Diferències
A Alemanya, país on treballo, envies un currículum i et diuen al cap de poc temps si estan interessats o si quedes descartat. Si estan interessats et demanen fer una primera entrevista telefònica. Les persones t'entrevisten amb interès. Si continua el procés et paguen
els costos del viatge. Et cuiden perquè hi ha bastants ofertes laborals
i no tants candidats. Com també miro altres mercats tinc experiències
diferents. A Barcelona per exemple surten ofertes interessants molt de tant en tant. Hi ha més candidats apuntats. Alguns entrevistadors semblen
funcionaris que han de complir un tràmit. Dels salaris no cal comentar res. A Rússia en canvi em dóna la
sensació que la economia és bastant dèbil. Molts currículums enviats però només una
entrevista. Si els russos no són capaços d'atraure capital humà tindran en el futur un problema gros a causa de la baixa natalitat. També he enviat algun curriculum a la Xina per empreses del sector de
l'automoció però encara no he rebut cap resposta.
Crisi sistèmica
De tant en tant es parla un altre cop de crisi sistèmica. Principalment es comenta que els bancs no són prou sòlids i en un escenari de crisi serien vulnerables. Quan diuen que la crisi és de sistema de seguida penso en el cos humà. Els bancs regulen el flux dels diners com si fos la circulació de la sang que serveix per fer funcionar tots els òrgans. Hi ha experts que diuen que el sistema no pot petar. Aquesta afirmació equival a la dels venedors d’elixir que prometen la vida eterna. El sistema econòmic igual com el cos humà no és etern. Es clar que te els seus punts febles i s’ha d’anar vacunant o patir diferents crisis per crear anticossos. Però els bacteris i els virus també evolucionen i pot ser que algun dia no hi hagi encara els anticossos adequats per a superar la crisi.
Sense ser expert sembla que hi hagi una lluita per part dels països fortament endeutats com USA i els països no tan endeutats però sobretot amants de la tradició i dels canvis lents com Alemanya. Els primers els hi podria interessar crear inflació per eixugar el deute que tenen. Però sempre tindran en contra els lobbys de les grans fortunes per tal de protegir els seus estalvis. O potser aquestes fortunes ja estan ben protegides i han invertit tot el que han pogut amb pisos. El sistema es va torsionant de tal manera que al final la gent no estarà satisfeta de sobreviure amb mínims i s'acceleraran els canvis. Per exemple pujarà l'extrema dreta, els pisos seran (són) impagables. Estats Units l'economia tira però fa pocs anys varen abaixar els impostos. Això vol dir menys diners per l'estat i més diferències socials entre els que poden pagar sanitat privada i els que no. Les tensions socials augmentaran també allà.
A Rússia ja els interessa el canvi climàtic. Tots els huracans que cada any afecten la costa americana són poderoses armes de la naturalesa. A més a més els vaixells de mercaderies a l'estiu poden a transitar per la ruta del ocea Àrtic. Passi el que passi, sembla que els canvis es van accelerant i l'entropia va augmentant.
Sense ser expert sembla que hi hagi una lluita per part dels països fortament endeutats com USA i els països no tan endeutats però sobretot amants de la tradició i dels canvis lents com Alemanya. Els primers els hi podria interessar crear inflació per eixugar el deute que tenen. Però sempre tindran en contra els lobbys de les grans fortunes per tal de protegir els seus estalvis. O potser aquestes fortunes ja estan ben protegides i han invertit tot el que han pogut amb pisos. El sistema es va torsionant de tal manera que al final la gent no estarà satisfeta de sobreviure amb mínims i s'acceleraran els canvis. Per exemple pujarà l'extrema dreta, els pisos seran (són) impagables. Estats Units l'economia tira però fa pocs anys varen abaixar els impostos. Això vol dir menys diners per l'estat i més diferències socials entre els que poden pagar sanitat privada i els que no. Les tensions socials augmentaran també allà.
A Rússia ja els interessa el canvi climàtic. Tots els huracans que cada any afecten la costa americana són poderoses armes de la naturalesa. A més a més els vaixells de mercaderies a l'estiu poden a transitar per la ruta del ocea Àrtic. Passi el que passi, sembla que els canvis es van accelerant i l'entropia va augmentant.
Comunicant (2 de 3)
Els dilluns habitualment quedo en un bar per jugar a escacs. Són de totes els països. D'alemanys en venen pocs. Ahir eren dos: Una dona que va viure 36 anys al Japó treballant de professora al col·legi alemany. Després de l'accident de Fukushima molts alemanys varen marxar del Japó i ella es va quedar sense feina per falta d'alumnes. L'altre alemany és un home de Berlín que parla rus i ve perquè la convocatòria la copio al grup de russos que viuen a Munic. Normalment vénen de mitjana quatre russos.
