Comunicant (2 de 3)

Els dilluns habitualment quedo en un bar per jugar a escacs. Són de totes els països. D'alemanys en venen pocs. Ahir eren dos: Una dona que va viure 36 anys al Japó treballant de professora al col·legi alemany. Després de l'accident de Fukushima molts alemanys varen marxar del Japó i ella es va quedar sense feina per falta d'alumnes. L'altre alemany és un home de Berlín que parla rus i ve perquè la convocatòria la copio al grup de russos que viuen a Munic. Normalment vénen de mitjana quatre russos.

El taulell d'escacs és com una pantalla de mòbil on els jugadors concentrats analitzen les jugades. La bellesa dels escacs està en les jugades estratègiques que es preparen fins a la victòria final. Jugant a escacs pots conèixer al contrincant sense haver encara iniciat una conversa. N'hi ha que són conservadors i no arrisquen, altres que perden peces de la manera més absurda. Altres prefereixen guanyar en cada moviment en detriment de l'espectacle. A mi m'agrada jugar a l'atac i moure totes les peces una mica. A vegades surt bé i a vegades no, també s'ha de fer un joc equilibrat entre l'atac i la defensa. Totes aquestes coses també són valides per al futbol. La diferencia és que en els escacs només depèn del que faci cada jugador.

En els escacs també hi ha la modalitat de partides ràpides. Cada jugador disposa de tres minuts per fer escac i mat abans que s'acabi els temps assignat. En aquestes partides és d'admirar l'agilitat i rapidesa dels contrincants. La capacitat de crear jugades en tan poc temps.

Per totes aquestes raons, crec que en els escacs hi ha molta més comunicació que en els mòbils. Principalment també perquè la persona contra qui jugues la tens al davant. Jugar per internet ja no és el mateix, i si jugues contra una màquina encara menys.

I un apunt més sobre comunicació. Avui en el cafè on ens trobem per escriure érem cinc persones. Ens hem presentat i explicat que escrivíem. Tots anaven amb l'ordinador menys jo. Hi havia un noi de la índia, una búlgara, una australiana i una alemanya. L'alemanya era l'única que portava auriculars mentre treballava. Patètic!