html i tenir-los també en el kindl. Esta molt bé. Uns bons reis si encara no sabeu que regalar...
Despres de la lectura, arriba la sessio de sauna al poble. Una sauna que te un pati obert i que estic esperant la neu per poder fer els contrastos de sauna calenta i sortir al pati ple de neu. A la sauna poca estona perque a les 7 comença la festa de "Noche de Navidad" a Liechtenstein on vaig a ballar salsa habitualment. Hi ha un bufet espectacular i tot plegat fa que vagi a dormir a les 2.
El diumenge m'he llevat i he esmorzat una mica de tiramisu que vaig emportar-me de la festa d'ahir i m'he tornat a posar al llit fins a les 12. Aleshores me llevat i en mitja hora estava a les pistes d'esqui. El ForFait a partir de les 13:00 he pagat 20 euros. He estat esquiant un parell d'hores.
Sort d'aquestes coses i sobretot del ball perque si no, en el meu cas, s'em faria més pesat això de treballar a un altre pais.
Aqui l'estil de vida canvia. Per anar al poble gran més proper son 10 km, 8 minuts en cotxe. Pero des de casa si volia anar a la plaça espanya caminant o en metro ja tardava mes de 8 minuts. Anar a ballar salsa a Liechtenstein son 23 km, uns 25 minuts. Pero si volia anar a ballar a Gràcia amb el metro fins a Lesseps ja tardes el mateix o una mica més. Per aqui les distancies son relatives.
Despres de l'esmorzar, una mica de netejar pis, comprar i preparar un stofat per tenir-lo a la nevera i anar menjant. Un cop esta tot més o menys endreçat, aleshores tinc temps per la meva nova joguina: Un llibre electronic kindl. Tenia uns llibres en aleman bastant antics i de pagines engroguides pel temps, que em feine mal les yemes dels dits cada cop que passava pàgina. El llibre electronic m'encanta. Pots llegir i consultar el que vulguis al diccionari integrat que te. Hi ha moltissims llibres que et pots descarregar, els actuals poden costar 10 euros, després n'hi ha molts que costen entre 1 i 4 euros. Pero els classics russos (Anna Karenina, Guerra i Pau, Crim i Castig,.........i molts més) al no tenir ja drets d'autor son GRATIS i ja m'els he baixat tots en aleman. Tambe pots posar (encara no ho he provat) documents personals en pdf, html i tenir-los també en el kindl. Esta molt bé. Uns bons reis si encara no sabeu que regalar...
Despres de la lectura, arriba la sessio de sauna al poble. Una sauna que te un pati obert i que estic esperant la neu per poder fer els contrastos de sauna calenta i sortir al pati ple de neu. A la sauna poca estona perque a les 7 comença la festa de "Noche de Navidad" a Liechtenstein on vaig a ballar salsa habitualment. Hi ha un bufet espectacular i tot plegat fa que vagi a dormir a les 2.
El diumenge m'he llevat i he esmorzat una mica de tiramisu que vaig emportar-me de la festa d'ahir i m'he tornat a posar al llit fins a les 12. Aleshores me llevat i en mitja hora estava a les pistes d'esqui. El ForFait a partir de les 13:00 he pagat 20 euros. He estat esquiant un parell d'hores.
Sort d'aquestes coses i sobretot del ball perque si no, en el meu cas, s'em faria més pesat això de treballar a un altre pais.
Aqui l'estil de vida canvia. Per anar al poble gran més proper son 10 km, 8 minuts en cotxe. Pero des de casa si volia anar a la plaça espanya caminant o en metro ja tardava mes de 8 minuts. Anar a ballar salsa a Liechtenstein son 23 km, uns 25 minuts. Pero si volia anar a ballar a Gràcia amb el metro fins a Lesseps ja tardes el mateix o una mica més. Per aqui les distancies son relatives.
del verd al blanc
fa dos dies que plou i les muntanyes estan tacades de blanc. Avui he baixat a la ciutat a una classe de salsa i la profe m'ha dit que si voli em podia quedar a la seguent. Per tant ara els dimarts fare 2 classes seguides de salsa. Quan he anat a ballar plovisquejava, pero ara quan he tornat ja puc dir que he vist la primera nevada tot aixo ja esta blanc i dema quan em llevi sera espectacular... ja tinc els esquis preparats i com que tinc jornada intensiva els divendres i les pistes d'esqui a 8 minuts de la feina, el divendres anire a treballar amb els esquis dins el cotxe i al sortir directament cap a pistes.
