Coses (bones) que passen

Finalment estic en 2 processos de selecció. Una empresa és del Nord d'Alemanya i l'altra del Sud, en dues ciutats importants. Dues cultures diferents. Quan tinc la ocasió de parlar amb alguna persona d'Alemanya els hi faig el qüestionari estàndard per averiguar quines son les diferencies i on està millor. Les ciutats son Hamburg i Munic, les dues amb bona qualitat de vida, una amb mar i l'altre amb muntanya. Una és ciutat portuària, oberta, diuen, i acostumada a veure arribar a gent d'altres llocs i l'altra una mica conservadora i tradicional. La primera la desconec i la segona ja he viscut un any i hi vaig a passar de tant en tant algun cap de setmana.

Munic és una mica com la Andalusia d'Alemanya, son oberts i comunicatius però a vegades la amistat no va a més. Els tòpics a vegades tenen algo de veritat i ja he sentit algun alemany del Nord que li costa adaptar-se a Munic..

Però com en moltes ocasions, tanta energia pensant quina és la millor ciutat i al final les coses es decideixen soles quan una oferta de treball és una més interessant que l'altre. Encara que en aquesta ocasió serà complicat. Una un operador logística a nivell mundial amb 63.000 treballadors i l'altre una assegurança del grup Toyota. Dos empreses dos mons.

Però les coses bones que han passat no son precisament els processos de selecció aquests. Aquest cap de setmana he conegut a 3 persones noves i diferents sense tenir-ho previst.

Dissabte al matí anant a mirar botigues, una parella que parlava castellà i em vaig acostar. Ell és de Barcelona, enginyer Químic i fa una any que va arribar amb la seva parella que és de Polònia. Ella també coneixia el nord i li agradava més.

El diumenge pel matí vaig anar a un grup d'aquests que organitzen alguna activitat per Internet i vaig conèixer un enginyer de romania que havia treballat 7 anys a Hamburg (casualitat) i estava molt entusiasmat amb la ciutat. Treballava a Airbus i l'emprsa estava fent reestructuracions i havien baixat les comandes. Ara fa 4 mesos que viu a una hora de Stuttgart i ho està passant malament, diu que quan trobi alguna cosa tornara a Hamburg.

El diumenge per la tarda vaig anar a cine a veure la tercera part de la peli aquella que va d'estudiants erasmus. I al comprar l'entrada al costat hi havia un tio que va sentir l'accent que tenia i va preguntar-me d'on era? Ell era francès i també havia fet erasums a Alemanya. Ara portava ja 13 anys aquí treballant en una empresa de defensa. Havia començat com a informàtic i ara portava projectes. Després de la peli vem fer una cervesa. Al sortir s'havia acabat el futbol, alemania havia guanyat el mundial i hem va costar arribar a casa perque tots els carres estaven plens de cotxes celebrant la victoria, l'endema a França era festa nacional, 14 de Juliol.

El frances deia que el problema que s'havia trobat s que a la feina no eren gens socials. I que com jo, també s'havia trobat amb gent que estaven asseguts a 2 metros de distancia i no es parlaven ni per dir bon dia. La gent jove ja era diferent i ell li agradava quan venien el estudiants en practiques del Paquistan, Brasil, etc.. perque era gent que tenia ganes de parlar i que se sentien incomodes amb el sovint tracte d'acollida aquest tranquil i distants dels alemanys. Però deia que també era un tema generacional, la gent jove no ho era tant. I moltes vegades era un tema de la direcció que també eren així. Aquesta característica crec que és més de la zona de Baden-Württemberg. Aquí Alemanya a poc a poc vaig coneixent les diferencies entre regions. Sobre els suïssos i austríacs no cal fer cap comentari.... desagradable....

Amb el de Barcelona o amb el francès segurament quedarem algun altre dia. I amb els tres va ser interessant veure les seves opinions sobre les diferencies culturals, nord-sud, alemany no-aleman, alemany nord alemany sud, no alemany nord alemany sud, alemany nord no alemany sud, eetc, etc, etc..., etc....

El cap de setmana vaig a Hamburg a investigar com és la ciutat, a través del ball, els carrers, els centres comercials, etc, etc, etc...

El Principi de Woody Allen

Quan Woody Allen va rodar una pel·lícula a Barcelona, una de les exigències eren que volia enregistrar només a llocs situats dins la ciutat, suposo per no haver d'allunyar-se ni dispersar-se. Ho trobo un bonn (*) principi. Algun cap de setmana ha anat a Munich però son 2 hores de cotxe i ja es comença a fer pesat per una ciutat que ja coneixo. És una distancia massa gran per anar a sopar un dia entre setmana i tornar. Per tant, fins que no marxi d'aquí, intentaré mourem en un radi de una hora com a màxim. I si algun cap de setmana vull anar a una ciutat nova, en comptes d'anar a Munich aniré a altres llocs que encara no he estat.

(*) Aquest cap de setmana he estat a un festival de Tango a Bonn. I aquí torno a parlar de Woody Allen perquè els personatges que m'he trobat confirmen que la realitat supera la ficció.

Tot va començar un dimarts abans de setmana santa que vaig mirar el calendari a Internet de on es pot anar a ballar tango per la zona on visc. I havia un lloc a 30 minuts que organitzaven una milonga dins d'un congrés de psiquiatria. Unes 1000 persones vingudes de tot Alemanya durant una setmana amb conferencies i seminaris. Semblava que podia ser interessant i hi vaig anar. Del congres hi havia poca gent, però vaig conèixer una dona que ballava molt bé i es dedicava a dansa teràpia. Això vol dir que treballava en un hospital amb gent que havia intentat suïcidar-se.

Fins aquí tot “normal”. Em va comentar que havia un festival a Bonn i em va servir d'excusa per conèixer la ciutat. Vagi arribar divendres al vespre després de 5 hores de tren. Per arribar a Bonn el tren va vorejar bona part del riu Rin passant per Koblenz. El riu passa per una petita vall i al costat del riu hi ha moltes pertites poblacions (urbanitzacions) que queden incomunicades perque no poden passar amb facilitat a l'altra banda del riu i degut a la vall només poden resseguir el contorn del riu amunt o avall fins la següent població petita. Bastant depriment ha de ser viure allà.

El tren va arribar a una altra estació de la que estava previst degut a que entre l'estació de Bonn i Colònia havien parat el transit ferroviari perquè havien trobat una bomba de la segona guerra mundial. Vaig agafar un taxi per anar a l'alberg. El taxista que devia ser d'origen turc o jordà va explicar que feia poc havia mort un operari de la construcció perquè va topar amb una bomba que va esclatar.

Bonn és una citat amb una centre ampli i bastant tranquil, almenys diumenge al matí. No és lleig però no tampoc m'imagino viure allà.

A la nit vaig anar a ballar amb la noia que coneixia. Parlant ens varem conèixer més. No era alamana, era francesa amb molt bon alemany. El seu pare era enginyer que va treballar en la canalització de gas a Algèria i ella fins els 12 anys va viure a Algèria. Després va anar saltant per varis llocs fins anar a parar a Alemanya. El seu pare havia canviat varies vegades de professió i al final va tornar a Algèria.

L'endemà tenia 2 classes de tango, una amb ella i una altra amb la seva amiga perquè ella s'havia compromès de fer classe amb un altre amic. La primera classe va anar força bé. La segona va ser complicada. Al vespre no vaig voler tornar a ballar amb l'amiga. L'amic va arribar tard i va ser tot una mica caòtic. Després de les classes ell va anar a casa perquè estava fent trasllat i s'havia de canviar de roba pel ball de la nit. Vaig anar a sopar amb les dues dones amb les que havia ballat. Elles també es coneixien del tango. És de pel·lícula un sopar amb dues dones que s'apropen als 50 i que volen aparentar alegria però estàn carregades de manies. La de la segona classe era soltera i sense fills i la que havia conegut en el congres de psiquiatria, ja m'ho havia dit, tenia 2 fills del primer matrimoni. No cal entrar en tots els detalls de la conversa per no avorrir al espectador, però eren converses de guio de pel·lícula. Per treure la gravadora i posar-la damunt la taula...

Després de sopar varem anar al ball i més tard va tornar aparèixer l'amic de la que coneixia. Era ballador de salsa i no feia gaire que havia començat amb el tango. Tenia molt bon ritme. Tenia un alemany suficient ment bo i era bon tio. Però el que destacava més era que era centre-africà, super ben fibrat i devia tenir uns 25 anys. O sigui que entre el centre-africà i jo no hi havia color....però varem estar a la mateixa taula tots plegats i va estar bé. Després de ballar amb unes quantes vaig marxar perquè l'endemà havia quedat per esmorzar amb una romanesa que va viure 7 anys a Barcelona per estudiar i fer el doctorat en química aplicada a laboratori o algo semblant i ara feia 3 anys que vivia a Colònia, al costat de Bonn.

