Aquest matí anant cap a la feina




.. i anant cap a la feina, a peu, pensava en els meus objectius a curt plaç.


Els primers objectius trimestrals (Octubre, Novembre, Desembre) els he assolit satisfactoriament. Destaco son els següents:



1.- No fer cap disbarat gros per no quedar-me sense feina.
2.- Que vegin que tinc una bona actitud per integrar-me.
3.- Que vegin que tinc una bona actitud per desenvolupar la meva feina.
3.- I que confiin en mi, amb simpatia...


El repte més gran d'aquests tres mesos ha estat agafar el telefon per quan algu te un problema, connectar-me al seu ordinador i intentar entendre i resoldre el seu problema.




Els propers objectius trimestrals (Gener, Febrer, Març) son el següents:


1.- Consolidar i millorar l'aleman.
2.- Esquiar
3.- Ballar Salsa
4.- A més a més de no fer cap disbarat....que hem quedaria sense esqui ni salsa...


Cada mes que passa és com una polissa de seguros que millora amb el temps, cada cop tinc millor accés al mercat laboral de parla alemanya i si passes alguna cosa podria trobar alguna altra feina.
He pogut entrar en aquesta empresa gràcies al caos! Al caos del departament, en els últims anys han marxat 4 persones per culpa del Jefe (amb el que jo de moment no tinc cap problema). Al Març però, torna un d'aquests que va marxar i portava 10 anys a l'emprsa. I a més a més el departament l'han dividit en dos i posaran a 2 jefes d'area, un d'ells porta 5 mesos a l'empresa i l'altre segurament serà aquest que ha de retornar. O sigui que és un departament que encara esta en moviment.


I més a llarg termini (després de setmana santa) mirar si començo a estudiar Organització Industrial en aleman i anar de tant en tant a Karlsruhe a visitar la familia (A, E, B, M).

Quin és el meu cotxe?

(la resposta la final)





Aquest matí hi havia poca neu però ha començat a nevar i no ha parat en tot el dia. Al vespre potser tenia 30 cm de neu esponjosa sobre el cotxe. Diuen que la nevada que ha fet no és habitual. Ara encara esta nevant. Quan he tornat de la feina he ajudat a treure la neu del pati de la comunitat.
























El meu cotxe és aquest. (la foto és de les 4 de la tarda).

Cap de setmana

Un cap de setmana comença amb un esmorzar amb Weisswurst, el esmorzar tipic de baviera. Les weisswurst vaig aprofitar per comprar-les el divendres que vaig anar a la ciutat a fer classes de Claque. El nivell no és molt gran i la profe havia actuat quan era jove en espectacles com el Scala i aixo es nota perque en comptes de ballar claque fa algun exercici que no m'agrada perque es massa coreografic. Com ja he pagat un bonus de 10 hores, potser les utilitzare per provar la Zumba que esta de moda i més que un ball és un sport com el aerobic pero son classes amb musica de salsa i/o moderna i fan moviments salseros.


Despres de l'esmorzar, una mica de netejar pis, comprar i preparar un stofat per tenir-lo a la nevera i anar menjant. Un cop esta tot més o menys endreçat, aleshores tinc temps per la meva nova joguina: Un llibre electronic kindl. Tenia uns llibres en aleman bastant antics i de pagines engroguides pel temps, que em feine mal les yemes dels dits cada cop que passava pàgina. El llibre electronic m'encanta. Pots llegir i consultar el que vulguis al diccionari integrat que te. Hi ha moltissims llibres que et pots descarregar, els actuals poden costar 10 euros, després n'hi ha molts que costen entre 1 i 4 euros. Pero els classics russos (Anna Karenina, Guerra i Pau, Crim i Castig,.........i molts més) al no tenir ja drets d'autor son GRATIS i ja m'els he baixat tots en aleman. Tambe pots posar (encara no ho he provat) documents personals en pdf, html i tenir-los també en el kindl. Esta molt bé. Uns bons reis si encara no sabeu que regalar...


Despres de la lectura, arriba la sessio de sauna al poble. Una sauna que te un pati obert i que estic esperant la neu per poder fer els contrastos de sauna calenta i sortir al pati ple de neu. A la sauna poca estona perque a les 7 comença la festa de "Noche de Navidad" a Liechtenstein on vaig a ballar salsa habitualment. Hi ha un bufet espectacular i tot plegat fa que vagi a dormir a les 2.




El diumenge m'he llevat i he esmorzat una mica de tiramisu que vaig emportar-me de la festa d'ahir i m'he tornat a posar al llit fins a les 12. Aleshores me llevat i en mitja hora estava a les pistes d'esqui. El ForFait a partir de les 13:00 he pagat 20 euros. He estat esquiant un parell d'hores.

Sort d'aquestes coses i sobretot del ball perque si no, en el meu cas, s'em faria més pesat això de treballar a un altre pais.


Aqui l'estil de vida canvia. Per anar al poble gran més proper son 10 km, 8 minuts en cotxe. Pero des de casa si volia anar a la plaça espanya caminant o en metro ja tardava mes de 8 minuts. Anar a ballar salsa a Liechtenstein son 23 km, uns 25 minuts. Pero si volia anar a ballar a Gràcia amb el metro fins a Lesseps ja tardes el mateix o una mica més. Per aqui les distancies son relatives.



del verd al blanc

fa dos dies que plou i les muntanyes estan tacades de blanc. Avui he baixat a la ciutat a una classe de salsa i la profe m'ha dit que si voli em podia quedar a la seguent. Per tant ara els dimarts fare 2 classes seguides de salsa. Quan he anat a ballar plovisquejava, pero ara quan he tornat ja puc dir que he vist la primera nevada tot aixo ja esta blanc i dema quan em llevi sera espectacular... ja tinc els esquis preparats i com que tinc jornada intensiva els divendres i les pistes d'esqui a 8 minuts de la feina, el divendres anire a treballar amb els esquis dins el cotxe i al sortir directament cap a pistes.


Com tenia la necessitat de fer classe d'aleman per repassar gramatica i distreurem amb altre gent, ahir vaig començar classe (ara son les 11:30 i encara no he fet els deures per demà). El nivell es mes baix pero es un curs de 2 mesos que ja esta be. El mes interessant es la pausa. Som un grup que seiem junts i m'han acceptat a juntrar-me amb ells.... un noi d'armenia, una dona de Kirguistan i una altra dona d'afganistan. I entre ells parlen rus. O sigui que aquests son la meva colla..... son morenets excepte la de Kirguistan que es axinada. Tambe hi ha una bielorrussa que encara no se si s'ha casat per agencia i es una mica curteta, pero aquesta no s'ajunta amb nosaltres i esta tot el dia enviant missatges amb el mobil a classe.

El dialecte continua sent complicat. Son valls com el Pais Basc que abans estaven aïllades entre elles i tenen dialectes que molt diferents.  O sigui que quan agafo el cotxe per anar a ballar a Liechtenstein (son 20 minuts) et trobes amb un altre dialecte diferent....

Inter-conexió

A vegades hi ha frases que sonen bé i intuitivament sabem que poden ser certes, com per exemple:


'LA TECNOLOGIA INFLUEIX EN LA SOCIETAT; I COM QUE ELS CANVIS TECNOLOGICS SON ACCELERATS AIXO PRODUEIX ESTRES'




Pensant en la primera part, quan vaig estar a Munich fa 19 anys, no hi havia telefons mòbils, hi havia un telefon fixe al passadis de la residencia on vivia. No hi havia internet, és a dir no hi havia mail, blogs, skype, diaris online, etc, etc, etc... Això fa que pugis anar a viure a un altre pais i disposis de moltes eines per continuar connectat a varies realitats al mateix temps. Aixo fa 19 anys no passava. Fa 19 anys va ser un any profitos, hi havia moltes estones que tenia temps per mi, i que estava totalment aillat de Barcelona i a Munich tampoc tenia gaires contactes. En canvia ara, a Austria no tinc gaires contactes pero continuo estant conectat d´alguna manera a Barcelona. Que fa que no sigui aqui tant doloros i com acabo d´arribar, encara no tinc cap entorn per aqui. Sense voler desconectar de BCN vull intentar connectar millor aqui per apendre el complicat dialecte austriac i per aixo aquesta setmana hi ha 2 fets importants: La compra d´un Opel Astra i l´entrevista a una escola de ball per donar classes de Tango.