El taulell d'escacs és com una pantalla de mòbil on els jugadors concentrats analitzen les jugades. La bellesa dels escacs està en les jugades estratègiques que es preparen fins a la victòria final. Jugant a escacs pots conèixer al contrincant sense haver encara iniciat una conversa. N'hi ha que són conservadors i no arrisquen, altres que perden peces de la manera més absurda. Altres prefereixen guanyar en cada moviment en detriment de l'espectacle. A mi m'agrada jugar a l'atac i moure totes les peces una mica. A vegades surt bé i a vegades no, també s'ha de fer un joc equilibrat entre l'atac i la defensa. Totes aquestes coses també són valides per al futbol. La diferencia és que en els escacs només depèn del que faci cada jugador.
En els escacs també hi ha la modalitat de partides ràpides. Cada jugador disposa de tres minuts per fer escac i mat abans que s'acabi els temps assignat. En aquestes partides és d'admirar l'agilitat i rapidesa dels contrincants. La capacitat de crear jugades en tan poc temps.
Per totes aquestes raons, crec que en els escacs hi ha molta més comunicació que en els mòbils. Principalment també perquè la persona contra qui jugues la tens al davant. Jugar per internet ja no és el mateix, i si jugues contra una màquina encara menys.
I un apunt més sobre comunicació. Avui en el cafè on ens trobem per escriure érem cinc persones. Ens hem presentat i explicat que escrivíem. Tots anaven amb l'ordinador menys jo. Hi havia un noi de la índia, una búlgara, una australiana i una alemanya. L'alemanya era l'única que portava auriculars mentre treballava. Patètic!
El taulell d'escacs és com una pantalla de mòbil on els jugadors concentrats analitzen les jugades. La bellesa dels escacs està en les jugades estratègiques que es preparen fins a la victòria final. Jugant a escacs pots conèixer al contrincant sense haver encara iniciat una conversa. N'hi ha que són conservadors i no arrisquen, altres que perden peces de la manera més absurda. Altres prefereixen guanyar en cada moviment en detriment de l'espectacle. A mi m'agrada jugar a l'atac i moure totes les peces una mica. A vegades surt bé i a vegades no, també s'ha de fer un joc equilibrat entre l'atac i la defensa. Totes aquestes coses també són valides per al futbol. La diferencia és que en els escacs només depèn del que faci cada jugador.
En els escacs també hi ha la modalitat de partides ràpides. Cada jugador disposa de tres minuts per fer escac i mat abans que s'acabi els temps assignat. En aquestes partides és d'admirar l'agilitat i rapidesa dels contrincants. La capacitat de crear jugades en tan poc temps.
Per totes aquestes raons, crec que en els escacs hi ha molta més comunicació que en els mòbils. Principalment també perquè la persona contra qui jugues la tens al davant. Jugar per internet ja no és el mateix, i si jugues contra una màquina encara menys.
I un apunt més sobre comunicació. Avui en el cafè on ens trobem per escriure érem cinc persones. Ens hem presentat i explicat que escrivíem. Tots anaven amb l'ordinador menys jo. Hi havia un noi de la índia, una búlgara, una australiana i una alemanya. L'alemanya era l'única que portava auriculars mentre treballava. Patètic!
Florència
La ciutat on visc és com un amor platònic que saps que no t'estima però que et manté en un estat de sensacions que t'enganxa com en una teranyina. Passejant per la ciutat gaudeixo dels seus parcs, avingudes, activitats, qualitat de vida, etc, etc... i com més hi penso més ràpid camino per intentar allunyar-me d´aquest amor no correspost.
(veure Síndrome de Stendhal)
(veure Síndrome de Stendhal)
Llibretes i diaris
Sap greu descobrir en
aquestes alçades que hauria d’haver organitzat d’una altra manera els meus
escrits o apunts. Ho deixo escrit per si a alguna persona li és útil el meu
descobriment i encara és a temps de rectificar.
El que faria ara és en comptes de tenir una llibreta DIN-A-4 on va a parar molta informació variada i que el seu destí seran les escombraries, hauria d’haver comprat varies llibretes bones, d’aquelles que les pàgines no es poden arrencar. De moment en compraria sis i serien les següents:
1. Llibreta de
viatges. Aquí
només escriuria les experiències dels viatges. Serveix per recordar
experiències viscudes que el temps va esborrant. Els primers relats que tinc
son de l'Agost 2009. Després em va faltar la continuitat. També el blog ha
substituit la llibreta en alguns viatges però el relat públic sempre és
diferent al relat privat.
2. Llibreta Apunts. Aquesta si que pot ser DIN-A-4. Equival als esbós del pintor per entrenar-se a dibuixar. Aquesta llibreta no te cap valor.
