Llibretes i diaris

Sap greu descobrir en aquestes alçades que hauria d’haver organitzat d’una altra manera els meus escrits o apunts. Ho deixo escrit per si a alguna persona li és útil el meu descobriment i encara és a temps de rectificar.

El que faria ara és en comptes de tenir una llibreta DIN-A-4 on va a parar molta informació variada i que el seu destí seran les escombraries, hauria d’haver comprat varies llibretes bones, d’aquelles que les pàgines no es poden arrencar. De moment en compraria sis i serien les següents:



1. Llibreta de viatges. Aquí només escriuria les experiències dels viatges. Serveix per recordar experiències viscudes que el temps va esborrant. Els primers relats que tinc son de l'Agost 2009. Després em va faltar la continuitat. També el blog ha substituit la llibreta en alguns viatges però el relat públic sempre és diferent al relat privat.

2. Llibreta Apunts. Aquesta si que pot ser DIN-A-4. Equival als esbós del pintor per entrenar-se a dibuixar. Aquesta llibreta no te cap valor.

3. Llibreta creativa. Destinada a fer volar la imaginació ja sigui escrivint un llibre o preparar un blog. (Pot ser la mateixa libreta d'Apunts. La segona)

4. Llibreta de pel·lícules. No vaig gaire al cine però tinc els resums d’algunes pel·lícules que m’han agradat. En aquesta llibreta haure de copiar els resums guardats i continuar-la. També pot ser vàlid per anar al teatre. Encara que el teatre fa molts anys que no hi vaig.

5. Llibreta de reflexions. Aquesta ja la tinc encara que és petita de format DIN-A-6 i fa temps que la tinc oblidada al calaix. No se si seria millor el mateix format que les altres llibretes per donar-li visibilitat.

6. Llibreta Diari. Aquesta seria per apuntar els grans aconteixements. Semblant a la llibreta que hi havia abans a casa els pares on també apuntaven quan havia caigut la primera dent, les vacunes, la primera comunió, etc, etc...
Aquestes llibretes podrien substituir als tradicionals àlbums de fotos. Mirant els àlbums de fotos de fa molts anys, dels altres o els propis, ens permeten viatjar en el temps i imaginar coses que potser no eren o no varen passar.

Bones vacances i fins Septembre!

Comunicant (1 de 3)




La impregnació tecnològica als països asiàtics pot ser que sigui tan alta gràcies a l’escriptura que tenen, fet que ha contribuït a desenvolupar la intel·ligència visual o bé per la seva curiositat; i si no vigilen desapareixeran amb la primera pluja un cop hagin estat convertits en estàtues de sal. Però podria ser que els asiàtics dintre de molts anys continuïn encara existint i els que hauran desaparegut seran els animals de companyia quan les generacions actuals, crescudes amb les noves tecnologies, arribin a grans. Serà aleshores quan pateixin la soledat que ja no farà falta tenir un animal de companyia, serà millor comprar un robot. El senyor o senyora gran podrà parlar amb el robot i aquest contestarà! Els robots estaran connectats en xarxa i les persones es podran comunicar amb altres a través dels robots. No necessitaran ser alimentats o portar a passejar. El robot també podrà vigilar que no hi hagi cap accident domèstic, etc, etc... Per això és important que els nens de petits estiguin tot el dia amb el mòbil. Preparant-se pel futur.





Per cert, la foto d’avui és una família asiàtica que estava segurament fent de turista i anant de compres al centre comercial de Munich (que original!) i que els vaig fotografiar perquè els tenia al davant. Ells comuniquen? Depèn només de si interactuen amb el mòbil (whatsup) o bé miren un vídeo (YouTube)? Continuarà...

LOVE KILLS CAPITALISM


Divendres dia de Blogs. El dia on la setmana laboral s’acaba i comença el cap de setmana. La frontera que els separa no sempre és robusta. A vegades els temps surten del seu espai assignat per invadir el temps veí.

Després de canviar els últims set anys varis cops de feina, de ciutat i de pis (set pisos en els últims set anys) arriba un punt en que et planteges si és l’hora de tornar a canviar o bé continuar amb aquest habit. És interessant llegir en aquests casos la vida de Dostoievski. A St.Petersburg va arribar a canviar 20 vegades de pis. La diferència és que ell canviava dins del mateix barri i en el meu cas mai ha estat així. Després de tants canvis ara soc un expert en trasllats i readaptacions. Els mecanismes que he elaborat per adaptar-me és intentar de seguida de crear rutines. Principalment amb el ball encara que continuo intentant millorar el Mètode d’adaptació. Totes aquestes rutines m’ajuden com si tingues el síndrome d’Asperger i em donen seguretat i creen uns ancoratges al lloc on et trobes que et serveixen per gaudir una mica abans de tornar a canviar.

Un d’aquests nous ancoratges és (serà) l’escriptura. Però no a casa, si no en el bar LOVE KILLS CAPITALSIM situat a la zona Universitària i ple de joventut on els caps de setmana pots passar hores i hores estudiant o escrivint només amb un cafè. S'ha d’arribar d’hora per agafar taula. Un cop acabada la jornada d’escriptura vaig a la piscina. El diumenge passat va ser el primer dia. Si funciona l'ancoratge serà com la missa dels Diumenges.