veïns - 2

Un altre veí que coneixia bé era en Pavlopoulos. Me'l trobava a vegades al matí al Parking quan anava a buscar el cotxe per anar a treballar. Era la meva rutina diària, agafar el cotxe i tenir la paciència per fer una hora de trànsit fins a arribar a l'oficina. En canvi ell no tenia cap rutina, ell era taxista i només es llevava d'hora si tenia l'encàrrec d'anar a recollir alguna persona o bé si volia fer més hores. No estava malament el fet de tenir la llibertat d'escollir els horaris que volia fer. Ell tenia una feina irregular, segurament no ben pagada, però segura perquè sempre farien falta els taxistes. En cas de crisi tindria menys clients però continuaria treballant. En canvi jo tenia una feina segura. Estava en un departament de compres i amb els anys la feina havia anat evolucionant fins a dedicar-me a importar productes barats de la xina productes que abans es fabricaven aquí. Només hi havia dues opcions, importar mà d'obra amb baixos salaris o portar les fabriques on hi hagués salaris baixos. O sigui que davant d'una crisi podria ser que els oficinistes ho tindríem més complicat que els taxistes per trobar feina. Però les preocupacions d'en Pavlopoulos eren unes altres. Al matí jo encara anava adormit però quan el veia sempre preguntava alguna cosa i acabàvem conversant. Això era possible perquè era Grec i en el Mediterrani la conversa és un art. En canvi molts cops aquí conversar volia dir transmetre informació. Ja feia molts anys que ell havia arribat aquí per treballar, però quan parlava alemany encara tenia un accent grec molt fort. S'enyorava de Grècia però no tenia previst tornar.

L'últim cop que el vaig veure vàrem estar molta estona parlant. Em va ensenyar les fotos de la seva xicota, era molt guapa i molt més jove que ell. Encara estava estudiant per dentista i ell li pagava els estudis. Aquell any també havia treballat moltes hores amb el taxi per poder pagar unes vacances a Croàcia. Quan parlava de la Natasha, la seva xicota, li brillaven els ulls, però algun dia també l'havia vist molt preocupat, quan no li comprava roba o altres capricis, aleshores ella no tenia temps per quedar amb ell. Jo li deia que estigues tranquil, que ella tenia un caràcter fort però que segurament també l'estimava. M'escoltava amb atenció perquè sabia que havia anat algunes vegades a Rússia i es pensava que sabia del que parlava, però jo només el volia tranquil·litzar.

En Pavlopoulos no només coincidia amb ell al Parking de l'edifici, al vespre quan anava a comprar per omplir la nevera, ell estava quasi sempre a la taverna grega que hi ha al costat del super. Després del taxi allà era el segon lloc on passava més temps. Es trobava amb els seus compatriotes. Amb la quantitat de clubs i activitats que existien en la ciutat, no havia trobat res més interessant. No sé si se sentia gaire integrat a la manera de fer d'aquí però ell amb el taxi i la taverna ja entenia prou. Potser era un tema cultural.