Turistitis Malamentes

"Turistis Malamentes" és un virus que es propaga fàcilment en èpoques de creixement econòmic. Es considera perillós i tots els laboratoris estan treballant intensament per trobar la vacuna, mentre l'Organització Mundial de la Salut està fent reunions bastant tenses per decidir si es declara o no com a epidèmia. Sembla que encara no hi ha acord. Els efectes d'aquest virus són greus i poden produir la mort del cos afectat. La primera víctima mortal certificada oficialment es diu Venècia. El virus és molt agressiu i actua molt ràpidament. Les cèl·lules infectades pateixen d'immobilisme i altres problemes psicològics i es desplacen a un altre cos, normalment als teixits centrals, perquè es pensa que en un entorn nou la cèl·lula s'autoregenerara. Podria desplaçar-se a un entorn més proper i encara desconegut però decideix fer-ho ben lluny i en cossos on ja hi ha moltes altres cèl·lules amb els mateixos problemes. Un cop es concentren en els teixits centrals, aquests acaben sent destruïts i les cèl·lules que inicialment es trobaven allà han de marxar a altres llocs per evitar ser contaminades. Però generalment és massa tard. Al mancar-li el seu entorn i el seu teixit, la cèl·lula necessita visitar altres teixits llunyans per buscar allò que ja no té. Amb aquesta cerca contribueix a destruir el teixit dels llocs que visita i provoca que el virus creixi i es multipliqui ràpidament. Aneu amb molt de compte! Sembla que el virus ja ha mutat en un "Turistitis Crucerutis"

Plàstic (entrada de blog Nr 100)

Sembla que afortunadament hi ha una tendència, encara que lenta, a prendre consciència del medi ambient. Després de molts anys de tenir les grans ciutats amb una pèssima qualitat de l'aire, s'està plantejant restringir en algunes ciutats els cotxes amb motors Dièsel. El mateix hauria de passar amb el us del plàstic. De moment només són campanyes per a conscienciar acompanyades d'alguna tímida legislació. Jo m'he apuntat a aquesta campanya a escala individual. Quan tinc l'ocasió de veure una tapa de plàstic que s'utilitzarà durant menys dos minuts per tapar un cafè "TO GO", que vol dir per emportar, aprofito per recordar que aquella tapa algun dia quan acabi al mar servirà per alimentar als peixos. Hi ha un suport general però de moment s'excusen que és el director que ho vol. Però tot és començar.

Fa molts anys va sorgir el Ioga com una activitat física, molts dels que el practicaven varen prendre l'opció de ser vegetarians. I ara van un pas més enllà i es converteixen en Vegans. Són moviments militants on els membres s'organitzen en trobades i troben un entorn social amb altres persones amb sensibilitats similars que es retroalimenten. Una religió.

Endorfines

Els mesos de Novembre, Desembre i Gener són els més difícils de passar. El fred i el fet que els dies es van escurçant et retenen a casa i baixa la moral. L'any passat vaig descobrir la manera de combatre aquests mesos. Em vaig apuntar a una escola de ball on podies anar a classe de Salsa quatre dies entre setmana i a més a més els diumenges havia també classe i després ball. Aquest any la Salsa ja no em motiva i he buscat alternatives. Des de fa una setmana m'he apuntat a classes d'Aikido, també intento anar a la piscina i els caps de setmana caminar una hora pel mig dels camps que hi ha al costat de casa.

Quan penso en els esportistes d'elit, arribo a la conclusió que podria ser que al darrera d'un alt percentatge s'amagues un perfil maniacodepressiu. A la que deixessin de fer esport passarien a ser clients de la indústria farmacèutica amb totes la seva gama de pastilles. Qui sap si els propietaris de l'empresa de lacasitos té connexions amb la indústria farmacèutica. Com la suïssa Nestlé que amb les càpsules de cafè van servint petites dosis d'alumini al cafè que surt a alta temperatura i pressió.

Münster

En els dies de tardor quan el cel no és net i el sol busca l'horitzó, la llum que rebota contra les pedres és de color tirant a metàl·lic. Münster sembla una ciutat maca i jove, molts estudiants. Em queden dues hores per visitar-la abans que surti el tren per tornar. Després d'estar tot el dia tancat en un hotel menjant bé i veien productes d'informàtica sempre va bé caminar una mica. Al final decideixo seure en una cafeteria prop de l'estació sacrificant la visita turística per veure com passa la gent. Amb això ja en tinc prou per fer-me una idea de com respira la ciutat i m'estalvio donar voltes sense destí buscant un lloc perquè la maleta reposi. 

