veïns - 3

Viatjant per Rússia havia trobat molta gent càlida i propera. També ajudava els anys estudiant l’idioma però després de molts viatges per Sibèria també em vaig cansar i va ser quan vaig cometre el gran error de la meva vida que podria haver acabat amb tragèdia. Vaig fer petits grans canvis. Vaig passar d’estudiar el rus al xinès i vaig canviar la ciutat de Moscou per Shanghai. A l’estiu vaig anar per estudiar l’idioma i amb la curiositat de conèixer millor la cultura vaig decidir allotjar-me en una família local. Recordo que quan vaig arribar hi havia un taxista esperant-me a l’aeroport per portar-me a la família assignada. Vaig estar molta estona buscant similituds amb en Pavlopoulos, però al final em vaig cansar de no trobar-ne cap i vaig desistir en l’intent. Vàrem tardar una hora llarga, sense poder parlar perquè aquell home només entenia xines. Durant tot el trajecte mirava el cel pensant si el color groc era contaminació o bé un efecte de la llum acariciant la boira. Durant tot el camí a banda i banda de l’autopista hi havia moltíssims edificis més grans que el meu.
 

La família assignada eren molt amables i exageradament pendents de tot el que deia o feia, parlaven una mica d’angles. Em varen ensenyar el barri i vàrem anar a menjar a un restaurant deliciós. A la tarda vàrem tornar a casa, jo volia estirar-me perquè estava cansat del viatge. Ells havien de sortir per coses seves. Em varen avisar que no m’espantes que al cap d’una hora arribaria la dona de neteja. Quan tots varen marxar el pis es va quedar en silenci, no podia dormir, massa coses noves en tan poc temps. Així que vaig decidir donar una volta pel barri. Feia una mica de por perdrem, no podia ni llegir el nom dels carrers, per tant per prudència no vaig creuar en cap moment el carrer i sempre per la mateixa vorera. Al cap d’unes voltes a l'illa ja ho tenia tot vist. Vaig tornar a casa. Ja havia passat una hora i la dona havia d’haver arribat. Jo encara no tenia claus del pis. La meva sorpresa va ser que quan vaig arribar a la casa la dona de neteja no em deixava entrar. Vaig pensar que com era una altra cultura potser tenia por i jo era un desconegut. Però era evident que jo era un estranger i que ella devia estar informada de la meva arribada. Li vaig mostrar la foto de la família assignada però tampoc em va deixar passar. Vaig tornar a passejar per la mateixa vorera que ara ja coneixia molt bé, ja em sentia més segur per travessar el carrer i inspeccionar un altre carrer. Després d’una hora, confiava que en el segon intent la família ja hauria arribat. Però no, no hi eren i tampoc em deixava passar. Ningú parlava angles per poder demanar ajuda. Vaig anar a buscar el vigilant de la zona residencial on vivia, li vaig mostrar la foto de la família i l'adreça. No sé què devia entendre però em va acompanyar. Quan vàrem arribar davant de la casa va continuar sense parar per girar a la dreta al final del carrer i després de la següent cantonada un altre cop cap a la dreta. Va trucar a la porta i va sortir la família que s’alegraven de veure’m perquè ja començaven a estar preocupats. No només les persones eren semblants, els edificis també. Jo havia estat intentant entrar a casa de la veïna i per sort no estava el marit, em varen explicar que era una parella una mica estranya i el marit molt gelós. Estaven tot el dia discutint i algun cop inclús havia arribat la policia.