Com tenia la necessitat de fer classe d'aleman per repassar gramatica i distreurem amb altre gent, ahir vaig començar classe (ara son les 11:30 i encara no he fet els deures per demà). El nivell es mes baix pero es un curs de 2 mesos que ja esta be. El mes interessant es la pausa. Som un grup que seiem junts i m'han acceptat a juntrar-me amb ells.... un noi d'armenia, una dona de Kirguistan i una altra dona d'afganistan. I entre ells parlen rus. O sigui que aquests son la meva colla..... son morenets excepte la de Kirguistan que es axinada. Tambe hi ha una bielorrussa que encara no se si s'ha casat per agencia i es una mica curteta, pero aquesta no s'ajunta amb nosaltres i esta tot el dia enviant missatges amb el mobil a classe.
El dialecte continua sent complicat. Son valls com el Pais Basc que abans estaven aïllades entre elles i tenen dialectes que molt diferents. O sigui que quan agafo el cotxe per anar a ballar a Liechtenstein (son 20 minuts) et trobes amb un altre dialecte diferent....
Com tenia la necessitat de fer classe d'aleman per repassar gramatica i distreurem amb altre gent, ahir vaig començar classe (ara son les 11:30 i encara no he fet els deures per demà). El nivell es mes baix pero es un curs de 2 mesos que ja esta be. El mes interessant es la pausa. Som un grup que seiem junts i m'han acceptat a juntrar-me amb ells.... un noi d'armenia, una dona de Kirguistan i una altra dona d'afganistan. I entre ells parlen rus. O sigui que aquests son la meva colla..... son morenets excepte la de Kirguistan que es axinada. Tambe hi ha una bielorrussa que encara no se si s'ha casat per agencia i es una mica curteta, pero aquesta no s'ajunta amb nosaltres i esta tot el dia enviant missatges amb el mobil a classe.
El dialecte continua sent complicat. Son valls com el Pais Basc que abans estaven aïllades entre elles i tenen dialectes que molt diferents. O sigui que quan agafo el cotxe per anar a ballar a Liechtenstein (son 20 minuts) et trobes amb un altre dialecte diferent....
Inter-conexió
A vegades hi ha frases que sonen bé i intuitivament sabem que poden ser certes, com per exemple:
'LA TECNOLOGIA INFLUEIX EN LA SOCIETAT; I COM QUE ELS CANVIS TECNOLOGICS SON ACCELERATS AIXO PRODUEIX ESTRES'
Pensant en la primera part, quan vaig estar a Munich fa 19 anys, no hi havia telefons mòbils, hi havia un telefon fixe al passadis de la residencia on vivia. No hi havia internet, és a dir no hi havia mail, blogs, skype, diaris online, etc, etc, etc... Això fa que pugis anar a viure a un altre pais i disposis de moltes eines per continuar connectat a varies realitats al mateix temps. Aixo fa 19 anys no passava. Fa 19 anys va ser un any profitos, hi havia moltes estones que tenia temps per mi, i que estava totalment aillat de Barcelona i a Munich tampoc tenia gaires contactes. En canvia ara, a Austria no tinc gaires contactes pero continuo estant conectat d´alguna manera a Barcelona. Que fa que no sigui aqui tant doloros i com acabo d´arribar, encara no tinc cap entorn per aqui. Sense voler desconectar de BCN vull intentar connectar millor aqui per apendre el complicat dialecte austriac i per aixo aquesta setmana hi ha 2 fets importants: La compra d´un Opel Astra i l´entrevista a una escola de ball per donar classes de Tango.
Per anar a aquesta entrevista, amb cotxe hauria tardat uns 30 minuts, en canvi vaig haver d´agafar autobus + tren i caminar una mica, després a l´entrevista també vaig ballar tango amb la profe i de pasada li vaig ensenyar que tambe savia una mica de salsa i lindy hop. Doncs desde que vaig sortir de casa fins que vaig tornar vaig necessitar 4:30 hores. Si vull anar a ballar sovint per coneixer a gent, per forcsa necessito el cotxe.
El primer dia de feina després del mes a Stuttgart va ser un dia de reunions, tot el dia tancats en una sala 4 persones davant d´un projector. Mes o menys o seguia pero no podia intervenir amb la mateixa velocitat que els altres.
Pero en principi sembla que va bé. He superat el primer mes, ara l´objectiu és Novembre.
'LA TECNOLOGIA INFLUEIX EN LA SOCIETAT; I COM QUE ELS CANVIS TECNOLOGICS SON ACCELERATS AIXO PRODUEIX ESTRES'
Pensant en la primera part, quan vaig estar a Munich fa 19 anys, no hi havia telefons mòbils, hi havia un telefon fixe al passadis de la residencia on vivia. No hi havia internet, és a dir no hi havia mail, blogs, skype, diaris online, etc, etc, etc... Això fa que pugis anar a viure a un altre pais i disposis de moltes eines per continuar connectat a varies realitats al mateix temps. Aixo fa 19 anys no passava. Fa 19 anys va ser un any profitos, hi havia moltes estones que tenia temps per mi, i que estava totalment aillat de Barcelona i a Munich tampoc tenia gaires contactes. En canvia ara, a Austria no tinc gaires contactes pero continuo estant conectat d´alguna manera a Barcelona. Que fa que no sigui aqui tant doloros i com acabo d´arribar, encara no tinc cap entorn per aqui. Sense voler desconectar de BCN vull intentar connectar millor aqui per apendre el complicat dialecte austriac i per aixo aquesta setmana hi ha 2 fets importants: La compra d´un Opel Astra i l´entrevista a una escola de ball per donar classes de Tango.
Per anar a aquesta entrevista, amb cotxe hauria tardat uns 30 minuts, en canvi vaig haver d´agafar autobus + tren i caminar una mica, després a l´entrevista també vaig ballar tango amb la profe i de pasada li vaig ensenyar que tambe savia una mica de salsa i lindy hop. Doncs desde que vaig sortir de casa fins que vaig tornar vaig necessitar 4:30 hores. Si vull anar a ballar sovint per coneixer a gent, per forcsa necessito el cotxe.
El primer dia de feina després del mes a Stuttgart va ser un dia de reunions, tot el dia tancats en una sala 4 persones davant d´un projector. Mes o menys o seguia pero no podia intervenir amb la mateixa velocitat que els altres.
Pero en principi sembla que va bé. He superat el primer mes, ara l´objectiu és Novembre.
Tanzverbot
A mitjans de Juny vaig anar al Festival de Tango de Karlsruhe (www.tangofestivalkarlsruhe.de). Allà vaig ballar amb una Ukraniana que esta estudiant a Stuttgart des de fa 2 anys i ha viscut 25 anys a Ukrania (25+2= 27, te 27 anys). La vaig trucar. Normalment vaig a ballar sol, pero en aquest cas vaig anar acompanyat i només vaig ballar amb ella. L´esperava a l´estació del tranvia i com que tardava una mica i feia fresca vaig decidir trucar-la, tenia el telefon a la mà quan davant meu va parar un cotxe BMW de color blanc i semblava de gama alta i va sortir ella, el seu novio l´havia portat. (ara que estic mirant cotxes, vaig tenir la sensació de comprendre amb pocs segons que volia dir que el cotxe marca un estatus social...). Després entre el ball i el xerrar passar unes 3 hores. Fa anys que ballo i no recordo haver quedat a Barcelona amb gaires noies per anar ballar. En canvi aquí sembla que és més senzill tot això. Son coses que quan passen t´alegren els dies.
El que volia comentar, és que quan varem arribar hi havia una llista que ens haviem d´apuntar conforme estavem allà com a participants d´una societat privada. Perque? Perque per llei estava prohibit ballar (Tanzverbot) perque era 1 de Novembre. Em vaig negar a apuntar-me a la llista, a més a més, els vaig renyar, els hi vaig dir que allo semblava una llei de feia 60 anys i que lo del tanzverbot ho associava en periodes de dictadura. A Argentina principalment ballen la gent jove i els avis, la generació del mig no perque hi havia dictadura i estava prohibit.
L´endema a la feina vaig explicar la anecdota. I es curios el concepte de regions que hi ha a Alemania. Em van explicar que a Baviera el 90 % son catolics, a Baden-Württemberg 50 % protestants i 50 % catolics (jo em pensava que era com Baviera), i a Berlin només el 10 % son creients. Doncs resulta que el 1 de Novembre a Berlin han decidit que és dia laboral. Que passaria a Catalunya si fessim el mateix? Saltaria el Rouco Varela i el PP i dirien que Catalunya és Espanya i que és anti-constitucional, que la constitució és sagrada i no es pot tocar.
El que volia comentar, és que quan varem arribar hi havia una llista que ens haviem d´apuntar conforme estavem allà com a participants d´una societat privada. Perque? Perque per llei estava prohibit ballar (Tanzverbot) perque era 1 de Novembre. Em vaig negar a apuntar-me a la llista, a més a més, els vaig renyar, els hi vaig dir que allo semblava una llei de feia 60 anys i que lo del tanzverbot ho associava en periodes de dictadura. A Argentina principalment ballen la gent jove i els avis, la generació del mig no perque hi havia dictadura i estava prohibit.
