Economia demogràfica

Quan penso en el boom immobiliari que hi hagut, crec que una part important és deguda a una generació nombrosa que havia d'accedir a la primera vivenda. Ara en canvi la generació que ve al darrera correspon a la baixada de natalitat que va haver fa 25 anys. Segurament l'emigració pot ajudar a augmentar aquesta demanda, però no crec que augmenti gaire i si ho fa serà una determinada gama de pisos. Els jubilats estrangers que abans compraven tampoc crec que ara ho facin igual que abans.

L'altre motiu del boom immobiliari va ser l'entrada al euro que va generar confiança (i inflació) i els diners dels bancs europeus que varen injectar als bancs espanyols a crèdit.

Quan es parla de rescatar països, no volen dir països, es refereixen a rescatar els bancs perquè aquests no facin fallida i puguin pagar els diners que deuen als altres bancs estrangers. No entenc com hi ha bancs que es rescatin amb diners públics i els seus directius continuïn cobrant salaris importants. Si un banc fa fallida s'hauria de nacionalitzar i aplicar als directius una escala salarial com la dels funcionaris.

Ara que fan els bancs? On poden treure rendiment dels seus diners? Doncs suposo que intentaran injectar diners a països on l'estructura de població és principalment jove i hi ha previsió d'una forta demanda de pisos, cotxes, etc...penso en Brasil, India. Els bancs internacionals intentaran reproduir en aquests països el model de creixement que s'ha aplicat aquí els últims 15 anys. Però la gran diferencia que hi ha és que les matèries primeres són finites i tanta gent no pot créixer com s'ha fet fins ara. Això vol dir alta inflació que afectara a aquest creixement.

Per altra banda Xina intentara anar canviant el model econòmic d'exportador a consumidor intern per no dependre de les exportacions a EEUU. Per fer-ho també haurà d'injectar diners i contribuir a la inflació de les matèries primeres. Si no intenta fer créixer el consum intern, quan a partir de la tardor hi hagi una gran inestabilitat econòmica i EEUU augmentin considerablement les dificultats econòmiques, aquests deixaran de comprar a la Xina i això afectara al creixement mundial.

Abans les qüestions econòmiques eren un dels principals motius per fer la guerra, ara que portem bastants anys sense guerra no crec que aquest sigui un escenari possible, però si que dona la sensació que ve una economia de guerra. Atur, austeritat, conflictes socials, emigrar per motius laborals, etc...

I mentre els països emergents vagin construint vivendes i cotxes, aquí, als pisos buits que no s'han venut, en comptes de tenir ocupes haurem de remodelar-los per fer residències per la gent gran.