3. Llibreta creativa. Destinada a fer volar la imaginació ja sigui escrivint un llibre o preparar un blog. (Pot ser la mateixa libreta d'Apunts. La segona)
4. Llibreta de pel·lícules. No vaig gaire al cine però tinc els resums d’algunes pel·lícules que m’han agradat. En aquesta llibreta haure de copiar els resums guardats i continuar-la. També pot ser vàlid per anar al teatre. Encara que el teatre fa molts anys que no hi vaig.
5. Llibreta de reflexions. Aquesta ja la tinc encara que és petita de format DIN-A-6 i fa temps que la tinc oblidada al calaix. No se si seria millor el mateix format que les altres llibretes per donar-li visibilitat.
6. Llibreta Diari. Aquesta seria per apuntar els grans aconteixements. Semblant a la llibreta que hi havia abans a casa els pares on també apuntaven quan havia caigut la primera dent, les vacunes, la primera comunió, etc, etc...
Aquestes llibretes podrien substituir als tradicionals àlbums de fotos. Mirant els àlbums de fotos de fa molts anys, dels altres o els propis, ens permeten viatjar en el temps i imaginar coses que potser no eren o no varen passar.
Bones vacances i fins Septembre!
El que faria ara és en comptes de tenir una llibreta DIN-A-4 on va a parar molta informació variada i que el seu destí seran les escombraries, hauria d’haver comprat varies llibretes bones, d’aquelles que les pàgines no es poden arrencar. De moment en compraria sis i serien les següents:
2. Llibreta Apunts. Aquesta si que pot ser DIN-A-4. Equival als esbós del pintor per entrenar-se a dibuixar. Aquesta llibreta no te cap valor.
3. Llibreta creativa. Destinada a fer volar la imaginació ja sigui escrivint un llibre o preparar un blog. (Pot ser la mateixa libreta d'Apunts. La segona)
4. Llibreta de pel·lícules. No vaig gaire al cine però tinc els resums d’algunes pel·lícules que m’han agradat. En aquesta llibreta haure de copiar els resums guardats i continuar-la. També pot ser vàlid per anar al teatre. Encara que el teatre fa molts anys que no hi vaig.
5. Llibreta de reflexions. Aquesta ja la tinc encara que és petita de format DIN-A-6 i fa temps que la tinc oblidada al calaix. No se si seria millor el mateix format que les altres llibretes per donar-li visibilitat.
6. Llibreta Diari. Aquesta seria per apuntar els grans aconteixements. Semblant a la llibreta que hi havia abans a casa els pares on també apuntaven quan havia caigut la primera dent, les vacunes, la primera comunió, etc, etc...
Aquestes llibretes podrien substituir als tradicionals àlbums de fotos. Mirant els àlbums de fotos de fa molts anys, dels altres o els propis, ens permeten viatjar en el temps i imaginar coses que potser no eren o no varen passar.
Bones vacances i fins Septembre!
Comunicant (1 de 3)
La impregnació tecnològica als països asiàtics pot ser que sigui tan alta gràcies a l’escriptura que tenen, fet que ha contribuït a desenvolupar la intel·ligència visual o bé per la seva curiositat; i si no vigilen desapareixeran amb la primera pluja un cop hagin estat convertits en estàtues de sal. Però podria ser que els asiàtics dintre de molts anys continuïn encara existint i els que hauran desaparegut seran els animals de companyia quan les generacions actuals, crescudes amb les noves tecnologies, arribin a grans. Serà aleshores quan pateixin la soledat que ja no farà falta tenir un animal de companyia, serà millor comprar un robot. El senyor o senyora gran podrà parlar amb el robot i aquest contestarà! Els robots estaran connectats en xarxa i les persones es podran comunicar amb altres a través dels robots. No necessitaran ser alimentats o portar a passejar. El robot també podrà vigilar que no hi hagi cap accident domèstic, etc, etc... Per això és important que els nens de petits estiguin tot el dia amb el mòbil. Preparant-se pel futur.
Per cert, la foto d’avui és una família asiàtica que estava segurament fent de turista i anant de compres al centre comercial de Munich (que original!) i que els vaig fotografiar perquè els tenia al davant. Ells comuniquen? Depèn només de si interactuen amb el mòbil (whatsup) o bé miren un vídeo (YouTube)? Continuarà...
LOVE KILLS CAPITALISM
Divendres dia de Blogs. El dia on la setmana laboral s’acaba i comença el cap de setmana. La frontera que els separa no sempre és robusta. A vegades els temps surten del seu espai assignat per invadir el temps veí.
Després
de canviar els últims set anys varis cops de feina, de ciutat i de
pis (set pisos en els últims set anys) arriba un punt en que et
planteges si és l’hora de tornar a canviar o bé continuar amb
aquest habit. És interessant llegir en aquests casos la vida de
Dostoievski. A St.Petersburg va arribar a canviar 20 vegades de pis.