Primer avis

Després d'uns dies de primavera en plena tardor, dóna la sensació que anem cap a l'hivern a pas de tortuga. Però avui els 4,5 Graus de temperatura que marcava el termòmetre del cotxe quan he arribat a la feina han fet prendre consciència que l'hivern és a tocar. Al migdia el dia s'ha arreglat però tot el matí ha estat emboirat. Un primer avis que només d'aquí a dos mesos estarem a punt d'entrar a l'hivern. Aleshores ja haurem comprat els torrons. Després dels torrons i sense adonar-nos deixarem endarrere l'any 2018 i tot passarà malt ràpid, potser més ràpid que l'any passat i així es va accelerant el temps amb cada any que passa. No és el mateix un any per un nen de quatre anys que un any per un senyor de noranta anys.

Aquest primer avis també serveix per recordar que ja toca guardar la roba d'estiu i treure la d'hivern. El segon avis meteorològic serà el primer dia que el paisatge quedarà emblanquinat per la neu, aleshores serà quan començarem a esperar lo caloret de l'estiu.

Licor 43

Després d'un petit descans literari en el qual la setmana passada no vaig poder escriure per motius varis, reprenc el propòsit d'escriure un cop per setmana.

Un xupito de Licor 43 és el que em vindria ara de gust, no són uns Aromes de Montserrat però tenen aquell gust d'herbes medicinals, perfumades amb excés, un bon colorant groc i sobretot un gust dolcet. I aquesta medicina és per celebrar un punt d'inflexió que pot no ser definitiu. El canvi és perquè de moment no envio més currículums. Exceptuant el que acabo d'enviar perquè l'havia seleccionat al migdia. La raó que no envio més currículums és que la setmana 43, el destí a escollit el número 43, tinc tres entrevistes. Tres ofertes diferents que combinen tots els diferents tipus de feina que buscava. Dos a Berlín, una a Hamburg. Una per SAP, l'altre per Microsoft Dynamics i l'altre per un programa vell que ja no es fa servir gaire però encara hi ha empreses que busquen aquests programadors. Una de consultoria, una a client final i l'altre a client final per fer consultoria interna. Per més que continuï buscant no podria trobar millor combinació. I totes per la mateixa setmana que fa que es puguin gestionar en paral·lel. Ara la situació ideal seria només rebre una confirmació, així les altres dues quedarien automàticament descartades. Si rebo la confirmació de dues o de totes tres. Hauré de seure avaluar totes els avantatges i desavantatges. I sobretot, el que serà definitiu per prendre la decisió encertada serà un bon Licor 43.

Diferències

A Alemanya, país on treballo, envies un currículum i et diuen al cap de poc temps si estan interessats o si quedes descartat. Si estan interessats et demanen fer una primera entrevista telefònica. Les persones t'entrevisten amb interès. Si continua el procés et paguen els costos del viatge. Et cuiden perquè hi ha bastants ofertes laborals i no tants candidats. Com també miro altres mercats tinc experiències diferents. A Barcelona per exemple surten ofertes interessants molt de tant en tant. Hi ha més candidats apuntats. Alguns entrevistadors semblen funcionaris que han de complir un tràmit. Dels salaris no cal comentar res. A Rússia en canvi em dóna la sensació que la economia és bastant dèbil. Molts currículums enviats però només una entrevista. Si els russos no són capaços d'atraure capital humà tindran en el futur un problema gros a causa de la baixa natalitat. També he enviat algun curriculum a la Xina per empreses del sector de l'automoció però encara no he rebut cap resposta.

Crisi sistèmica

De tant en tant es parla un altre cop de crisi sistèmica. Principalment es comenta que els bancs no són prou sòlids i en un escenari de crisi serien vulnerables. Quan diuen que la crisi és de sistema de seguida penso en el cos humà. Els bancs regulen el flux dels diners com si fos la circulació de la sang que serveix per fer funcionar tots els òrgans. Hi ha experts que diuen que el sistema no pot petar. Aquesta afirmació equival a la dels venedors d’elixir que prometen la vida eterna. El sistema econòmic igual com el cos humà no és etern. Es clar que te els seus punts febles i s’ha d’anar vacunant o patir diferents crisis per crear anticossos. Però els bacteris i els virus també evolucionen i pot ser que algun dia no hi hagi encara els anticossos adequats per a superar la crisi.

