Minimalisme

El Minimalisme és una filosofia que pot aportar coses bones en l'era de la sobreinformació. No conec l'origen, potser els moviments religiosos com els Franciscans o budistes. Els Japonesos ho han sabut estructurar i vendre-ho com a solució per fer les empreses més rendibles. També per a les persones per poder aprofitar el temps amb què cada u consideri millor de la manera més efectiva.

És interessant observar com les persones es relacionen amb els objectes que els rodegen i pensar que aquest Model de relació es pot aplicar a com aquestes persones es relacionen amb els diners, la parella, els amics, el consum de roba, presa de decisions, etc, etc, etc,... 

Relacionar-se amb els objectes de l'entorn vol dir per exemple si les persones són ordenades o no. Diuen per exemple que les persones desordenades són més creatives. També hi ha persones que guarden molts objectes que estan associats amb una impremta emocional i altres que no acumulen res que no serveixi. Persones que acumulen fotos. Persones que canvien sovint de roba i persones que els hi fa mandra tirar roba vella. Persones que col·leccionen molts contactes al Facebook i persones sense Facebook. Persones en grups de WhatsApp, Instagram, Twitter, etc, etc.... Persones que intenten seguir l'actualitat informativa llegint titulars de diversos diaris digitals per veure diferents opinions del mateix tema i persones que no llegeixen diaris.

En el meu cas tinc tendència a ser desordenat i al viure sol no inverteixo temps a netejar i ordenar el pis. Però fa uns dies que estic sota els efectes d'aquestes noves velles tendències. De tant en tant busco un objecte (llibre, roba, CD, etc..) que no faig servir per llençar-lo. En el Facebook esborro contactes de gent que fa temps que no veig o que no sé ni qui són. Del WhatsApp també faig neteja. De la premsa vull intentar llegir-la només un cop per setmana. Encara faig moltes activitats on conec i torbo a molta gent, però si no trobo o converso amb ningú interessant, són motius per no tornar. I pel que fa al pis, al tenir menys objectes ha de ser més fàcil mantenir-lo en ordre. 

I així, a poc a poc, en rodejar-me dels pocs objectes que considero positius rebré menys inputs de fora i em podré concentrar i reflexionar sobre els meus temes que m'ocupen.