Per cap d'any del 2010 no tenia cap pla interessant i vaig decidir anar a passar el cap d'any a Munich a un lloc on es ballava tango. En total varen ser 12 hores. Aquí teniu els detalls:
El cotxe com a símbol de creixement dels últims 50 anys
Durant els últims anys s'ha generat una potent industria al voltant de la producció de cotxes. Des dels mateixos fabricants fins als proveïdors de components, els transport de totes aquestes peces, la construcció de carreteres, els concessionaris, el màrqueting, producció de derivats del petroli, impostos, etc, etc, etc....
La prova de que aquesta ciris que hi ha no és com les altres és que sembla ser que es vol repensar aquest model de creixement basat en la fabricació de cotxes. Això pel que fa als països desenvolupats, un altre tema és el dels països emergents que basen el model de creixement en copiar el que s'ha fet aquí en els últims 50 anys.
La prova de que s'està repensant el cotxe, entre altres coses, el que es parla molt d'energies verda, però crec que això són només idees, la realitat més immediata són els exemples com la limitació a 30 Km en alguns barris de la ciutat, l'aparició de la bicicleta, l'inici de fabricació de cotxes elèctrics, la inversió en xarxes de transport públic, la menor previsió de vendes de cotxes i el fet de que el cotxe ja no representa tant un estatus social com ho feia abans, etc, etc, etc...
No és el mateix una evolució del model que un canvi de model. Els canvis de model són complexes i traumàtics. Tenim per exemple la revolució industrial, quan va començar varen haver molts moviments de població rural a les ciutats, va aparèixer la figura del treballador industrial que posteriorment va haver de lluitar per aconseguir unes condicions de vida dignes i una protecció social, dels que hem sigut hereus. Però després els canvis s'han anat accelerant, com per exemple és l'aparició de noves tecnologies com la informàtica o els avenços en la medicina. I ara em arribat a la situació que aquest model de protecció social no el podem mantenir si no hi ha creixement econòmic. Per tant a mig plaç han d'haver canvis importants. Els sistema comunista va fallar perquè no era viable econòmicament i al fallar va desaparèixer l'únic contrapès que hi havia al capitalisme. Però el capitalisme tampoc funciona pels motius exposats per tant podria ser que per mantenir els sistemes de protecció social haguéssim de modificar el sistema que tenim.
Sense ser visionari, m'imagino per exemple que a tots els aturats s'haurà de pagar algun salari de subsistència. La democràcia com l'entenem ara desapareixerà ja que els polítics estan incapacitats per aportar solucions. Hi haurà grans hòldings industrials de moltes empreses trans-nacionals que tindran molt de poder i podran planificar economies a gran escala. També hi haurà organismes Europeus que tindran poder sobre els estats com ja està començant a passar i dictaran les mesures que cal prendre en funció de la situació econòmica de cada país. I segurament molts més canvis que ara encara no ens imaginem....
Economia demogràfica
Quan penso en el boom immobiliari que hi hagut, crec que una part important és deguda a una generació nombrosa que havia d'accedir a la primera vivenda. Ara en canvi la generació que ve al darrera correspon a la baixada de natalitat que va haver fa 25 anys. Segurament l'emigració pot ajudar a augmentar aquesta demanda, però no crec que augmenti gaire i si ho fa serà una determinada gama de pisos. Els jubilats estrangers que abans compraven tampoc crec que ara ho facin igual que abans.
L'altre motiu del boom immobiliari va ser l'entrada al euro que va generar confiança (i inflació) i els diners dels bancs europeus que varen injectar als bancs espanyols a crèdit.
Quan es parla de rescatar països, no volen dir països, es refereixen a rescatar els bancs perquè aquests no facin fallida i puguin pagar els diners que deuen als altres bancs estrangers. No entenc com hi ha bancs que es rescatin amb diners públics i els seus directius continuïn cobrant salaris importants. Si un banc fa fallida s'hauria de nacionalitzar i aplicar als directius una escala salarial com la dels funcionaris.
Ara que fan els bancs? On poden treure rendiment dels seus diners? Doncs suposo que intentaran injectar diners a països on l'estructura de població és principalment jove i hi ha previsió d'una forta demanda de pisos, cotxes, etc...penso en Brasil, India. Els bancs internacionals intentaran reproduir en aquests països el model de creixement que s'ha aplicat aquí els últims 15 anys. Però la gran diferencia que hi ha és que les matèries primeres són finites i tanta gent no pot créixer com s'ha fet fins ara. Això vol dir alta inflació que afectara a aquest creixement.