L´endema a la feina vaig explicar la anecdota. I es curios el concepte de regions que hi ha a Alemania. Em van explicar que a Baviera el 90 % son catolics, a Baden-Württemberg 50 % protestants i 50 % catolics (jo em pensava que era com Baviera), i a Berlin només el 10 % son creients. Doncs resulta que el 1 de Novembre a Berlin han decidit que és dia laboral. Que passaria a Catalunya si fessim el mateix? Saltaria el Rouco Varela i el PP i dirien que Catalunya és Espanya i que és anti-constitucional, que la constitució és sagrada i no es pot tocar.
Weekend
Ara porto ja 3 setmanes a Stuttgart, de moment només vaig anar a ballar tango una vegada i he fet varis intents fallits d´anar a ballar salsa que no varen poder ser per varis motius (el fred que feia al sortir de l´hotel o el fet d´arribar una hora abans al lloc on hi havia el ball).
Ahir estava mirant per internet per anar a ballar i vaig veure anunciat un festival de salsa cubana. Els últims cursos que havia fet eren de salsa en linea i hi ha diferencies pero mes o menys serveix una mica. I em vaig apuntar, o sigui que dissabte i diumenge tinc classe de 11 a 6 i a la nit ball.
Ara he de marxar que tinc classe...
Bon cap de setmana.
PD1: des d´aqui, quan llegeixo lo de l´augment d´atur, ho veig des de la distancia i no m´afecta tant.
PD2: Lo de Peces-Barba, tampoc m´afecta, penso que amb la crisis les tensions aniran augmentant i això ajudara a la consciència nacional, que ja esta bé que "us" robin des d´Espanya.
(El "us" no fa referencia als catalans, fa referencia als que viuen/viviu a Catalunya)
Ahir estava mirant per internet per anar a ballar i vaig veure anunciat un festival de salsa cubana. Els últims cursos que havia fet eren de salsa en linea i hi ha diferencies pero mes o menys serveix una mica. I em vaig apuntar, o sigui que dissabte i diumenge tinc classe de 11 a 6 i a la nit ball.
Ara he de marxar que tinc classe...
Bon cap de setmana.
PD1: des d´aqui, quan llegeixo lo de l´augment d´atur, ho veig des de la distancia i no m´afecta tant.
PD2: Lo de Peces-Barba, tampoc m´afecta, penso que amb la crisis les tensions aniran augmentant i això ajudara a la consciència nacional, que ja esta bé que "us" robin des d´Espanya.
(El "us" no fa referencia als catalans, fa referencia als que viuen/viviu a Catalunya)
Marihuana
Indirectament relacionat amb el blog anterior, perque l´home devia tenir uns 55 anys pel jersei de llana que portava potser de jove havia fumat, avui he llegit un artícle al diari sobre l´administració digital als EEUU. Els ciutadans poden presentar propostes i votar-les i si te un nombre de vots important poden anar al congres (o parlament) a discutir-se, el primer lloc no l´ocupa ni la crisi, ni la guerra a l´afganistan, etc, etc, el primer tema és la legalització de la marihuana. I com va dir un gran home, el Sr.Nino Becerra, de la mateixa manera que als anys 30 es va legalitzar l´alchol, ara ho faran amb la marihuna perque permetre que la gent desconecti dels problemes quotidians deguts a la crisi.
Empatia
Aquesta setmana a Stuttgart he anat passant de departament a departament i m´explicaven com funcionaven els circuits del sistema informatic d´entrada de comandes, gestió de stocks, compres, costos, etc... i avui tocava un que semblava interessant: producció i planificació. Però l´home que m´ho explicava parlava fluixet i a vegades m´adormia i ell continuava parlant sense saber quin era el meu estat sonambul... parlava i a vegades explicava alguna cosa i reia i jo ja feia estona que estava per altres mons. Aixi quasi tot el dia.
Tant dificil és posar-se a la pell del interlocutor?
Tant dificil és posar-se a la pell del interlocutor?
El Joc i la guerra (entrada blog 46)
Dels jocs d´atzar, igual que de la guerra, s´ha escrit molt. S´han utilitzat les matematiques, teories del caos i calcul de probabilitats per explicar el perque dels resultats obtinguts. En canvi, sobre la guerra s´ha escrit sobre les millors estrategies i comportaments humans (psicologia) per guanyar-les.
Hi ha vegades que el joc i la guerra van agafades de la mà. I al final només hi pot haver un guanyador.
