La ciutat on visc és com un amor platònic que saps que no t'estima però que et manté en un estat de sensacions que t'enganxa com en una teranyina. Passejant per la ciutat gaudeixo dels seus parcs, avingudes, activitats, qualitat de vida, etc, etc... i com més hi penso més ràpid camino per intentar allunyar-me d´aquest amor no correspost.
(veure Síndrome de Stendhal)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada