Weekend

Ara porto ja 3 setmanes a Stuttgart, de moment només vaig anar a ballar tango una vegada i he fet varis intents fallits d´anar a ballar salsa que no varen poder ser per varis motius (el fred que feia al sortir de l´hotel o el fet d´arribar una hora abans al lloc on hi havia el ball).


Ahir estava mirant per internet per anar a ballar i vaig veure anunciat un festival de salsa cubana. Els últims cursos que havia fet eren de salsa en linea i hi ha diferencies pero mes o menys serveix una mica. I em vaig apuntar, o sigui que dissabte i diumenge tinc classe de 11 a 6 i a la nit ball.


Ara he de marxar que tinc classe...


Bon cap de setmana.


PD1: des d´aqui, quan llegeixo lo de l´augment d´atur, ho veig des de la distancia i no m´afecta tant.
PD2: Lo de Peces-Barba, tampoc m´afecta, penso que amb la crisis les tensions aniran augmentant i això ajudara a la consciència nacional, que ja esta bé que "us" robin des d´Espanya.
(El "us" no fa referencia als catalans, fa referencia als que viuen/viviu a Catalunya)

Marihuana

Indirectament relacionat amb el blog anterior, perque l´home devia tenir uns 55 anys pel jersei de llana que portava potser de jove havia fumat, avui he llegit un artícle al diari sobre l´administració digital als EEUU. Els ciutadans poden presentar propostes i votar-les i si te un nombre de vots important poden anar al congres (o parlament) a discutir-se, el primer lloc no l´ocupa ni la crisi, ni la guerra a l´afganistan, etc, etc, el primer tema és la legalització de la marihuana. I com va dir un gran home, el Sr.Nino Becerra, de la mateixa manera que als anys 30 es va legalitzar l´alchol, ara ho faran amb la marihuna perque permetre que la gent desconecti dels problemes quotidians deguts a la crisi.

Empatia

Aquesta setmana a Stuttgart he anat passant de departament a departament i m´explicaven com funcionaven els circuits del sistema informatic d´entrada de comandes, gestió de stocks, compres, costos, etc... i avui tocava un que semblava interessant: producció i planificació. Però l´home que m´ho explicava parlava fluixet i a vegades m´adormia i ell continuava parlant sense saber quin era el meu estat sonambul... parlava i a vegades explicava alguna cosa i reia i jo ja feia estona que estava per altres mons. Aixi quasi tot el dia.


Tant dificil és posar-se a la pell del interlocutor?

El Joc i la guerra (entrada blog 46)

Dels jocs d´atzar, igual que de la guerra, s´ha escrit molt. S´han utilitzat les matematiques, teories del caos i calcul de probabilitats per explicar  el perque dels resultats obtinguts. En canvi, sobre la guerra s´ha escrit sobre les millors estrategies i comportaments humans (psicologia) per guanyar-les.


Hi ha vegades que el joc i la guerra van agafades de la mà. I al final només hi pot haver un guanyador.


PD:
Aquest blog finalitzarà de forma automàtica el dia 28 de Febrer (és així?) aleshores segons les normes no escrites ni pactades, s´obriran les urnes i es realitzarà el recompte. Show must go on!

L´Hotel

Aquest cop no penjaré cap foto per no ferir sensibilitats. 


Encara no he visitat gaire la ciutat de Stuttgart i tampoc ho fare per dos motius: Els transports públics fan vaga cada setmana 2 o 3 dies i no se si han arribat a un acord o no. I l´altre motiu és perque no estic de turista i fa anys que no faig de turista.

El que si fare demà si el fred no m´ho impedeix es anar a ballar salsa. A Stuttgart ja vaig anar a ballar tango amb la mala sort que el nivell de la gent era baix i el promig d´edat alt. A Russia per exemple passa al reves, el nivell de ball és alt i el d´edat és baix. Per aquest motiu demà provare la salsa.

El cap de setmana a Innsbruck pel festival de tango va estar millor, vaig trobar una noia de Linz que havia ballat amb ella fa  anys a Barcelona i una altra que també estava al festvial de Nijmegen (Holanda) per setmana santa d´aquest any. Ballar tango per aquesta zona esta molt bé perque les noies son altes i funciona millor. Ara quan tingui cotxe (el corsa és el que te més punts perque és el cotxe petit que millor mi caben les cames) em sembla que haure d´anar de tant en tant a Zurich que és la gran ciutat que hem queda més a prop.