PD:
Aquest blog finalitzarà de forma automàtica el dia 28 de Febrer (és així?) aleshores segons les normes no escrites ni pactades, s´obriran les urnes i es realitzarà el recompte. Show must go on!
Hi ha vegades que el joc i la guerra van agafades de la mà. I al final només hi pot haver un guanyador.
PD:
Aquest blog finalitzarà de forma automàtica el dia 28 de Febrer (és així?) aleshores segons les normes no escrites ni pactades, s´obriran les urnes i es realitzarà el recompte. Show must go on!
L´Hotel
Aquest cop no penjaré cap foto per no ferir sensibilitats.
Encara no he visitat gaire la ciutat de Stuttgart i tampoc ho fare per dos motius: Els transports públics fan vaga cada setmana 2 o 3 dies i no se si han arribat a un acord o no. I l´altre motiu és perque no estic de turista i fa anys que no faig de turista.
El que si fare demà si el fred no m´ho impedeix es anar a ballar salsa. A Stuttgart ja vaig anar a ballar tango amb la mala sort que el nivell de la gent era baix i el promig d´edat alt. A Russia per exemple passa al reves, el nivell de ball és alt i el d´edat és baix. Per aquest motiu demà provare la salsa.
El cap de setmana a Innsbruck pel festival de tango va estar millor, vaig trobar una noia de Linz que havia ballat amb ella fa anys a Barcelona i una altra que també estava al festvial de Nijmegen (Holanda) per setmana santa d´aquest any. Ballar tango per aquesta zona esta molt bé perque les noies son altes i funciona millor. Ara quan tingui cotxe (el corsa és el que te més punts perque és el cotxe petit que millor mi caben les cames) em sembla que haure d´anar de tant en tant a Zurich que és la gran ciutat que hem queda més a prop.
El diumenge a Innsbruck tenia 3 hores per donar voltes abans d´agafar el tren i per casualitat vaig passar per davant d´una sauna. No eren banys turcs pero hi havia piscines a diferents temperatures, 4 sales de sauna seca i una d´humida, i una zona amb amaques per descansar i un pati per que a l´hivern poder sortir de la sauna i estar en contacte amb la neu. Vaig estar per alla una bona estona descansant i al agafar el tren vaig poder dormir tot el trajecte pel relax de la sauna. La sauna, com totes les que he anat per aquí, son mixtes.
Encara no he visitat gaire la ciutat de Stuttgart i tampoc ho fare per dos motius: Els transports públics fan vaga cada setmana 2 o 3 dies i no se si han arribat a un acord o no. I l´altre motiu és perque no estic de turista i fa anys que no faig de turista.
El que si fare demà si el fred no m´ho impedeix es anar a ballar salsa. A Stuttgart ja vaig anar a ballar tango amb la mala sort que el nivell de la gent era baix i el promig d´edat alt. A Russia per exemple passa al reves, el nivell de ball és alt i el d´edat és baix. Per aquest motiu demà provare la salsa.
El cap de setmana a Innsbruck pel festival de tango va estar millor, vaig trobar una noia de Linz que havia ballat amb ella fa anys a Barcelona i una altra que també estava al festvial de Nijmegen (Holanda) per setmana santa d´aquest any. Ballar tango per aquesta zona esta molt bé perque les noies son altes i funciona millor. Ara quan tingui cotxe (el corsa és el que te més punts perque és el cotxe petit que millor mi caben les cames) em sembla que haure d´anar de tant en tant a Zurich que és la gran ciutat que hem queda més a prop.
El diumenge a Innsbruck tenia 3 hores per donar voltes abans d´agafar el tren i per casualitat vaig passar per davant d´una sauna. No eren banys turcs pero hi havia piscines a diferents temperatures, 4 sales de sauna seca i una d´humida, i una zona amb amaques per descansar i un pati per que a l´hivern poder sortir de la sauna i estar en contacte amb la neu. Vaig estar per alla una bona estona descansant i al agafar el tren vaig poder dormir tot el trajecte pel relax de la sauna. La sauna, com totes les que he anat per aquí, son mixtes.
El Departament
Una imatge val més que mil paraules. Per tant aquesta és la meva entrada al blog d´avui.
Deslocalització
Estic una mica delocalitzat. A l´estiu 3 setmanes a Berlin, al Setembre tot el mes a Barcelona, la primera setmana d´octubre a Austria i la segona a Stuttgart.
Vaig arribar a Stuttgart i al tornar a estar en conntacte amb una ciutat gran, va fer que estigues encara més content d´haver anat a parar per feina a un petit poblet d´Austria. Només hi ha un forn, un super, una carnisseria, una formatgeria i una empresa que competeix a nivell mundial i te una fabrica a Arabia Saudi.
