Turistitis Malamentes

"Turistis Malamentes" és un virus que es propaga fàcilment en èpoques de creixement econòmic. Es considera perillós i tots els laboratoris estan treballant intensament per trobar la vacuna, mentre l'Organització Mundial de la Salut està fent reunions bastant tenses per decidir si es declara o no com a epidèmia. Sembla que encara no hi ha acord. Els efectes d'aquest virus són greus i poden produir la mort del cos afectat. La primera víctima mortal certificada oficialment es diu Venècia. El virus és molt agressiu i actua molt ràpidament. Les cèl·lules infectades pateixen d'immobilisme i altres problemes psicològics i es desplacen a un altre cos, normalment als teixits centrals, perquè es pensa que en un entorn nou la cèl·lula s'autoregenerara. Podria desplaçar-se a un entorn més proper i encara desconegut però decideix fer-ho ben lluny i en cossos on ja hi ha moltes altres cèl·lules amb els mateixos problemes. Un cop es concentren en els teixits centrals, aquests acaben sent destruïts i les cèl·lules que inicialment es trobaven allà han de marxar a altres llocs per evitar ser contaminades. Però generalment és massa tard. Al mancar-li el seu entorn i el seu teixit, la cèl·lula necessita visitar altres teixits llunyans per buscar allò que ja no té. Amb aquesta cerca contribueix a destruir el teixit dels llocs que visita i provoca que el virus creixi i es multipliqui ràpidament. Aneu amb molt de compte! Sembla que el virus ja ha mutat en un "Turistitis Crucerutis"

Plàstic (entrada de blog Nr 100)

Sembla que afortunadament hi ha una tendència, encara que lenta, a prendre consciència del medi ambient. Després de molts anys de tenir les grans ciutats amb una pèssima qualitat de l'aire, s'està plantejant restringir en algunes ciutats els cotxes amb motors Dièsel. El mateix hauria de passar amb el us del plàstic. De moment només són campanyes per a conscienciar acompanyades d'alguna tímida legislació. Jo m'he apuntat a aquesta campanya a escala individual. Quan tinc l'ocasió de veure una tapa de plàstic que s'utilitzarà durant menys dos minuts per tapar un cafè "TO GO", que vol dir per emportar, aprofito per recordar que aquella tapa algun dia quan acabi al mar servirà per alimentar als peixos. Hi ha un suport general però de moment s'excusen que és el director que ho vol. Però tot és començar.

Fa molts anys va sorgir el Ioga com una activitat física, molts dels que el practicaven varen prendre l'opció de ser vegetarians. I ara van un pas més enllà i es converteixen en Vegans. Són moviments militants on els membres s'organitzen en trobades i troben un entorn social amb altres persones amb sensibilitats similars que es retroalimenten. Una religió.

Endorfines

Els mesos de Novembre, Desembre i Gener són els més difícils de passar. El fred i el fet que els dies es van escurçant et retenen a casa i baixa la moral. L'any passat vaig descobrir la manera de combatre aquests mesos. Em vaig apuntar a una escola de ball on podies anar a classe de Salsa quatre dies entre setmana i a més a més els diumenges havia també classe i després ball. Aquest any la Salsa ja no em motiva i he buscat alternatives. Des de fa una setmana m'he apuntat a classes d'Aikido, també intento anar a la piscina i els caps de setmana caminar una hora pel mig dels camps que hi ha al costat de casa.

Quan penso en els esportistes d'elit, arribo a la conclusió que podria ser que al darrera d'un alt percentatge s'amagues un perfil maniacodepressiu. A la que deixessin de fer esport passarien a ser clients de la indústria farmacèutica amb totes la seva gama de pastilles. Qui sap si els propietaris de l'empresa de lacasitos té connexions amb la indústria farmacèutica. Com la suïssa Nestlé que amb les càpsules de cafè van servint petites dosis d'alumini al cafè que surt a alta temperatura i pressió.

Münster

En els dies de tardor quan el cel no és net i el sol busca l'horitzó, la llum que rebota contra les pedres és de color tirant a metàl·lic. Münster sembla una ciutat maca i jove, molts estudiants. Em queden dues hores per visitar-la abans que surti el tren per tornar. Després d'estar tot el dia tancat en un hotel menjant bé i veien productes d'informàtica sempre va bé caminar una mica. Al final decideixo seure en una cafeteria prop de l'estació sacrificant la visita turística per veure com passa la gent. Amb això ja en tinc prou per fer-me una idea de com respira la ciutat i m'estalvio donar voltes sense destí buscant un lloc perquè la maleta reposi.