El diumenge a Innsbruck tenia 3 hores per donar voltes abans d´agafar el tren i per casualitat vaig passar per davant d´una sauna. No eren banys turcs pero hi havia piscines a diferents temperatures, 4 sales de sauna seca i una d´humida, i una zona amb amaques per descansar i un pati per que a l´hivern poder sortir de la sauna i estar en contacte amb la neu. Vaig estar per alla una bona estona descansant i al agafar el tren vaig poder dormir tot el trajecte pel relax de la sauna. La sauna, com totes les que he anat per aquí, son mixtes.

El Departament

Una imatge val més que mil paraules. Per tant aquesta és la meva entrada al blog d´avui.

Deslocalització

Estic una mica delocalitzat. A l´estiu 3 setmanes a Berlin, al Setembre tot el mes a Barcelona, la primera setmana d´octubre a Austria i la segona a Stuttgart.


Vaig arribar a Stuttgart i al tornar a estar en conntacte amb una ciutat gran, va fer que estigues encara més content d´haver anat a parar per feina a un petit poblet d´Austria. Només hi ha un forn, un super, una carnisseria, una formatgeria i una empresa que competeix a nivell mundial i te una fabrica a Arabia Saudi.


Aquest divendres vaig tornar de Stuttgart una mica cansat pero vaig tenir temps per anar a comprar i picar algo per anar a un sopar-concert amb la gent del departament. Va estar bé jo vaig beure poc i em sentia begut, i n´hi havia alguns que anava demanant cerveses i semblaven que haguessin begut aigua. Al final vaig anar a dormir a les 2. L´endema dissabte em vaig despertar a les 7 per anar una excursio organitzada per l´emprsa. No hi havia ningu del departament, o sigui que coneixia molt poca gent i al comencsament va ser durillo pero després ja anava movent-me entre la gent. Els dos events varen ser improtant perque l´empresa sapiga que ha fet un bon fitxatge i em paguin com un austríac.


Avui diumenge el dia ha despertat amb boira fins el migdia i no he fet res fins que cap a la 1:00 el dia s´ha arreglat, aleshores he sortit de casa i he caminat 2:30 hores des de que he tancat la porta de casa. He arribat al lloc de les fotos on hi havia la neu, ara no en quedava ni rastre i he fet una altra foto, que no és d´un anunci, és meva.




Al vespre he anat a buscar el tren per anar a Liechtenstein que és on ballen salsa el diumenge, pero el tren venia amb retard, feia fresqueta i he tornat cap a casa.

El proper cap de setmana continuo amb la deslocalitzacio, vaig a Innsbruck a un festival de tango. I vull mirar cotxes a Innsbruck perque en necessito un. Sino, no sortire gaire per les nits, ni podre anar a esquiar.


I dema torno a Stuttgart per 3 setmanes més. Haure d´esperar al Novembre per dir: "Hogar, dulce hogar".

Les fotos del dia

Diumenge 9/10/2011

Un altre banc que potser queda a 15 minuts de casa:


Les vaques de més a prop:


Des de dalt de les muntanyes, la primera neu caiguda amb les plujes dels últims dos dies:






A baix a la dreta, si s´amplia la foto veureu un campanar del poble, jo visc a prop:




Primera setmana de feina

Aquest dijous i divendres va venir un consultor extern a explicar unes coses i varem estar cinc persones  tot el dia tancats en una sala de reunions. Va ser com un curs intensiu d'alemany per mi. Com a curiositat, el consultor extern era nascut a Alemanya de pares portuguesos i una noia de l'empresa era nascuda a Austria de pares turcs. La fabrica on estavem no era la que jo treballo, era en un altre lloc a uns 30 minuts de cotxe. La nit del dijous va ser càlida, no feia la fresca d'altres nits, el cel estava ennuvolat i el divendres havia començat amb pluja. Doncs aquesta pluja va fer que el divendres veies per primer cop els pics de les muntanyes emblanquinats de neu. Al migdia varem anar a dinar a un lloc a prop de la feina, i la sorpresa va ser trobar-me davant del restaurant un remuntador per pujar a les pistes d'esquí.