Per anar a aquesta entrevista, amb cotxe hauria tardat uns 30 minuts, en canvi vaig haver d´agafar autobus + tren i caminar una mica, després a l´entrevista també vaig ballar tango amb la profe i de pasada li vaig ensenyar que tambe savia una mica de salsa i lindy hop. Doncs desde que vaig sortir de casa fins que vaig tornar vaig necessitar 4:30 hores. Si vull anar a ballar sovint per coneixer a gent, per forcsa necessito el cotxe.

El primer dia de feina després del mes a Stuttgart va ser un dia de reunions, tot el dia tancats en una sala 4 persones davant d´un projector. Mes o menys o seguia pero no podia intervenir amb la mateixa velocitat que els altres.

Pero en principi sembla que va bé. He superat el primer mes, ara l´objectiu és Novembre.

Tanzverbot

A mitjans de Juny vaig anar al Festival de Tango de Karlsruhe (www.tangofestivalkarlsruhe.de). Allà vaig ballar amb una Ukraniana que esta estudiant a Stuttgart des de fa 2 anys i ha viscut 25 anys a Ukrania (25+2= 27, te 27 anys). La vaig trucar. Normalment vaig a ballar sol, pero en aquest cas vaig anar acompanyat i només vaig ballar amb ella. L´esperava a l´estació del tranvia i com que tardava una mica i feia fresca vaig decidir trucar-la, tenia el telefon a la mà quan davant meu va parar un cotxe BMW de color blanc i semblava de gama alta i va sortir ella, el seu novio l´havia portat. (ara que estic mirant cotxes, vaig tenir la sensació de comprendre amb pocs segons que volia dir que el cotxe marca un estatus social...). Després entre el ball i el xerrar passar unes 3 hores. Fa anys que ballo i no recordo haver quedat a Barcelona amb gaires noies per anar ballar. En canvi aquí sembla que és més senzill tot això. Son coses que quan passen t´alegren els dies.



El que volia comentar, és que quan varem arribar hi havia una llista que ens haviem d´apuntar conforme estavem allà com a participants d´una societat privada. Perque? Perque per llei estava prohibit ballar (Tanzverbot) perque era 1 de Novembre. Em vaig negar a apuntar-me a la llista, a més a més, els vaig renyar, els hi vaig dir que allo semblava una llei de feia 60 anys i que lo del tanzverbot ho associava en periodes de dictadura. A Argentina principalment ballen la gent jove i els avis, la generació del mig no perque hi havia dictadura i estava prohibit.


L´endema a la feina vaig explicar la anecdota. I es curios el concepte de regions que hi ha a Alemania. Em van explicar que a Baviera el 90 % son catolics, a Baden-Württemberg 50 % protestants i 50 % catolics (jo em pensava que era com Baviera), i a Berlin només el 10 % son creients. Doncs resulta que el 1 de Novembre a Berlin han decidit que és dia laboral. Que passaria a Catalunya si fessim el mateix? Saltaria el Rouco Varela i el PP i dirien que Catalunya és Espanya i que és anti-constitucional, que la constitució és sagrada i no es pot tocar.

Weekend

Ara porto ja 3 setmanes a Stuttgart, de moment només vaig anar a ballar tango una vegada i he fet varis intents fallits d´anar a ballar salsa que no varen poder ser per varis motius (el fred que feia al sortir de l´hotel o el fet d´arribar una hora abans al lloc on hi havia el ball).


Ahir estava mirant per internet per anar a ballar i vaig veure anunciat un festival de salsa cubana. Els últims cursos que havia fet eren de salsa en linea i hi ha diferencies pero mes o menys serveix una mica. I em vaig apuntar, o sigui que dissabte i diumenge tinc classe de 11 a 6 i a la nit ball.


Ara he de marxar que tinc classe...


Bon cap de setmana.


PD1: des d´aqui, quan llegeixo lo de l´augment d´atur, ho veig des de la distancia i no m´afecta tant.
PD2: Lo de Peces-Barba, tampoc m´afecta, penso que amb la crisis les tensions aniran augmentant i això ajudara a la consciència nacional, que ja esta bé que "us" robin des d´Espanya.
(El "us" no fa referencia als catalans, fa referencia als que viuen/viviu a Catalunya)

Marihuana

Indirectament relacionat amb el blog anterior, perque l´home devia tenir uns 55 anys pel jersei de llana que portava potser de jove havia fumat, avui he llegit un artícle al diari sobre l´administració digital als EEUU. Els ciutadans poden presentar propostes i votar-les i si te un nombre de vots important poden anar al congres (o parlament) a discutir-se, el primer lloc no l´ocupa ni la crisi, ni la guerra a l´afganistan, etc, etc, el primer tema és la legalització de la marihuana. I com va dir un gran home, el Sr.Nino Becerra, de la mateixa manera que als anys 30 es va legalitzar l´alchol, ara ho faran amb la marihuna perque permetre que la gent desconecti dels problemes quotidians deguts a la crisi.

Empatia

Aquesta setmana a Stuttgart he anat passant de departament a departament i m´explicaven com funcionaven els circuits del sistema informatic d´entrada de comandes, gestió de stocks, compres, costos, etc... i avui tocava un que semblava interessant: producció i planificació. Però l´home que m´ho explicava parlava fluixet i a vegades m´adormia i ell continuava parlant sense saber quin era el meu estat sonambul... parlava i a vegades explicava alguna cosa i reia i jo ja feia estona que estava per altres mons. Aixi quasi tot el dia.


Tant dificil és posar-se a la pell del interlocutor?

El Joc i la guerra (entrada blog 46)

Dels jocs d´atzar, igual que de la guerra, s´ha escrit molt. S´han utilitzat les matematiques, teories del caos i calcul de probabilitats per explicar  el perque dels resultats obtinguts. En canvi, sobre la guerra s´ha escrit sobre les millors estrategies i comportaments humans (psicologia) per guanyar-les.


Hi ha vegades que el joc i la guerra van agafades de la mà. I al final només hi pot haver un guanyador.


PD:
Aquest blog finalitzarà de forma automàtica el dia 28 de Febrer (és així?) aleshores segons les normes no escrites ni pactades, s´obriran les urnes i es realitzarà el recompte. Show must go on!

L´Hotel

Aquest cop no penjaré cap foto per no ferir sensibilitats. 


Encara no he visitat gaire la ciutat de Stuttgart i tampoc ho fare per dos motius: Els transports públics fan vaga cada setmana 2 o 3 dies i no se si han arribat a un acord o no. I l´altre motiu és perque no estic de turista i fa anys que no faig de turista.

El que si fare demà si el fred no m´ho impedeix es anar a ballar salsa. A Stuttgart ja vaig anar a ballar tango amb la mala sort que el nivell de la gent era baix i el promig d´edat alt. A Russia per exemple passa al reves, el nivell de ball és alt i el d´edat és baix. Per aquest motiu demà provare la salsa.

El cap de setmana a Innsbruck pel festival de tango va estar millor, vaig trobar una noia de Linz que havia ballat amb ella fa  anys a Barcelona i una altra que també estava al festvial de Nijmegen (Holanda) per setmana santa d´aquest any. Ballar tango per aquesta zona esta molt bé perque les noies son altes i funciona millor. Ara quan tingui cotxe (el corsa és el que te més punts perque és el cotxe petit que millor mi caben les cames) em sembla que haure d´anar de tant en tant a Zurich que és la gran ciutat que hem queda més a prop.

El diumenge a Innsbruck tenia 3 hores per donar voltes abans d´agafar el tren i per casualitat vaig passar per davant d´una sauna. No eren banys turcs pero hi havia piscines a diferents temperatures, 4 sales de sauna seca i una d´humida, i una zona amb amaques per descansar i un pati per que a l´hivern poder sortir de la sauna i estar en contacte amb la neu. Vaig estar per alla una bona estona descansant i al agafar el tren vaig poder dormir tot el trajecte pel relax de la sauna. La sauna, com totes les que he anat per aquí, son mixtes.

