Genauso wie hier

Was fühlt man in ein ort wohnen, wo arbeitslosigkeit rund 4 % liegt?

Dieses Bild ist nur von Deutschland aber stelle mir vor, das es auch in der Schweiz und Österreich ähnlich ist.

Es gibt Gründe

Manual d'instruccions:

1. obrir http://translate.google.com/#de|ca|

2. copiar el text de sota i enganxar en el recuadre
3. Picar el boto „Tradueix“

o la manera fàcil, apretar directament aquí.

Auf verschiedene Gründe muss ich meine deutsche Sprache Kenntnisse erhöhen. Manchmal versuche deutsche Fernseher zu sehen. Manchmal versuche auch Zeitungen oder Bücher zu lesen. Aber was ich noch nicht viel geübt habe, ist zu schreiben. Deshalb benutze ich diese Möglichkeit, an diesem Blog zu schreiben, um meine deutsche Sprache zu verbessern.

Eine nicht komplette List von meinen Gründen sind folgende:

• In Nächstem Jahr überlege ich Master-Wirtschaftsingenieurwesen an einer Fern Uni zu studieren. Und wahrscheinlich werde ich schreiben müssen, Übungen an die Professoren vorzulegen.
• Dieses Sommer werde ich zwei Wochen Urlaub in Berlin verbringen.
• Russische Sprache kann ich immer noch nicht richtig wie die deutsche Sprache. Um das gleiche Niveau zu erreichen, würde ich viele stunden investieren brauchen. Deswegen ich denke, dass es viel mehr rentabel ist, auch für die Zukunft, an der deutsche Sprache zu investieren.
• Arbeitslosigkeit. Während Arbeitslosigkeit zwischen junge Leute steht rund 40 %. In Deutschland gibt es Regionen mit 4 % Arbeitslosigkeit.

Und das ist alles für heute.

Rutines Matinals II

Fins a quin punt som lliures d'escollir la informació que rebem de la mateixa manera que escollim que volem menjar? Podem escollir/filtrar els inputs que rebem? Com per exemple el que volem escoltar?

Rutines Matinals

Quan ens llevem que fem normalment? Ens rentem, ens dutxem, ens vestim, esmorzem, etc, etc... i escoltem les notícies per la radio mentre fem tot lo anterior, almenys és el que jo faig. De la mateixa manera que podem escollir el que mengem per esmorzar, podem escollir que escoltem? Segurament que direm que si, que podrem canviar d'emissora si volem. Però en comptes de sintonitzar una altra emissora, des d'aquí proposo de bon matí escoltar música, la que més ens agradi, i fer la prova durant tota una setmana. Jo ho he provat de fer-ho alguns dies recentment i es interessant. Disminueix l'ansietat de la set de noticies econòmiques. M'estressava esperar que tot se'n vagi a la merda i veure que encara no ho fa del tot. Vull que tot se'n vagi a la merda (borsa, atur, kaos polític, inestabilitat internacional, preu petroli, preu or, crisi alimentaria, ...) perquè es prenguin mesures radicals, ara el que s'està fent és posar pegats però el problema no està resolt.

Doncs escoltar música fa canviar les percepcions de l'entorn sense necessitat de fumar bolets. De moment sempre he escoltat la mateixa cançó, la banda sonora d'Amelie (la peli del mateix director que va fer MICMACS). Ara vull intentar perfeccionar aquest mètode i el cap de setmana seleccionar conscientment set músiques diferents per poder escoltar cada dia durant la setmana, les que més m'agradin i que siguin variades.

La Globalització ha mort

Només han calgut 9 dies per que el preu del petroli puges un 12 % des de la baixada del 10 % degut a l'anunci que s'utilitzarien les reserves de petroli per fer baixar el preu. Quan vaig veure que baixava aquest 10 % vagi pensar que això marcaria un canvi de tendència en els preus per dos motius: Per la utilització de les reserves i la menor demanda de petroli per la crisi. Això no ha estat així i el preu es continua enfilant.