El consultor germano-portugues (casat amb una francesa) no parlava dialecte com els austríacs o bavaros que a vegades costa d'entendre i va explicar un acudit molt bo:

“Quina és la diferencia entre una bavaro i un turc?” (la resposta al final)

Aquest cap serà passat per aigua, per tant no hi ha passejada pel bosc, haure d'aprofitar per escriure al blog. Aniré un moment a comprar a la carnisseria del poble que tenen la carn del pròpia bestiar i compraré weissbürst per esmorzar.

El dilluns a la oficina va ser dia de presentacions, i vaig passar tot el dia intentant mirar com estaven estructurats els programes i fitxers. Durant setmana he anat descobrint que no m'han valorat tant  programar el sistema de gestió de l'empresa, tal com em pensava, si no que ho han fet per haver estat a Movex. Ja que els programes estàndard amb els que treballen son semblants als de Movex, on havia treballat fa  anys.

El dimarts va ser dia de reis. Em varen regalar un portàtil amb connexió a internet gratuïta i un telefon BlackBerry amb trucades gratuïtes també. (pagant l'empresa). La BlackBerry es el millor telefon que he tingut fins ara, però tens la oficina a la butxaca perquè pots veure tots els mails que reps a la feina i quan he de trucar estan barrejats tots els contactes personals amb els de la feina.

Al meu lloc de treball tinc dues mega pantalles on puc obrir diferents programes a cada una i moure el cursor d'una pantalla a una altra. També tinc un  programa instal·lat en l'ordinador que veig totes les trucades de telefon que faig o em fan. Si hem truquen al telefon de la feina (em sembla que tinc el 124) i no estic a l'oficina, automàticament m'arriba la trucada a la BlackBerry.

El dimecres formació interna del producte i sistemes de producció. Varen ser dues hores i mitja. Varem arribar just i només hi havia lloc a primera fila. Va ser també com un intensiu d'alemany, però a vegades desconnectava i patia per no caure adormit. Al final de la sessió, el ponent va fer la brometa de ara us passaré unes fulles per fer un control a veure si ho heu entès. Però hi havia alguna cosa que em feia dubtar si era broma o no. Al final va treure uns fulls i va repartir l'examen. No era broma!! Però com del departament érem 3, varem quedar que faríem treball de “grup”...

L'horari laboral és de 38,5 hores setmanals. A les 5 la gent ja comença a plegar. Fem de 8-12, dinem amb 30 minuts al menjador de l'empresa per 3 euros, i de 12:30 a 4:30. I si durant la setmana treballem més hores,son menys hores que cal fer el divendres i podem plegar abans.

La vestimenta és molt informal. He portat americana fins el dijous, el divendres com plovia hem vaig posar una altra jaqueta impermeable. Tots van amb texans, algun porta samarretes, de corbates no n'he vist quasi cap. O sigui que com encara vaig amb les camises i pantalons que portava a Barcelona (el meu uniforme), sento que vaig arreglat com si anés a un a boda de llenyataires.

I això és tot. El proper dilluns marxo cap a Stuttgart per un mes. Suposo que per les nits podré anar a ballar. Aquí sense cotxe és mes complicat. Per això estic mirant ofertes. Dintre de 2 caps de setmana estic a Innsburck per un festival de tango, i com allà és una ciutat gran vull mirar una oferta d'un polo sense entrada per 200 euros al mes.

I per acabar:

“Quina és la diferencia entre una bavaro i un turc? El turc parla alemany”
(pels que viviu lluny de la cultura germànica, El dialecte bavaro costa d'entendre i Alemanya esta ple de trucs).