The End

Personatges Principals:
Amiga de l'Hospital Psiquiàtric, Departament: Dansa-teràpia.
Amiga de la amiga. (Que casualment fa 2 any al festival de Tango de Wupertal varem ballar junts i ella se'n recordava de mi i en canvi jo no).
Centre-africà fibrat de 25 anys.
Amiga romanesa amb Doctorat a Barcelona i feina a Alemanya. (Des de que te novio alemany el seu idioma millora).

Personatges secundaris:
Taxista estació Bonn
Ballarines:
Una alemanya que havia viscut 4 anys a Londres.
Una ukraniana.
Una romanesa estirada.
Una alemanya que no en sabia gaire però posava voluntat.
Dues poloneses que feia temps que vivien a Alemanya
Una de Colònia que fa temps vaig conèixer al Festival de Tango de Sitges.

Necessitats Cròsmiques

El cap de setmana he estat a Munich i el diumenge com que tenia temps vaig fer un escrit llarg que ara em sembla excessiu reproduir-lo aquí. Per tant ho he resumit una mica.

Dissabte al vespre: Sopar organitzat a través de Internations.org de la comunitat russa que viu a Munich. Hi havia gent que va venir i no tenia ni idea de rus. Per sort vaig seure en una taula on tots eren russos excepte un de Jerez que també el parlava bé. Era informàtic i abans d'arribar a Munich va estar un any a Graz (Àustria) tot i que era una ciutat gran, després d'un any a Àustria va haver de tornar a la primavera 3 mesos perquè no ho portava bé això de viure a Àustria. Si li hagués tocat a on vaig estar jo l'han d'ingresar directament a un psiquiàtric. Ara portava 2 anys a Munich estava cansat de la informàtica i volia fer una pausa per fer algo de voluntariat. Li vaig dir que jo també però que estava pensant en varies opcions...

A l'alberg de Munich: Vaig estar en una habitació de 6 llits i només érem 3. A un no l'he vist perque quan m'he llevat ja havia marxat. L'altre tot el dia ha estat a l'habitació i era un tio peculiar. Tant el dissabte com el diumenge se l'ha passat davant de l'ordinador amb tratge i corbata i sense parlar. No parlava alemany i el primer dia quan el vaig veure vaig saludar i preguntar en angles d'on era. Era croata. Després no vaig tornar a parlar més amb ell. Un cop que havia anat al lavabo vaig mirar el llibre que tenia i era de programació de SAP, un altre informàtic! i a més a més a lavabo s'havia tancat per parlar per telefon...

I jo em pregunto: fa 100 anys quan no existien ni ordinadors ni gent que es dedicava a la informàtica, existien aquests dos perfils que he conegut el cap de setmana? No ho crec perquè és el Sistema i la societat que es retroalimenten. Per al Sistema (econòmic) lo ideal serien les persones grasses, americanes i que consumeixen a crèdit. Però al sorgir nous perfils, aquests fan modular al Sistema perquè els dos es puguin readaptar. Una crisi sorgeix quan varien aquestes relacions i això ha passat sempre.

Conclusió: Un cop un amic va dir que nosaltres som l'eina que el ADN fa servir per poder-se perpetuar. El cromosomes encara que amb la radioactivitat sofreixen mutacions, generalment amb els segles em sembla que no han variat gaire. La evolució es fruit de l'intent d'adaptar-se al entorn per sobreviure. Els Aliens del de Jerez i el croata ho intenten. La dificultat és que son perfils nous, no son els tradicionals com els metges, comerciants, polítics, artistes, etc, etc.. que han existit des de fa molts segles.

Estem en crisi constant en procés de re-adaptació.

Fasten

Fasten (en alemany) és més o menys pels catòlics l'equivalent al Ramada pels musulmans. Es el període que va des del carnaval a la setmana santa. Son 40 dies de privacions. Es un exercici de disciplina no gens fàcil. Aparentment la gent jove del centre d'Europa no son més catòlics que en altres indrets, però coneixent i parlant amb la gent vas descobrint uns hàbits que es van convertint en tradicions.

Per exemple, la profe d'alemany que tenia a Austria durant aquest temps no menjava xocolata. Una altra noia de la feina em va explicar ahir que cada any fa una cosa diferent i que aquest any ha decidit no anar al cine perquè li agrada molt. En vaig conèixer una altra que diu que intentara no veure cafè ni alcohol. I un company de feina de l'empresa d'Austria per dinar agafava mitges porcions de menú.


Com que un no és impermeable a l'entorn vaig començar a pensar que podria fer jo. Vaig començar a pensar en el menjar. Aquell dia vaig menjar més del compte. Vaig pensar en no menjar Xocolata. Aquell dia vaig comprar Xocolata. Em va costar trobar-ho però al final ja ho tinc. Tot i que que ja fa unes setmanes que va acabar carnaval ahir vaig iniciar un període d'abstinència. M'abstindré de posar-me nerviós i impacient fins setmana santa i deixaré que les coses continuïn pel seu camí.


Avui he superat la prova amb escreix. A la feina hem d'assignar les hores de presencia a diferents projectes. No hi ha projectes. Podria tenir algun tipus de tasca, però el gerent no coordina, ho vol controlar tot i està incapacitat per discusions tècniques i constructives perquè ho veu tot clar i és el jefe.

Doncs avui he assignat les meves hores de la següent manera:
1 hora respondre mails, reportar hores i varis
7 hores llegint documentació.


Estar tot el dia sense cap cosa interessant podria posar nerviós a més d'un, però gràcies a la quaresma avui ha estat un dia avorrit i tranquil.
(Això si, tranquil per pensar a partir de setmana santa com és plantegen els nous projectes privats que tinc....)


Successions de moviments

Ballar és moviment, però degut a la operació d'hèrnia he hagut de fer un mes de pausa. El dissabte passat va ser llarg. Sense programa per sortir a la nit i una mica avorrit, sense possibilitat de parlar o quedar amb algú. El matí el vaig passar esmorzant i després llegint diaris a la Biblioteca i la resta del dia per cuinar, migdiada i Internet. Res interessant. Però el diumenge es va iniciar el moviment. Coneixia una pàgina web (internations.org) que és com un facebook de pagament i pensat en organitzar activitats per gent que treballa en un altre país. Finalment vaig pagar i em vaig fer "soci" per tenir accés a les activitats. Vaig veure que hi havia un esmorzar organitzat per diumenge a Munich i m'hi vaig apuntar. 

L'esmorzar va ser curiós. Hi havia de tot, una francesa, un angles, una americana d'origen xines que havia viscut 3 anys al Brasil i a Austràlia, un alemany que havia viscut un any al Japó. Gent que havia viatjat i parlava idiomes. No va ser tampoc res espectacular, temps per fer coneixences i presentacions de que feia cada u i poca cosa més. Però allà va sortir el tema que desconeixia dels Toastmasters que son clubs on la gent fa presentacions de 5 minuts i el públic fa la crítica sobre la presentació. Teòricament  l'objectiu és aprendre a parlar en públic. Arrel d'aquesta conversa he trobat un Club que casualment el dia de trobada és demà a Ulm. O sigui que després de la feina hi aniré. Si no hagués anat a l'esmorzar, no hauria conegut això dels toastmasters. Si no m'haguessin operat no m'hauria avorrit profundament el dissabte i no m'hauria apuntat a l'esmorzar del diumenge. I si l'any passat no hagués anat al festival de salsa de Zurich, no hagués conegut a un alemany que també anava al festival de salsa i estava al mateix Alberg i em va parlar d'aquesta web.

Veient les noves possibilitats que s'obren, m'he animat a això d'apuntar-me a qualsevol activitat amb gent i ja tinc planificat el dissabte que ve. A les 10:00 Calçotada organitzada pel Centre Català de Munich per a 60 persones. Després hi ha un sopar organitzat a través de la web aquesta nova i a la nit també hi ha convocada una festa que potser aniré a treure el cap. Nit al Alberg, esmorzar i potser quedar amb algú dels que conec per fer un segon esmorzar.



SKYPE

Amb la intenció de començar a preparar les quasi ja decidides vacances a St. Petersburg, estic intentant recuperar el nivell de rus que tenia oblidat i he fet noves descobertes que vull compartir aquí per aquells que tenen interès en aprendre idiomes de manera fàcil, econòmica i en la intimitat, sense haver d'abusar de la paciència dels interlocutors mentre és converteixen en espectadors efímers de la fàcil destrucció d'un idioma en públic. Encara que des de el "cafe con leche" de la Mrs.Bottle és una tasca complicada lluitar contra aquestes pràctiques.

Doncs com deia, vaig enviar més de 20 mails a professores de rus que s'anunciaven per internet demanant classes de rus de nivell mig. Vaig restringir la busqueda a Munich així puc aprofitar i organitzar-me el cap de setmana. D'aquests mails, vaig rebre unes 7 respostes i 3 d'aquestes respostes que pel que explicaven semblava que tenien nivell i experiència, ho feien només a través del Skype. Si, del Skype! Primer vaig quedar incrèdul, no ho havia fet mai. Després vaig començar a buscar per google i hi ha empreses que s'hi dediquen. I que són més econòmiques que les ofertes que havia rebut.