Per altra banda Xina intentara anar canviant el model econòmic d'exportador a consumidor intern per no dependre de les exportacions a EEUU. Per fer-ho també haurà d'injectar diners i contribuir a la inflació de les matèries primeres. Si no intenta fer créixer el consum intern, quan a partir de la tardor hi hagi una gran inestabilitat econòmica i EEUU augmentin considerablement les dificultats econòmiques, aquests deixaran de comprar a la Xina i això afectara al creixement mundial.
Abans les qüestions econòmiques eren un dels principals motius per fer la guerra, ara que portem bastants anys sense guerra no crec que aquest sigui un escenari possible, però si que dona la sensació que ve una economia de guerra. Atur, austeritat, conflictes socials, emigrar per motius laborals, etc...
I mentre els països emergents vagin construint vivendes i cotxes, aquí, als pisos buits que no s'han venut, en comptes de tenir ocupes haurem de remodelar-los per fer residències per la gent gran.
Sociabilitat laboral
Els que som afortunats i treballem, ens toca passar normalment 8 hores en un entorn de gent diversa amb els que hem de conviure, treballar i... aguantar. A vegades tenim la sensació que hi ha molta gent que te responsabilitat però que no te la capacitat de gestionar i ens indignem. També irrita quan hi ha gent amb la que hem de treballar i no tenen voluntat de resoldre coses i pensar amb una mica de lògica i sentit comú. Però entre altes coses per això ens paguen a final de mes.
De les empreses que he conegut, he vist els dos extrems, empreses amb molta pressió, rotació de personal i possibilitats d'assumir responsabilitats amb poc temps i empreses amb molt poca rotació de personal i plantilles més estables. En les dues hi ha avantatges i desavantatges, però crec que al final depèn principalment de les persones amb les que has tingut la sort de treballar.
Aquest entorn de persones diverses, a vegades capacitades, a vegades inútils, és pot dir que formen un entorn social. I un dels principals problemes quan una persona es jubila o perd la feina és la pèrdua d'aquest entorn. Un altre problema és la falta d'activitat i també la pèrdua dels ritmes biològics com és llevar-se, dinar, anar a dormir habitualment en els mateixos horaris.
A més a més, les persones que es jubilen o perden la feina, si no han estat capaces de crear una activitat paral·lela i un entorn social, segurament tindran problemes per adaptar-se a la nova situació.
Per tant per aquelles persones que es puguin trobar en aquesta situació, les meves recomanacions són que busquin activitats per fer i mantenir els ritmes biològics.
Fa temps que vaig fer una llista de totes les activitats que faria si no tingues feina. I quan la repasso, veig que hi ha moltes coses interessants que es podrien fer. Encara que moltes d'elles es poden fer perfectament mentre es treballa i no cal esperar a jubilar-se.
Al mateix temps penso que no es pot tenir una vida només ociosa si aquest oci no aporta alguna cosa a la societat, perquè treballar és un intercanvi amb la societat. Tu aportes alguna cosa i reps la recompensa per aquesta aportació en forma de diners. Per tant la qüestió és plantejar quines necessitats existeixen i que puc fer jo per cobrir aquestes necessitats. Dues coses que se m'acudeixen seria totes les coses orientades a la gent gran perquè cada cop n'hi haurà més. I al turisme perquè malgrat no m'agradi és una industria potent. Convido a aportar les vostres idees i propostes sobre quines necessitats hi ha perquè d'aquí poden néixer noves possibles orientacions professionals per gent desorientada...
També cal pensar que degut a la situació econòmica actual hi ha molta gent que es trobarà en l'atur i que no poden aportar res a la societat perquè no hi ha necessitat. Com es resol això? El jubilats també tenen aquesta sensació però com que ja estan fora de la vida laboral la situació és una mica diferent.
I per últim, que passa si apareix un altra volcà Islandès abans que comenci la temporada turística? Com afectaria a la economia?
