Ara feia més de 2 anys que no escrivia en aquest blog. I avui escric amb la intenció de de fer-ho amb certa freqüència. Espero que ni sigui un inici efímer i que tingui certa “constància”.
“Constància” és la paraula clau que tothom hauria de tenir en la seva llista particular de paraules valuoses en el moment que és més necessari. La “constància” serà necessària però no suficient per sortir d'aquesta crisis econòmica en la que ens trobem.
Avui en dia hi ha molts aprenents d'economia que s'anomenen experts i no tenen ni idea del que passa, només són capaços d'explicar el passat, jo també m'atreviré a fer a economia-ficció i intentaré fer les meves previsions econòmiques per escrit d'aquest 2010 i a veure si es compleixen.
Personalment, estic impregnat de pessimisme. Crec que la situació en la que ens trobem serà llarga. Sovint sentim parlar de la dècada perduda referint-se a la situació del Japó, però dintre d'uns quants anys ens habituarem a sentir parlar de la nostra dècada perduda.
L'economia està basada en el consum i el consum ha posat el fre de mà. Els estats per intentar salvar a l'economia augmenten el dèficit, això vol dir que algun dia l'haurem de pagar amb més impostos. A més a més, el petroli, degut a l'augment de demanda pel creixement de Xina, i la disminució de la producció per la dificultat d'extracció ja que cada cop està a més profunditat i n'hi ha menys, anirà pujant de preu i contribuirà a augmentar la inflació. Amb aquest escenari augmentarà l'euribor i es tornara tornarà a ressentir el consum. O sigui que hi haurà inflació amb un baix creixement econòmic que serà insuficient per generar llocs de treball.
Però resulta que l'escenari anterior és el menys dolent. Si els estats no augmentessin el dèficit, tindríem estancament econòmic i deflació, (busqueu per Internet “estanflació”) i això voldria dir un atur immens com va passar als EEUU als anys 30.
Podríem pensar que la Xina reactivarà l'economia mundial, seria fàcil, però a nivell ecològic no seria sostenible. Augmentaria la contaminació, construcció massiva de centrals nuclears, extracció massiva de recursos naturals generant tensions polítiques a diferents punts del planeta.
És a dir, que en el futur ens esperen grans canvis socials, econòmics i polítics. Però aquests canvis tenen la doble dimensió de col·lectius / individuals. A nivell individual cada persona sabrà el que ha de fer, a nivell col·lectiu, tinc la sensació que hi ha un important número de persones que pertanyen a la generació GH (Gran Hermano) i que prefereixen continuar mirant la realitat des d'una altra perspectiva.
I parlant de realitats..., obro un parèntesi en aquest blog per deixar caure una frase lapidaria (per emmarcar): LA FELICITAT NO DEPEN DE L'ENTORN, DEPEN DE LA PERCEPCIÓ DE L'ENTORN. Tanco el parèntesi.
Finalment, tota aquest parafrasejada per arribar a les anunciades previsions del 2010:
Atur: Ens pensem que les xifres rodones son límits superiors com quan vas a comprar rebaixes i les coses valen 99 euros. Doncs l'atur superarà les xifres rodones del 20 % o 4.000.000 i acabarem l'any amb xifres oficials de 4.400.000 aturats.
Borsa: Ningú sap com acabarà. Abans que acabi l'any crec qua hi haurà una sotragada (en diuen correcció) i l'any podria tancar amb una baixada d'un 18 %.
Política: A Catalunya, les properes eleccions apareixen nous partits i l'escenari quedara molt fragmentat. A més a més, el tripartit no sumara, per tant arribarà la sociovergència.
A Espanya, el Zapatero a perdut tota credibilitat i després del mandat d'Espanya de la EU, anunciarà que no es presenta a la reelecció.
Euribor: a partir de la segona meitat començara a pujar i tancarà l'any en un 2,3 %. Una bona dada si com crec el 2011 podria acabar en un 5 %.
Socials: Amb la crisis, l'augment de l'atur i tota aquella gent que deixarà de cobrar l'atur, augmentara el descontentament i l'agressivitat al carrer. Val més evitar discutir al carrer, sempre pot haver-hi algú que aprofiti la discussió per alliberar les seves tensions. Però tot això serà a nivell individual, a nivell col·lectiu continuarem sense gaires pretensions. Per tant, aquesta agressivitat individual només serà un problema d'ordre públic. A nivell col·lectiu, els catalans continuarem atontats sense gaire ambició política, encara que podria augmentar la consciencia nacional, passarà com sempre, ens espantarem, baixarem el cap i anirem cap a casa sense fer soroll per no molestar.
Estatut: No crec que surti cap sentencia abans de renovar el TC ja que aquest ha perdut totalment la seva legitimat. I quan surti la sentencia, no s'haurà resolt absolutament res perquè des d'Espanya, tant les esquerres com les dretes, no tenen cap intenció de canviar l'estructura de l'estat.
I per acabar, enllaçant amb la frase lapidaria que he deixat caure a mig text, aquest any he començat un curs de ball de Lindy Hop que es balla amb música de swing. Es un ball que va començar en les classes populars negres als EEUU cap els any 30, en plena depressió econòmica. I és sorprenent la alegria i força que te aquest ball quan el situem en aquella època. A vegades sembla que hi hagi algun tipus de paral·lelisme o llei pendular i que aquells anys tinguin alguna semblança amb la situació actual. Per tant, com la felicitat depèn de la percepció de l'entorn, mentre duri la situació econòmica actual, haurem d'aprendre a ballar tots la música que soni.