Aquest divendres vaig tornar de Stuttgart una mica cansat pero vaig tenir temps per anar a comprar i picar algo per anar a un sopar-concert amb la gent del departament. Va estar bé jo vaig beure poc i em sentia begut, i n´hi havia alguns que anava demanant cerveses i semblaven que haguessin begut aigua. Al final vaig anar a dormir a les 2. L´endema dissabte em vaig despertar a les 7 per anar una excursio organitzada per l´emprsa. No hi havia ningu del departament, o sigui que coneixia molt poca gent i al comencsament va ser durillo pero després ja anava movent-me entre la gent. Els dos events varen ser improtant perque l´empresa sapiga que ha fet un bon fitxatge i em paguin com un austríac.
Avui diumenge el dia ha despertat amb boira fins el migdia i no he fet res fins que cap a la 1:00 el dia s´ha arreglat, aleshores he sortit de casa i he caminat 2:30 hores des de que he tancat la porta de casa. He arribat al lloc de les fotos on hi havia la neu, ara no en quedava ni rastre i he fet una altra foto, que no és d´un anunci, és meva.
Al vespre he anat a buscar el tren per anar a Liechtenstein que és on ballen salsa el diumenge, pero el tren venia amb retard, feia fresqueta i he tornat cap a casa.
El proper cap de setmana continuo amb la deslocalitzacio, vaig a Innsbruck a un festival de tango. I vull mirar cotxes a Innsbruck perque en necessito un. Sino, no sortire gaire per les nits, ni podre anar a esquiar.
I dema torno a Stuttgart per 3 setmanes més. Haure d´esperar al Novembre per dir: "Hogar, dulce hogar".
Vaig arribar a Stuttgart i al tornar a estar en conntacte amb una ciutat gran, va fer que estigues encara més content d´haver anat a parar per feina a un petit poblet d´Austria. Només hi ha un forn, un super, una carnisseria, una formatgeria i una empresa que competeix a nivell mundial i te una fabrica a Arabia Saudi.
Aquest divendres vaig tornar de Stuttgart una mica cansat pero vaig tenir temps per anar a comprar i picar algo per anar a un sopar-concert amb la gent del departament. Va estar bé jo vaig beure poc i em sentia begut, i n´hi havia alguns que anava demanant cerveses i semblaven que haguessin begut aigua. Al final vaig anar a dormir a les 2. L´endema dissabte em vaig despertar a les 7 per anar una excursio organitzada per l´emprsa. No hi havia ningu del departament, o sigui que coneixia molt poca gent i al comencsament va ser durillo pero després ja anava movent-me entre la gent. Els dos events varen ser improtant perque l´empresa sapiga que ha fet un bon fitxatge i em paguin com un austríac.
Avui diumenge el dia ha despertat amb boira fins el migdia i no he fet res fins que cap a la 1:00 el dia s´ha arreglat, aleshores he sortit de casa i he caminat 2:30 hores des de que he tancat la porta de casa. He arribat al lloc de les fotos on hi havia la neu, ara no en quedava ni rastre i he fet una altra foto, que no és d´un anunci, és meva.
Al vespre he anat a buscar el tren per anar a Liechtenstein que és on ballen salsa el diumenge, pero el tren venia amb retard, feia fresqueta i he tornat cap a casa.
El proper cap de setmana continuo amb la deslocalitzacio, vaig a Innsbruck a un festival de tango. I vull mirar cotxes a Innsbruck perque en necessito un. Sino, no sortire gaire per les nits, ni podre anar a esquiar.
I dema torno a Stuttgart per 3 setmanes més. Haure d´esperar al Novembre per dir: "Hogar, dulce hogar".
Les fotos del dia
Diumenge 9/10/2011
Un altre banc que potser queda a 15 minuts de casa:
A baix a la dreta, si s´amplia la foto veureu un campanar del poble, jo visc a prop:
Un altre banc que potser queda a 15 minuts de casa:
Les vaques de més a prop:
Des de dalt de les muntanyes, la primera neu caiguda amb les plujes dels últims dos dies:
A baix a la dreta, si s´amplia la foto veureu un campanar del poble, jo visc a prop:
Primera setmana de feina
Aquest dijous i divendres va venir un consultor extern a explicar unes coses i varem estar cinc persones tot el dia tancats en una sala de reunions. Va ser com un curs intensiu d'alemany per mi. Com a curiositat, el consultor extern era nascut a Alemanya de pares portuguesos i una noia de l'empresa era nascuda a Austria de pares turcs. La fabrica on estavem no era la que jo treballo, era en un altre lloc a uns 30 minuts de cotxe. La nit del dijous va ser càlida, no feia la fresca d'altres nits, el cel estava ennuvolat i el divendres havia començat amb pluja. Doncs aquesta pluja va fer que el divendres veies per primer cop els pics de les muntanyes emblanquinats de neu. Al migdia varem anar a dinar a un lloc a prop de la feina, i la sorpresa va ser trobar-me davant del restaurant un remuntador per pujar a les pistes d'esquí.
