El director d'aquesta pel·lícula és del mateix que va fer Delicatessen (1991) i Amelie (2001) dos pelis que hem varen agradar molt.
Aquesta història té la mateixa atmosfera que les dues pel·lícules anteriors, personatges que podrien ser reals i que viuen en els seu món de ficció. I tot això sense utilitzar el genere de ciència-ficció.
El protagonista d'aquesta història pateix un succés que li marca la vida. Mentre estava treballant en un videoclub hi ha una persecució davant seu de dos cotxes, hi ha trets i una bala que, per casualitats rocambolesques, li entra pel front, el deixa en coma. Els metges decideixen no extreure-la i es recupera, però a partir d'aquí comença una vida que el porta al món de la indigència. Va pels carrers fent varies feines per guanyar diners fins que és adoptat per una comunitat d'indigents, tots ells molt peculiars.
L'activitat principal d'aquesta comunitat és dedicar-se a arreplegar tot el que poden i viure de reciclar aquests objectes. El protagonista està fent una ruta per recollir ferralla i per casualitat veu el logotip d'una empresa d'armament que és la mateixa que va fabricar la bala que li va entrar pel cap i just al davant d'aquesta, n'hi ha una altra que és fabricant de mines personals, entre altres productes, i és la mateixa que va matar al seu pare quan estava desactivant mines en alguna missió d'algun país àrab.
A partir d'aquí comencen les peripècies per poder-se revenjar i intentar enfrontar aquests dos fabricants d'armes perquè es barallin entre ells.
Aquesta pel·lícula és distreta encara que no ha superat les dues pel·lícules anomenades anteriorment, però la torbo interessant per varis motius. El primer és perquè no deixa de ser una crítica als fabricants d'armes francesos que tenen relacions tant amb el govern Francès com amb règims militars dictatorials d'Africa. També veig interessant de que els protagonistes siguin indigents i es dediquin a reciclar coses. Segurament en el futur tornarem a veure la importància de reciclar tant per motius ecològics com econòmics degut a la crisi que començara aviat. Ara estem en pre-crisi. I també és interessant veure com el protagonistes viuen en una comunitat de 7 membres. També degut a la crisi podria ser que augmentes un altre cop aquesta manera de viure en comunitat.
2 comentaris:
QUINA CURIOSITAT!
1991 Delicatessen
2001 Amelie
2011 MICMACS
HAUREM D'ESPERAR FINS EL 2021 PERQUÈ PUGUIS TORNAR A ESCRIURE AL TEU BLOG
Reciclar? Sostenibilitat? Ecologia?
Son totalment incompatibles amb el sistema de benestar social promogut a partir de la 2ona guerra mundial.
El consumisme que ens ha estat inculcat i generem de forma natural i incoscient. La relació ritme de vida/temps. Obligacions autoimposades.
Els tres consceptes de dalt requereixen, temps; limitar els desitjos de comoditat i benestar, afavorir l'esfors, discernir allò que ens fa feliços d'allo que amb la seva possessió pensem que podem ser feliços pero tant sols ens queden satisfaccions comparatives.
Recomano la peli: Das Ende ist mein Anfang. Victor
Publica un comentari a l'entrada