Erste Arbeitswoche

Am Donnerstag und Freitag ist ein extern Berater gekommen, uns zu erzählen wie laufen einige Programme. Wir waren 5 Mitarbeiter in eine Meetings Raum. Für mich war wie ein intensive deutsche Kurs. Es war merkwürdig, das der Berater in Deutschland geboren war, aber die Eltern sind aus Portugal schon lange her gekommen und es gab noch dort ein Mädchen, das in Österreich geboren ist aber die Eltern stammen aus Turkey. Der Werk wo wir waren, war nicht wo ich arbeite, es war 30 Minuten mit Auto weit weg. Am Donnerstag Nacht war nicht sehr kalt, und der Himmel war bewölkt, Freitag hat mit regen angefangen. Aber dank diesem Regen, man konnte schon Schnee auf die bergen sehen. Am mittags sind wir in Restaurant gegangen, zum essen, und vor dem Restaurant war ein Seilbahn, im Winter ski zu laufen.

Der deutsch-portugiesisch Berater, der mit eine Französin geheiratet hat, hat hochdeutsch gesprochen. Es gibt Dialekte, wie bairisch oder in österreich, die manchmal schwer sind, zu verstehen. Und dieser Berater hat ein gute Witz erzählt.

“was ist der unterschied zwischen ein Bayer und ein turker?” (Die Antwort am ende).

Dieses Wochenende wird regnen. Das bedeutet kein Spaziergang im Wald, und das ich die Zeit ausnutzen werde, in diesem blog zu schreiben. Ich werde auch zu der Metzgerei gehen, ein paar weissbürt zum Frühstück, zu kaufen.

Am Montag im Büro war der Tag um die Leute mich vorzustellen, und habe auch versucht zu sehen wie die Programme gearbeitet haben und wo waren die Datei. Während die Woche habe ich erfahren, dass die Firma hat mich mehr bewertet, für wo ich vor 10 Jahre gearbeitet habe, als für das ich programmieren kann. Hier arbeiten mit ein Software die ähnlich ist mit Movex, mit der ich gearbeitet habe.

Am Dienstag war wie mit Weihnachtsgeschenke. Ich habe als geschenkt ein Laptop und BlackBerry Telefon bekommen. Und die Anschluss im Internet und Telefonate kostenlos (bezahlt die Firma). Der blackBerry ist das beste Telephon, dass ich nie gehabt habe, aber es ist wie man am Abend auch das Büro in der Tasche hätte. Man bekommt Arbeitsmails und im Adressbuch sind die privat Telephon Nummer gemischt mit nummern von Arbeitskollege.

Ich arbeite mit zwei grössere Bildschirme wo ich mit verschiedene Programme arbeiten kann. Habe ich auch ein Programm im PC wo ich anschauen kann wer mich angerufen hat und wen man mich intern anruft, und nicht im Büro bin, ruft man direkt am meinem blackBerry.

Am Mittwoch war auch Einschulung von Produkt und Arbeitsverfahren. Es hat 2,5 stunde gedauert und als wir angekommen waren, war nur vorne einige Plätze frei. Es war auch wie ein intensive Kurs auf deutsche Sprache aber manchmal habe ich ausgeschaltet und musste vorsichtig sein, nicht einzuschlafen.... Am ende der Einschulung, haben uns gesagt das würde ein Kontrolle um zu wissen ob wir es verstanden haben, die Leute hat gelacht und ich dachte es war spass, aber es war überhaupt kein spass, sie haben Fragebogen ausgeteilt. Zum Glück waren noch von meiner Abteilung noch 2 Kollegen dabei, und haben wir ausgemacht, dass wir es in arbeitsgrupe schreiben würden.

Arbeitswoche hat hier 38,5 stunde. Um 17:00 die Arbeitskollege fangen schon an, heim zu fahren. Wir arbeiten von 8:00 bis 12:00. 30 Minuten in der Mensa zum Mittagessen und dann weiter bis 16:30. Und wann wir während die Woche länger arbeiten, können wir dann am Freitag vorher heim fahren.

In der Firma sind die Leute ganz locker angezogen. Ich habe nur 4 tage den Anzug angezogen, aber da am Freitag geregnet hat, habe ich nicht mehr getragen. Fast alle sind mit Jeans und nicht alle mit Hemd, auch mit T-Shirts. Krawatte habe noch keine gesehen. Ich bin mit meinen Hemden und Hose aus Barcelona, die mein arbeitsunifrom waren, und manchmal fühle ich mich, das ich für eine Holzfällern  Hochzeit angezogen bin.