El consultor germano-portugues (casat amb una francesa) no parlava dialecte com els austríacs o bavaros que a vegades costa d'entendre i va explicar un acudit molt bo:
“Quina és la diferencia entre una bavaro i un turc?” (la resposta al final)
Aquest cap serà passat per aigua, per tant no hi ha passejada pel bosc, haure d'aprofitar per escriure al blog. Aniré un moment a comprar a la carnisseria del poble que tenen la carn del pròpia bestiar i compraré weissbürst per esmorzar.
El dilluns a la oficina va ser dia de presentacions, i vaig passar tot el dia intentant mirar com estaven estructurats els programes i fitxers. Durant setmana he anat descobrint que no m'han valorat tant programar el sistema de gestió de l'empresa, tal com em pensava, si no que ho han fet per haver estat a Movex. Ja que els programes estàndard amb els que treballen son semblants als de Movex, on havia treballat fa anys.
El dimarts va ser dia de reis. Em varen regalar un portàtil amb connexió a internet gratuïta i un telefon BlackBerry amb trucades gratuïtes també. (pagant l'empresa). La BlackBerry es el millor telefon que he tingut fins ara, però tens la oficina a la butxaca perquè pots veure tots els mails que reps a la feina i quan he de trucar estan barrejats tots els contactes personals amb els de la feina.
Al meu lloc de treball tinc dues mega pantalles on puc obrir diferents programes a cada una i moure el cursor d'una pantalla a una altra. També tinc un programa instal·lat en l'ordinador que veig totes les trucades de telefon que faig o em fan. Si hem truquen al telefon de la feina (em sembla que tinc el 124) i no estic a l'oficina, automàticament m'arriba la trucada a la BlackBerry.
El dimecres formació interna del producte i sistemes de producció. Varen ser dues hores i mitja. Varem arribar just i només hi havia lloc a primera fila. Va ser també com un intensiu d'alemany, però a vegades desconnectava i patia per no caure adormit. Al final de la sessió, el ponent va fer la brometa de ara us passaré unes fulles per fer un control a veure si ho heu entès. Però hi havia alguna cosa que em feia dubtar si era broma o no. Al final va treure uns fulls i va repartir l'examen. No era broma!! Però com del departament érem 3, varem quedar que faríem treball de “grup”...
L'horari laboral és de 38,5 hores setmanals. A les 5 la gent ja comença a plegar. Fem de 8-12, dinem amb 30 minuts al menjador de l'empresa per 3 euros, i de 12:30 a 4:30. I si durant la setmana treballem més hores,son menys hores que cal fer el divendres i podem plegar abans.
La vestimenta és molt informal. He portat americana fins el dijous, el divendres com plovia hem vaig posar una altra jaqueta impermeable. Tots van amb texans, algun porta samarretes, de corbates no n'he vist quasi cap. O sigui que com encara vaig amb les camises i pantalons que portava a Barcelona (el meu uniforme), sento que vaig arreglat com si anés a un a boda de llenyataires.
I això és tot. El proper dilluns marxo cap a Stuttgart per un mes. Suposo que per les nits podré anar a ballar. Aquí sense cotxe és mes complicat. Per això estic mirant ofertes. Dintre de 2 caps de setmana estic a Innsburck per un festival de tango, i com allà és una ciutat gran vull mirar una oferta d'un polo sense entrada per 200 euros al mes.
I per acabar:
“Quina és la diferencia entre una bavaro i un turc? El turc parla alemany”
(pels que viviu lluny de la cultura germànica, El dialecte bavaro costa d'entendre i Alemanya esta ple de trucs).
Erste Arbeitswoche
Am Donnerstag und Freitag ist ein extern Berater gekommen, uns zu erzählen wie laufen einige Programme. Wir waren 5 Mitarbeiter in eine Meetings Raum. Für mich war wie ein intensive deutsche Kurs. Es war merkwürdig, das der Berater in Deutschland geboren war, aber die Eltern sind aus Portugal schon lange her gekommen und es gab noch dort ein Mädchen, das in Österreich geboren ist aber die Eltern stammen aus Turkey. Der Werk wo wir waren, war nicht wo ich arbeite, es war 30 Minuten mit Auto weit weg. Am Donnerstag Nacht war nicht sehr kalt, und der Himmel war bewölkt, Freitag hat mit regen angefangen. Aber dank diesem Regen, man konnte schon Schnee auf die bergen sehen. Am mittags sind wir in Restaurant gegangen, zum essen, und vor dem Restaurant war ein Seilbahn, im Winter ski zu laufen.