El Departament

Una imatge val més que mil paraules. Per tant aquesta és la meva entrada al blog d´avui.

Deslocalització

Estic una mica delocalitzat. A l´estiu 3 setmanes a Berlin, al Setembre tot el mes a Barcelona, la primera setmana d´octubre a Austria i la segona a Stuttgart.


Vaig arribar a Stuttgart i al tornar a estar en conntacte amb una ciutat gran, va fer que estigues encara més content d´haver anat a parar per feina a un petit poblet d´Austria. Només hi ha un forn, un super, una carnisseria, una formatgeria i una empresa que competeix a nivell mundial i te una fabrica a Arabia Saudi.


Aquest divendres vaig tornar de Stuttgart una mica cansat pero vaig tenir temps per anar a comprar i picar algo per anar a un sopar-concert amb la gent del departament. Va estar bé jo vaig beure poc i em sentia begut, i n´hi havia alguns que anava demanant cerveses i semblaven que haguessin begut aigua. Al final vaig anar a dormir a les 2. L´endema dissabte em vaig despertar a les 7 per anar una excursio organitzada per l´emprsa. No hi havia ningu del departament, o sigui que coneixia molt poca gent i al comencsament va ser durillo pero després ja anava movent-me entre la gent. Els dos events varen ser improtant perque l´empresa sapiga que ha fet un bon fitxatge i em paguin com un austríac.


Avui diumenge el dia ha despertat amb boira fins el migdia i no he fet res fins que cap a la 1:00 el dia s´ha arreglat, aleshores he sortit de casa i he caminat 2:30 hores des de que he tancat la porta de casa. He arribat al lloc de les fotos on hi havia la neu, ara no en quedava ni rastre i he fet una altra foto, que no és d´un anunci, és meva.




Al vespre he anat a buscar el tren per anar a Liechtenstein que és on ballen salsa el diumenge, pero el tren venia amb retard, feia fresqueta i he tornat cap a casa.

El proper cap de setmana continuo amb la deslocalitzacio, vaig a Innsbruck a un festival de tango. I vull mirar cotxes a Innsbruck perque en necessito un. Sino, no sortire gaire per les nits, ni podre anar a esquiar.


I dema torno a Stuttgart per 3 setmanes més. Haure d´esperar al Novembre per dir: "Hogar, dulce hogar".

Les fotos del dia

Diumenge 9/10/2011

Un altre banc que potser queda a 15 minuts de casa:


Les vaques de més a prop:


Des de dalt de les muntanyes, la primera neu caiguda amb les plujes dels últims dos dies:






A baix a la dreta, si s´amplia la foto veureu un campanar del poble, jo visc a prop:




Primera setmana de feina

Aquest dijous i divendres va venir un consultor extern a explicar unes coses i varem estar cinc persones  tot el dia tancats en una sala de reunions. Va ser com un curs intensiu d'alemany per mi. Com a curiositat, el consultor extern era nascut a Alemanya de pares portuguesos i una noia de l'empresa era nascuda a Austria de pares turcs. La fabrica on estavem no era la que jo treballo, era en un altre lloc a uns 30 minuts de cotxe. La nit del dijous va ser càlida, no feia la fresca d'altres nits, el cel estava ennuvolat i el divendres havia començat amb pluja. Doncs aquesta pluja va fer que el divendres veies per primer cop els pics de les muntanyes emblanquinats de neu. Al migdia varem anar a dinar a un lloc a prop de la feina, i la sorpresa va ser trobar-me davant del restaurant un remuntador per pujar a les pistes d'esquí.

El consultor germano-portugues (casat amb una francesa) no parlava dialecte com els austríacs o bavaros que a vegades costa d'entendre i va explicar un acudit molt bo:

“Quina és la diferencia entre una bavaro i un turc?” (la resposta al final)

Aquest cap serà passat per aigua, per tant no hi ha passejada pel bosc, haure d'aprofitar per escriure al blog. Aniré un moment a comprar a la carnisseria del poble que tenen la carn del pròpia bestiar i compraré weissbürst per esmorzar.

El dilluns a la oficina va ser dia de presentacions, i vaig passar tot el dia intentant mirar com estaven estructurats els programes i fitxers. Durant setmana he anat descobrint que no m'han valorat tant  programar el sistema de gestió de l'empresa, tal com em pensava, si no que ho han fet per haver estat a Movex. Ja que els programes estàndard amb els que treballen son semblants als de Movex, on havia treballat fa  anys.

El dimarts va ser dia de reis. Em varen regalar un portàtil amb connexió a internet gratuïta i un telefon BlackBerry amb trucades gratuïtes també. (pagant l'empresa). La BlackBerry es el millor telefon que he tingut fins ara, però tens la oficina a la butxaca perquè pots veure tots els mails que reps a la feina i quan he de trucar estan barrejats tots els contactes personals amb els de la feina.

Al meu lloc de treball tinc dues mega pantalles on puc obrir diferents programes a cada una i moure el cursor d'una pantalla a una altra. També tinc un  programa instal·lat en l'ordinador que veig totes les trucades de telefon que faig o em fan. Si hem truquen al telefon de la feina (em sembla que tinc el 124) i no estic a l'oficina, automàticament m'arriba la trucada a la BlackBerry.

El dimecres formació interna del producte i sistemes de producció. Varen ser dues hores i mitja. Varem arribar just i només hi havia lloc a primera fila. Va ser també com un intensiu d'alemany, però a vegades desconnectava i patia per no caure adormit. Al final de la sessió, el ponent va fer la brometa de ara us passaré unes fulles per fer un control a veure si ho heu entès. Però hi havia alguna cosa que em feia dubtar si era broma o no. Al final va treure uns fulls i va repartir l'examen. No era broma!! Però com del departament érem 3, varem quedar que faríem treball de “grup”...

L'horari laboral és de 38,5 hores setmanals. A les 5 la gent ja comença a plegar. Fem de 8-12, dinem amb 30 minuts al menjador de l'empresa per 3 euros, i de 12:30 a 4:30. I si durant la setmana treballem més hores,son menys hores que cal fer el divendres i podem plegar abans.

La vestimenta és molt informal. He portat americana fins el dijous, el divendres com plovia hem vaig posar una altra jaqueta impermeable. Tots van amb texans, algun porta samarretes, de corbates no n'he vist quasi cap. O sigui que com encara vaig amb les camises i pantalons que portava a Barcelona (el meu uniforme), sento que vaig arreglat com si anés a un a boda de llenyataires.

I això és tot. El proper dilluns marxo cap a Stuttgart per un mes. Suposo que per les nits podré anar a ballar. Aquí sense cotxe és mes complicat. Per això estic mirant ofertes. Dintre de 2 caps de setmana estic a Innsburck per un festival de tango, i com allà és una ciutat gran vull mirar una oferta d'un polo sense entrada per 200 euros al mes.

I per acabar:

“Quina és la diferencia entre una bavaro i un turc? El turc parla alemany”
(pels que viviu lluny de la cultura germànica, El dialecte bavaro costa d'entendre i Alemanya esta ple de trucs).




Erste Arbeitswoche

Am Donnerstag und Freitag ist ein extern Berater gekommen, uns zu erzählen wie laufen einige Programme. Wir waren 5 Mitarbeiter in eine Meetings Raum. Für mich war wie ein intensive deutsche Kurs. Es war merkwürdig, das der Berater in Deutschland geboren war, aber die Eltern sind aus Portugal schon lange her gekommen und es gab noch dort ein Mädchen, das in Österreich geboren ist aber die Eltern stammen aus Turkey. Der Werk wo wir waren, war nicht wo ich arbeite, es war 30 Minuten mit Auto weit weg. Am Donnerstag Nacht war nicht sehr kalt, und der Himmel war bewölkt, Freitag hat mit regen angefangen. Aber dank diesem Regen, man konnte schon Schnee auf die bergen sehen. Am mittags sind wir in Restaurant gegangen, zum essen, und vor dem Restaurant war ein Seilbahn, im Winter ski zu laufen.