Compra compulsiva (“volamos rumbo a Berlín”)
Ja són ben curiosos els mecanismes de presa de decisions (consultar escrit sobre el cervell racional, emocional i instintiu). Tenia varies opcions per aquest estiu i volia esperar encara fins a començaments de Juliol per decidir-me. Potser les diferents opcions es van definint millor, o bé en sorgeixen altres de més atractives. Vaig decidir començar a mirar preus d'avions per calcular més o menys el pressupost de cada opció. Era un moment de recopilació de dades per després poder-les analitzar racionalment, amb calma. Però en una d'aquestes consultes, vaig veure que el vol que mirava arribava a Berlín un dissabte d'agost, cap al migdia, amb temps per anar tranquilament a algun lloc on m'allotjaré (que encara no tinc) . Vaig veure que la tornada no estava malament, també en un dissabte, així tindria el diumenge al matí per descansar i al vespre per anar a ballar. Vaig tornar a mirar els dies i els horaris, vaig treure la cartera, vaig agafar la targeta i vaig realitzar la compra.
Més endavant hauré de buscar l'allotjament. Com que allà hi ha molts estudiants intentaré buscar una habitació en un pis compartit per 2 setmanes. Primer contactaré amb amics que viuen, han viscut, o tenen contactes a Berlín. Si no trobo res, buscaré directament per Internet. Encara tinc temps.
Després de pagar el bitllet, seguidament vaig buscar un curs que ja havia vist anteriorment de rus i vaig fer la inscripció. O sigui que al final les meves vacances consistiran en 3 hores de classes de rus cada matí, al vespre quedar amb amics o gent que conegui per allà i si no sempre hi ha la opció de museus o teatres, això si, guardar forces per anar a ballar a la nit.
(Pensant en l'escrit sobre la CRISI i l'alt percentatge d'atur. Si la generació dels nostres avis treballaven dissabtes i diumenges amb llargues jornades, però la dels nostres pares ja no treballaven els caps de setmana i alguns ja tenien divendres a la tarda festa. Si no hi ha feina per tothom, no podria ser que per crear llocs de treball és treballessin menys hores a fi d'ocupar a més gent? Encara no este
m preparats però és qüestió de temps. I amb més temps, més vacances i més industria de l'oci i turisme.... al final haure d'obrir un restaurant per fer paelles en un chiringuito de la platja. Alguna persona sap ballar sevillanes?)
m preparats però és qüestió de temps. I amb més temps, més vacances i més industria de l'oci i turisme.... al final haure d'obrir un restaurant per fer paelles en un chiringuito de la platja. Alguna persona sap ballar sevillanes?)
Democràcia Low Cost (Propera cita electoral: 22 de Maig)
Ara ja fa més de 30 anys que hi ha democràcia a Espanya després d'una d'una dictadura. Encara que jo considero que és una democràcia de baixa qualitat, a molta gent fins ara ja li anava bé i es podia tenir la sensació que sempre havíem viscut així. Però els canvis socials i polítics tenen recorreguts temporals més llargs i aquí encara és tot massa recent. Estem en plena transformació per no dir evolució.
Fins ara hem viscut un període prolongat de creixement amb alguna crisi que ha durat poc, però la crisi econòmica actual crec que és completament diferent a les anteriors i que potser necessitarem encara ben bé 4 anys per estabilitzar la economia i sense generar llocs de treball. Tenim un deute exagerat, impagable, i alguns països com Irlanda, Grècia o Portugal reben injeccions de diners perquè no podrien funcionar sense elles. A nivell mundial hi ha inflació en les matèries primes i aliments. Tensions en el nord d'Africa i problemes ecològics per creixement de grans poblacions com pot ser Xina. Tot això produeix massa desequilibris.
La democràcia actual no sabem si està preparada per aguantar totes les situacions descrites anteriorment. Situacions que coincideixen en un moment polític molt important, principalment perquè tenim la sensació de que el partits són maquinàries per mantenir el poder i que estan incapacitats per resoldre els problemes que tenim. El partit que governa a Espanya és un desastre, però la alternativa que hi ha i que tindrà uns bons resultats aquest diumenge tampoc inspira confiança. Una situació que fa que la gent estigui cansada de la política i augmenti el que s'anomena “desafecció”.
La democràcia està en qüestió per la mala situació econòmica i el descontentament de la gent envers els polítics. Això vol dir que poden haver canvis importants. Són com els terratrèmols que sorgeixen quan hi ha massa pressió entre les plaques del subsol. Són moviments naturals, que no es poden impedir.
Davant d'aquesta situació veig positiu que hi hagi moviments socials de protesta, que haurien d'augmentar a mesura que el 20 % d'atur no baixi en els propers anys. No és normal que amb aquest percentatge d'atur hi hagi una població tan poc reivindicativa. També trobo bé que la societat civil s'organitzi, per exemple, per convocar Consultes pel Dret a Decidir la independència de Catalunya.
