veïns - 5

A la Jenifer la vaig conèixer de seguida però no va ser la primera. El primer veí que vaig conèixer va ser en Hans que vivia al mateix replà. Era un home gran i com molta gent gran no tenia res a fer. Quan estava fent el trasllat i tenia tots els mobles escampats pel passadís del replà per entrar, vigilant de no ajupir-me gaire perquè l’esquena començava a fer mal, va aparèixer en Hans i sense trucar va entrar al pis perquè la porta era oberta. Després de saludar de seguida va preguntar de quin país era perquè va detectar un accent estranger. Em va molestar i després de dir-li que era de Barcelona m’hi vaig tornar i li vaig demanar de quin país venia ell. «D’Alemanya, és clar» va respondre per preguntar tot seguit si estava casat. Sense respondre li vaig fer la mateixa pregunta «i vostè?» Aleshores em va entendrir una mica perquè em va explicar que la seva dona havia mort feia dos anys i que vivia sol. El pis on estava jo, deia que era ideal per una persona sola però per una parella era massa petit. També em va explicar que aquest any celebraria els 100 anys i que ell ja no estava per trasllats.

Al cap d’uns mesos un dia al tornar a casa em va sorprendre veure una ambulància al carrer i quan vaig arribar al pis dues persones del servei d’emergència sortien del pis d’en Hans. Uns dies més tard vaig trobar una dona que no coneixia. Em va explicar que era la filla d’en Hans. Ell havia caigut i no podia caminar, per això havien decidit portar-lo a una residència. Quan vaig preguntar que farien amb el pis no em va explicar res. La filla era bastant reservada comparada amb el pare. Després d’una setmana hi havia un nou nom a la seva bustia: Dorofeeva. Encara no sabia si era Sr. o Sra. però sonava rus. Tenia ganes de trucar, entrar al pis i preguntar de quin país era. Però millor esperar una d’aquelles casualitats per coincidir a l’ascensor i aleshores el Sr. o Sra. Dorofeeva no tindria escapatòria. Tindria de temps el que dura l’ascensor en pujar o baixar 15 pisos per fer el meu interrogatori.