Sovint tenim la sensació que hem de llegir i fomentar l'habit de la lectura perquè ens fa mes savis i més cultes. Però des d'aquí vull reivindicar que una altra manera de llegir és possible, i sobretot a l'estiu. Necessitem un llibre, els que van millor són els escrits en anglès, alemany o rus, i un lloc que pot ser a la piscina, la platja, en un parc o un bar. En tots aquests llocs segurament costaria estar-hi hores sense fer res però això ara és possible amb aquest mètode. Ens posem còmodes i comencem a llegir, de sobte apareix una paraula que em sona però que no recordo bé que vol dir, però gràcies al context de seguida la recordo. Més tard apareix una altra una mica més complicada, però com puc prescindir d'ella la salto, i aleshores arriba el gran punt d'inflexió, trobo tres paraules seguides que no se que volen dir, a parir d'aquell moment deixo perdre el sentit de la història i només llegeixo paraules i algunes frases. Al mateix temps, sense deixar aquest ritme de lectura, van apareixent pensaments relacionats o no amb alguna paraula llegida. I sense parar de llegir continuo amb els meus pensaments que vant fluint i sobre els que puc observar i/o reflexionar. És un estat de consciència, al meu entendre, millor que el somnis. En els somnis és perd el control, sorgeixen del son profund i a vegades no els recordem al dia següent, en canvi aquest mètode és una manera de somiar despert. És com el plaer de la migdiada, connectar el conscient i el subconscient sense dormir del tot.
Mazinger-Z (puños fuera)
Algunes series de dibuixos animats son apassionants. La primera serie que recordo que em vaig enganxar quan era petit era Mazinger-Z, quan aquesta es va acabar no recordo cap altra serie bona. Ens varen intentar atrofiar amb “La Casa de la Pradera” i les pel·lícules de guerra on sortia el Ronald Reagan d'actor i que va ser president dels EEUU, segurament als últims anys va estar manant amb la malaltia de l'alzheimer.
Semblava que quedar enganxat a una serie de dibuixos animats era com una varicel·la que un cop ja havies passat per ella quedava superada. Això va ser cert fins que va aparèixer en Son Goku, la Bulma, el fullet tortuga i les boles de Drac, bonissima. Una altra serie, la del Dr. Slump no la seguia tant però també m'agradava. Més tard va aparèixer el Shin Chan, que encara que tampoc la seguia diàriament, quan la veia feia molta gràcia i al carrer també notaves que la gent la seguia força.
Em pensava que ja s'havia acabat que no tornaria a passar. M'havia convertit en un seguidor de noticies en general i de la situació econòmica mundial. Però igual que l'amor adolescent que penses que no tornara mai fins que apareix un altre cop, acabo de descobrir “One Piece. El rei dels pirates.”, ho fan cap a les 21:35 entre setmana i em sembla que els dissabtes també, cap a la 1:00 de la matinada (del diumenge). És una serie que està molt bé i si puc la veig, m'agrada tant que les noticies han passat a un segon pla.
A vegades no se si és gaire normal gaudir d'aquestes series però no hi puc fer res. Quasi totes les últimes són d'origen japonès. Es curiós que en sàpiguen tant aquesta gent. Potser les característiques particulars del poble japonès, una cultura oriental i al mateix temps oberta a l'occident i amb una forta innovació tecnològica fa que això sigui possible. Ara fa falta veure com influenciara el tsunami i el desastre nuclear i quins valors hi haurà a les noves series que apareixeran als propers anys, perquè les series les fan perquè agradin i enganxin i per això intenten connectar tant com pugis a un public juvenil (i no tant juvenil..) i al final acaben sent un reflex de la societat.
El preu del Petroli (el senyal)
Al suplement de La Vanguardia d'aquest diumenge hi havia un article que deia que la Xina volia refredar el creixement per controlar la inflació i la bombolla immobiliària que tenen. Però les noticies també es poden llegir d'una altra manera. Jo interpreto que és degut a les previsions de baix creixement als EEUU i que la Xina preveuen menys exportacions i per això prenen mesures. Si EEUU continues comprant productes Xinesos com fa uns anys, suposo que aleshores la Xina no prendria cap mesura.