Der deutsch-portugiesisch Berater, der mit eine Französin geheiratet hat, hat hochdeutsch gesprochen. Es gibt Dialekte, wie bairisch oder in österreich, die manchmal schwer sind, zu verstehen. Und dieser Berater hat ein gute Witz erzählt.

“was ist der unterschied zwischen ein Bayer und ein turker?” (Die Antwort am ende).

Dieses Wochenende wird regnen. Das bedeutet kein Spaziergang im Wald, und das ich die Zeit ausnutzen werde, in diesem blog zu schreiben. Ich werde auch zu der Metzgerei gehen, ein paar weissbürt zum Frühstück, zu kaufen.

Am Montag im Büro war der Tag um die Leute mich vorzustellen, und habe auch versucht zu sehen wie die Programme gearbeitet haben und wo waren die Datei. Während die Woche habe ich erfahren, dass die Firma hat mich mehr bewertet, für wo ich vor 10 Jahre gearbeitet habe, als für das ich programmieren kann. Hier arbeiten mit ein Software die ähnlich ist mit Movex, mit der ich gearbeitet habe.

Am Dienstag war wie mit Weihnachtsgeschenke. Ich habe als geschenkt ein Laptop und BlackBerry Telefon bekommen. Und die Anschluss im Internet und Telefonate kostenlos (bezahlt die Firma). Der blackBerry ist das beste Telephon, dass ich nie gehabt habe, aber es ist wie man am Abend auch das Büro in der Tasche hätte. Man bekommt Arbeitsmails und im Adressbuch sind die privat Telephon Nummer gemischt mit nummern von Arbeitskollege.

Ich arbeite mit zwei grössere Bildschirme wo ich mit verschiedene Programme arbeiten kann. Habe ich auch ein Programm im PC wo ich anschauen kann wer mich angerufen hat und wen man mich intern anruft, und nicht im Büro bin, ruft man direkt am meinem blackBerry.

Am Mittwoch war auch Einschulung von Produkt und Arbeitsverfahren. Es hat 2,5 stunde gedauert und als wir angekommen waren, war nur vorne einige Plätze frei. Es war auch wie ein intensive Kurs auf deutsche Sprache aber manchmal habe ich ausgeschaltet und musste vorsichtig sein, nicht einzuschlafen.... Am ende der Einschulung, haben uns gesagt das würde ein Kontrolle um zu wissen ob wir es verstanden haben, die Leute hat gelacht und ich dachte es war spass, aber es war überhaupt kein spass, sie haben Fragebogen ausgeteilt. Zum Glück waren noch von meiner Abteilung noch 2 Kollegen dabei, und haben wir ausgemacht, dass wir es in arbeitsgrupe schreiben würden.

Arbeitswoche hat hier 38,5 stunde. Um 17:00 die Arbeitskollege fangen schon an, heim zu fahren. Wir arbeiten von 8:00 bis 12:00. 30 Minuten in der Mensa zum Mittagessen und dann weiter bis 16:30. Und wann wir während die Woche länger arbeiten, können wir dann am Freitag vorher heim fahren.

In der Firma sind die Leute ganz locker angezogen. Ich habe nur 4 tage den Anzug angezogen, aber da am Freitag geregnet hat, habe ich nicht mehr getragen. Fast alle sind mit Jeans und nicht alle mit Hemd, auch mit T-Shirts. Krawatte habe noch keine gesehen. Ich bin mit meinen Hemden und Hose aus Barcelona, die mein arbeitsunifrom waren, und manchmal fühle ich mich, das ich für eine Holzfällern  Hochzeit angezogen bin.

Und das ist alles. Nächste Montag fahre nach Stuttgart für ein Monat. Ich vermute, dass ich am Abend tanzen gehen werde. Hier ohne Auto ist es schwierig. Im zwei Wochenende bin ich im ein Tango Festival im Innsbruck und wie es ein grössere Stadt ist, werde auch Angebote anschauen, ein Auto einzukaufen.

Und zum Schluss:

“was ist der unterschied zwischen ein Bayer und ein turker? Der turker spricht deutsch"

Primeres Fotos

Aquest és el banc que tinc a 4 minuts de casa i que a vegades vaig a seure al vespre. Me l´estic apropiant perque encara no he vist a ningu assegut. Avui he anat més d´hora per fer poder fer les fotos amb llum de dia.






I aquest és el paissatge que veig assegut en aquest banc!!!!!! Xulo, no? lo ideal és agafar aquestes tres fotos i posar-les una al costat de cada ja que és una serie de 3 fotos. En la foto del mig es veu el campanar del poble que serveix de referència perque visc a 1 minut de l´església. (Pel contra llum no es veuen bé les muntanyes del darrera que són immenses però havia de triar entre verd i llum o el perfil de les muntanyes).










cap de setmana

El cap de setmana va passar ràpid. Vaig buidar 2 maletes més i em vaig trobar amb les 4 maletes buides i una mica de desordre als armaris que havia anat posant les coses tal com sortia i em faltaven penjadors (encara els he d'anar a comprar). Després vaig anar a caminar una hora pel mateix bosc del primer dia. Esta molt bé, només entrar hi ha una bifurcació, decideixes agafar la de la dreta i al portes pocs minuts caminant i et trobes de sobte amb 4 bifurcacions més, o sigui que hi ha moltes possibilitats. Però la Joia de la corona la vaig descobrir diumenge i és un camí de mitja hora entre prats verds que és una passada i al final una sorpresa només per aquells que vinguin de visita....

El poble és molt tranquil i molt maco, només que l'església del poble està a la mateixa distància que tenia St. Medir, amb la diferencia que les campanes sonen tots els quarts i no se que celebren a les 6:00 del matí que comencen a sonar bastant fort i no necessito despertador.

Una altra tema és la maleïda fotosíntesi. Aquella frase feta de que no es pot dormir amb plantes perquè es mengen l'oxigen. Doncs ara imagineu que esteu rodejats de boscos en mig d'una vall amb pocs corrents d'aire. La sensació a la nit és que falta oxigen, no perquè dormi amb una planta, sinó perquè estem rodejats de boscos i muntanyes.

El diumenge vaig anar a dinar amb el J., un espanyol que fa 3 anys que viu aquí. Va venir amb la dona i la seva filla de 11 mesos. Ens ho varem passar molt bé xerrant. El tio te un germà que viu a EEUU i abans va viure 3 anys a Shanghai. I l'altre germà viu a Santiago.... de Chile.

El primer dia laboral ha estat tranquil, a les 8 estava al petit ajuntament del poble per empadronar-me, amb l'empadronament tenia autorització per obrir una compte bancaria, i amb la compte bancaria podré accedir a un mòbil i Internet. Sense empadronament no hi ha mòbil.

A la feina a les 16:30 estava mirant que feia perquè era l'hora que la gent pot començar a plegar. No he sortit dels primers però tampoc em volia quedar l'últim. Avui he sortit a les 17:15 i he anat a berenar sopar i a reposar a un banc que ja me l'he fet meu i és una passada les vistes de que disposa.

Ara aniré a dormir que ara porto 2 dies que hem llevo d'hora i abans de treballar vaig a córrer 15 minuts. M'he de preparar per esquiar. A l'hivern no podré correr si fa molt fred però ja li he dit a l'administrador de la casa que l'ajudaré a treure la neu de les voreres.



(sense traductor d'internet, a pelo)

Das Wochenende ist schnell vorbeigegangen. Ich habe die 2 Koffer ausgepackt und plötzlich hatte ich 4 leere Koffer aber die schränke waren nicht total in Ordnung, weil alles aus Koffer direkt in Regal hingestellt habe und mir fehlen noch Hänger für die Kleidung. Danach bin ich durch den Wald
eine stunde spazierengegangen. Der gleiche Wald, der ich am erste Tag hingegangen bin und es ist wirklich sehr schön. Wenn man reingeht, schon am Anfang erscheinen 2 Wege, nach links und nach rechts, nehme ich der rechts und nach wenigen Minuten erscheinen noch 4 verschieden Wege auf ein mal. Es gibt viele Möglichkeiten. Aber am schönste habe ich am Sonntagee gefunden, es ist andere weg, der 30Minutenn dauert, und am ende gibt's eineÜberraschungg nur für die kommen werden, zumBesuch....

