veïns - 7

En Johanes no era gran com en Hans però també tenia necessitats socials. Era un metge jubilat, separat de dues dones i amb quatre fills. Els fills havien marxat tots i vivien en altres ciutats excepte el més petit que devia tenir uns 25 anys i quan a l’estiu anava en pantalons curts es veien les cames del genoll cap avall totes tatuades. No vaig parlar mai amb ell, només ens saludàvem, no com el seu pare amb qui sempre parlava. Tenir un metge de veí donava una seguretat per si mai passava alguna cosa, encara que en aquest cas ell era ginecòleg. Quan el veia sovint deia que havíem de quedar per fer una copa de vi al balcó de casa seva. És sempre d’agrair una invitació per prendre alguna cosa, però encara no havíem quedat mai. Potser havia de donar jo un senyal clar per quedar però de moment eren només propostes. Ell va ser el primer que em va advertir dels problemes de la Gertrudis. Un dia que ell tornava una mica begut i va fer una mica de soroll perquè no podia obrir la seva porta va sortir la Gertrudis del seu pis també borratxa i només en calces. Va tenir la sort que en aquell moment va poder obrir la seva porta i va entrar corrents espantat per aquella aparició.

L’alcohol a més a més de socialitzador és un potent desinhibidor Un cop vaig pujar a l’ascensor amb en Johanes i la Jenifer, els dos completament borratxos i ell intentant explicar-me que era un tema professional. Per sort l’alcohol també esborra la memòria perquè ningú dels tres ha recordat mai més que vàrem pujar junts.