Und das ist alles. Nächste Montag fahre nach Stuttgart für ein Monat. Ich vermute, dass ich am Abend tanzen gehen werde. Hier ohne Auto ist es schwierig. Im zwei Wochenende bin ich im ein Tango Festival im Innsbruck und wie es ein grössere Stadt ist, werde auch Angebote anschauen, ein Auto einzukaufen.

Und zum Schluss:

“was ist der unterschied zwischen ein Bayer und ein turker? Der turker spricht deutsch"

Primeres Fotos

Aquest és el banc que tinc a 4 minuts de casa i que a vegades vaig a seure al vespre. Me l´estic apropiant perque encara no he vist a ningu assegut. Avui he anat més d´hora per fer poder fer les fotos amb llum de dia.






I aquest és el paissatge que veig assegut en aquest banc!!!!!! Xulo, no? lo ideal és agafar aquestes tres fotos i posar-les una al costat de cada ja que és una serie de 3 fotos. En la foto del mig es veu el campanar del poble que serveix de referència perque visc a 1 minut de l´església. (Pel contra llum no es veuen bé les muntanyes del darrera que són immenses però havia de triar entre verd i llum o el perfil de les muntanyes).










cap de setmana

El cap de setmana va passar ràpid. Vaig buidar 2 maletes més i em vaig trobar amb les 4 maletes buides i una mica de desordre als armaris que havia anat posant les coses tal com sortia i em faltaven penjadors (encara els he d'anar a comprar). Després vaig anar a caminar una hora pel mateix bosc del primer dia. Esta molt bé, només entrar hi ha una bifurcació, decideixes agafar la de la dreta i al portes pocs minuts caminant i et trobes de sobte amb 4 bifurcacions més, o sigui que hi ha moltes possibilitats. Però la Joia de la corona la vaig descobrir diumenge i és un camí de mitja hora entre prats verds que és una passada i al final una sorpresa només per aquells que vinguin de visita....

El poble és molt tranquil i molt maco, només que l'església del poble està a la mateixa distància que tenia St. Medir, amb la diferencia que les campanes sonen tots els quarts i no se que celebren a les 6:00 del matí que comencen a sonar bastant fort i no necessito despertador.

Una altra tema és la maleïda fotosíntesi. Aquella frase feta de que no es pot dormir amb plantes perquè es mengen l'oxigen. Doncs ara imagineu que esteu rodejats de boscos en mig d'una vall amb pocs corrents d'aire. La sensació a la nit és que falta oxigen, no perquè dormi amb una planta, sinó perquè estem rodejats de boscos i muntanyes.

El diumenge vaig anar a dinar amb el J., un espanyol que fa 3 anys que viu aquí. Va venir amb la dona i la seva filla de 11 mesos. Ens ho varem passar molt bé xerrant. El tio te un germà que viu a EEUU i abans va viure 3 anys a Shanghai. I l'altre germà viu a Santiago.... de Chile.

El primer dia laboral ha estat tranquil, a les 8 estava al petit ajuntament del poble per empadronar-me, amb l'empadronament tenia autorització per obrir una compte bancaria, i amb la compte bancaria podré accedir a un mòbil i Internet. Sense empadronament no hi ha mòbil.

A la feina a les 16:30 estava mirant que feia perquè era l'hora que la gent pot començar a plegar. No he sortit dels primers però tampoc em volia quedar l'últim. Avui he sortit a les 17:15 i he anat a berenar sopar i a reposar a un banc que ja me l'he fet meu i és una passada les vistes de que disposa.

Ara aniré a dormir que ara porto 2 dies que hem llevo d'hora i abans de treballar vaig a córrer 15 minuts. M'he de preparar per esquiar. A l'hivern no podré correr si fa molt fred però ja li he dit a l'administrador de la casa que l'ajudaré a treure la neu de les voreres.