Das Dorf ist sehr ruhig und schön. Nur die Kirche ist so weit weg wie es war St.Medir von meiner Wohnung in Barcelona. Der einzige unterschied ist dass die Glocken jede viertel klingen, aber am schlimmste ist um 6:00 morgen, wenn ich weiß nicht was feiern aber ist ziemlich laut.

Anders Thema ist die beschissenen fotosintesi. Man sagt, dass man nicht mit pflanzen schlafen darf, weil brauchen auch oxigen. Stellt Ihr vor, das alles was man sieht, ist grün und liegt in ein Tal, wo vielleicht die Luft lauft nicht immer. Das Gefühl ist, dass es wenig oxigen gibt.

Am Sonntag bin ich mit J zum mittagsessen gegangen, ein Spanier der schon hier seit 3 Jahre wohnt. Er ist mit der Frau gekommen und jetzt haben eine Tochter, die 11 Monate alt ist. Es war angenehm. Er hat 2 Bruder, eine wohnt in USA aber vorher hat 3 Jahre in Shanghai gewohnt und der andere wohnt in Santiago... de Chile.

Der erste arbeitstag war ruhig. Um 8:00 war ich schon im kleinem Rathaus, mich anzumelden. Mit Anmeldung kann ich ein Konto in ein Bank offen, und mit ein Konto kann ich nach ein Telephon fragen.

Im Arbeit war 16:30 wann man schon heim gehen kann. Ich bin nicht der erste aber auch nicht der letzte. Ich war um 17:15 heim gegangen. Nach dem ich ein bisschen gegessen habe, bin ich gegangen zu meiner Lieblingsbank, der ein sehr schöne blick hat.

Und bald gehe ich zu schlafen, seit 2 tage bin ich aufgestanden und 15 Minuten zum laufen gegangen. Ich muss mich vorbereiten um Ski zu laufen. Am Winter werde ich wegen das Wetter nicht laufen konnten, aber habe ich schon zum Hausmeister gesagt, dass ich ihm helfen werde, die Schnee von Fußgängerweg zu befreien.

Primer dia

El planing d'avui ha començat llevant-me a les 5 del matí, una mica cansat perquè ahir després de l'últim dia de classe de salsa i d'acomiadar-me de les salseres vaig arribar a casa i tenia encara que acabar de fer una maleta i recollir el pis. Per això no vaig poder anar a dormir fins a les 2.

L'avio ha sortit a les 7:30, a les 9:10 ja érem a Zurich i agafant un tren i un taxi, a les 12:30 arribava casa. M'ha obert la porta l'administrador de la casa, i després de les presentacions li he preguntat d'on era perquè tenia un nom que no era molt austríac. M'ha dit que era de servia però m'ha sorprès que no parles rus. Després parlant amb la seva dona, m'ha explicat que ella era croata i ell de bosnia (no de servia) i que varen arribar a Austria fa 20 anys pel tema de la guerra.

La primera gran decisió l'he hagut de prendre quan m'han donat la possibilitat d'escollir entre 2 pisos. Un tipus loft que tenia sol de tarda i aquesta mateixa finestra es poden veure muntanyes i verd, però que el menjador hi ha un tros de sostre inclinat perquè està sota una taulada i que es mes car de calefacció perquè és més fred però més barat de lloguer. I l'altre tenia sostres alts, un dormitori i una cuina-menjador separat, més fàcil de mantenir calent a l'hivern. Finalment, després de dubtar i anar de pis a pis per visualitzar-me a dins, i mentre l'administrador de la casa, la seva dona i la noia de personal (d'ara endavant la Susanna) em miraven, finalment m'he decidit pel loft per la llum solar. O sigui que estic escrivint a l'ordinador i amb un cop d'ull veig la cuina i el llit.

Quan he arribat ja havien arribat les 2 maletes que vaig enviar per transportista. Però les 4 maletes que portava no les he pogut obrir perquè el que és el cap del departament m'ha vingut a buscar perquè començava una reunió amb tota la gent de la empresa que es fa cada 6 mesos i la direcció de l'empesa explica com va l'empresa, dels beneficis, els problemes el sector, etc, etc...com que he arribat abans de la reunió he anat a fer un cafè al departament d'informàtica i he conegut a la gent del departament. La vestimenta és molt diferent a la que estava acostumat. He vist poques camises i moltes samarretes, no se si perquè és divendres o perquè fa calor o perquè sempre és així.

La Susanna m'ha comentat que el proper dissabte l'empresa organitza una excursió i si hi volia anar, i li he dit que si. El J., un noi de Madrid que m'havien de presentar estava per feina a la fàbrica d'Alemanya i m'ha dit que li donaria el meu telefon que així podria trucar-me. Li he dit que no calia que és molestes que sabia que tenia una filla petita i que havia d'estar amb la família. La veritat és que demà aniré a ballar tango.

Al sortir de la reunió s'ha format una cua de cotxes que volien sortir al mateix temps, de treballadors que esperaven un autobús, altres que anaven en bici i uns altres caminant. Entre tots aquells caminava jo, per la vorera dels cotxes que avançaven a poc a poc, de sobte he vist que un dels cotxes portava la C de Catalunya amb les quatre barres, he mirat l'home que el portava i que en aquell moment estava parlant per telefon i com no m'he pogut reprimir li he preguntat en alemany d'on bé això de Catalunya. No se si s'ha emprenyat però no podia respondre perquè estava conduint i parlant per telefon al mateix temps, i la cua de cotxes que estaven contemplant l'escena suposo que tampoc han entès res... però segur que ara ja hem coneixen....el tio que parla amb els conductors que parlen per telèfon....

Abans d'anar a casa he anat al Spar a comprar, he aprofitat per comprar menjar típic de la zona per sopar. I ara estic en ple proces de desfer maletes, de moment en porto una. Ara en desfaré una altra i suposo que aniré a donar una altra volta pel poble que realment és molt maco. És la mateixa sensació de vacances a La Cerdanya: vaques, carnisseries que posa que la carn és del seu propi bestiar, forns de pa autèntics i una botiga on pots comprar llet a granel i formatges que ells mateixos fan.




...la segona maleta ja està desfeta. Fa calor i només faig que treure roba d'hivern. Ara em queden dos maletes més però aniré a donar una volta al poble que vull provar d'entrar en un bosc que està al costat i si em perdo val més que no sigui fosc. Recordant la conversa amb la dona de l'administrador, també m'ha dit que no obri amb la porta a qui no conegui perquè hi ha gitanos, suposo que volia dir romanesos, com els de Barcelona. El gruix de diners que portava els he amagat sota un plat, com iaies i ara sortiré a fer el vol.





(traducció sense google ni traductor automàtic)

Der erste Tag

wie geplant, heute bin ich um 5 Uhr aufgestanden. Ich war ein bisschen müde, weil ich gestern noch zum Salsa Kurs gegangen bin, da es war der letzte Tag und wollte mich noch von den Leute verabschieden, die auch in der Übung dabei waren. Danach musste ich noch ein Koffer packen und die wohnung aufräumen. Deswegen bin ich um 2 Uhr ins bet gegangen.

Das Flugzeug ist um 7:30 gestartet und um 9:10 sind wir schon in Zurich gelandet. Dann habe ich noch mit Zug und Taxi genommen und um 12:30 meine neue Wohnung erreicht. Der Hausmeister hat die Tür aufgemacht und nach dem wir uns kennengelernt haben, habe ich ihm gefragt woher er gekommen ist, weil sein Name nicht aus österreich geklingelt hat. Er hat gesagt, dass er aus Serbien war, aber es hat mich bewundert, weil er kein russisch konnte. Danach habe ich mit seine Frau unterhalten und sie hat mir erzählt, dass sie kroatisch und er aus Bosnien war, und sie sind hier wegen Krieg vor 20 Jahre gekommen.