Sense ser expert sembla que hi hagi una lluita per part dels països fortament endeutats com USA i els països no tan endeutats però sobretot amants de la tradició i dels canvis lents com Alemanya. Els primers els hi podria interessar crear inflació per eixugar el deute que tenen. Però sempre tindran en contra els lobbys de les grans fortunes per tal de protegir els seus estalvis. O potser aquestes fortunes ja estan ben protegides i han invertit tot el que han pogut amb pisos. El sistema es va torsionant de tal manera que al final la gent no estarà satisfeta de sobreviure amb mínims i s'acceleraran els canvis. Per exemple pujarà l'extrema dreta, els pisos seran (són) impagables. Estats Units l'economia tira però fa pocs anys varen abaixar els impostos. Això vol dir menys diners per l'estat i més diferències socials entre els que poden pagar sanitat privada i els que no. Les tensions socials augmentaran també allà.

A Rússia ja els interessa el canvi climàtic. Tots els huracans que cada any afecten la costa americana són poderoses armes de la naturalesa. A més a més els vaixells de mercaderies a l'estiu poden a transitar per la ruta del ocea Àrtic. Passi el que passi, sembla que els canvis es van accelerant i l'entropia va augmentant.

Comunicant (2 de 3)

Els dilluns habitualment quedo en un bar per jugar a escacs. Són de totes els països. D'alemanys en venen pocs. Ahir eren dos: Una dona que va viure 36 anys al Japó treballant de professora al col·legi alemany. Després de l'accident de Fukushima molts alemanys varen marxar del Japó i ella es va quedar sense feina per falta d'alumnes. L'altre alemany és un home de Berlín que parla rus i ve perquè la convocatòria la copio al grup de russos que viuen a Munic. Normalment vénen de mitjana quatre russos.

El taulell d'escacs és com una pantalla de mòbil on els jugadors concentrats analitzen les jugades. La bellesa dels escacs està en les jugades estratègiques que es preparen fins a la victòria final. Jugant a escacs pots conèixer al contrincant sense haver encara iniciat una conversa. N'hi ha que són conservadors i no arrisquen, altres que perden peces de la manera més absurda. Altres prefereixen guanyar en cada moviment en detriment de l'espectacle. A mi m'agrada jugar a l'atac i moure totes les peces una mica. A vegades surt bé i a vegades no, també s'ha de fer un joc equilibrat entre l'atac i la defensa. Totes aquestes coses també són valides per al futbol. La diferencia és que en els escacs només depèn del que faci cada jugador.

En els escacs també hi ha la modalitat de partides ràpides. Cada jugador disposa de tres minuts per fer escac i mat abans que s'acabi els temps assignat. En aquestes partides és d'admirar l'agilitat i rapidesa dels contrincants. La capacitat de crear jugades en tan poc temps.

Per totes aquestes raons, crec que en els escacs hi ha molta més comunicació que en els mòbils. Principalment també perquè la persona contra qui jugues la tens al davant. Jugar per internet ja no és el mateix, i si jugues contra una màquina encara menys.

I un apunt més sobre comunicació. Avui en el cafè on ens trobem per escriure érem cinc persones. Ens hem presentat i explicat que escrivíem. Tots anaven amb l'ordinador menys jo. Hi havia un noi de la índia, una búlgara, una australiana i una alemanya. L'alemanya era l'única que portava auriculars mentre treballava. Patètic!

Florència

La ciutat on visc és com un amor platònic que saps que no t'estima però que et manté en un estat de sensacions que t'enganxa com en una teranyina. Passejant per la ciutat gaudeixo dels seus parcs, avingudes, activitats, qualitat de vida, etc, etc... i com més hi penso més ràpid camino per intentar allunyar-me d´aquest amor no correspost.

(veure Síndrome de Stendhal)

Llibretes i diaris

Sap greu descobrir en aquestes alçades que hauria d’haver organitzat d’una altra manera els meus escrits o apunts. Ho deixo escrit per si a alguna persona li és útil el meu descobriment i encara és a temps de rectificar.

El que faria ara és en comptes de tenir una llibreta DIN-A-4 on va a parar molta informació variada i que el seu destí seran les escombraries, hauria d’haver comprat varies llibretes bones, d’aquelles que les pàgines no es poden arrencar. De moment en compraria sis i serien les següents:

1. Llibreta de viatges. Aquí només escriuria les experiències dels viatges. Serveix per recordar experiències viscudes que el temps va esborrant. Els primers relats que tinc son de l'Agost 2009. Després em va faltar la continuitat. També el blog ha substituit la llibreta en alguns viatges però el relat públic sempre és diferent al relat privat.