Finalment he contactat amb una escola d'idiomes de Moscou i una altra que té la seu a Astúries però que això no és significatiu perquè podria estar a qualsevol lloc del món. Els preus de les classes són a 15 Euros l'hora i ho trobo interessant per les persones que no tenen gaire temps i volen acabar d'agafar una mica de soltura en la conversa.

Però el que m'ha sorpres de tot això és l'aplicació de les tecnologies a coses que ignorava. De moment és curiositat, però segurament acabaré agafant alguna profe que dongui les classes de manera tradicional i aniré cap a la ciutat, cap a Munich.

PD: Parlant de ciutats, abans el món era fàcil de classificar. Hi havia la capital i la provincia, la ciutat i el poble. Però ara la classificació és més complexe. Jo ara distingeixo entre ciutat, poble de provincia i poble de vaques. Ara visc a la capital de comarca. A St. Petersburg hi ha 5.000.000 d'habitants. Això seràn vacances de veritat! No cal anar als pobles de vaques!





Planificació Herniana

Normalment és quan s'apropa un any nou que tenim la ocasió de plantejar nous proposits i fer una mica de revisió de com ha anat l'any. Al final aquesta revisió s'ha convertit en una rutina on no hi ha grans plantejaments. En el meu cas, aquest any la revisó de veritat ha arribat tard i ha sigut gràcies a la operació d'una hernia inguinal que m'ha donat 12 dies de baixa.

No se si es diu turisme sanitari, però quan encara no porto 3 mesos treballant a Alemania ja he fet us dels quirofans de la seguretat social. La operació ha anat bé, dies abans d'entrar al quirofan la vaig buscar per youtube (operació hernia metode Liechtenstein), el video dura 12 minuts però només vaig aguantar un minut i passant ràpid les escenes. Un dimecres vaig entrar en un centre ambulant, t'operen i al cap de 4 hores t'envien a casa. Els primers dies son foturs, és com si tinguessis agulles a dins i no pots mouret del mal. El gran panic arriba amb tossir o esternudar perque si no presiones amb la mà la zona de la operació, és com una punyalada. Per sort va venir la meva germana A. a fer d'infermera. 

Al cap de 6 dies ja pots començar a sortir al carrer a pas de nen i vas progressant rapidament. Arriba un punt d'inflexió on el dolor disminueix i ja pots guadir dels dies que encara queden, son com unes vacances on gaudeixes del teu habitat, sense la necessitat de marxar a un altre lloc. I tens temps per anar al bar a esmorzar, llegir el diari, escriure i pensar. I és en el moment de pensar on es plantegen varies coses com les següents:

1. Anar a passar els caps de setmana a Munich. (Ja ho havia provat fa un mes, divendres després de treballar cap a Munich i dilluns a les 6:00 directament cap a la feina que es troba a 2 hores de distància. Com que era una mica estressant, aniré el dissabte a dormir i tornar diumenge tard)

2. Estudiar Rus per poder-me examinar de B2. I relacionat amb el punt 1. buscar profe particular de rus a Munich.

3. Relacionat amb el punt 2., potser anar de vacances un mes a St.Petersburg a ballar i continuar amb el estudi de rus. Els paisos debils estan devaluant la moneda i cada cop serà més barat anar-hi.

4. L'any que ve, demanar reducció de jornada al 80 % i invertir-lo en acabar de millorar el rus.

5. Després de treballar 15 anys amb la informàtica, un cop hagi millorat el rus en els propers 2 anys, deixar la informàtica i buscar un altre tipus de feina relacionada amb exprtació (potser).

6. Relacionat amb el punt 6. m'he apuntat a uns cursos del centre civíc per apendre a contactar amb clients. Els cursos son und taller de teatre i un taller de veu.

7. Relacionat amb el punt 6. Coneixer gent i millorar l'aleman.

(tots els punts anteriors estan subjecte a possibles modificacions)


estratègies de subsistencia

Fa 3 dissabtes estava a la Biblioteca del poble on visc. A la primera sala hi ha molts diaris i màquina de cafe. El dissabte coincideix amb el mercat i alguns homes aprofiten per llegir el diari, no se si ho fan mentre les dones estan comprant al mercat, encara no he investigat sobre el tema. La biblioteca, obro parentesi, era un mercat de grà bastant important a la zona, una zona de pass entre Alemania, Suissa i Austria. Els clients habituals d'aquest mercat de grà eren els Suissos que per tenir poques zones per conrear -lo i no gaire bona climatologia l'havien de comprar allà. Els preus eren alts fins que es va construïr un tunel de més de 10 quilometres per arribar a Innsbruck i aleshores els suissos varen tenir accés als mercats de grà que hi havien a Hongria, fet que va fer baixar els preus. Això va tenir dues conseqüencies: durant un temps va contribuïr a que al poble entressin diners amb els quals es varen desenvolupar altres industries i es convertis en una ciutat aburgesada i l'altre, que els Suissos encara ara s'estan venjant i tenen uns preus que fan de frontera natural i impedeixen anar a visitar el pais. Tanco el parentesi.

Estava a la Biblioteca aquesta i vaig sentrir parlar castellà a dos nens i de seguida els hi vaig preguntar d'on eren. "Españoles!" varen dir, "si pero de donde, España es muy grande", "de Pamplona", "Ah, Bascos?", "No! Navarros". Els hi vaig dir que jo era de Barcelona i desitjar un bon dia. Es va acabar aqui, no hi havia gaire cosa mes a dir.

Ahir vaig anar a comprar al super del costat de casa i a la cua de sobte em trobo a un dels nens amb la mare. Saludo a la mare i li explico que els vaig veure a la Biblioteca. I la mare em parla amb accent argentí.... varem estar força estona parlant. La seva mare és alemana amb passaport aleman i el seu pare d'origen rus, pero el rus no el parlava. Havien marxat d'Argentina feia 8 anys perque allà augmentava la violència i ja els havien robat un parell de vegades. Argentina diuen que pinta malament. Varen anar a Pamplona i s´hi varen estar 8 anys. Quan les coses anaven empitjorant i veien que allo els hi recordava Argentina, varen agafar els 3 nens i es varen plantar aquí. Varen llogar una casa d'estiu i ella va trobar una feineta. Ell fa les tasques de la casa perque (encara) no parla aleman. Els 3 nens matriculats a l'escola que és quasi gratuita. Varen anar a la oficina de l'ajuntament amb el passaport aleman i va dir que tenia 3 nens, que cobrava lo just per pagar el pis i que no podia tirar endavant i que li diguessin que havia de fer. Li han assignat un pis social de manera indefinida. I ara ja fa 3 mesos que estan aquí intentant aterrar i sembla que estaven contents del canvi.

Pepe vente a Alemania!


Assaig sobre la paciència i la mort

Com que escriure el blog és un acte de creativitat, un dels proposits del 2014 és potenciar aquesta creativitat. Un altre dels objectius és intentar coneixer una persona nova per setmana. Quan es viu a l'estranger és la única manera d'intentar ampliar els cercles socials.

Al restaurant on vaig a dinar normalment quant treballo té dos menjadors, un gran i un petit amb només quatre taules i més tranquil, com que arribo d'hora sempre pregunto a les cambreres si puc passar al petit, sempre agafo a la matiexa taula mentre espero que la gent vagi arribant. La cambrera, d'origen rumanes però de la zona que parlen hungares, pregunta que vull menjar però ja sap que sempre agafo el menu sense carn. Ultimament intento menjar poca carn, no per cap motiu per lluitar per la protecció dels animals, si no perque penso que els animals estan dopats amb antibiotics perque no es morin d'un encostipat i no perdre la facturació per culpa d'un sarrampio o varicela porcina.