La diferència és que ell canviava dins del mateix barri i en el meu
cas mai ha estat així. Després de tants canvis ara soc un expert en
trasllats i readaptacions. Els mecanismes que he elaborat per
adaptar-me és intentar de seguida de crear rutines. Principalment
amb el ball encara que continuo intentant millorar el Mètode
d’adaptació. Totes aquestes rutines m’ajuden com si tingues el
síndrome d’Asperger i em donen seguretat i creen uns ancoratges al
lloc on et trobes que et serveixen per gaudir una mica abans de
tornar a canviar.
Un
d’aquests nous ancoratges és (serà) l’escriptura. Però no a
casa, si no en el bar LOVE KILLS CAPITALSIM situat a la zona
Universitària i ple de joventut on els caps de setmana pots passar
hores i hores estudiant o escrivint només amb un cafè. S'ha
d’arribar d’hora per agafar taula. Un cop acabada la jornada
d’escriptura vaig a la piscina. El diumenge passat va ser el primer
dia. Si funciona l'ancoratge serà com la missa dels Diumenges.
Temps de Paciència
Per millorar el meu alemany he començat
a anar a un club d´escriptura.
Sinopsis: Un home va a dinar al migdia
al restaurant de sempre. Es puntual i encara es pot menjar tranquil.
Va al menjador petit. Quan arriba, al menjador gran hi ha molta gent
fent molt soroll, rient, parlant... A Alemanya després d´un enterro
la gent va al restaurant a dinar tots junts. L´home impacient no pot
menjar perquè les cambreres no donen a l´abast. Al final torna cap
a la feina sense dinar i pensa que el mort ja no haurà de tenir
paciència mai mes.
ekimu.blogspot.com
Anuncis de tardor
Les fulles que comencen a
cobrir les voreres anuncien tardor, els aires ja es respiren més
freds i avisen que l'estiu s'allunya. Però no només anuncien
tardor, anuncien també que a l´octubre farà un any que vaig venir
a viure a Ravensburg. En una altra fulla veig anunciat que a
l'octubre farà 3 anys que estic per aquestes terres. I també son un
recordatori que a la casa on visc te tres vivendes i això vol dir
que segons el calendari que hi ha al darrera de la porta principal em
toca recollir les fulles cada tres setmanes. L'any passat hi havia
dies que s'omplien grans bosses de plàstic, i tremolava com aquestes
fulles que el vent no deixava recollir, pensant que a l'hivern hem
tocaria recollir la neu.
Va arribar l'hivern i la
neu quasi no es va deixar veure. Em sembla que no vaig haver de
rascar ni un sol matí els vidres del cotxe. Tampoc vaig poder
esquiar no només per la neu si no també per l'hernia que hem varen
operar. Així que no em queixaré de l´hivern. Ja estava prou
distret amb la nova feina i intentar de descobrir on havia anat a
parar.
Amb la primavera varen fer
els 6 mesos en la nova empresa i superat el període de prova en una
empresa que semblava interessant però que no ho és. Amb poc
projectes i un ambient de treball molt pobre. Vaig pensar en canviar
alguna cosa. Vaig provar enfocar el tema tècnic + idioma rus. No va
funcionar. Aquí ja hi ha molts fills de russos amb bons idiomes amb
els que tenen preferència.
A l'estiu vaig estar un
mes a St.Petersburg estudiant rus. Va estar bé, vaig fer 4 setmanes
de festa i ara em queden encara 2 setmanes de les 6 que toquen i me
les guardo per l'any que ve així, si continuo aquí, que no
continuaré..., tindria 8 setmanes de vacances i estic pensant
demanar un mes de vacances sense cobrar així podria arribar a les 12
setmanes......:) alguns en diuen productivitat.
Com que de lo meu hi ha
cada cop menys ofertes m'he posat a estudiar un nou llenguatge de
programació i confio trobar una altra feina. Veurem! De moment demà
tinc entrevista a Munic que és per un lloc de gestió informàtica
però em sembla que voldria mirar d'especialitzar-me amb aquest
llenguatge que estic estudiant. Si l'empresa em diu que estan
interessats tindre un problema.... i en 3 anys hauré deixat 3 feines
on estava fixe..... coses de l'economia....
L'estiu s'allunya i els
dies s'escurcen i cada dia es van superant proves de resistència en
les zones de muntanya i pobles de província...