(sense traductor d'internet, a pelo)

Das Wochenende ist schnell vorbeigegangen. Ich habe die 2 Koffer ausgepackt und plötzlich hatte ich 4 leere Koffer aber die schränke waren nicht total in Ordnung, weil alles aus Koffer direkt in Regal hingestellt habe und mir fehlen noch Hänger für die Kleidung. Danach bin ich durch den Wald
eine stunde spazierengegangen. Der gleiche Wald, der ich am erste Tag hingegangen bin und es ist wirklich sehr schön. Wenn man reingeht, schon am Anfang erscheinen 2 Wege, nach links und nach rechts, nehme ich der rechts und nach wenigen Minuten erscheinen noch 4 verschieden Wege auf ein mal. Es gibt viele Möglichkeiten. Aber am schönste habe ich am Sonntagee gefunden, es ist andere weg, der 30Minutenn dauert, und am ende gibt's eineÜberraschungg nur für die kommen werden, zumBesuch....

Das Dorf ist sehr ruhig und schön. Nur die Kirche ist so weit weg wie es war St.Medir von meiner Wohnung in Barcelona. Der einzige unterschied ist dass die Glocken jede viertel klingen, aber am schlimmste ist um 6:00 morgen, wenn ich weiß nicht was feiern aber ist ziemlich laut.

Anders Thema ist die beschissenen fotosintesi. Man sagt, dass man nicht mit pflanzen schlafen darf, weil brauchen auch oxigen. Stellt Ihr vor, das alles was man sieht, ist grün und liegt in ein Tal, wo vielleicht die Luft lauft nicht immer. Das Gefühl ist, dass es wenig oxigen gibt.

Am Sonntag bin ich mit J zum mittagsessen gegangen, ein Spanier der schon hier seit 3 Jahre wohnt. Er ist mit der Frau gekommen und jetzt haben eine Tochter, die 11 Monate alt ist. Es war angenehm. Er hat 2 Bruder, eine wohnt in USA aber vorher hat 3 Jahre in Shanghai gewohnt und der andere wohnt in Santiago... de Chile.

Der erste arbeitstag war ruhig. Um 8:00 war ich schon im kleinem Rathaus, mich anzumelden. Mit Anmeldung kann ich ein Konto in ein Bank offen, und mit ein Konto kann ich nach ein Telephon fragen.

Im Arbeit war 16:30 wann man schon heim gehen kann. Ich bin nicht der erste aber auch nicht der letzte. Ich war um 17:15 heim gegangen. Nach dem ich ein bisschen gegessen habe, bin ich gegangen zu meiner Lieblingsbank, der ein sehr schöne blick hat.

Und bald gehe ich zu schlafen, seit 2 tage bin ich aufgestanden und 15 Minuten zum laufen gegangen. Ich muss mich vorbereiten um Ski zu laufen. Am Winter werde ich wegen das Wetter nicht laufen konnten, aber habe ich schon zum Hausmeister gesagt, dass ich ihm helfen werde, die Schnee von Fußgängerweg zu befreien.

Primer dia

El planing d'avui ha començat llevant-me a les 5 del matí, una mica cansat perquè ahir després de l'últim dia de classe de salsa i d'acomiadar-me de les salseres vaig arribar a casa i tenia encara que acabar de fer una maleta i recollir el pis. Per això no vaig poder anar a dormir fins a les 2.

L'avio ha sortit a les 7:30, a les 9:10 ja érem a Zurich i agafant un tren i un taxi, a les 12:30 arribava casa. M'ha obert la porta l'administrador de la casa, i després de les presentacions li he preguntat d'on era perquè tenia un nom que no era molt austríac. M'ha dit que era de servia però m'ha sorprès que no parles rus. Després parlant amb la seva dona, m'ha explicat que ella era croata i ell de bosnia (no de servia) i que varen arribar a Austria fa 20 anys pel tema de la guerra.

La primera gran decisió l'he hagut de prendre quan m'han donat la possibilitat d'escollir entre 2 pisos. Un tipus loft que tenia sol de tarda i aquesta mateixa finestra es poden veure muntanyes i verd, però que el menjador hi ha un tros de sostre inclinat perquè està sota una taulada i que es mes car de calefacció perquè és més fred però més barat de lloguer. I l'altre tenia sostres alts, un dormitori i una cuina-menjador separat, més fàcil de mantenir calent a l'hivern. Finalment, després de dubtar i anar de pis a pis per visualitzar-me a dins, i mentre l'administrador de la casa, la seva dona i la noia de personal (d'ara endavant la Susanna) em miraven, finalment m'he decidit pel loft per la llum solar. O sigui que estic escrivint a l'ordinador i amb un cop d'ull veig la cuina i el llit.