Cal recordar que el govern espanyol va tornar a pujar el limit de velocitat de 110 a 120 km/hora perquè deien que tenien previsions de baixada de preus del petroli. Aquests també són uns cracks. Inútils! Els socialistes es mereixen estar a la oposició. I veurem al PP governant a Espanya, i tornarem a ser conscients de que el futur de Catalunya, afortunadament, no depèn dels polítics, depèn del poble.

Un preu baix del petroli hauria servit per millorar durant un temps els marges de les industries baixant els costos de l'energia i de rebot això ajudaria a millorar l'economia. Era una de les possibilitats per intentar arreglar la situació econòmica ja que la possibilitat d'injectar més diners ja s'ha esgotat.

Però l'escenari sembla que és al contrari, el petroli puja. Això vol dir gasolina cara, electricitat cara, inflació, pujada de l'euroibor, etc.... i si continua pujant, els marges de moltes industries baixaran i potser algunes hauran de tancar.

La pujada del petroli podria compensar-se amb una forta baixada del dollar pels problemes de la economia dels EEUU. (La xina ho podria evitar comprant dollars, però la xina també té la seva bombolla immobiliària i veurem que farà). L'alt preu del petroli encareix el moviment de mercaderies a nivell mundial. La baixada del dollar encareix, sobretot pels EEUU, la compra de productes xinesos. Per tant la globalització està en retrocés i tornaran les polítiques proteccionistes.

Mentre tot això passa, les borses baixen. Hi ha problemes amb els deutes de Grècia, Portugal i ara Itàlia.. Cada cop hi ha més convidats a aquesta festa... a veure quan ens conviden a nosaltres. Fins ara estàvem en pre-crisi. La crisi començarà després de l'estiu.

MICMACS (2009) Director: Jean-Pierre Jeunet

El director d'aquesta pel·lícula és del mateix que va fer Delicatessen (1991) i Amelie (2001) dos pelis que hem varen agradar molt.

Aquesta història té la mateixa atmosfera que les dues pel·lícules anteriors, personatges que podrien ser reals i que viuen en els seu món de ficció. I tot això sense utilitzar el genere de ciència-ficció.

El protagonista d'aquesta història pateix un succés que li marca la vida. Mentre estava treballant en un videoclub hi ha una persecució davant seu de dos cotxes, hi ha trets i una bala que, per casualitats rocambolesques, li entra pel front, el deixa en coma. Els metges decideixen no extreure-la i es recupera, però a partir d'aquí comença una vida que el porta al món de la indigència. Va pels carrers fent varies feines per guanyar diners fins que és adoptat per una comunitat d'indigents, tots ells molt peculiars.

L'activitat principal d'aquesta comunitat és dedicar-se a arreplegar tot el que poden i viure de reciclar aquests objectes. El protagonista està fent una ruta per recollir ferralla i per casualitat veu el logotip d'una empresa d'armament que és la mateixa que va fabricar la bala que li va entrar pel cap i just al davant d'aquesta, n'hi ha una altra que és fabricant de mines personals, entre altres productes, i és la mateixa que va matar al seu pare quan estava desactivant mines en alguna missió d'algun país àrab.

A partir d'aquí comencen les peripècies per poder-se revenjar i intentar enfrontar aquests dos fabricants d'armes perquè es barallin entre ells.

Aquesta pel·lícula és distreta encara que no ha superat les dues pel·lícules anomenades anteriorment, però la torbo interessant per varis motius. El primer és perquè no deixa de ser una crítica als fabricants d'armes francesos que tenen relacions tant amb el govern Francès com amb règims militars dictatorials d'Africa. També veig interessant de que els protagonistes siguin indigents i es dediquin a reciclar coses. Segurament en el futur tornarem a veure la importància de reciclar tant per motius ecològics com econòmics degut a la crisi que començara aviat. Ara estem en pre-crisi. I també és interessant veure com el protagonistes viuen en una comunitat de 7 membres. També degut a la crisi podria ser que augmentes un altre cop aquesta manera de viure en comunitat.