La situació econòmica és critica, després de les eleccions sortirà molta merda que ara és sota la catifa i vindran més retallades i més conflictes socials, veurem quines conseqüències tenen i de quina envergadura són. Però està bé que la gent es mobilitzi per intentar canviar una cosa que no funciona.
No vaig veure el debat dels candidats a l'alcaldia de Barcelona, només vaig veure els resums però em varen semblar tots bastant patètics, per tant jo votaré algun partit petit que encara no te representació i que presenta opcions ambicioses, més radicals. Tot sigui per canviar les estructures de poder que hi ha a Barcelona, i els popularment coneguts com “Xupopteros”.
Sociabilitat Marina
En aquests moments la meva passió és el ball, principalment el Tango, encara que estic fent cursos de Salsa i Claqué i l'any passat vaig estar aprenent el Lindy Hop (Swing). Aquesta setmana he iniciat un curs d'una nova matèria que crec que m'enganxarà perquè és una cosa que al mateix temps que fas esport, et permet aïllar-te d'una ciutat sorollosa com Barcelona i rodejar-te de natura, concretament d'aigua de mar... He començat un curs de Patí Català que te la característica que no té timó és maniobra amb el pes del que la porta. És una embarcació d'origen de les costes de Barcelona i Maresme i va néixer entre els anys 1920 i 1925 a les platges de Badalona, originàriament era una bancada sobre dos flotadors i anava amb rems. S'utilitzava per allunyar-se de la costa i poder banyar-se ja que l'aigua prop de la costa estava molt bruta. Aquestes embarcacions varen anar evolucionant i posteriorment és va col·locar un màstil i dos cascs en comptes dels flotadors. Aleshores va ser quan davant de tanta diversitat de models varen decidir fer una regata per escollir un model unificat i poder facilitar la seva producció ja que fins aleshores era molt artesanal. La varen guanyar amb diferència els germans Mongé que es dedicaven a la exportació de fusta i a l'any 1942 havien dissenyat un model que és el que encara s'utilitza avui en dia amb la única diferència que abans el màstil era de fusta i ara és d'alumini. Tot i que de tant en tant encara es veuen embarcacions amb el màstil de fusta.
Tornant al tema del títol i en contraposició a la sensació d'estar sol enmig del mar i veure Barcelona des de una altra perspectiva, l'altre dia vaig quedar amb un amic i uns amics seus. Val a dir, i relligant-ho amb el tema del ball, que ballant coneixes molta gent amb la que no només balles si no que també és un entorn social on sovint et vas trobant la mateixa gent i al final és com un modus vivendi. Doncs l'altre dia vaig sortir amb un grup de gent que va ser una sensació estranya perquè semblava que ells s'ho passaven bé parlant i dient tonteries amb unes copes de vi i jo més aviat m'avorria. No se si era el tipus de gent, o de conversa, però està clar que no tornaré a quedar amb aquesta gent. I veient també l'evolució dels “grups” d'amics de tota la vida, ja se quins seran els meus objectius del mil·lenni, continuaré ballant i ara, a més a més, navegant.
La determinació de la terra (l'entorn)
La primavera és intensa en la mateixa mesura que ho hagi estat l'hivern. Hi ha llocs on els hiverns son suaus i les primaveres també, sense intensitat, monòtones i avorrides. Aquesta climatologia ha d'influenciar d'alguna manera a les persones, com també ho ha de fer el fet de viure rodejat de muntanyes o enmig d'un desert on podem resseguir l'horitzó com una recta constant mentre donem voltes sobre nosaltres mateixos. Tampoc és el mateix viure tocant a mar o terra endins. Ni viure hiverns amb llum solar de 6 hores en comptes de 2 hores amb un sol que frega l'horitzó i no acaba d'aixecar-se. Aquesta diferencia és deguda a la inclinació de l'eix de la terra que sembla que per cada terratrèmol o tsunami important augmenta la seva inclinació. Potser al cap d'uns milers d'anys aquest eix s'haurà inclinat tant que només serà habitable una franja al voltant de l'equador perquè a la resta seran climes extrems amb hiverns foscos i freds i estius intensos.
Tots aquest fenòmens climàtics i geogràfics segur que ens determinen. Potser tant sols som una expressió de la terra en funció de la zona on ens trobem. Som el caràcter de la terra, només l'hem d'escoltar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)