Coses (bones) que passen
Finalment estic en 2
processos de selecció. Una empresa és del Nord d'Alemanya i l'altra
del Sud, en dues ciutats importants. Dues cultures diferents. Quan
tinc la ocasió de parlar amb alguna persona d'Alemanya els hi faig
el qüestionari estàndard per averiguar quines son les diferencies i
on està millor. Les ciutats son Hamburg i Munic, les dues amb bona
qualitat de vida, una amb mar i l'altre amb muntanya. Una és ciutat
portuària, oberta, diuen, i acostumada a veure arribar a gent
d'altres llocs i l'altra una mica conservadora i tradicional. La
primera la desconec i la segona ja he viscut un any i hi vaig a
passar de tant en tant algun cap de setmana.
Munic és una mica com la
Andalusia d'Alemanya, son oberts i comunicatius però a vegades la amistat no va a més. Els tòpics a vegades tenen algo de
veritat i ja he sentit algun alemany del Nord que li costa
adaptar-se a Munic..
Però com en moltes
ocasions, tanta energia pensant quina és la millor ciutat i al final
les coses es decideixen soles quan una oferta de treball és una més interessant que l'altre. Encara que en aquesta ocasió serà
complicat. Una un operador logística a nivell mundial amb 63.000
treballadors i l'altre una assegurança del grup Toyota. Dos empreses
dos mons.
Però les coses bones que
han passat no son precisament els processos de selecció aquests.
Aquest cap de setmana he conegut a 3 persones noves i diferents sense
tenir-ho previst.
Dissabte al matí anant a
mirar botigues, una parella que parlava castellà i em vaig acostar.
Ell és de Barcelona, enginyer Químic i fa una any que va arribar amb
la seva parella que és de Polònia. Ella també coneixia el nord i
li agradava més.
El diumenge pel matí vaig
anar a un grup d'aquests que organitzen alguna activitat per Internet i vaig conèixer un enginyer de romania que havia
treballat 7 anys a Hamburg (casualitat) i estava molt entusiasmat amb la ciutat.
Treballava a Airbus i l'emprsa estava fent reestructuracions i havien baixat
les comandes. Ara fa 4 mesos que viu a una hora de Stuttgart i ho està
passant malament, diu que quan trobi alguna cosa tornara a Hamburg.
El diumenge per la tarda
vaig anar a cine a veure la tercera part de la peli aquella que va
d'estudiants erasmus. I al comprar l'entrada al costat hi havia un
tio que va sentir l'accent que tenia i va preguntar-me d'on era? Ell
era francès i també havia fet erasums a Alemanya. Ara portava ja 13
anys aquí treballant en una empresa de defensa. Havia començat com
a informàtic i ara portava projectes. Després de la peli vem fer una cervesa. Al sortir s'havia acabat el futbol, alemania havia guanyat el mundial i hem va costar arribar a casa perque tots els carres estaven plens de cotxes celebrant la victoria, l'endema a França era festa nacional, 14 de Juliol.
El frances deia que el problema que s'havia trobat s que a la feina no eren gens socials.
I que com jo, també s'havia trobat amb gent que estaven asseguts a 2
metros de distancia i no es parlaven ni per dir bon dia. La gent jove
ja era diferent i ell li agradava quan venien el estudiants en
practiques del Paquistan, Brasil, etc.. perque era gent que tenia
ganes de parlar i que se sentien incomodes amb el sovint tracte d'acollida aquest
tranquil i distants dels alemanys. Però deia que també era un tema generacional, la gent jove no ho era tant. I moltes vegades era un tema de la direcció que també eren així. Aquesta característica crec que és més de la zona
de Baden-Württemberg. Aquí Alemanya a poc a poc vaig coneixent les
diferencies entre regions. Sobre els suïssos i austríacs no cal fer cap
comentari.... desagradable....
Amb el de Barcelona o amb
el francès segurament quedarem algun altre dia. I amb els tres va
ser interessant veure les seves opinions sobre les diferencies
culturals, nord-sud, alemany no-aleman, alemany nord alemany sud, no
alemany nord alemany sud, alemany nord no alemany sud, eetc, etc,
etc..., etc....
El cap de setmana vaig a Hamburg a investigar com és la ciutat, a través del ball, els carrers, els centres comercials, etc, etc, etc...
El Principi de Woody Allen
Quan Woody Allen va rodar
una pel·lícula a Barcelona, una de les exigències eren que volia
enregistrar només a llocs situats dins la ciutat, suposo per no
haver d'allunyar-se ni dispersar-se. Ho trobo un bonn (*) principi.
Algun cap de setmana ha anat a Munich però son 2 hores de cotxe i ja
es comença a fer pesat per una ciutat que ja coneixo. És una
distancia massa gran per anar a sopar un dia entre setmana i tornar.
Per tant, fins que no marxi d'aquí, intentaré mourem en un radi de
una hora com a màxim. I si algun cap de setmana vull anar a una
ciutat nova, en comptes d'anar a Munich aniré a altres llocs que
encara no he estat.