2. Llibreta Apunts. Aquesta si que pot ser DIN-A-4. Equival als esbós del pintor per entrenar-se a dibuixar. Aquesta llibreta no te cap valor.

3. Llibreta creativa. Destinada a fer volar la imaginació ja sigui escrivint un llibre o preparar un blog. (Pot ser la mateixa libreta d'Apunts. La segona)

4. Llibreta de pel·lícules. No vaig gaire al cine però tinc els resums d’algunes pel·lícules que m’han agradat. En aquesta llibreta haure de copiar els resums guardats i continuar-la. També pot ser vàlid per anar al teatre. Encara que el teatre fa molts anys que no hi vaig.

5. Llibreta de reflexions. Aquesta ja la tinc encara que és petita de format DIN-A-6 i fa temps que la tinc oblidada al calaix. No se si seria millor el mateix format que les altres llibretes per donar-li visibilitat.

6. Llibreta Diari. Aquesta seria per apuntar els grans aconteixements. Semblant a la llibreta que hi havia abans a casa els pares on també apuntaven quan havia caigut la primera dent, les vacunes, la primera comunió, etc, etc...
Aquestes llibretes podrien substituir als tradicionals àlbums de fotos. Mirant els àlbums de fotos de fa molts anys, dels altres o els propis, ens permeten viatjar en el temps i imaginar coses que potser no eren o no varen passar.

Bones vacances i fins Septembre!

Comunicant (1 de 3)

La impregnació tecnològica als països asiàtics pot ser que sigui tan alta gràcies a l’escriptura que tenen, fet que ha contribuït a desenvolupar la intel·ligència visual o bé per la seva curiositat; i si no vigilen desapareixeran amb la primera pluja un cop hagin estat convertits en estàtues de sal. Però podria ser que els asiàtics dintre de molts anys continuïn encara existint i els que hauran desaparegut seran els animals de companyia quan les generacions actuals, crescudes amb les noves tecnologies, arribin a grans. Serà aleshores quan pateixin la soledat que ja no farà falta tenir un animal de companyia, serà millor comprar un robot. El senyor o senyora gran podrà parlar amb el robot i aquest contestarà! Els robots estaran connectats en xarxa i les persones es podran comunicar amb altres a través dels robots. No necessitaran ser alimentats o portar a passejar. El robot també podrà vigilar que no hi hagi cap accident domèstic, etc, etc... Per això és important que els nens de petits estiguin tot el dia amb el mòbil. Preparant-se pel futur.

Per cert, la foto d’avui és una família asiàtica que estava segurament fent de turista i anant de compres al centre comercial de Munich (que original!) i que els vaig fotografiar perquè els tenia al davant. Ells comuniquen? Depèn només de si interactuen amb el mòbil (whatsup) o bé miren un vídeo (YouTube)? Continuarà...

LOVE KILLS CAPITALISM

Divendres dia de Blogs. El dia on la setmana laboral s’acaba i comença el cap de setmana. La frontera que els separa no sempre és robusta. A vegades els temps surten del seu espai assignat per invadir el temps veí.

Després de canviar els últims set anys varis cops de feina, de ciutat i de pis (set pisos en els últims set anys) arriba un punt en que et planteges si és l’hora de tornar a canviar o bé continuar amb aquest habit. És interessant llegir en aquests casos la vida de Dostoievski. A St.Petersburg va arribar a canviar 20 vegades de pis. La diferència és que ell canviava dins del mateix barri i en el meu cas mai ha estat així. Després de tants canvis ara soc un expert en trasllats i readaptacions. Els mecanismes que he elaborat per adaptar-me és intentar de seguida de crear rutines. Principalment amb el ball encara que continuo intentant millorar el Mètode d’adaptació. Totes aquestes rutines m’ajuden com si tingues el síndrome d’Asperger i em donen seguretat i creen uns ancoratges al lloc on et trobes que et serveixen per gaudir una mica abans de tornar a canviar.

Un d’aquests nous ancoratges és (serà) l’escriptura. Però no a casa, si no en el bar LOVE KILLS CAPITALSIM situat a la zona Universitària i ple de joventut on els caps de setmana pots passar hores i hores estudiant o escrivint només amb un cafè. S'ha d’arribar d’hora per agafar taula. Un cop acabada la jornada d’escriptura vaig a la piscina. El diumenge passat va ser el primer dia. Si funciona l'ancoratge serà com la missa dels Diumenges.