Die erste wichtige Entscheidung mussten ich treffen ,wann ich hatte die Möglichkeit in eine von zwei Wohnungen einziehen. Die erste Wohnung war ein loft, das licht ist am Abend reingekommen und durch ein Fenster konnte man schone Gebirge beobachten. Das essen-zimmer liegt unter Dach. Die zweite Wohnung hat die Küche und Schlafzimmer getrennt. Die Heizung war auch billiger aber die miete höherer. Ich habe darüber nachgedacht und vor Hausmeier, seine Frau und die Frau von Personalabteilung (Susanne) gezweifelt. Am ende habe ich mich für den loft entschieden, weil dort heller am Abend ist. Jetzt wenn ich sitze und schreibe, sehe ich gleichzeitig mein bett und die Küche.

Als ich angekommen bin, waren schon 2 Koffer dort, die ich bei einer Firma gesendet habe. Aber konnte ich noch keine von 4 Koffer abpacken, weil der Chef von IT-Abteilung gekommen ist, mich abzuholen, weil es heute eine metting gab, die jede 6 Monate stattfindet, und dort der gescheftsführer spricht über wie lauft die Firma, und der Markt, usw, usw... wie als ich gekommen bin, die metting hat noch nicht angefangen, habe ich ein Kaffee getrunken mit meine neue Arbeitskollege. Sie waren nicht wie hier angezogen. Nicht alle mit hemden und einige schon mit T-Shirt. Ich weiß nicht, ob es so ist, weil es Freitag oder heiß ist.

Susanna hat mir gesagt, dass es nächstes Wochenende eine Ausflug gibt, dass die Firma organisiert. Ich habe bestätig, dass ich kommen werde. Sie hat auch nach meinem telefonnumer gefragt, weil sie zu J. geben wollte. Heute wollte sie mich ihm vorstellen. Aber er war wegen Arbeit in Deutschland. Ich habe gesagt, ich wusste, dass er eine kleine Tochter hatte und vielleicht hatte er wenig zeit. Der Grund war, dass ich morgen zum Tango gehen will.

Nach der metting es gab Staub. Voll Leute die herausfahren wollten, mit Auto, Fahrrad, Bus, oder zu fus. Ich ging zu fus an die Schlange Autos entlang, wann plötzlich habe ich gesehen ein Auto mit C aus Catalunya. Gerade war er im Telefon Gespräch aber ich konnte nicht mich halten und habe gefragt woher war dieses C. Selbstverständlich hat er nichts verstanden und wahrscheinlich hat er sich überrascht, dass jemand noch mit ihm sprechen wollte. Auch wahrscheinlich die Schlange von Autos haben nichts verstanden worüber es ging, aber jetzt gibt schon Leute die mich erkennen werden.

Bevor nach hause zu gehen, bin ich ins Lebensmittel laden reingegangen. Ich habe typische essen für Abendessen gekauft. Und jetzt versuche die Koffer auszupacken. Bis jetzt habe nur ein Koffer ausgepackt. Ich werde noch ein zweite Koffer auspacken und werde im Dorf herumlaufen. Es ist sehr schön. Es ist das gleiche Gefühl, als Urlaub in la cerdanya: Kühe, Metzgerei, Bäckerei, und laden die verkaufen käse, die sie selbst produzieren.

... der zweite Koffer habe gerade ausgepackt. Es ist heiß und habe ich viel Winter Kleidung mitgebracht. Jetzt bleiben noch 2 Koffer aber gehe ich im Dorf Spazierengehen. Es gibt ein Wald, der nicht weit weg liegt und falls ich mich verlaufe, besser wenn es noch nicht dunkel ist. Ich erinnere mich noch, dass die Frau von Hausmeister empfohlen hat, nicht die Haupttür aufmachen, wenn ich jemand nicht kenne, weil es gibt viele Zigeuner. Ich stelle mir vor, die aus Rumänien kommen, wie in Barcelona. Das Geld habe ich unter ein Teller versteckt, wie die Omas immer machen und jetzt los.

Gossos (interconnexions) (CrB - V)

Avui és l´ultim dia. Avui al matí volia visitar el barri de Berlin on hi viuen més russos segons una cambrera Ukraniana que vaig coneixer. Pero quan ja havia repassat la premsa del dia, m´ha fet mandra. A més a més he de guardar energia per la última nit de teatre + salsa + tango.

Es interessant observar els gossos. Així que els gossos que veig a barcelona de seguida borden, aqui encara no he sentit bordar a cap. Quan passen pel costat estan tranquils, potser et veuen pero estan concentrats en altres coses, i quan es troben 2 gossos, en comptes de bordar primer es miren i despres s´oloren en silenci. D´aqui es pot veure la interconnexió més forta del que ens pensem entre les coses, en aquest cas les persones i els gossos. Per tant, a l´hora de viatgar val la pena mirar com es comporten els gossos per fer-se una idea de com son les persones.

Buscant més interconnexions, he llegit un artícle a la premsa que confirma les meves teories de que les ONG que estan a l´Africa han de desapareixe i el que és l´ajuda al tercer món s´ha de revisar. Resulta que els xinesos amb la gana de materies primes estàn invertint molt a l´africa en infrastuctures, carreteres, etc, etc... i això és una bona manera d´ajudar que fins ara el món occidental no s´havia plantejat.

Arrel del conflicte a Libia, 36,000 xinesos han hagut de tornar al seu pais i també han dexiat de treballar 75 empreses xineses que estaven a la zona. Això fara que els xinesos vegin que si volen disposar d´aquests recursos siguin els primers interessats a que hi hagi estabilitat a la zona i això només ho aconseguiran millorant les condicions de vida de la població.

Tango (CrB - IV)

Ahir vaig anar a ballar tango i va ser una vetllada prfitosa que no vol dir productiva. Productiva hagués estat obtenir els mateixos resultats per exemple en 2 hores de tango. Però no, ahir el tango era en un 2 pis d´unes naus industrials. Vaig arribar a les 4 de la tarda fins les 12 de la nit. Son 8 hores de tango.

Destaco 3 conntactes interessants.

La primera alemana, treballa en una empresa de moda i durant el mes de setembre vindra a Barcelona per feina i hem quedat d´anar a ballar. A Barcelona va de compres. Compra tot el que pot i li agrada de roba, els hi serveix de model (copiar als que en saben més) i després envia les peces a Singapur on les fabriquen.

La segona alemana va estar un any a Madrid donant classes d´aleman. Diu que te conntactes i que pot llogar apartaments a bon preu a Berlin. En el meus cas ho tinc ben solucionat (16 Euros al dia amb esmorzar en habitació individual).

I el últim i gran conntacte va ser amb una noia quan la vaig veure li vaig dir que si era de Karlsruhe. I es va quedar sorpresa perque si que ho era, la vaig reconeixer de l´ultim festival de tango que vaig estar en aquella ciutat. I parlant parlant, resulta que busca pis a Barcelona perque vol anar a viure un parell de mesos. Per tant ahir vaig llogar el meu pis pel Novembre i Desembre, i potser Gener. Ara haure de buscar pintors que arreglin l´entrada que li falta una repassada per les filtacions d´aigua. I també em servirar per fer una mica de neteja i tirar més coses que no faig servir. Li he deixat per 300 Euros, que es el mateix que em costara a mi el pis a Austria.

I ara vaig a rentar roba. He trobat un lloc tipus Pakis que esta en un barri que l´altre dia em varen dir que tenia un 30 % d´atur. Vaig amb una bossa de roba pel metro com si fos del barri...

Ahir llegint el diari del diumenge hi havia un artícle que parlava de la Merkel que va anar a Madrid per dir que a Alemania faltava gent per treballar i l´article comentava d´una noia de Madrid, arquitecte, que guanyava 750 euros i que no volia tornar perque estava millor a Berlin que a Madrid. No devia saber que la feina esta a Austria i al sud d´Alemania... Aquesta tendencia a més a més està previst que vagi augmentant i que en el futur encara faltaran més especialistes a Alemania.