Quan he arribat ja havien arribat les 2 maletes que vaig enviar per transportista. Però les 4 maletes que portava no les he pogut obrir perquè el que és el cap del departament m'ha vingut a buscar perquè començava una reunió amb tota la gent de la empresa que es fa cada 6 mesos i la direcció de l'empesa explica com va l'empresa, dels beneficis, els problemes el sector, etc, etc...com que he arribat abans de la reunió he anat a fer un cafè al departament d'informàtica i he conegut a la gent del departament. La vestimenta és molt diferent a la que estava acostumat. He vist poques camises i moltes samarretes, no se si perquè és divendres o perquè fa calor o perquè sempre és així.

La Susanna m'ha comentat que el proper dissabte l'empresa organitza una excursió i si hi volia anar, i li he dit que si. El J., un noi de Madrid que m'havien de presentar estava per feina a la fàbrica d'Alemanya i m'ha dit que li donaria el meu telefon que així podria trucar-me. Li he dit que no calia que és molestes que sabia que tenia una filla petita i que havia d'estar amb la família. La veritat és que demà aniré a ballar tango.

Al sortir de la reunió s'ha format una cua de cotxes que volien sortir al mateix temps, de treballadors que esperaven un autobús, altres que anaven en bici i uns altres caminant. Entre tots aquells caminava jo, per la vorera dels cotxes que avançaven a poc a poc, de sobte he vist que un dels cotxes portava la C de Catalunya amb les quatre barres, he mirat l'home que el portava i que en aquell moment estava parlant per telefon i com no m'he pogut reprimir li he preguntat en alemany d'on bé això de Catalunya. No se si s'ha emprenyat però no podia respondre perquè estava conduint i parlant per telefon al mateix temps, i la cua de cotxes que estaven contemplant l'escena suposo que tampoc han entès res... però segur que ara ja hem coneixen....el tio que parla amb els conductors que parlen per telèfon....

Abans d'anar a casa he anat al Spar a comprar, he aprofitat per comprar menjar típic de la zona per sopar. I ara estic en ple proces de desfer maletes, de moment en porto una. Ara en desfaré una altra i suposo que aniré a donar una altra volta pel poble que realment és molt maco. És la mateixa sensació de vacances a La Cerdanya: vaques, carnisseries que posa que la carn és del seu propi bestiar, forns de pa autèntics i una botiga on pots comprar llet a granel i formatges que ells mateixos fan.




...la segona maleta ja està desfeta. Fa calor i només faig que treure roba d'hivern. Ara em queden dos maletes més però aniré a donar una volta al poble que vull provar d'entrar en un bosc que està al costat i si em perdo val més que no sigui fosc. Recordant la conversa amb la dona de l'administrador, també m'ha dit que no obri amb la porta a qui no conegui perquè hi ha gitanos, suposo que volia dir romanesos, com els de Barcelona. El gruix de diners que portava els he amagat sota un plat, com iaies i ara sortiré a fer el vol.





(traducció sense google ni traductor automàtic)

Der erste Tag

wie geplant, heute bin ich um 5 Uhr aufgestanden. Ich war ein bisschen müde, weil ich gestern noch zum Salsa Kurs gegangen bin, da es war der letzte Tag und wollte mich noch von den Leute verabschieden, die auch in der Übung dabei waren. Danach musste ich noch ein Koffer packen und die wohnung aufräumen. Deswegen bin ich um 2 Uhr ins bet gegangen.

Das Flugzeug ist um 7:30 gestartet und um 9:10 sind wir schon in Zurich gelandet. Dann habe ich noch mit Zug und Taxi genommen und um 12:30 meine neue Wohnung erreicht. Der Hausmeister hat die Tür aufgemacht und nach dem wir uns kennengelernt haben, habe ich ihm gefragt woher er gekommen ist, weil sein Name nicht aus österreich geklingelt hat. Er hat gesagt, dass er aus Serbien war, aber es hat mich bewundert, weil er kein russisch konnte. Danach habe ich mit seine Frau unterhalten und sie hat mir erzählt, dass sie kroatisch und er aus Bosnien war, und sie sind hier wegen Krieg vor 20 Jahre gekommen.