Der deutsch-portugiesisch Berater, der mit eine Französin geheiratet hat, hat hochdeutsch gesprochen. Es gibt Dialekte, wie bairisch oder in österreich, die manchmal schwer sind, zu verstehen. Und dieser Berater hat ein gute Witz erzählt.
“was ist der unterschied zwischen ein Bayer und ein turker?” (Die Antwort am ende).
Dieses Wochenende wird regnen. Das bedeutet kein Spaziergang im Wald, und das ich die Zeit ausnutzen werde, in diesem blog zu schreiben. Ich werde auch zu der Metzgerei gehen, ein paar weissbürt zum Frühstück, zu kaufen.
Am Montag im Büro war der Tag um die Leute mich vorzustellen, und habe auch versucht zu sehen wie die Programme gearbeitet haben und wo waren die Datei. Während die Woche habe ich erfahren, dass die Firma hat mich mehr bewertet, für wo ich vor 10 Jahre gearbeitet habe, als für das ich programmieren kann. Hier arbeiten mit ein Software die ähnlich ist mit Movex, mit der ich gearbeitet habe.
Am Dienstag war wie mit Weihnachtsgeschenke. Ich habe als geschenkt ein Laptop und BlackBerry Telefon bekommen. Und die Anschluss im Internet und Telefonate kostenlos (bezahlt die Firma). Der blackBerry ist das beste Telephon, dass ich nie gehabt habe, aber es ist wie man am Abend auch das Büro in der Tasche hätte. Man bekommt Arbeitsmails und im Adressbuch sind die privat Telephon Nummer gemischt mit nummern von Arbeitskollege.
Ich arbeite mit zwei grössere Bildschirme wo ich mit verschiedene Programme arbeiten kann. Habe ich auch ein Programm im PC wo ich anschauen kann wer mich angerufen hat und wen man mich intern anruft, und nicht im Büro bin, ruft man direkt am meinem blackBerry.
Am Mittwoch war auch Einschulung von Produkt und Arbeitsverfahren. Es hat 2,5 stunde gedauert und als wir angekommen waren, war nur vorne einige Plätze frei. Es war auch wie ein intensive Kurs auf deutsche Sprache aber manchmal habe ich ausgeschaltet und musste vorsichtig sein, nicht einzuschlafen.... Am ende der Einschulung, haben uns gesagt das würde ein Kontrolle um zu wissen ob wir es verstanden haben, die Leute hat gelacht und ich dachte es war spass, aber es war überhaupt kein spass, sie haben Fragebogen ausgeteilt. Zum Glück waren noch von meiner Abteilung noch 2 Kollegen dabei, und haben wir ausgemacht, dass wir es in arbeitsgrupe schreiben würden.
Arbeitswoche hat hier 38,5 stunde. Um 17:00 die Arbeitskollege fangen schon an, heim zu fahren. Wir arbeiten von 8:00 bis 12:00. 30 Minuten in der Mensa zum Mittagessen und dann weiter bis 16:30. Und wann wir während die Woche länger arbeiten, können wir dann am Freitag vorher heim fahren.
In der Firma sind die Leute ganz locker angezogen. Ich habe nur 4 tage den Anzug angezogen, aber da am Freitag geregnet hat, habe ich nicht mehr getragen. Fast alle sind mit Jeans und nicht alle mit Hemd, auch mit T-Shirts. Krawatte habe noch keine gesehen. Ich bin mit meinen Hemden und Hose aus Barcelona, die mein arbeitsunifrom waren, und manchmal fühle ich mich, das ich für eine Holzfällern Hochzeit angezogen bin.
Und das ist alles. Nächste Montag fahre nach Stuttgart für ein Monat. Ich vermute, dass ich am Abend tanzen gehen werde. Hier ohne Auto ist es schwierig. Im zwei Wochenende bin ich im ein Tango Festival im Innsbruck und wie es ein grössere Stadt ist, werde auch Angebote anschauen, ein Auto einzukaufen.
Und zum Schluss:
“was ist der unterschied zwischen ein Bayer und ein turker? Der turker spricht deutsch"
Subscriure's a:
Missatges (Atom)