(*) Aquest cap de setmana
he estat a un festival de Tango a Bonn. I aquí torno a parlar de
Woody Allen perquè els personatges que m'he trobat confirmen que la
realitat supera la ficció.
Tot va començar un
dimarts abans de setmana santa que vaig mirar el calendari a Internet
de on es pot anar a ballar tango per la zona on visc. I havia un lloc
a 30 minuts que organitzaven una milonga dins d'un congrés de
psiquiatria. Unes 1000 persones vingudes de tot Alemanya durant una
setmana amb conferencies i seminaris. Semblava que podia ser
interessant i hi vaig anar. Del congres hi havia poca gent, però
vaig conèixer una dona que ballava molt bé i es dedicava a dansa
teràpia. Això vol dir que treballava en un hospital amb gent que
havia intentat suïcidar-se.
Fins aquí tot “normal”.
Em va comentar que havia un festival a Bonn i em va servir d'excusa
per conèixer la ciutat. Vagi arribar divendres al vespre després de
5 hores de tren. Per arribar a Bonn el tren va vorejar bona part del
riu Rin passant per Koblenz. El riu passa per una petita vall i al
costat del riu hi ha moltes pertites poblacions (urbanitzacions) que
queden incomunicades perque no poden passar amb facilitat a l'altra
banda del riu i degut a la vall només poden resseguir el contorn del
riu amunt o avall fins la següent població petita. Bastant
depriment ha de ser viure allà.
El tren va arribar a una
altra estació de la que estava previst degut a que entre l'estació
de Bonn i Colònia havien parat el transit ferroviari perquè havien
trobat una bomba de la segona guerra mundial. Vaig agafar un taxi per
anar a l'alberg. El taxista que devia ser d'origen turc o jordà va
explicar que feia poc havia mort un operari de la construcció perquè
va topar amb una bomba que va esclatar.
Bonn és una citat amb una
centre ampli i bastant tranquil, almenys diumenge al matí. No és
lleig però no tampoc m'imagino viure allà.
A la nit vaig anar a
ballar amb la noia que coneixia. Parlant ens varem conèixer més. No
era alamana, era francesa amb molt bon alemany. El seu pare era
enginyer que va treballar en la canalització de gas a Algèria i
ella fins els 12 anys va viure a Algèria. Després va anar saltant
per varis llocs fins anar a parar a Alemanya. El seu pare havia
canviat varies vegades de professió i al final va tornar a Algèria.
L'endemà tenia 2 classes
de tango, una amb ella i una altra amb la seva amiga perquè ella
s'havia compromès de fer classe amb un altre amic. La primera classe
va anar força bé. La segona va ser complicada. Al vespre no vaig
voler tornar a ballar amb l'amiga. L'amic va arribar tard i va ser
tot una mica caòtic. Després de les classes ell va anar a casa
perquè estava fent trasllat i s'havia de canviar de roba pel ball de
la nit. Vaig anar a sopar amb les dues dones amb les que havia
ballat. Elles també es coneixien del tango. És de pel·lícula un
sopar amb dues dones que s'apropen als 50 i que volen aparentar
alegria però estàn carregades de manies. La de la segona classe era
soltera i sense fills i la que havia conegut en el congres de
psiquiatria, ja m'ho havia dit, tenia 2 fills del primer matrimoni.
No cal entrar en tots els detalls de la conversa per no avorrir al
espectador, però eren converses de guio de pel·lícula. Per treure
la gravadora i posar-la damunt la taula...
Després de sopar varem
anar al ball i més tard va tornar aparèixer l'amic de la que
coneixia. Era ballador de salsa i no feia gaire que havia començat
amb el tango. Tenia molt bon ritme. Tenia un alemany suficient ment
bo i era bon tio. Però el que destacava més era que era
centre-africà, super ben fibrat i devia tenir uns 25 anys. O sigui
que entre el centre-africà i jo no hi havia color....però varem
estar a la mateixa taula tots plegats i va estar bé. Després de
ballar amb unes quantes vaig marxar perquè l'endemà havia quedat
per esmorzar amb una romanesa que va viure 7 anys a Barcelona per
estudiar i fer el doctorat en química aplicada a laboratori o algo
semblant i ara feia 3 anys que vivia a Colònia, al costat de Bonn.
The End
Personatges Principals:
Amiga de l'Hospital
Psiquiàtric, Departament: Dansa-teràpia.
Amiga de la amiga. (Que
casualment fa 2 any al festival de Tango de Wupertal varem ballar
junts i ella se'n recordava de mi i en canvi jo no).
Centre-africà fibrat de
25 anys.
Amiga romanesa amb
Doctorat a Barcelona i feina a Alemanya. (Des de que te novio alemany
el seu idioma millora).