Aquest divendres vaig seure com sempre a la petita taula per dues persones però amb suficient espai per llegir el diari. Va arribar la cambrera per servir un petit caldo que només el serveixen els divendres però el segon plat no acabava d'arribar mai, vaig estar quasi una hora esperant. El motiu del caos és que al menjador gran s'havia presentat un grup de 20 persones sense reservar i feien una gran festa amb molt de soroll i alegria. Era un enterrament. Aquí a Almenia, i a Austria també, després d'un enterrament la gent va al restaurant a menjar junts i tots sembla que gaudeixen d'aquesta trobada. L'absent, és a dir el mort, potser havia mort d'una llarga malaltia que havia sofert amb paciència l'arribada del seu final. Ara ja no li feia falta la paciència. En el meu cas, en condicions normals m'hagues posat nervios, esperant una hora sense menjar, però no va ser així. Aquí alemania també hi altres tradicions, l'altre és que quan vas a dinar i veus una taula que hi ha un lloc lliure pots preguntar i seure, és igual si estas sol en una taula petita o amb la parella en una taula de quatre, si hi ha un lloc buit pots seure i compartir taula, sempre i es clar que les altres taules estiguin ocupades. Així que el divendres va seure un home i vaig aprofitar per complir dos objectius, practicar l'alemany i coneixer a gent nova. Varem començar a parlar i així va passar l'estona. Em va explicar que anava amb Rayanair a jugar al golf a prop de València i varem parlar dels avions, del fred, li vaig mencionar el tema catalunya però els alemans els hi costa i no ho acaben d'entendre. També em va dir que estava al sector del metall i que com tenia una altre hobby/feina de donar classes a adults s'havia comprat un Mac perquè podia fer millor les presentacions, etc, etc, etc.. I així va anar passant el temps fins que al final li vaig dir que ja feia més d'una hora que esperavem i que no volia esperar més. A l'home també li va semblar bé i va ser ell el que primer es va aixecar i varem anar a buscar la cambrera per dir-li que no esperavem més i que marxavem. Tot va ser molt fàcil, sense nervis. Sol m'hauria costat més fer tot això. Però tal com va anar, l'espera no es va fer llarga i el comiat no va ser difícil. Potser al revés del que li havia passat al mort. Li vaig desitjar a la cambrera que tingues un bon dia i vaig tornar a la feina sense dinar i passar una altra prova de paciència estomacal.





facebook

Quan varen sortir els primers telefons mòbils era esceptic. Els primers que disposaven d'un mòbil teninen un punt de xuleria elitista. Passats els anys el us del mòbil s'ha popularitzat. El mes passat a cami entre Austria i Alemania per canvi de feina vaig arribar a tenir tres (3) telefons. Un d'Austria, un d'Alemania i el de Barcelona. Tots ells telefons mòbils, fa anys que ja no tinc telèfon fixe.

Amb facebook ha passat algo semblant. Primer quan va sortir va ser la curiositat. Després d'un temps em vaig donar de baixa perque no aportava valor afegit. Pero al cap d'uns anys en un Festival de Tango a Moscou vaig fer varis contactes del ball que no volia perdre i fins aleshores he continuat fent servir el facebook orientat només al ball. Els contactes que he anat fent per la zona on visc (tant de salsa com de tango) van ampliant la meva llista de contactes del facebook. I el que és més interessant és que cada club o festival de ball crea un "event" a facebook i hi ha lo possibilitat de veure qui hi va. De tal manera que pots estar informat d'aquestes activitats perque veus els teus contactes que es van apuntan't. I per la gent que s'apunta pots predir de si val la pena anar-hi o no.

Pel que fa al What's up, també ho vaig provar però no m'acaba de convencer.

I el twiter pot estar bé perque és com un blog minimalista però de moment em fa mandra encara que algun dia potser em donare d'alta.

I algun dia potser hem comprare un telefon modern per poder accedir a internet desde qualsevol lloc amb WIFI i programar/improvitzar la ruta de vacances sobre la marxa.

(m'ha fet mandra passar per el corrector o sigui que trobareu faltes d'ortografia)

L'Aquila, espectacular

Acabo d'arribar de 3 dies de Festival de Tango a L'Aquila (Italia). Vaig arribar al migdia i com que tenia gana vaig deixar les coses a l'Hotel i seguir les indicacions per arribar al centre de la ciutat. La primera impresió va ser de sorpresa. No hi havia cap restaurant, no hi havia ningu era una ciutat fantasma on vaig contar fins a 6 Jeeps militars vigilant no se que i tots els edificis apuntalats com si hagues patit un bombardeig. Els edificis que no es podien apuntalar era perque havia caigut la paret i es veia directament els menjadors que havien quedat al descobert. Era una barreja de ciutat bombardejada i Txernobil on tota la població havia hagut de marxar d'un dia per l'altre.
 
Despres vaig indagar i descobrir que a L'Aquila va patir ara fa 4 anys un terratremol que varen morir 308 persones, 70.000 persones desplaçades a altres ciutats i gent que debia morir de pena anys mes tard. Una noia em va explicar que el seu oncle va morir, una altra que va viure 6 mesos en tendes. Les ultimes noticies es que s'han acabat els diners per la reconstruccio. Hi ha alguns obrers treballant pero no s'avança amb la reconstruccio.
 
Al cap de 2 dies vaig cansar-me del lloc i del Festival. Masses italians, pocs estrangers, masses noies baixetes que anaven en grup, etc, etc, etc. El Tango a Italia és un error. També va ploure i la ciutat ja estava tota vista. Aixi que vaig marxiar un dia abans de lo previst i vaig anar cap a Roma. Vaig estar tot el dia caminant per la ciutat. Es un parc tematic ple de turistes. Els italians son fidels als topics. Funcionaris, caotics, xerraires, etc, etc.. El que mes hem va agradar varen ser els carrers petits de la ciutat. La ciutat santa ni m'hi vaig apropar. Trobo Roma una ciutat decadent que viu del turisme, la industria ja només queda al nord d'Italia. Per molt creatius, religiosos i/o mafiosos que puguin ser, tampoc s'en salvaran d'aquesta cirsi.
 

umweltverträglich

Ara ja fa 2 mesos que estic estudiant Organització Industrial en alemany. De moment intensament, aquí a l'hivern es una bona epoca per estudiar...i també esquiar una miqueta.

Avui estava estudiant un capitol de Producció. Tinc una llibreta format DIN-A-5 on apunto les paraules que tinc dubtes amb la seva traducció. Estava escrivint aquesta paraula quan el maleït boligraf s'ha mort, ha deixat de funcionar. Es un boligraf de la feina, els tenim en caixes grans i quan s'acaba el llences i fas servir un altre. Per sort i amb previsió tenia 5 boligrafs més a casa procedents de la feina. A la hora de llençar el boli m'ha fet pena. He pensat que havien estat moltes hores d'apunts. També he pensat que es podria haver arribat a un altre final només canviant la mina. Pero no, havia de llençar tot el boli perque a la feina no hi ha mines de recanvi. Es millor fabricar molts boligrafs amb el corresponent consum de plàstic, energia i altres meteries primeres que aplicar la tecnica dels recanvis de mines. Senyal que la crisi encara no és profunda...

He agafat el nou boligraf i he acabat d´escriure la paraula i tot seguit he apuntat la traducció al costat: "umweltverträglich: compatible amb el medi ambient, ecològic".

Aquestes casualitats després de 9 pàgines de paraules son el que ara es diuen sincronicitats. (exercici per al lector: buscar la paraula "sincronicitat" al google).

Croniques de Budapest

Seguint la tradició iniciada l'any passat de publicar la foto del cotxe nevat, aquesta es la foto de com he trobat el cotxe que vaig dexiar a l'aeroport de Memmingen després de passar 4 dies a Budapest:




Budapest està bé encara que no és tan espectacular com em pensava. Molt de trafic i soroll i poques cafeteries agradables per seure i passar unes hores per descansar.


Vaig anar a ballar tango tres nits i vaig trobar a 2 hongareses que vaig coneixer fa 3 anys al festival de Tango de Sitges i a una profe de tango israeliana que la seva mare va neixer a Siberia i el seu pare és Argenti i ara fa 2 anys que viu a Budapest i dona classes de tango. No parlava res d'hongares, tot en anglès. Budapest hi ha bastant de turisme. Te molts edificis antics senyorials que podria recordar una mica Buenos Aires en el sentit que te aquests edificis molt macos d'epoques daurades que varen tenir però que defineixen pas el moment actual.


Les tres nits de Tango vaig ballar amb una mig alemana (del nord) i hongaresa. També havia estudiat rus i sempre parlavem en rus. Ara feia dos anys que vivia a Viena amb el seu marit (que no el vaig veure) i era interesant parlar i veure altres aportacions sobre la cultura austriaca. Va dir que de la mateixa manera que els argentins eren italians que parlaven castella, els austriacs eren italians que parlaven aleman i comentava que parlaven molt i no deien res. Va coincidir amb mi que eren molt correctes i amables, i que quedar amb ells era més complicat perque convidaven pero no saps mai si és de veritat. Aixo amb els alemans no passa. Jo ja he tingut varies experiencies/decepcions sobre aquest tema.


(obro parentesi per detallar alguna experiencia: una noia de la feina (casada i amb nen) que algun cop la he vist fent footing i parlant amb ella sempre m'anima a que faci footing i que quedem algun dia per anar a correr. Després de fer l'esforç de començar a correr, la vaig trucar per quedar i la vaig avisar que aniria una mica més a poc a poc. Em va respondre que cap problema que ella vindria a correr amb el cotxet i el nen petit. No la he tornat a trucar.

