L'Aquila, espectacular

Acabo d'arribar de 3 dies de Festival de Tango a L'Aquila (Italia). Vaig arribar al migdia i com que tenia gana vaig deixar les coses a l'Hotel i seguir les indicacions per arribar al centre de la ciutat. La primera impresió va ser de sorpresa. No hi havia cap restaurant, no hi havia ningu era una ciutat fantasma on vaig contar fins a 6 Jeeps militars vigilant no se que i tots els edificis apuntalats com si hagues patit un bombardeig. Els edificis que no es podien apuntalar era perque havia caigut la paret i es veia directament els menjadors que havien quedat al descobert. Era una barreja de ciutat bombardejada i Txernobil on tota la població havia hagut de marxar d'un dia per l'altre.
 
Despres vaig indagar i descobrir que a L'Aquila va patir ara fa 4 anys un terratremol que varen morir 308 persones, 70.000 persones desplaçades a altres ciutats i gent que debia morir de pena anys mes tard. Una noia em va explicar que el seu oncle va morir, una altra que va viure 6 mesos en tendes. Les ultimes noticies es que s'han acabat els diners per la reconstruccio. Hi ha alguns obrers treballant pero no s'avança amb la reconstruccio.
 
Al cap de 2 dies vaig cansar-me del lloc i del Festival. Masses italians, pocs estrangers, masses noies baixetes que anaven en grup, etc, etc, etc. El Tango a Italia és un error. També va ploure i la ciutat ja estava tota vista. Aixi que vaig marxiar un dia abans de lo previst i vaig anar cap a Roma. Vaig estar tot el dia caminant per la ciutat. Es un parc tematic ple de turistes. Els italians son fidels als topics. Funcionaris, caotics, xerraires, etc, etc.. El que mes hem va agradar varen ser els carrers petits de la ciutat. La ciutat santa ni m'hi vaig apropar. Trobo Roma una ciutat decadent que viu del turisme, la industria ja només queda al nord d'Italia. Per molt creatius, religiosos i/o mafiosos que puguin ser, tampoc s'en salvaran d'aquesta cirsi.
 

umweltverträglich

Ara ja fa 2 mesos que estic estudiant Organització Industrial en alemany. De moment intensament, aquí a l'hivern es una bona epoca per estudiar...i també esquiar una miqueta.

Avui estava estudiant un capitol de Producció. Tinc una llibreta format DIN-A-5 on apunto les paraules que tinc dubtes amb la seva traducció. Estava escrivint aquesta paraula quan el maleït boligraf s'ha mort, ha deixat de funcionar. Es un boligraf de la feina, els tenim en caixes grans i quan s'acaba el llences i fas servir un altre. Per sort i amb previsió tenia 5 boligrafs més a casa procedents de la feina. A la hora de llençar el boli m'ha fet pena. He pensat que havien estat moltes hores d'apunts. També he pensat que es podria haver arribat a un altre final només canviant la mina. Pero no, havia de llençar tot el boli perque a la feina no hi ha mines de recanvi. Es millor fabricar molts boligrafs amb el corresponent consum de plàstic, energia i altres meteries primeres que aplicar la tecnica dels recanvis de mines. Senyal que la crisi encara no és profunda...

He agafat el nou boligraf i he acabat d´escriure la paraula i tot seguit he apuntat la traducció al costat: "umweltverträglich: compatible amb el medi ambient, ecològic".

Aquestes casualitats després de 9 pàgines de paraules son el que ara es diuen sincronicitats. (exercici per al lector: buscar la paraula "sincronicitat" al google).