Els EEUU ja han fet moltes injeccions de diners per revifar l'economia i han augmentat el gran deute ja tenien. Si baixa el creixement, aquest mateix deute respecte al PIB seria massa important i com ja no poden injectar més diners la mesura que han pres és agafar les reserves que tenien de Petroli. Això ha fet caure un 10 % el preu del petroli en tres dies. Aquesta mesura pot ajudar a que el creixement econòmic no millori durant algun temps. Però totes les mesures que es prenen es basen en evitar una baixada brusca del sistema, es tracta de construir un pendent suau.
L'altra tema que em va cridar l'atenció és la compra de deute de països europeus per part de Xina. Semblava que la UE es coordinava per forçar els països amb problemes perquè prenguin mesures de reducció del deute a canvi de diners o compra de deute. Però resulta que el Xinesos han posat les mateixes condicions per continuar comprant deute i tenir garantit el retorn dels diners. Per tant no és un tema de la UE és un tema del sistema econòmic a gran escala.
Que per cert, el deute no és d'un país, si no que és dels bancs d'aquell país amb bancs alemanys i francesos....
Cròniques dels Festivals de Tango de Karlsruhe i Praga
La setmana passada vaig estar una setmana de vacances i en dos festivals de tango. El Festival de Karlsruhe no em va entusiasmar. La majoria de la gent, encara que no tots, va amb la seva parella, son d'edat mitja-alta i van al festival a passar una vetllada amb la parella i amics, que son amb els que generalment ballen. Tampoc és estrany veure ballar als homes amb americana i corbata (també he vist alguna pajarita). Tot això és l'ambient generalitzat d'alguns festivals de tango a Alemanya, ben allunyats de les meves expectatives.
A mi m'agrada els Festivals com els de Praga on la gent normalment no va amb la seva parella i que estan oberts a conèixer i ballar amb gent que no coneixen. La mitja d'edat també era jove i hi havia més energia a l'ambient.
Els festivals no només és un estres físic com és el fet d'anar algun dia a dormir a les 7:30 del matí després d'esmorzar. També és un estres psicològic perquè constantment estàs trobant a gent que no coneixes que són d'altres cultures i has d'inter-actuar ràpidament per anar a buscar la connexió en el ball. Es curiós com responen diferents persones davant d'aquest repte independentment del nivell de ball que cada persona tingui. Et trobes gent amb moltes exigències i pretensions i altres, en canvi, intenten senzillament gaudir de la música i del ball en aquell moment tal com és. Aquestes últimes són les que et donen més seguretat i al mateix temps, per això, fa que la qualitat del ball augmenti i hi hagi millor connexió.
Tant a Karlsruhe com a Praga estava ple de gent de l'Europa no mediterrània. I això fa que l'ambient sigui diferent, com menys argenti i amb les seves particularitats. Al Festival d'Istanbul, per exemple, em va agradar més la combinació de gent que hi havia de russos i trucs.
Pel que fa a les ciutats, Karlsruhe és una ciutat tranquil·la on pots passejar per grans parcs que hi ha al centre de la ciutat o senzillament anar a passar el dia estriat sobre el verd de la gespa amb un llibre. Però no cal anar gaire lluny de la ciutat per trobar bosc amb bones rutes per fer caminant o amb bici. També tenen immigració de varis llocs, cosa que et permetia anar a sopar en restaurants Indis, Tailandesos o Turcs. Com a molts llocs...
En canvi Praga, és un parc temàtic, una ciutat gran plena de turistes. Per contrast allà em vaig fixar que hi havia alguns indigents cosa que a Karlsuhe no havia vist. La ciutat ja l'havia vist feia 20 anys i em va agradar. Aquest cop, però, només vaig fer una passejada pel centre el primer dia, la resta hem quedava per la zona on era o descansant per ballar a la tarda-nit-matinada. Tota la gent del tango estava en un Hotel de 4 estrelles i com que estava ple havien d'hagut d'allotjar als altres tangueros a un altre hotel que estava a prop i era de la mateixa categoria.