Al menjador també m'ha passat de parlar amb una noia i dir que de tant en tant feia excursions amb amics i ja m'avisaria. Ha passat l'estiu i res. Un altre noi també em va dir per anar a sopar perque estava estudiant una carrera que jo també vull començar i em comentaria com li anava això d'estuidar a distancia. Res. Almenys va dir que una setmana no li anava bé. Però no s'ha tornat a parlar del tema.
I altres experiencies que no cal comentar...
En canvi he quedat per anar a ballar (per separat) amb 4 noies i casualment 3 eren alemanes i una austriaca que vol emigrar a Nova York.
O sigui que mes o menys ja veieu com son els austriacs/ques. Tanco parentesi)

A Budapest vaig anar a dos dels llocs que son reclams turistics: Els banys termals. Un estava ple de turistes i m'ho vaig passar bé. Anava donant voltes seient en diferents piscines i intentar interacutar. Vaig parlar amb una brasilenya que feia un any que estudiava a italia, i diu que a italia per feina també està fatal. A la sauna hi havia una familia d'ukranians que tambe vaig aprofitar per dir quatre coses. Però lo millor va ser la piscina descoberta d'aigua calenta. 


 Budapest - Szechenyi Bath / Termy Szechenyi'ego 


Estava a punt de marxar quan es va apropar una parella joveneta que parlaven del seu futur en alemany. En comptes de marxar vaig fer veure que canviava de posició i vaig parar l'orella. Ella era de Hamburg que havia anat a estudiar a Viena i havia trobat novio Vienes. Intentava convencer al noi d'anar a viure a Hamburg o Berlin, ell no ho veia clar i no el veia gaire convençut. Ella es queixava que els austriacs eren una mica hipocrites. Va ser una llarga conversa i interessant, sobretot veure les diferencies culturals en una conversa thermal.


L'ultim dia va ser de descans. Vaig llevar-me tard i a les 6 de la tarda em vaig posar a dormir. Em vaig llevar a les 10 per fer la maleta i tornar a dormir fins a les 3 del matí que m'he llevat per agafar l'avio a les 6 del mati i anar a treballar (o a fer acte de presencia a la oficina). He posat una rentadora al migdia i he desfet i fet la maleta perque dema marxo a Karlsruhe de visita familiar. Al vespre he fet la classe particular de rus amb la bielorussa que estudia piano i ara estic escrivint el blog i haure d'acabar de fer la maleta. No és que sigui un crack gestionant el temps, és que he plegat a les 4 de la tarda de treballar, com ho faig habitualment....


Després de la visita familiar hi ha un Tango Marathon que és millor que un festival de Tango perque no només hi ha ball a la nit és també durant tot el dia. Aquest és el programa:


Friday 2 Nov, 2012
12:00 h:
check-in starting
16:00 - 19:00 h: warm-up dancing with DJ Katja & LaPalina
19:00 - 21:00 h: dinner*
21:00 - 05:00 h: dancing with DJ Stefan OK


Saturday 3 Nov, 2012
12:00 - 19:00 h:
breakfast/brunch and matinee dancing with DJ James Bates
19:00 - 21:00 h: dinner*
21:00 - 01:00 h: dancing with DJ-duo Age & Sebastián
01:00 - 05:00 h: dancing with DJ Aljoscha Bukowski


Sunday 4 Nov, 2012
12:00 - 17:00 h:
breakfast/brunch and dancing with DJ Isabella & Jaro
17:00 h:say goodbye ... have a safe trip back home.

i ara tanco l'ordinador que em sembla que m'esta sortint el cansament....

Més pel.licules

Acabo d´arribar a Wuppertal per un Festival de Tango. Estic en un cafe internet a les 10 del matí mirant mails i llegint diaris. I rebo una trucada al telefon austriac. Es una noia parlant aleman amb fort accent del sud explicant-me que esta fent un trasllat i que vol un seguro pel continent del pis. Li pregunto quin es el seu idioma matern i diu castella. Li dic que ho torni a explicar que jo soc de barcelona i aleshores m´ho explica en catala. S´ha sorpres que parles catala un teoric venedor de seguros (jo). Continuo sense entendre res. Ella viu al nord de Munich des de fa 5 mesos amb un idoma aleman molt pobre i un amic grec li ha donat el meu telefont dient-li que jo faig seguros. He intentat esbrinar que ha passat o d´on ha tret el numero pero no ho he aconseguit. Es molt estrany, com pot ser que l´amic grec s´hagi equivocat de numero i de prefixe de pais.... estrany...

Ahir vaig anar a sopar a Munich i en plena octoberfest hi havia molta gent amb el traje tipic bavares, molta més que quan jo vaig anar-hi per ultim cop. He agafat el tren a les 3 del mati per venir aqui i a la estacio hi havia 3 bascos menjant un pollastre a un xiringuito. Eren bascos per les boines que portaven. Aixi que m´he apropat i he conversat amb ells. Tambe eren independentistes bascos i ens desitjaven sort als catalans.

Ahir al sopar de catalans que viuen a Munich el tema independencia tambe estava sobre la taula i tothom estava esperancsat i content. El diaris alemans en parlen sovint pero a aquests els hi costara acabar-ho d´entendre. Pero al final és un tema que dependra de el que vulguin els catalans.

visca catatalunya lliur

Cap de setmana de Pel·licula sense engegar la tele

El divendres al vespre vaig començar una mica cançat. El aculmulat d'hores mensuals era negatiu, el divendres volia plegar com sempre a les 12:00 i era final de mes. Els últims 3 dies vaig començar a treballar a les 6:30 del matí per recuperar hores i divendres a les 11:50 tenia el comptador mensual a 0, o sigui que fins a les 12:00 vaig regalar a la empresa 10 minuts, una acte de generositat....

I divenres al vespre començava el cap de setmana anant a Zürich a ballar tango. Vaig anar amb una noia que feia temps que no veia. Una noia peculiar que deia que no treballava perque en un lloc s'havia aparegut un arcangel i havia anunciat la fi del mon. Una noia que va decidir plegar de la feina i fer cursos per apendre a portar terapies de grup de gent amb problemes, cosa que no esta malament i esta bastant informada de bloqueigos personales, terapies de constelacions familiars, etc, etc... Temes que sempre son interessants en una conversa. Quan vaig arribar no coneixia a gaire gent i varem fer un intercanvi, jo li vaig fer una classe de tango i ella em va fer la carta astral. Aquesta noia ara havia estat els últims mesos a Nova York i vaig averiugar perque havia tornat a Austria. Te un judici amb el banc perque com no treballa i te deutes ha estat declarada insolvent. (els bancs saben lo del arcangel...?).  Despres del judici diu que torna cap alla i que te moltes opcions de treballar perque hi ha gent amb molts problemes, i te rao...

Doncs varem anar a ballar tango, val a dir que era per compartir costos de viatge i que al tango es balla amb tothom. Doncs al tango hi havia un Argentí que vivia a Madrid i havia viatjat fins a Zürich amb furgoneta i estava de ruta de vacances, un tio tambe peculiar i una mica penjat. Ell va marxar abans que s'acabes el ball i ella va baixar a fer un cigarro. Va anar passant el temps, es va acabar el tango i estaven recollint i a punt de tancar la sala i totes les seves coses estaven alla. A baix al carrer ni rastre d'ella, ni agafava el mobil, ja no sabia que havia de fer i no sabia si l'endema vindria la policia a buscar-me per ser la ultima persona que l'havia vist en vida.... Donant voltes finalment vaig trobar una furgoneta aparcada al carrer amb matricula espanyola i vidres opacs que no veia l'interior, i vaig provar sort, em vaig acostar a la furgeoneta i vaig dir "... (el seu nom) estan a punt de tancar la sala i jo torno cap a austria, ja ens veurem..." i al cap de pocs segons s'obria la porta i sortia ella tota despentinada. Ella es baixeta i rodona, molt grassa, i fisicament no val res, i l'argenti se l' havia portat fins a dins la furgoneta. Mentres pujava agafar les coses la furgoneta va romandre tancada i l'Argenti no va sortir per despedir-se i no el vaig tornar a veure....

Pel viatge bé, va ser el primer cop a la meva vida que vaig comprar un Red Bull per no adormir-me, vaig arribar a casa a les 5 de la matinada i amb la conclusio que no val la pena anar a ballar a Zurich. El dissabte em vaig llevar tard, i despres d'esmorzar, un altre cop amb el cotxe cap a Munich, vaig anar a veure un amic de quan vaig anar a estudiar a Munich fa 20 anys i que feia poc que havia tingut la segona criatura. Va estar bé. Despres de la visita cap a Munich, dutxarme, aquest cop havia reservat habitacio individual en un alberg, i cap al tango.

Abans d'anar a Munich vaig conntectar amb el grup de catalans que viuen a Munich i vaig dir que aniria a ballar tango i que proposava quedar per sopar o esmorzar. Nomes dues persones varen respondre. Un tio i una tia. El tio va apareixer al tango, es veu que tambe balla tango, te 43 anys, porta 7 anys vivint a Munich, enginyer (de telecos) i estudia turc i fa anys que va per turquia. Vides paral·leles..... jo pensava que era l'unic que feia aquestes coses....

