Diferències
A Alemanya, país on treballo, envies un currículum i et diuen al cap de poc temps si estan interessats o si quedes descartat. Si estan interessats et demanen fer una primera entrevista telefònica. Les persones t'entrevisten amb interès. Si continua el procés et paguen
els costos del viatge. Et cuiden perquè hi ha bastants ofertes laborals
i no tants candidats. Com també miro altres mercats tinc experiències
diferents. A Barcelona per exemple surten ofertes interessants molt de tant en tant. Hi ha més candidats apuntats. Alguns entrevistadors semblen
funcionaris que han de complir un tràmit. Dels salaris no cal comentar res. A Rússia en canvi em dóna la
sensació que la economia és bastant dèbil. Molts currículums enviats però només una
entrevista. Si els russos no són capaços d'atraure capital humà tindran en el futur un problema gros a causa de la baixa natalitat. També he enviat algun curriculum a la Xina per empreses del sector de
l'automoció però encara no he rebut cap resposta.
Crisi sistèmica
De tant en tant es parla un altre cop de crisi sistèmica. Principalment es comenta que els bancs no són prou sòlids i en un escenari de crisi serien vulnerables. Quan diuen que la crisi és de sistema de seguida penso en el cos humà. Els bancs regulen el flux dels diners com si fos la circulació de la sang que serveix per fer funcionar tots els òrgans. Hi ha experts que diuen que el sistema no pot petar. Aquesta afirmació equival a la dels venedors d’elixir que prometen la vida eterna. El sistema econòmic igual com el cos humà no és etern. Es clar que te els seus punts febles i s’ha d’anar vacunant o patir diferents crisis per crear anticossos. Però els bacteris i els virus també evolucionen i pot ser que algun dia no hi hagi encara els anticossos adequats per a superar la crisi.
Sense ser expert sembla que hi hagi una lluita per part dels països fortament endeutats com USA i els països no tan endeutats però sobretot amants de la tradició i dels canvis lents com Alemanya. Els primers els hi podria interessar crear inflació per eixugar el deute que tenen. Però sempre tindran en contra els lobbys de les grans fortunes per tal de protegir els seus estalvis. O potser aquestes fortunes ja estan ben protegides i han invertit tot el que han pogut amb pisos. El sistema es va torsionant de tal manera que al final la gent no estarà satisfeta de sobreviure amb mínims i s'acceleraran els canvis. Per exemple pujarà l'extrema dreta, els pisos seran (són) impagables. Estats Units l'economia tira però fa pocs anys varen abaixar els impostos. Això vol dir menys diners per l'estat i més diferències socials entre els que poden pagar sanitat privada i els que no. Les tensions socials augmentaran també allà.
A Rússia ja els interessa el canvi climàtic. Tots els huracans que cada any afecten la costa americana són poderoses armes de la naturalesa. A més a més els vaixells de mercaderies a l'estiu poden a transitar per la ruta del ocea Àrtic. Passi el que passi, sembla que els canvis es van accelerant i l'entropia va augmentant.
Sense ser expert sembla que hi hagi una lluita per part dels països fortament endeutats com USA i els països no tan endeutats però sobretot amants de la tradició i dels canvis lents com Alemanya. Els primers els hi podria interessar crear inflació per eixugar el deute que tenen. Però sempre tindran en contra els lobbys de les grans fortunes per tal de protegir els seus estalvis. O potser aquestes fortunes ja estan ben protegides i han invertit tot el que han pogut amb pisos. El sistema es va torsionant de tal manera que al final la gent no estarà satisfeta de sobreviure amb mínims i s'acceleraran els canvis. Per exemple pujarà l'extrema dreta, els pisos seran (són) impagables. Estats Units l'economia tira però fa pocs anys varen abaixar els impostos. Això vol dir menys diners per l'estat i més diferències socials entre els que poden pagar sanitat privada i els que no. Les tensions socials augmentaran també allà.
A Rússia ja els interessa el canvi climàtic. Tots els huracans que cada any afecten la costa americana són poderoses armes de la naturalesa. A més a més els vaixells de mercaderies a l'estiu poden a transitar per la ruta del ocea Àrtic. Passi el que passi, sembla que els canvis es van accelerant i l'entropia va augmentant.
