Si agafeu un pollastre, li talleu el coll i el deixeu reposar en una palangana durant 30 minuts, quan torneu, podeu afirmar sense cap mena de dubte que el pollastre és mort. Aquesta afirmació no és del tot correcta ja que en el pollastre encara hi ha un munt de cèl·lules i microorganismes que continuen vius, son els mateixos organismes que fa una estona treballaven junts i funcionaven com a pollastre, un cop el pollastre és mort, tots aquests organismes segueixen el seu camí de manera independent i caòtica Podríem dir doncs, que l'ànima del pollastre és aquesta força invisible que fa que tots el microorganismes treballin junts i de manera coordinada sota la forma d'un pollastre.
Quan miro Barcelona des de Montjuïc i veig tot el transit de cotxes i la gent caminant pels carrers i entrant i sortit de les boques de metro, m'imagino que els carrers son les arteries i les persones les cèl·lules que treballen de manera coordinada perquè hi ha una força invisible que també les manté unides com en el pollastre. Aquesta força que manté tot això seria l'ànima de la mateixa ciutat.
Algo semblant passa amb el sistema solar, on els planetes donen voltes al sol. En aquest cas la força de gravetat seria com força invisible que manté tots aquests plantes en moviment de forma coordinada.
Però resulta que la gravetat no ho és tot. La llum, que son partícules en forma de fotons i ones electromagnètiques, d'alguna manera arriba a la resta dels planetes. Aquestes relació de partícules i ones entre els planetes, que és una forma d'energia, també ha d'existir d'alguna manera entre les persones que conviuen en una ciutat i per suposat entre les cèl·lules del pollastre.
Tornant al pollastre passats alguns dies, veiem que l'avançat estat de putrefacció on encara hi ha microorganismes que segueixen el seu procés i que segurament es comuniques i intercanvien partícules i energia amb els altres microorganismes que comparteixen destí
Si l'ànima era la força que mantenia junts tots els microorganismes treballant en forma de pollastre, un cop el pollastre és mort, podria dir-se que aquesta energia s'ha transmès als aquests microorganismes (d'aquí podrien néixer teories de reencarnació).
Agafant totes aquestes idees i aplicant-les per exemple al model de ciutat o poble. Si en un determinat poble hi ha una fàbrica que dona feina a la majoria dels seus habitants i aquesta fàbrica tanca, podríem dir que aquest poble començarà a morir i que al cap d'uns mesos ja no existirà el poble com a tal. Els individus començaran a funcionar de manera independent com si fossin microorganismes i amb el temps potser es començaran a dispersar per integrar-se a altres pobles. Això són un altre cop com les teories de reencarnació. Potser durant l'ultim segle hem viscut una societat amb tendència al individualisme i hem deixat de pensar com a col·lectiu, com a persones que vivim en un mateix entorn.
I si a més a més resulta, que el pollastre que ara és mort (l'he mata jo), quan era viu l'estimava, i mentre el cuidava i l'alimentava, es produïen intercanvis de partícules d'energia i fotons amb mi. I tot i que ara és mort, aquestes partícules estan integrades en el meu sistema i encara el sento proper. Snif...
Per tant, hi ha alguna força invisible o una ànima que manté els plantes junts, que fa que les ciutats funcionin i que els pollastres posin ous i quan aquests sistemes deixen de funcionar, aquesta força invisible no desapareix, es transforma i s'integra en altres sistemes, com l'energia, i al final potser estem parlant d'una gran força que és la suma de totes aquestes forces invisibles.
Istanbul, Novembre 2010 (mirant com els vaixells creuen el Bosfor mentre esperava la vesprada per participar en un Festival de Tango)