L'endema varem anar a esmorzar i va venir tambe la noia, per la veu que tenia per telefon semblava adolecent perque no tenia clar res. I quan va apareixer va ser una sorpresa, debia tenir uns 45 anys, havia patit una llarga malaltia (jo m'hi jugo el coll que era depresio) i quan va tornar a la feina havia negociat rescindir el contracte, fet que va coincidir amb la mort de la mare i la separacio amb la parella. Tot aixo m'ho va explicar al cap de 10 minuts de coneixer-la i amb el meu interrogatori de perque estava alla... O sigui que quan les coses van malament, sempre hi ha algu que esta pitjor.... Despres durant l'esmorzar vaig acabar de convencer que era depresio... encara anava amb els fums que ella tenia posicions executives, viatjava molt amb la feina i tenia molta responsabilitat,  parlava angles i italia, havia estudiat farmacia i tenia master en no se que... i a mes pija, que barcelona estava molt bé perque podies anar a navegar a l'estiu i a l'hivern esquiar i en poc temps estaves a la costa brava,etc... pero el nivell d'aleman que tenia era iniciacio i havia anat un mes a Munich per estudiar-lo. Jo ja li vaig fer de psicoleg i li vaig dir que un mes alemania estava be er desconectar, pero que sense aleman s'oblides de treballar a alemania. Ella mateixa veia que tampoc podia estar 3 anys estudiant i sense treballar, i que tenia por quedars-se fora del mercat...i no tenia gens clar que havia de fer...fotut, fotut.....

Despres de l'esmorzar estava previst anar a un museu pero jo ja en tenia prou i vaig marxar. I vaig anar a veure el meu tio que també es peculiar com tots els personatges del cap de setmana....

Ara he arribat a casa i volia anar a ballar salsa pero com que estic cansat hem quedo a casa a escriure aixo i a dormir que aquesta setmana no tinc els jefes i ho aprofitare per estudiar aleman a la feina.

Em volia matricular per fer Organitzacio Industrial a distancia en una uni alemana i ara m'exigeixen un certificat d'aleman que no tinc.

I aixo es tot, ja veieu el intens cap de setmana MunichoZuriench...

(si creieu que les histories que explico d'altres son massa personals i no ho hauria de publicar, aviseu-me que la treuria.... gracies)


Festival Tango Moscou 2012

A l'alberg on estic esta ben situat, al centre i es barat, 50 euros la nit. L'unic problema es que sembla un pis patera.... estic en una habitacio individual amb unes parets tant primes que sento com ronca el de l'habitacio del costat...

A part d'aixo per Moscou tot continua igual. El tango per la nit es balla fins a les 6 de la matinada, el primer dia estava cansat del viatge i nomes vaig aguantar fins les 2 aleshores per tornar a casa aqui a mes a mes dels taxis hi ha cotxes particulars que fan de taxi i nomes t'has de posar a la vorera que al cap de poc ja els tens alla disputant-se el nou client. Hem va portar un amb cara de xino. A l'alberg tambe ni ha un i quan li vaig preguntar d'on era va dir (resaltar) que era Rus. Sembla ser que aqui hi ha cada cop menys eslaus, molta gent del sur, de l'est, etc, etc...

la segona nit vaig aguantar fins les 4 de la matinada i 3 russes em varen portar en cotxe fins l'alberg.

He trobat varia gent que vaig coneixer al festival de tango de crimea a ucraina.

El idioma rus de moment encara puc mantenir converses senzilles i no l'he perdut....

Per venir aqui vaig volar des de munich. Alla vaig dormir i vaig quedar per sopar amb dos que vaig estudiar fa 20 anys a Munich. Un que tambe va venir de barcelona i l'altre aleman.

El de barcelona ara fa ja 3 anys que viu a alemania. I ha viscut 4 anys a china, al Japo i a Corea tambe. Impresionant... aquest en els ultims 20 anys era el segon cop que el veia, el primer retrobament potser va ser fa mes de 12 anys.

Despres de sopar vaig anar a ballar a Munich, a vora el riu a l'aire lliure. Molta gent i interessant. Igual que a Austria....'chist'

Avis per navegants

Ara que son recents les mesures econòmiques de retallades a espanya (que no seran les últimes) i el fet que demà arribo a Barcelona, m'han sorgit projeccions mentals que no pinten bé.


No soc cap expert en economia. Aqui les meves previsions escrites al gener del 2010:


http://freecatdo.blogspot.co.at/2010/01/previsions-economiques-2009.html


veia un euroibor al 5 % i mai havia estat tant baix com ara, en canvi si que vaig encertar amb lo de l'atur.

La visió pels propers anys és bastant dramatica. Si en els propers anys l'economia mundial decreix i Alemanya exporta menys, el que farà serà tanca les aixetes de diners que van cap al mediterrani per intentar superar la pròpia crisi.

Per tant cal invertir en idiomes i viatges per poder fotre el camp abans que el barco s'enfonsi...o fer de músic com en la pelicula el titanic (no he vist la peli).


(Dintre de 2 anys treure aquest mail per veure si s´ha complert).

OUZO

OUZO, és el nom de l'aperitiu greec anissat que he comprat per celebrar el diumenge el resultat de les eleccions gregues.

Només hi ha dos opcions:

1. Continuitat. Sense canvi de tendencia, cap avall.
2. Un nou escenari fora del euro en el que hi haura més canvis que ens afectaran a tots. (en aquest cas donare la benvinguda al nou escenari amb un xupito de OUZO).

(en el cas que hi hagi la primera hipotesis, podria ser que es voles guanyar temps per fer un euro del sud per tots els paisos del mediterrani....)

Noves oficines

Gracies a la productivitat tenim taules amb motor inclos per anar canviant la posició:







i des de la posició que em veieu, jo veig aquesta vista:




No son les dos pantalles d'ordinador, son finestres. I la foto a sortit amb un verd clar com si hi hagues poca aigua, però en el real es un verd intens regat pel desglaç de la neu i les pluges que de tant en tant cauen.

Somnis

Finalment he tingut el primer somni per poder exposar al blog!!!!

El Mètode o circumstancies que l'han fet possible son les següents:

  1. Un bon encostipat durant tot el cap de setmana que fa que no pugis sortir i hagis d'anul·lar tots el plans de sortir a ballar.
  2. Un queixal (sense nervi) extret fa només 4 dies.
  3. Gelocatil caducat (degut a que no soc amic del gelocatil i el ibuporzeno no el conec). Fet que t'obliga un dissabte a la tarda buscar una farmàcia de guàrdia als diferents pobles de la zona.
  4. Ganes d'aprofitar l'excursió de buscar gelocatil per prendre algun cafè en algun lloc i després de no trobar res obert anar a parar a una benzinera que servien cafès.
  5. Degut a l'encostipat anar a dormir d'hora i aleshores al despertar poc abans de les cinc de la matinada i veient que encara faltava temps per aixecar-me. He decidit esmorzar i tornar-me a ficar al llit fins les 7. El somni a succeït en aquestes dues últimes hores.



Em torbo en una perruqueria i després de tallar-me el cabell no se on surto i veig que no m'agrada i que encara pot tallar una mica més. Quan li explico al perruquer em diu que just he enganxat el canvi de torn i que m'ho farà un altre. Veig que el primer li diu alguna cosa al segon i marxa. No se que li ha dit però el segon passa de mi i es fa el longuis. Aleshores surto emprenyat per parlar amb responsable i demanar explicacions. I resulta que em trobava en un hospital perquè veig a dues infermeres que intenten evitar que parli amb el responsable. El perruquers estaven fent practiques amb els malalts. Vull veure al director pero no puc. Aleshores he decidit que havia de sortir d'allà i he agafat les escales per no trobar-me més infermeres a l'ascensor que no hem deixessin baixar. I anava decidit baixant per les escales sabent que hauria de convèncer a la recepcionista que hem deixessin sortir i que no ho aconseguiria.

No ha fet falta apuntar res perquè el recordava bé. Tot i que estava convençut de que era una conspiració i tots els detalls semblan apuntar que jo també era un pacient... (això ho veig ara per primer cop).

Increduls

Quan vaig arribar per aquestes terres vaig tenir un xoc cultural. Per tot arreu veia creus i rosaris. Creus a l'entrada del banc, creus a l'entrada al forn, Rosaris penjats al retrovisor dels cotxes, creus en mig de la carretera, etc, etc... i des del pis veig el campanar de l'esglesia que hem desperta cada dia a les 6 del mati. Quan va arribar el moment d'empadronar-me vaig marcar la creu de Religió: Catolica. I vaig continuar el procés d'integració....