En definitiva, que m'ho vaig passar bé però que he tornat una mica saturat. Per desintoxicar-me em sembla que m'apuntaré a un curs de salsa i així a l'estiu quan vagi a Berlin a més del tango també podré anar a ballar salsa que serà una mica mes “latin”.
Estiu
Comença l'estiu! La nit més curta de l'any que coincideix amb la revetlla de St. Joan. A partir d'ara els dies s'aniran escurçant molt a poc a poc. En canvi, a l'hemisferi sud de la terra, també celebren el St. Joan però fa el mateix dia que quan aquí celebrem el Nadal. Per tant, Nadal i St. Joan son festes lligades, una és com si fos el negatiu de l'altra. Les dues festes marquen un punt d'inflexió a partir del qual els dies s'allarguen o s'escurcen segons el cas.
El Nadal no és casualitat que coincideixi amb l'equinocci d'hivern. A partir de Nadal els dies es comencen a allargar i segurament els religiosos de l'època que vivien a l'hemisferi nord, quan buscaven un dia per la celebració, devien veure que després de la tardor, que a vegades és fa feixuga per que cada dia hi ha menys llum solar, el Nadal marcava el canvi, l'inici als dies més llargs. Per aquest motiu, la vivència religiosa del Nadal a l'hemisferi sud segurament es diferent a la del nord. Es com si aquí en comptes de celebrar el St. Joan la parròquia anés a la missa del Gall.
Com de la mateixa manera, a mi personalment, se'm fa estrany celebrar el Carnaval al mes de Febrer. Una festa que relaciono automàticament amb el Brasil, la calor, la samba i la caipirinha. El Carnaval per fer-ho com al Brasil, aquí l'hauríem de celebrar al Juliol.
La meva forma particular de celebrar l'inici de l'estiu ha estat anant a les 7 del matí a la platja per banyar-me. I em sembla que ho intentaré fer sovint...
Pla de Bolonya (indigneu-vos!)
Estic pensant la possibilitat d'estudiar alguna carrera a distancia a Alemanya. És la única manera de mantenir un idioma i tenir més opcions de cara al futur. Ara fa 19 anys ja vaig estar un any estudiant a Alemanya amb una beca ERASMUS. Jo pensava que 19 anys era temps suficient per evolucionar tot el sistema de homogeneïtzació d'estudis dins la Unió Europea i per poder facilitar la mobilitat. Pensava que en 19 anys, i després d'un pla de Bolonya que ha generat algunes protestes, finalment havia millorat una mica i que existia una homologació real. Però la meva sorpresa ha estat gran, quan m'he assabentat que els estudis d'enginyeria aquí s'han estructurat amb Graus (4 anys) que està entre l'enginyer Tècnic i Superior, i el Master (1 any) que vindria a ser el Superior. En canvi a Alemanya ho han estructurat amb el Bachelor (3 anys) i Master (2 anys) que és el més semblant al que teníem aquí quan jo estudiava.
Bravo per tots els BURRRRRRROCRATES Europeus!!!! Gent que paguem entre tots i al final són uns inútils a la hora de decidir coses!!! Però per torbar elements d'aquesta espècie no cal anar gaire lluny....
Jo = entrades - sortides
A la feina ens han dit que ens volen reduir el sou un 10 % i quan ho he començat a comentar als cercles més propers ja he contat a 5 persones que també ho han patit i 2 que ja han passat per un ERO (expedient de regulació d'ocupació). Són coses que, vulguis o no, t'afecten i això et fa pensar en si es pot fer alguna cosa per minimitzar aquest impacte.
Si considerem que som producte de la diferencia entre les informacions que rebem i les accions que fem (o no fem). Entre aquestes informacions (entrades) i aquestes accions (sortides) queda el pensament que és la part que ens afecta. Per tant hauríem de revisar com processem aquestes informacions que ens arriben. Diuen que al cervell produeix el mateix efecte menjar-te una llimona que pensar que te la menges. Això és extrapolable a altres coses... pregunteu-li a la Shakira que ahir va venir a casa...