Teatre (CrB - III)

Avui és un dia de pluja, a primera hora plovia poc i he pogut comprar entrades de teatre per veure obres en aleman de Tolstoi, Dostoyevski i Gorki. Quatre entrades que m´han costat 46 Euros. Esta bé de preu. Ara plou fort. Anire a fer la migdiada i a veure una altra presentació d´un llibre que fan a una Biblioteca del barri on estic, Kreuzberg. I a la nit més tango.

Schreber City Hostel. El nom de l´alberg que em permet fer migdiades amb la finestra oberta i un silenci absolut. Al jardi tenen una gabia amb uns quants galls que a primera hora del matí ja els sents com criden. En mig d´una gran ciutat però com si estessis a la muntanya i bastants restaurants trucs, xinesos, etc... que puc dir que el menjar turc aquí és més bo que a Istambul.




Charlie Checkpoint (CrB - II)

L´alberg on dormo, està situat en mig de 4 parades de metro a uns 5 minuts caminant cada una. Per arribar a una d´elles he de creuar el "Charlie Checkpoint" el que abans era el punt per on passar a l´altre banda del mur de Berlin. I el que més m´agrada és continuar caminant sense parar-me i passar entre aquella multitud de turistes que obstrueixen les voreres fent fotografies de tot el que poden. En aquella cruilla també hi ha alguna sala de fotografies d´aquella epoca que tampoc penso entrar.

Jo faig un altre tipus de turisme, ja he anat a ballar tango, salsa i swing. He anat un cop al teatre a veure una comedia que no hem va agradar i avui provare això dels cafes literaris que crec que hem servira per escoltar alemany.

El objectiu del viatge, a més a més de ballar, és pujar el nivell d´alemany, és per això que llegeixo tot el que puc. Entre setmana l´úlim metro és a la una per tant no puc anar a dormir gaire tard i tinc la sort que a l´habitació que dormo (20 metres quadrats) entra el sol de primera hora i em desperto cap a les 7:30 on ja comencso a llegir fins a les 9 que vaig a esmorzar.

El passat cap de setmana estava al sud d´alemania i havia gran quantitat de plantacions de blat de moro. Eren plantacions per fer energia en centrals de biogas. Ahir vaig llegir en una revista que tantes plantacions d´aquestes han fet augmentar la població de porcs senglars que s´amagen entre les plantacions i de rates perque els hi encanta la vitamina K del blat de moro. I el que no diuen és que si han canviat els cultius de blat per el de bla de moro, vol dir que el blat l´han de comprar a fora i si les centrals de biogas es consoliden com alternativa a l´enegira nuclear o de combustió del petroli, vol dir que hi haurá més inflació en el blat, que és la base de l´alimentació de molts paisos i això vol dir més inestabilitat per exemple al nord d´africa per l´encariment de l´aliment. Al final qui surten guanyant son les rates....

Pensant en la crisi, és necessaria per disminuir el consum i ens haurem d´acostumar perque va per llarg.

Avui és un gran dia (Croniques Berlin I)

Ahir vaig arribar a Berlin abans del que tenia previst. Tenia una habitació reservada de tres llits a bon preu. Com que ahir quan vaig arribar no tenia habitació reservada vaig haver de pagar una habitació individual. I aquest matí quan he anat a recepció per fer al canvi a l´habitació compartida. M´han dit que hem podia quedar a on estava a preu d´habitació que tenia reservada. Resumint: estare 3 setmanes a Berlin en una habitació per mi sol per 16 Euros al dia amb esmorzar inclos. Avui és un gran dia!!!!!!!!!!


El cap de setmana vaig estar al sur d´alemania a casa d´uns amics. El diumenge per la tarda a casa d´aquests amics varen convidar a 2 parelles mes i els hi vaig fer una classe de tango. I varen quedar tan entussiasmats que quan visque a Austria em varen preguntar si podia anar de tant en tant per continuar les classes.


L´Albrecht, l´amic aquest, és veu que te un magatzem ple de trastos i hem va dir que li digui tot el que hem fa falta perque te un munt de coses enmagatzemades: plats, coberts, llits, taules d´escriptori, armaris, trineus pels nebots quan vinguin a esquiar, esquis, etc, etc,... i que si em feia falta un cotxe que li digui que també en podria conseguir...


Ahir vaig arribar a Berlin i vaig anar a ballar tango. El tango es ballava en un 2 pis que per arribar havies de creuar un pati interior. Des del mig del pati es sentia al mateix temps la música del tango i la mesquita musulmana que estaven cantatnt els seus cantics religiosos. A una noia del tango li vaig comentar i em va dir que a vegades també se sent una coral de gospel que assaja. Berlin la ciutat multicultural....

Genauso wie hier

Was fühlt man in ein ort wohnen, wo arbeitslosigkeit rund 4 % liegt?

Dieses Bild ist nur von Deutschland aber stelle mir vor, das es auch in der Schweiz und Österreich ähnlich ist.


Es gibt Gründe


Manual d'instruccions:
  1. copiar el text de sota i enganxar en el recuadre
  2. Picar el boto „Tradueix“

o la manera fàcil, apretar directament aquí.


Auf verschiedene Gründe muss ich meine deutsche Sprache Kenntnisse erhöhen. Manchmal versuche deutsche Fernseher zu sehen. Manchmal versuche auch Zeitungen oder Bücher zu lesen. Aber was ich noch nicht viel geübt habe, ist zu schreiben. Deshalb benutze ich diese Möglichkeit, an diesem Blog zu schreiben, um meine deutsche Sprache zu verbessern.

Eine nicht komplette List von meinen Gründen sind folgende:

  • In Nächstem Jahr überlege ich Master-Wirtschaftsingenieurwesen an einer Fern Uni zu studieren. Und wahrscheinlich werde ich schreiben müssen, Übungen an die Professoren vorzulegen.
  • Dieses Sommer werde ich zwei Wochen Urlaub in Berlin verbringen.
  • Russische Sprache kann ich immer noch nicht richtig wie die deutsche Sprache. Um das gleiche Niveau zu erreichen, würde ich viele stunden investieren brauchen. Deswegen ich denke, dass es viel mehr rentabel ist, auch für die Zukunft, an der deutsche Sprache zu investieren.
  • Arbeitslosigkeit. Während Arbeitslosigkeit zwischen junge Leute steht rund 40 %. In Deutschland gibt es Regionen mit 4 % Arbeitslosigkeit.

Und das ist alles für heute.


Rutines Matinals II

Fins a quin punt som lliures d'escollir la informació que rebem de la mateixa manera que escollim que volem menjar? Podem escollir/filtrar els inputs que rebem? Com per exemple el que volem escoltar?

Rutines Matinals

Quan ens llevem que fem normalment? Ens rentem, ens dutxem, ens vestim, esmorzem, etc, etc... i escoltem les notícies per la radio mentre fem tot lo anterior, almenys és el que jo faig. De la mateixa manera que podem escollir el que mengem per esmorzar, podem escollir que escoltem? Segurament que direm que si, que podrem canviar d'emissora si volem. Però en comptes de sintonitzar una altra emissora, des d'aquí proposo de bon matí escoltar música, la que més ens agradi, i fer la prova durant tota una setmana. Jo ho he provat de fer-ho alguns dies recentment i es interessant. Disminueix l'ansietat de la set de noticies econòmiques. M'estressava esperar que tot se'n vagi a la merda i veure que encara no ho fa del tot. Vull que tot se'n vagi a la merda (borsa, atur, kaos polític, inestabilitat internacional, preu petroli, preu or, crisi alimentaria, ...) perquè es prenguin mesures radicals, ara el que s'està fent és posar pegats però el problema no està resolt.

Doncs escoltar música fa canviar les percepcions de l'entorn sense necessitat de fumar bolets. De moment sempre he escoltat la mateixa cançó, la banda sonora d'Amelie (la peli del mateix director que va fer MICMACS). Ara vull intentar perfeccionar aquest mètode i el cap de setmana seleccionar conscientment set músiques diferents per poder escoltar cada dia durant la setmana, les que més m'agradin i que siguin variades.

