LOVE KILLS CAPITALISM

Divendres dia de Blogs. El dia on la setmana laboral s’acaba i comença el cap de setmana. La frontera que els separa no sempre és robusta. A vegades els temps surten del seu espai assignat per invadir el temps veí.

Després de canviar els últims set anys varis cops de feina, de ciutat i de pis (set pisos en els últims set anys) arriba un punt en que et planteges si és l’hora de tornar a canviar o bé continuar amb aquest habit. És interessant llegir en aquests casos la vida de Dostoievski. A St.Petersburg va arribar a canviar 20 vegades de pis. La diferència és que ell canviava dins del mateix barri i en el meu cas mai ha estat així. Després de tants canvis ara soc un expert en trasllats i readaptacions. Els mecanismes que he elaborat per adaptar-me és intentar de seguida de crear rutines. Principalment amb el ball encara que continuo intentant millorar el Mètode d’adaptació. Totes aquestes rutines m’ajuden com si tingues el síndrome d’Asperger i em donen seguretat i creen uns ancoratges al lloc on et trobes que et serveixen per gaudir una mica abans de tornar a canviar.

Un d’aquests nous ancoratges és (serà) l’escriptura. Però no a casa, si no en el bar LOVE KILLS CAPITALSIM situat a la zona Universitària i ple de joventut on els caps de setmana pots passar hores i hores estudiant o escrivint només amb un cafè. S'ha d’arribar d’hora per agafar taula. Un cop acabada la jornada d’escriptura vaig a la piscina. El diumenge passat va ser el primer dia. Si funciona l'ancoratge serà com la missa dels Diumenges.