Personatges secundaris:
Taxista estació Bonn
Ballarines:
Una alemanya que havia
viscut 4 anys a Londres.
Una ukraniana.
Una romanesa estirada.
Una alemanya que no en
sabia gaire però posava voluntat.
Dues poloneses que feia
temps que vivien a Alemanya
Una de Colònia que fa
temps vaig conèixer al Festival de Tango de Sitges.
Necessitats Cròsmiques
El cap de setmana he estat a Munich i el diumenge com que tenia temps vaig fer un escrit llarg que ara em sembla excessiu reproduir-lo aquí. Per tant ho he resumit una mica.
Dissabte al vespre: Sopar organitzat a través de Internations.org de la comunitat russa que viu a Munich. Hi havia gent que va venir i no tenia ni idea de rus. Per sort vaig seure en una taula on tots eren russos excepte un de Jerez que també el parlava bé. Era informàtic i abans d'arribar a Munich va estar un any a Graz (Àustria) tot i que era una ciutat gran, després d'un any a Àustria va haver de tornar a la primavera 3 mesos perquè no ho portava bé això de viure a Àustria. Si li hagués tocat a on vaig estar jo l'han d'ingresar directament a un psiquiàtric. Ara portava 2 anys a Munich estava cansat de la informàtica i volia fer una pausa per fer algo de voluntariat. Li vaig dir que jo també però que estava pensant en varies opcions...
A l'alberg de Munich: Vaig estar en una habitació de 6 llits i només érem 3. A un no l'he vist perque quan m'he llevat ja havia marxat. L'altre tot el dia ha estat a l'habitació i era un tio peculiar. Tant el dissabte com el diumenge se l'ha passat davant de l'ordinador amb tratge i corbata i sense parlar. No parlava alemany i el primer dia quan el vaig veure vaig saludar i preguntar en angles d'on era. Era croata. Després no vaig tornar a parlar més amb ell. Un cop que havia anat al lavabo vaig mirar el llibre que tenia i era de programació de SAP, un altre informàtic! i a més a més a lavabo s'havia tancat per parlar per telefon...
I jo em pregunto: fa 100 anys quan no existien ni ordinadors ni gent que es dedicava a la informàtica, existien aquests dos perfils que he conegut el cap de setmana? No ho crec perquè és el Sistema i la societat que es retroalimenten. Per al Sistema (econòmic) lo ideal serien les persones grasses, americanes i que consumeixen a crèdit. Però al sorgir nous perfils, aquests fan modular al Sistema perquè els dos es puguin readaptar. Una crisi sorgeix quan varien aquestes relacions i això ha passat sempre.
Conclusió: Un cop un amic va dir que nosaltres som l'eina que el ADN fa servir per poder-se perpetuar. El cromosomes encara que amb la radioactivitat sofreixen mutacions, generalment amb els segles em sembla que no han variat gaire. La evolució es fruit de l'intent d'adaptar-se al entorn per sobreviure. Els Aliens del de Jerez i el croata ho intenten. La dificultat és que son perfils nous, no son els tradicionals com els metges, comerciants, polítics, artistes, etc, etc.. que han existit des de fa molts segles.
Estem en crisi constant en procés de re-adaptació.
Dissabte al vespre: Sopar organitzat a través de Internations.org de la comunitat russa que viu a Munich. Hi havia gent que va venir i no tenia ni idea de rus. Per sort vaig seure en una taula on tots eren russos excepte un de Jerez que també el parlava bé. Era informàtic i abans d'arribar a Munich va estar un any a Graz (Àustria) tot i que era una ciutat gran, després d'un any a Àustria va haver de tornar a la primavera 3 mesos perquè no ho portava bé això de viure a Àustria. Si li hagués tocat a on vaig estar jo l'han d'ingresar directament a un psiquiàtric. Ara portava 2 anys a Munich estava cansat de la informàtica i volia fer una pausa per fer algo de voluntariat. Li vaig dir que jo també però que estava pensant en varies opcions...
A l'alberg de Munich: Vaig estar en una habitació de 6 llits i només érem 3. A un no l'he vist perque quan m'he llevat ja havia marxat. L'altre tot el dia ha estat a l'habitació i era un tio peculiar. Tant el dissabte com el diumenge se l'ha passat davant de l'ordinador amb tratge i corbata i sense parlar. No parlava alemany i el primer dia quan el vaig veure vaig saludar i preguntar en angles d'on era. Era croata. Després no vaig tornar a parlar més amb ell. Un cop que havia anat al lavabo vaig mirar el llibre que tenia i era de programació de SAP, un altre informàtic! i a més a més a lavabo s'havia tancat per parlar per telefon...