Comunicant (2 de 3)
Els dilluns habitualment quedo en un bar per jugar a escacs. Són de totes els països. D'alemanys en venen pocs. Ahir eren dos: Una dona que va viure 36 anys al Japó treballant de professora al col·legi alemany. Després de l'accident de Fukushima molts alemanys varen marxar del Japó i ella es va quedar sense feina per falta d'alumnes. L'altre alemany és un home de Berlín que parla rus i ve perquè la convocatòria la copio al grup de russos que viuen a Munic. Normalment vénen de mitjana quatre russos.
El taulell d'escacs és com una pantalla de mòbil on els jugadors concentrats analitzen les jugades. La bellesa dels escacs està en les jugades estratègiques que es preparen fins a la victòria final. Jugant a escacs pots conèixer al contrincant sense haver encara iniciat una conversa. N'hi ha que són conservadors i no arrisquen, altres que perden peces de la manera més absurda. Altres prefereixen guanyar en cada moviment en detriment de l'espectacle. A mi m'agrada jugar a l'atac i moure totes les peces una mica. A vegades surt bé i a vegades no, també s'ha de fer un joc equilibrat entre l'atac i la defensa. Totes aquestes coses també són valides per al futbol. La diferencia és que en els escacs només depèn del que faci cada jugador.
En els escacs també hi ha la modalitat de partides ràpides. Cada jugador disposa de tres minuts per fer escac i mat abans que s'acabi els temps assignat. En aquestes partides és d'admirar l'agilitat i rapidesa dels contrincants. La capacitat de crear jugades en tan poc temps.
Per totes aquestes raons, crec que en els escacs hi ha molta més comunicació que en els mòbils. Principalment també perquè la persona contra qui jugues la tens al davant. Jugar per internet ja no és el mateix, i si jugues contra una màquina encara menys.
I un apunt més sobre comunicació. Avui en el cafè on ens trobem per escriure érem cinc persones. Ens hem presentat i explicat que escrivíem. Tots anaven amb l'ordinador menys jo. Hi havia un noi de la índia, una búlgara, una australiana i una alemanya. L'alemanya era l'única que portava auriculars mentre treballava. Patètic!
El taulell d'escacs és com una pantalla de mòbil on els jugadors concentrats analitzen les jugades. La bellesa dels escacs està en les jugades estratègiques que es preparen fins a la victòria final. Jugant a escacs pots conèixer al contrincant sense haver encara iniciat una conversa. N'hi ha que són conservadors i no arrisquen, altres que perden peces de la manera més absurda. Altres prefereixen guanyar en cada moviment en detriment de l'espectacle. A mi m'agrada jugar a l'atac i moure totes les peces una mica. A vegades surt bé i a vegades no, també s'ha de fer un joc equilibrat entre l'atac i la defensa. Totes aquestes coses també són valides per al futbol. La diferencia és que en els escacs només depèn del que faci cada jugador.
En els escacs també hi ha la modalitat de partides ràpides. Cada jugador disposa de tres minuts per fer escac i mat abans que s'acabi els temps assignat. En aquestes partides és d'admirar l'agilitat i rapidesa dels contrincants. La capacitat de crear jugades en tan poc temps.
Per totes aquestes raons, crec que en els escacs hi ha molta més comunicació que en els mòbils. Principalment també perquè la persona contra qui jugues la tens al davant. Jugar per internet ja no és el mateix, i si jugues contra una màquina encara menys.
I un apunt més sobre comunicació. Avui en el cafè on ens trobem per escriure érem cinc persones. Ens hem presentat i explicat que escrivíem. Tots anaven amb l'ordinador menys jo. Hi havia un noi de la índia, una búlgara, una australiana i una alemanya. L'alemanya era l'única que portava auriculars mentre treballava. Patètic!
Florència
La ciutat on visc és com un amor platònic que saps que no t'estima però que et manté en un estat de sensacions que t'enganxa com en una teranyina. Passejant per la ciutat gaudeixo dels seus parcs, avingudes, activitats, qualitat de vida, etc, etc... i com més hi penso més ràpid camino per intentar allunyar-me d´aquest amor no correspost.
(veure Síndrome de Stendhal)
(veure Síndrome de Stendhal)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)