Aquesta setmana m'ha arribat el segon avis de l'esglesia (el primer el vaig arxibar directament a les escombraries) per pagar el corresponent tribut, pero com ara el xoc inicial ja l'havia digerit i no tenia ganes de pagar a l'esglesia i menys perque les lleis de l'estat ho obligen, avui he anat a l'oficina de gestió de l'ajuntament per omplir el formulari per donar-me de baixa de l'esglesia. A partir d'avui soc un ateu a Austria.


Més increduls: El mes que ve canviem d'oficines i ha vingut un tio per ensenyar-nos les noves cadires giratories que comprarem. Com no he entes el preu que valien, un cop ha marxat ho he preguntat als companys i no havia cap error, ho havia entes correctament. Cada cadira val 400 Euros!!!!! (es clar, diuen, son bones). I aquestes eren les barates, l'altre pressupost que teniem cada cadira giratoria sortia per 700 Euros (cagate lorito).

Divendres Productiu

Aquest divendres pel matí me l'he agafat com a lliure. Amb al nova regalmentació dels horaris laborals, ja no esta estipulat que els divendres per la tarda es festa. Estan liant la troca perque una cosa que mes o menys funcionava l'han volgut reglamentar. Això passa per ser un grup d'empreses amb més de 800 treballadors.


Ara podem treballar els divendres per la tarda i agafar 4 hores lliures pel divendres tarda, matí o qualsevol dia de la setmana per assumptes personals. Com que aquesta setmana vaig sobrat d'hores, ahir els hi vaig dir que aquest matí no aniria a treballar. O sigui que he pogut escriure al bloc, planxar camises, comprar sabates, anar a buscar pastisseries per comprar mones i n'he trobat un parell i he fet el tast a cada una. Amb tants pastissos ara no tinc gaire gana pero a les 12 anire a dinar a la kantina (3 Euros) i despres a treballar una estoneta....


Aquesta setmana he plegat algun cop a les 16:00. Amb l'arribada de la primavera els biorritmes personals-socials-naturals es sincronitzen. M'explico, algun cop m'he llevat a les 6 del matí amb les campanes que cada dia sonen de l'esglesa que tinc al costat de casa. I després de menjar alguna cosa he sortit cap a la feina agafant el cami que passa pel bosc. No se si és perque surto abans o la primavera, però pel bosc és una autentic concert d'ocells cantaires. Es una bona manera de començar el dia.


Ara estic ballant més salsa que tango i volia anar a cuba per millorar. Però com he vist que els propers mesos hi ha festivals de salsa cubana a Berlin, Stuttgart i Munich. He decidit quedar-me per aqui aixi podre continuar practicant aleman...


Ja vaig cap als 6 mesos treballant aqui. Aixo equival a mig erasmus i/o a 6 mesos de curs intensiu d'aleman. Pero en comptes d'haver de pagar, em paguen a mi.

Encara tinc un forfait de 30 Euros per anar a esquiar que vaig comprar al inici de temporada. Demà el fare servir per acomiadar-me de la temporada de neu. Ja fa calor i la neu a partir de les 11 ja no val res. L'any que ve comprare el forfait de temporada per poder anar a esquiar nomes unes horetes i tornar. El problema dels forfaits és que has d'estar tot el dia i a vegades amb un parell d'hores ja en tinc prou. I l'any que ve amb la nova reglamentació d'horaris laborals sera una passada perque podre anar a esquiar 3 matins per setmana!!!!
 

Estadistiques

Aqui podeu veure les estadístiques publicades per paisos i ciutats de la gent que assistira al festival de Tango a Ukraina:


www.tangocamp.com.ua/registration_list_ru.htm

5 mesos!!!

Ja porto 5 mesos aquí i ara comença una nova etapa!


- Retorna l'altre programador que va marxar ara fa un any.
- El departament d'informatica ens mudem a unes altres oficines d'una empresa que treballa la fusta i que esta aquí al costat i com que tenen espai que no fan servir i el lloguen.
- He acabat els cursos de salsa que feia 2 cops per setmana.
- No començare els cursos d'aleman que tenia previst perque s'han anulat per falta de gent. Per tant tindre més temps entre setmana per intentar llegir i descansar. I també sortir a ballar entre setmana que ara no ho podia fer per falta de temps.

A part d'aixo, el cami que creua el bosc per anar a la feina ja comença a estar lliure de neu i comença a respirar el final de l'hivern. Encara que de moment continua la temporada d'esqui. 

Els caps de setmana continuen bastant liats. Fa dos caps de setmana vaig anar a Munich per un festival de Swing. I aquest últim vaig anar a esquiar el dissabte (cada cop millor) i el diumenge a ballar tango+esmorzar de 10:30 fins les 16:00 despres vaig agafar el cotxer per tornar i a mig cami hem vaig quedar a un altre poble que hi havia tango i vaig arribar a casa a les 11 de la nit. Tot i això malgrat el mal d'esquena amb el que hem llevo. Pensava que havia d'anular les activitats pero al final hem decidia sortir. Pero no és de les coses que faig, aquesta última nit he agafat el matalas i l'he posat al terra i he dormit una mica millor. Aixo vol dir que haure de comprar un llit i els matalasos sobrants els guardare per les visites.


A la feina han decidit augmentar encara mes la productivitat. Amb el nou cap de personal i la nova normativa no podem agafar més dies de vacances a comptes d'hores treballades. El que si que podem fer és plegar abans. Si hem fet les hores podem sortir a partir de les 16:00 si sortim abans hem d'informar al superior. I amb la nova regulació tracta els divendres com un dia qualsevol i deixa llibertat a cada departament com es vol regular. Aixo vol dir que si els divendres he de treballar, intentare plegar cada dia a les 16:00 per contribuïr amb l'alta producitvitat...


Ara els propers camps de setmana estan planificats així:


3/4 esquiar per preparar la sortida d'esqui amb l'empresa
11/12 sortida amb el departament per fer una fondeau + baixada de 12 km amb trineu per la nit,
esquiada amb l'empresa el dia següent.
17/18 Festival de salsa a Ulm

I això és tot!

Productivitat en el sector de l'automoció.

Gràcies a la innovació s'aconseguiex augmentar la qualitat del producte en aquests països del nord.


Aquests dies el termometre com a màxim marca -7 graus. Amb aquestes temperatures la neu és com pols, no es desfa mai, i aqui s'aprofita aquesta neu per fer pastilles de fre.







Productivitat

Alta Productivitat és escriure aquest blog després d'haver anat a esquiar i a la sauna del poble. Estar cansat, tenir la casa per endreçar, haver de montar una taula d'escripotri amb calaixos i no disposar de tornavis, els plats bruts, les camises per planxar, etc... caos....


Esquiar: M'he llevat a les 7 per sortir a les 7:30. El gel estava mes enganxat al vidre del cotxe de lo habitual, el termometre marcava 5,5 graus sota 0. Com que el dia ha estat esplendid i he hagut de fer caravana només agafar l'autopista perque tothom anava a esquiar. A la classe que tenia a les 9 he arribat a les 9:15 i el profe m'estava esperant, pero la hora de classe s'ha convertit en 45 minuts. Pero ha valgut la pena perque he fet grans progressos. Dema vaig a esquiar un altre cop i provare d'anar a unes alters pistes.


Sauna: Hi havia 5 seniors i un ex-iugoslau que fa 39 anys que viu alla. A la sauna he xerrat i m'han fet el corresponent interrogatori. Ara ja saben qui soc.


A la feina esta emocionant.... vaig anar a dinar amb un tio del departament i també em va comentar el mal rollo del departament i els problemes amb el jefe. I el divendres per la tarda no treballem i anem rotant i sempre hi ha algu al departament. Pero jo vaig a dinar que costa 3 euros i no he de cuinar i després passo per la oficina. Aquest divendres hi havia la secretaria i va ser el primer cop que també va cantar i em va comentar els mals rollos i em va posar al corrent de noves histories del departament.... esta tot emocionant com una telenovela...


Productivitat: A més a més dels 25 dies de vacances (5 setmanes) podem agafar fins a 5 dies més a conte de hores de més treballades. Es a dir, tot el que faig de mes de 38,5 va a una bossa d'hores. Al departament hi ha rebombori perque han canviat les normes amb el nou jefe de personal. Abans podien utilitzar TOTES les hores que havien sobrepassat i agafar els corresponents dies de vacances. Pero ara ho han limitat només a 5 dies. Es a dir, que al final només son 30 dies de vacances (6 setmanes). El sudafrica estava molt indignat i s'ha discutit amb els de personal per tots aquests canvis. No se com canviara la normativa amb el nou jefe, però també he sentit que les vacances te les guarden fins a 3 anys. Es a dir, que si aquest any faig 20 dies de vacances, l'any que ve podria fer 30 +10 dies (8 setmanes).... m'anire informant amb més detall del tema....



Aquest matí anant cap a la feina




.. i anant cap a la feina, a peu, pensava en els meus objectius a curt plaç.