La Globalització ha mort

Només han calgut 9 dies per que el preu del petroli puges un 12 % des de la baixada del 10 % degut a l'anunci que s'utilitzarien les reserves de petroli per fer baixar el preu. Quan vaig veure que baixava aquest 10 % vagi pensar que això marcaria un canvi de tendència en els preus per dos motius: Per la utilització de les reserves i la menor demanda de petroli per la crisi. Això no ha estat així i el preu es continua enfilant.

Cal recordar que el govern espanyol va tornar a pujar el limit de velocitat de 110 a 120 km/hora perquè deien que tenien previsions de baixada de preus del petroli. Aquests també són uns cracks. Inútils! Els socialistes es mereixen estar a la oposició. I veurem al PP governant a Espanya, i tornarem a ser conscients de que el futur de Catalunya, afortunadament, no depèn dels polítics, depèn del poble.

Un preu baix del petroli hauria servit per millorar durant un temps els marges de les industries baixant els costos de l'energia i de rebot això ajudaria a millorar l'economia. Era una de les possibilitats per intentar arreglar la situació econòmica ja que la possibilitat d'injectar més diners ja s'ha esgotat.

Però l'escenari sembla que és al contrari, el petroli puja. Això vol dir gasolina cara, electricitat cara, inflació, pujada de l'euroibor, etc.... i si continua pujant, els marges de moltes industries baixaran i potser algunes hauran de tancar.

La pujada del petroli podria compensar-se amb una forta baixada del dollar pels problemes de la economia dels EEUU. (La xina ho podria evitar comprant dollars, però la xina també té la seva bombolla immobiliària i veurem que farà). L'alt preu del petroli encareix el moviment de mercaderies a nivell mundial. La baixada del dollar encareix, sobretot pels EEUU, la compra de productes xinesos. Per tant la globalització està en retrocés i tornaran les polítiques proteccionistes.

Mentre tot això passa, les borses baixen. Hi ha problemes amb els deutes de Grècia, Portugal i ara Itàlia.. Cada cop hi ha més convidats a aquesta festa... a veure quan ens conviden a nosaltres. Fins ara estàvem en pre-crisi. La crisi començarà després de l'estiu.

MICMACS (2009) Director: Jean-Pierre Jeunet

El director d'aquesta pel·lícula és del mateix que va fer Delicatessen (1991) i Amelie (2001) dos pelis que hem varen agradar molt.

Aquesta història té la mateixa atmosfera que les dues pel·lícules anteriors, personatges que podrien ser reals i que viuen en els seu món de ficció. I tot això sense utilitzar el genere de ciència-ficció.

El protagonista d'aquesta història pateix un succés que li marca la vida. Mentre estava treballant en un videoclub hi ha una persecució davant seu de dos cotxes, hi ha trets i una bala que, per casualitats rocambolesques, li entra pel front, el deixa en coma. Els metges decideixen no extreure-la i es recupera, però a partir d'aquí comença una vida que el porta al món de la indigència. Va pels carrers fent varies feines per guanyar diners fins que és adoptat per una comunitat d'indigents, tots ells molt peculiars.

L'activitat principal d'aquesta comunitat és dedicar-se a arreplegar tot el que poden i viure de reciclar aquests objectes. El protagonista està fent una ruta per recollir ferralla i per casualitat veu el logotip d'una empresa d'armament que és la mateixa que va fabricar la bala que li va entrar pel cap i just al davant d'aquesta, n'hi ha una altra que és fabricant de mines personals, entre altres productes, i és la mateixa que va matar al seu pare quan estava desactivant mines en alguna missió d'algun país àrab.

A partir d'aquí comencen les peripècies per poder-se revenjar i intentar enfrontar aquests dos fabricants d'armes perquè es barallin entre ells.

Aquesta pel·lícula és distreta encara que no ha superat les dues pel·lícules anomenades anteriorment, però la torbo interessant per varis motius. El primer és perquè no deixa de ser una crítica als fabricants d'armes francesos que tenen relacions tant amb el govern Francès com amb règims militars dictatorials d'Africa. També veig interessant de que els protagonistes siguin indigents i es dediquin a reciclar coses. Segurament en el futur tornarem a veure la importància de reciclar tant per motius ecològics com econòmics degut a la crisi que començara aviat. Ara estem en pre-crisi. I també és interessant veure com el protagonistes viuen en una comunitat de 7 membres. També degut a la crisi podria ser que augmentes un altre cop aquesta manera de viure en comunitat.

Entre línies (el plaer de no llegir)

Sovint tenim la sensació que hem de llegir i fomentar l'habit de la lectura perquè ens fa mes savis i més cultes. Però des d'aquí vull reivindicar que una altra manera de llegir és possible, i sobretot a l'estiu. Necessitem un llibre, els que van millor són els escrits en anglès, alemany o rus, i un lloc que pot ser a la piscina, la platja, en un parc o un bar. En tots aquests llocs segurament costaria estar-hi hores sense fer res però això ara és possible amb aquest mètode. Ens posem còmodes i comencem a llegir, de sobte apareix una paraula que em sona però que no recordo bé que vol dir, però gràcies al context de seguida la recordo. Més tard apareix una altra una mica més complicada, però com puc prescindir d'ella la salto, i aleshores arriba el gran punt d'inflexió, trobo tres paraules seguides que no se que volen dir, a parir d'aquell moment deixo perdre el sentit de la història i només llegeixo paraules i algunes frases. Al mateix temps, sense deixar aquest ritme de lectura, van apareixent pensaments relacionats o no amb alguna paraula llegida. I sense parar de llegir continuo amb els meus pensaments que vant fluint i sobre els que puc observar i/o reflexionar. És un estat de consciència, al meu entendre, millor que el somnis. En els somnis és perd el control, sorgeixen del son profund i a vegades no els recordem al dia següent, en canvi aquest mètode és una manera de somiar despert. És com el plaer de la migdiada, connectar el conscient i el subconscient sense dormir del tot.

Mazinger-Z (puños fuera)

Algunes series de dibuixos animats son apassionants. La primera serie que recordo que em vaig enganxar quan era petit era Mazinger-Z, quan aquesta es va acabar no recordo cap altra serie bona. Ens varen intentar atrofiar amb “La Casa de la Pradera” i les pel·lícules de guerra on sortia el Ronald Reagan d'actor i que va ser president dels EEUU, segurament als últims anys va estar manant amb la malaltia de l'alzheimer.

Semblava que quedar enganxat a una serie de dibuixos animats era com una varicel·la que un cop ja havies passat per ella quedava superada. Això va ser cert fins que va aparèixer en Son Goku, la Bulma, el fullet tortuga i les boles de Drac, bonissima. Una altra serie, la del Dr. Slump no la seguia tant però també m'agradava. Més tard va aparèixer el Shin Chan, que encara que tampoc la seguia diàriament, quan la veia feia molta gràcia i al carrer també notaves que la gent la seguia força.

Em pensava que ja s'havia acabat que no tornaria a passar. M'havia convertit en un seguidor de noticies en general i de la situació econòmica mundial. Però igual que l'amor adolescent que penses que no tornara mai fins que apareix un altre cop, acabo de descobrir “One Piece. El rei dels pirates.”, ho fan cap a les 21:35 entre setmana i em sembla que els dissabtes també, cap a la 1:00 de la matinada (del diumenge). És una serie que està molt bé i si puc la veig, m'agrada tant que les noticies han passat a un segon pla.

A vegades no se si és gaire normal gaudir d'aquestes series però no hi puc fer res. Quasi totes les últimes són d'origen japonès. Es curiós que en sàpiguen tant aquesta gent. Potser les característiques particulars del poble japonès, una cultura oriental i al mateix temps oberta a l'occident i amb una forta innovació tecnològica fa que això sigui possible. Ara fa falta veure com influenciara el tsunami i el desastre nuclear i quins valors hi haurà a les noves series que apareixeran als propers anys, perquè les series les fan perquè agradin i enganxin i per això intenten connectar tant com pugis a un public juvenil (i no tant juvenil..) i al final acaben sent un reflex de la societat.