Durant les festes de la Mercè’07 vaig anar a donar una volta pel centre. Era dia de portes obertes pels museus de la ciutat. Passejant pels voltants de la Catedral, vaig anar a parar al davant del Museu Frederic Marès, un museu on mai hauria pagat ni un euro per entrar. No m’atreia. Però com que aquell dia era gratuït vaig decidir entrar per investigar. La sorpresa va ser gran. Hi heu d’anar, val la pena.
A la planta baixa recomano una visita ràpida per endinsar-se en una època passada. Veureu molts santcristos que fan por i verges de fusta que ploren sang. Després del primer xoc, quan encara dubteu de si heu de continuar la visita o no, prepare-vos per gaudir en el primer i segon pis. En Frederic Marès era un col·leccionista professional. Hi ha moltíssimes coses que eren d’us cotidià. Tisores, claus, sobretaules de flors, auques, joguines, rellotges, pipes, bastons, etc, etc, etc.... Realment et transporta al temps dels besavis.
I parlant de temps i de besavis, només vaig fer una foto. És d’una col·lecció de rellotges de butxaca on hi apareix el meu reflexe a sobre del vidre. M’agrada el contrast entre el temps que marca els rellotges, els mateixos rellotges com a testimoni del temps i la meva pròpia silueta que anira canviant al llarg del temps i que canviarà més ràpidament que els mateixos rellotges exposats.
http://www.museumares.bcn.cat/index.htm