Els primers objectius trimestrals (Octubre, Novembre, Desembre) els he assolit satisfactoriament. Destaco son els següents:



1.- No fer cap disbarat gros per no quedar-me sense feina.
2.- Que vegin que tinc una bona actitud per integrar-me.
3.- Que vegin que tinc una bona actitud per desenvolupar la meva feina.
3.- I que confiin en mi, amb simpatia...


El repte més gran d'aquests tres mesos ha estat agafar el telefon per quan algu te un problema, connectar-me al seu ordinador i intentar entendre i resoldre el seu problema.




Els propers objectius trimestrals (Gener, Febrer, Març) son el següents:


1.- Consolidar i millorar l'aleman.
2.- Esquiar
3.- Ballar Salsa
4.- A més a més de no fer cap disbarat....que hem quedaria sense esqui ni salsa...


Cada mes que passa és com una polissa de seguros que millora amb el temps, cada cop tinc millor accés al mercat laboral de parla alemanya i si passes alguna cosa podria trobar alguna altra feina.
He pogut entrar en aquesta empresa gràcies al caos! Al caos del departament, en els últims anys han marxat 4 persones per culpa del Jefe (amb el que jo de moment no tinc cap problema). Al Març però, torna un d'aquests que va marxar i portava 10 anys a l'emprsa. I a més a més el departament l'han dividit en dos i posaran a 2 jefes d'area, un d'ells porta 5 mesos a l'empresa i l'altre segurament serà aquest que ha de retornar. O sigui que és un departament que encara esta en moviment.


I més a llarg termini (després de setmana santa) mirar si començo a estudiar Organització Industrial en aleman i anar de tant en tant a Karlsruhe a visitar la familia (A, E, B, M).

Quin és el meu cotxe?

(la resposta la final)





Aquest matí hi havia poca neu però ha començat a nevar i no ha parat en tot el dia. Al vespre potser tenia 30 cm de neu esponjosa sobre el cotxe. Diuen que la nevada que ha fet no és habitual. Ara encara esta nevant. Quan he tornat de la feina he ajudat a treure la neu del pati de la comunitat.
























El meu cotxe és aquest. (la foto és de les 4 de la tarda).

Cap de setmana

Un cap de setmana comença amb un esmorzar amb Weisswurst, el esmorzar tipic de baviera. Les weisswurst vaig aprofitar per comprar-les el divendres que vaig anar a la ciutat a fer classes de Claque. El nivell no és molt gran i la profe havia actuat quan era jove en espectacles com el Scala i aixo es nota perque en comptes de ballar claque fa algun exercici que no m'agrada perque es massa coreografic. Com ja he pagat un bonus de 10 hores, potser les utilitzare per provar la Zumba que esta de moda i més que un ball és un sport com el aerobic pero son classes amb musica de salsa i/o moderna i fan moviments salseros.


Despres de l'esmorzar, una mica de netejar pis, comprar i preparar un stofat per tenir-lo a la nevera i anar menjant. Un cop esta tot més o menys endreçat, aleshores tinc temps per la meva nova joguina: Un llibre electronic kindl. Tenia uns llibres en aleman bastant antics i de pagines engroguides pel temps, que em feine mal les yemes dels dits cada cop que passava pàgina. El llibre electronic m'encanta. Pots llegir i consultar el que vulguis al diccionari integrat que te. Hi ha moltissims llibres que et pots descarregar, els actuals poden costar 10 euros, després n'hi ha molts que costen entre 1 i 4 euros. Pero els classics russos (Anna Karenina, Guerra i Pau, Crim i Castig,.........i molts més) al no tenir ja drets d'autor son GRATIS i ja m'els he baixat tots en aleman. Tambe pots posar (encara no ho he provat) documents personals en pdf, html i tenir-los també en el kindl. Esta molt bé. Uns bons reis si encara no sabeu que regalar...


Despres de la lectura, arriba la sessio de sauna al poble. Una sauna que te un pati obert i que estic esperant la neu per poder fer els contrastos de sauna calenta i sortir al pati ple de neu. A la sauna poca estona perque a les 7 comença la festa de "Noche de Navidad" a Liechtenstein on vaig a ballar salsa habitualment. Hi ha un bufet espectacular i tot plegat fa que vagi a dormir a les 2.




El diumenge m'he llevat i he esmorzat una mica de tiramisu que vaig emportar-me de la festa d'ahir i m'he tornat a posar al llit fins a les 12. Aleshores me llevat i en mitja hora estava a les pistes d'esqui. El ForFait a partir de les 13:00 he pagat 20 euros. He estat esquiant un parell d'hores.

Sort d'aquestes coses i sobretot del ball perque si no, en el meu cas, s'em faria més pesat això de treballar a un altre pais.


Aqui l'estil de vida canvia. Per anar al poble gran més proper son 10 km, 8 minuts en cotxe. Pero des de casa si volia anar a la plaça espanya caminant o en metro ja tardava mes de 8 minuts. Anar a ballar salsa a Liechtenstein son 23 km, uns 25 minuts. Pero si volia anar a ballar a Gràcia amb el metro fins a Lesseps ja tardes el mateix o una mica més. Per aqui les distancies son relatives.



del verd al blanc

fa dos dies que plou i les muntanyes estan tacades de blanc. Avui he baixat a la ciutat a una classe de salsa i la profe m'ha dit que si voli em podia quedar a la seguent. Per tant ara els dimarts fare 2 classes seguides de salsa. Quan he anat a ballar plovisquejava, pero ara quan he tornat ja puc dir que he vist la primera nevada tot aixo ja esta blanc i dema quan em llevi sera espectacular... ja tinc els esquis preparats i com que tinc jornada intensiva els divendres i les pistes d'esqui a 8 minuts de la feina, el divendres anire a treballar amb els esquis dins el cotxe i al sortir directament cap a pistes.


Com tenia la necessitat de fer classe d'aleman per repassar gramatica i distreurem amb altre gent, ahir vaig començar classe (ara son les 11:30 i encara no he fet els deures per demà). El nivell es mes baix pero es un curs de 2 mesos que ja esta be. El mes interessant es la pausa. Som un grup que seiem junts i m'han acceptat a juntrar-me amb ells.... un noi d'armenia, una dona de Kirguistan i una altra dona d'afganistan. I entre ells parlen rus. O sigui que aquests son la meva colla..... son morenets excepte la de Kirguistan que es axinada. Tambe hi ha una bielorrussa que encara no se si s'ha casat per agencia i es una mica curteta, pero aquesta no s'ajunta amb nosaltres i esta tot el dia enviant missatges amb el mobil a classe.

El dialecte continua sent complicat. Son valls com el Pais Basc que abans estaven aïllades entre elles i tenen dialectes que molt diferents.  O sigui que quan agafo el cotxe per anar a ballar a Liechtenstein (son 20 minuts) et trobes amb un altre dialecte diferent....

Inter-conexió

A vegades hi ha frases que sonen bé i intuitivament sabem que poden ser certes, com per exemple:


'LA TECNOLOGIA INFLUEIX EN LA SOCIETAT; I COM QUE ELS CANVIS TECNOLOGICS SON ACCELERATS AIXO PRODUEIX ESTRES'




Pensant en la primera part, quan vaig estar a Munich fa 19 anys, no hi havia telefons mòbils, hi havia un telefon fixe al passadis de la residencia on vivia. No hi havia internet, és a dir no hi havia mail, blogs, skype, diaris online, etc, etc, etc... Això fa que pugis anar a viure a un altre pais i disposis de moltes eines per continuar connectat a varies realitats al mateix temps. Aixo fa 19 anys no passava. Fa 19 anys va ser un any profitos, hi havia moltes estones que tenia temps per mi, i que estava totalment aillat de Barcelona i a Munich tampoc tenia gaires contactes. En canvia ara, a Austria no tinc gaires contactes pero continuo estant conectat d´alguna manera a Barcelona. Que fa que no sigui aqui tant doloros i com acabo d´arribar, encara no tinc cap entorn per aqui. Sense voler desconectar de BCN vull intentar connectar millor aqui per apendre el complicat dialecte austriac i per aixo aquesta setmana hi ha 2 fets importants: La compra d´un Opel Astra i l´entrevista a una escola de ball per donar classes de Tango.


Per anar a aquesta entrevista, amb cotxe hauria tardat uns 30 minuts, en canvi vaig haver d´agafar autobus + tren i caminar una mica, després a l´entrevista també vaig ballar tango amb la profe i de pasada li vaig ensenyar que tambe savia una mica de salsa i lindy hop. Doncs desde que vaig sortir de casa fins que vaig tornar vaig necessitar 4:30 hores. Si vull anar a ballar sovint per coneixer a gent, per forcsa necessito el cotxe.

El primer dia de feina després del mes a Stuttgart va ser un dia de reunions, tot el dia tancats en una sala 4 persones davant d´un projector. Mes o menys o seguia pero no podia intervenir amb la mateixa velocitat que els altres.

Pero en principi sembla que va bé. He superat el primer mes, ara l´objectiu és Novembre.