Die erste wichtige Entscheidung mussten ich treffen ,wann ich hatte die Möglichkeit in eine von zwei Wohnungen einziehen. Die erste Wohnung war ein loft, das licht ist am Abend reingekommen und durch ein Fenster konnte man schone Gebirge beobachten. Das essen-zimmer liegt unter Dach. Die zweite Wohnung hat die Küche und Schlafzimmer getrennt. Die Heizung war auch billiger aber die miete höherer. Ich habe darüber nachgedacht und vor Hausmeier, seine Frau und die Frau von Personalabteilung (Susanne) gezweifelt. Am ende habe ich mich für den loft entschieden, weil dort heller am Abend ist. Jetzt wenn ich sitze und schreibe, sehe ich gleichzeitig mein bett und die Küche.

Als ich angekommen bin, waren schon 2 Koffer dort, die ich bei einer Firma gesendet habe. Aber konnte ich noch keine von 4 Koffer abpacken, weil der Chef von IT-Abteilung gekommen ist, mich abzuholen, weil es heute eine metting gab, die jede 6 Monate stattfindet, und dort der gescheftsführer spricht über wie lauft die Firma, und der Markt, usw, usw... wie als ich gekommen bin, die metting hat noch nicht angefangen, habe ich ein Kaffee getrunken mit meine neue Arbeitskollege. Sie waren nicht wie hier angezogen. Nicht alle mit hemden und einige schon mit T-Shirt. Ich weiß nicht, ob es so ist, weil es Freitag oder heiß ist.

Susanna hat mir gesagt, dass es nächstes Wochenende eine Ausflug gibt, dass die Firma organisiert. Ich habe bestätig, dass ich kommen werde. Sie hat auch nach meinem telefonnumer gefragt, weil sie zu J. geben wollte. Heute wollte sie mich ihm vorstellen. Aber er war wegen Arbeit in Deutschland. Ich habe gesagt, ich wusste, dass er eine kleine Tochter hatte und vielleicht hatte er wenig zeit. Der Grund war, dass ich morgen zum Tango gehen will.

Nach der metting es gab Staub. Voll Leute die herausfahren wollten, mit Auto, Fahrrad, Bus, oder zu fus. Ich ging zu fus an die Schlange Autos entlang, wann plötzlich habe ich gesehen ein Auto mit C aus Catalunya. Gerade war er im Telefon Gespräch aber ich konnte nicht mich halten und habe gefragt woher war dieses C. Selbstverständlich hat er nichts verstanden und wahrscheinlich hat er sich überrascht, dass jemand noch mit ihm sprechen wollte. Auch wahrscheinlich die Schlange von Autos haben nichts verstanden worüber es ging, aber jetzt gibt schon Leute die mich erkennen werden.

Bevor nach hause zu gehen, bin ich ins Lebensmittel laden reingegangen. Ich habe typische essen für Abendessen gekauft. Und jetzt versuche die Koffer auszupacken. Bis jetzt habe nur ein Koffer ausgepackt. Ich werde noch ein zweite Koffer auspacken und werde im Dorf herumlaufen. Es ist sehr schön. Es ist das gleiche Gefühl, als Urlaub in la cerdanya: Kühe, Metzgerei, Bäckerei, und laden die verkaufen käse, die sie selbst produzieren.

... der zweite Koffer habe gerade ausgepackt. Es ist heiß und habe ich viel Winter Kleidung mitgebracht. Jetzt bleiben noch 2 Koffer aber gehe ich im Dorf Spazierengehen. Es gibt ein Wald, der nicht weit weg liegt und falls ich mich verlaufe, besser wenn es noch nicht dunkel ist. Ich erinnere mich noch, dass die Frau von Hausmeister empfohlen hat, nicht die Haupttür aufmachen, wenn ich jemand nicht kenne, weil es gibt viele Zigeuner. Ich stelle mir vor, die aus Rumänien kommen, wie in Barcelona. Das Geld habe ich unter ein Teller versteckt, wie die Omas immer machen und jetzt los.