Doncs per veure com es conforma aquest pensament no descobriré cap ciència nova, per que ja existeix i es diu programació neurolingüística (pnl). La pnl és una branca de la psicologia que va néixer als anys 70 encara que ha estat als últims anys en que s'ha utilitzat més i s'ha posat de moda per motivar als comercials a millorar les vendes. També ha contribuït el boom que hi ha hagut en tot el que fa referencia a la psicologia d'auto-ajuda i al Coaching en particular
El pnl bàsicament es tracta, a través de diferents eines, de modular les estructures mentals rígides que tenim programades al cervell intentant-les reprogramar a través del llenguatge per aconseguir modificar la manera com rebem els in-puts i aconseguir una resposta diferent. També per motivar-nos ja sigui en temes personals, o bé en el mon empresarial. Molt fàcil de dir però més complicat de fer.
Aquí he trobat per internet algunes tècniques que s'utilitzen:
Per tant, i lligant això amb els 10 %, és com una manera de poder superar situacions imprevistes que preocupen, i poder-les resoldre i superar, plantejant-les des d'un altre punt de vista.
Telèfons Mòbils
Quan penso en els telèfons mòbils, a vegades no puc deixar de recordar que quan estudiava no existien. Tampoc teníem internet i això segurament ha d'influir en la manera en que gestionem la informació a nivell cerebral. (però això és tema per un altre escrit).
Si retrocedim encara una mica més en el temps, tenim l'aparició del telègraf cap a l'any 1833 per comunicar-se utilitzant el codi morse. Posteriorment, cap a l'any 1901, 68 anys més tard, Marconi va descobrir, patentar i comercialitzar un telègraf sense fils. Utilitzava una antena i enviava els missatges a través de les ones electromagnètiques. Va ser un sistema que ràpidament es va estendre i va ser molt utilitzat en la navegació comercial i en vaixells de guerra. En 68 anys va haver un salt tecnològic important que va des de l'aparició del primer telègraf fins a la utilització del telègraf sense fils. Quants salts tecnològics es podrien fer ara en 68 anys?
Pel que fa al telèfon, va ser un invent que també va anar evolucionant amb les aportacions de varis investigadors. Al 1876 ja hi havia un aparell experimental però va ser al 1962 amb el desenvolupament del micròfon que va millorar considerablement la qualitat del so. Entre aquestes dues dates varen transcórrer 86 anys.
La telefonia mòbil es va començar a desenvolupar cap a l'any 1960 i va ser cap a l'any 1983 que es varen fabricar a Estats Units. Aquest cop només varen passar 23 anys des de l'inici fins a la seva producció. I al mateix temps, a partir del 1982 va ser possible la connexió dels telèfons via satèl·lit amb el que va permetre comunicar-se amb qualsevol punt del món sense necessitat d'una infraestructura terrestre.
Ara ens trobem en un moment, almenys en els països desenvolupats, en que hi ha més telèfons mòbils que habitants i, a més a més, cada 2 anys et canvien el mòbil perquè la companyia telefònica el regala i cada cop hi ha noves aplicacions incorporades com radio, càmera de fotos, de vídeo, reproductor de so, espai per guardar música, vídeos, fotos, GPS, enviament i recepció de mails, etc... Fins quan aquest ritme d'innovacions? Hi ha una corba de millores que segueix una funció matemàtica. La del logaritme neperià (ln) i que arriba un moment que el increment de millores s'estabilitza.
Si arriba el punt que aquestes millores no justifiquen el canvi de mòbil que passarà amb les companyies fabricants de telèfons? I tots els telèfons vells es reutilitzen? La gent és conscient de la quantitat de recursos utilitzats per fabricar un mòbil que només dura 2 anys? Ara hi ha estudis que diuen parlar sovint amb el telefon mòbil pot produir càncer. Això ja es coneixia i no es va dir per no frenar la seva expansió? Hem arribat a un punt que sembla que tot no pugui evolucionar com ho ha fet els últims any, ni a nivell financer, ni tecnològic.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)