I jo em pregunto: fa 100 anys quan no existien ni ordinadors ni gent que es dedicava a la informàtica, existien aquests dos perfils que he conegut el cap de setmana? No ho crec perquè és el Sistema i la societat que es retroalimenten. Per al Sistema (econòmic) lo ideal serien les persones grasses, americanes i que consumeixen a crèdit. Però al sorgir nous perfils, aquests fan modular al Sistema perquè els dos es puguin readaptar. Una crisi sorgeix quan varien aquestes relacions i això ha passat sempre.
Conclusió: Un cop un amic va dir que nosaltres som l'eina que el ADN fa servir per poder-se perpetuar. El cromosomes encara que amb la radioactivitat sofreixen mutacions, generalment amb els segles em sembla que no han variat gaire. La evolució es fruit de l'intent d'adaptar-se al entorn per sobreviure. Els Aliens del de Jerez i el croata ho intenten. La dificultat és que son perfils nous, no son els tradicionals com els metges, comerciants, polítics, artistes, etc, etc.. que han existit des de fa molts segles.
Estem en crisi constant en procés de re-adaptació.
Fasten
Fasten (en alemany) és més o menys pels catòlics l'equivalent
al Ramada pels musulmans. Es el període que va des del carnaval a la
setmana santa. Son 40 dies de privacions. Es un exercici de
disciplina no gens fàcil. Aparentment la gent jove del centre
d'Europa no son més catòlics que en altres indrets, però coneixent
i parlant amb la gent vas descobrint uns hàbits que es van
convertint en tradicions.
Per exemple, la profe d'alemany que tenia a Austria durant aquest temps no menjava xocolata. Una altra noia de la feina em va explicar ahir que cada any fa una cosa diferent i que aquest any ha decidit no anar al cine perquè li agrada molt. En vaig conèixer una altra que diu que intentara no veure cafè ni alcohol. I un company de feina de l'empresa d'Austria per dinar agafava mitges porcions de menú.
Com que un no és impermeable a l'entorn vaig començar a pensar que podria fer jo. Vaig començar a pensar en el menjar. Aquell dia vaig menjar més del compte. Vaig pensar en no menjar Xocolata. Aquell dia vaig comprar Xocolata. Em va costar trobar-ho però al final ja ho tinc. Tot i que que ja fa unes setmanes que va acabar carnaval ahir vaig iniciar un període d'abstinència. M'abstindré de posar-me nerviós i impacient fins setmana santa i deixaré que les coses continuïn pel seu camí.
Avui he superat la prova amb escreix. A la feina hem d'assignar les hores de presencia a diferents projectes. No hi ha projectes. Podria tenir algun tipus de tasca, però el gerent no coordina, ho vol controlar tot i està incapacitat per discusions tècniques i constructives perquè ho veu tot clar i és el jefe.
Doncs avui he assignat les meves hores de la següent manera:
1 hora respondre mails, reportar hores i varis
7 hores llegint documentació.
Estar tot el dia sense cap cosa interessant podria posar nerviós a més d'un, però gràcies a la quaresma avui ha estat un dia avorrit i tranquil.
(Això si, tranquil per pensar a partir de setmana santa com és plantegen els nous projectes privats que tinc....)
Per exemple, la profe d'alemany que tenia a Austria durant aquest temps no menjava xocolata. Una altra noia de la feina em va explicar ahir que cada any fa una cosa diferent i que aquest any ha decidit no anar al cine perquè li agrada molt. En vaig conèixer una altra que diu que intentara no veure cafè ni alcohol. I un company de feina de l'empresa d'Austria per dinar agafava mitges porcions de menú.
Com que un no és impermeable a l'entorn vaig començar a pensar que podria fer jo. Vaig començar a pensar en el menjar. Aquell dia vaig menjar més del compte. Vaig pensar en no menjar Xocolata. Aquell dia vaig comprar Xocolata. Em va costar trobar-ho però al final ja ho tinc. Tot i que que ja fa unes setmanes que va acabar carnaval ahir vaig iniciar un període d'abstinència. M'abstindré de posar-me nerviós i impacient fins setmana santa i deixaré que les coses continuïn pel seu camí.
Avui he superat la prova amb escreix. A la feina hem d'assignar les hores de presencia a diferents projectes. No hi ha projectes. Podria tenir algun tipus de tasca, però el gerent no coordina, ho vol controlar tot i està incapacitat per discusions tècniques i constructives perquè ho veu tot clar i és el jefe.
Doncs avui he assignat les meves hores de la següent manera:
1 hora respondre mails, reportar hores i varis
7 hores llegint documentació.
Estar tot el dia sense cap cosa interessant podria posar nerviós a més d'un, però gràcies a la quaresma avui ha estat un dia avorrit i tranquil.
(Això si, tranquil per pensar a partir de setmana santa com és plantegen els nous projectes privats que tinc....)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)