Croniques: Festival Tango a Holanda

Primer dia:
Una de les coses que sorprenen a Holanda és que sembla que hi hagi més qualitat de vida. Moltes bicicletes, poc transit i bon nivell de vida. Es curiós veure les motos circulant pel carril bici sense casc.

Comparant el tango d'aquí amb el de Rússia, allà hi ha molta més joventut i estic per sobre la mitja d'edat i en canvi aquí soc el nen.... també hi ha gent jove però som minoria. L'Hotel on estic esta reservat nomes per gent del tango. Surt bé de preu perquè compartim les habitacions amb altres tanguistes, son habitacions amb 3 llits. Jo vaig ser el primer en arribar a l'habitació i el primer que vaig fer va ser separar el llit de matrimoni i agafar el millor lloc. La tercera persona encara no ha aparegut, de moment només comparteixo l'habitació amb un francès.

Segon dia:
Aquesta matinada he arribat a l'hotel a les 4 després de ballar tota la nit. Només he dormit 4 hores perquè aquest matí tinc 3 hores de classe. I no he pogut dormir gaire perquè el francès ronca. M'he llevat emprenyat i quan em vestia he vist que el francès es llevava i he baixat ràpid a esmorzar per no coincidir amb ell. Al menjador per esmorzar no havia ningú, encara era d'hora, només havia tingut temps d'assaborir el suc de taronja quan ha aparegut el franchute s'ha assegut a la meva taula, i bé, hem començat a parlar. Li he perdonat la roncada perquè m'ha fet gracia. Em deia que no tenia quasi caps de setmana lliures perquè havia de treballar. I al final he pogut esbrinar quina era la feina que feia: es inseminador de vaques!!!!! I per la cara que tenia potser patia de zoofília....

Aquest matí he fet dos classes de tango i ara vaig a descansar que aquesta nit hi ha ball un altre cop.

Quan anava a les classes he passat per davant d'una casa on hi havia policia davant d'un munt de fulles de marihuana que anaven treien. Passaves per allà i feia aquella olor tant característica. Resulta que pots cultivar a casa per consum propi però si la vols comercialitzar aleshores has de pagar impostos, etc, etc...

Després he anat a descansar una mica per agafar forces per la nit. He arribat a l'habitació i el francès descansava (he pensat que no dormia perquè si no hauria roncat) quan ja estava al llit, aleshores ha aparegut el tercer home, un alemany. Hem estat parlant una mica. L'objectiu era que el francès no pogués entrar en un son profund. Però ha sigut marxar l'alemany i el francès ha començat a roncar. Jo estava tant cansat que m'ha costat menys adormir-me. Però només he pogut dormir fins que s'ha despertat el francès perquè estava tant content que s'ha posat a cantar tangos. Començo a creure que estava content perquè aviat tornara a veure les seves vaques.

Les classes han estat força interessants. Hem canviat de parella i he trobat una belga que era bastant tiquismiquis i tampoc tenia un nivell gaire elevat. El fet de que la noia fos de parla francesa i l'experiència amb el company d'habitació, només fa que confirmar tots els perjudicis que ja tenia del mon francòfon....

Tercer dia:
Aquest matí he tingut un d'aquells esmorzars que fa que aixo del tango enganxi. Me llevat i al cap de 15 minuts ja estava al menjador, havia poca gent i he saludat a dues noies que després del tanteig inicial al final m'han dit que em poses amb elles. Una vivia a Noruega i l'altra a Dinamarca, després d'una llarga estona parlant en angles hem començat amb les presentacions, quan els hi he dit que tenia un nom alemany ho han trobat una mica estrany. Però... la que vivia a Dinamarca no era danesa, era alemanya, concretament de Baviera i em parlat una mica en alemany, però resulta que la de Noruega, es deia Natasha i no era noruega, era russa. I m'he posat a parlar en rus. L'alemanya no ha quedat penjada perquè han vingut unes altres alemanyes i ja al final de l'esmorzar, quan la russa ha marxat m'he tornat a afegir amb les alemanyes Em sembla que hi havia algunes taules del costat que feien veure que no escoltaven però diria que estaven sorpresos.... senzillament un esmorzar habitual en un festival de tango...

Quart dia:

res excepcional. M'he llevat a les 7 del matí per anar a de Nijmegen a Eindhoven a agafar l'avió. He arribat a Barcelona a les cap a les 3:00, després de dinar he acabat de preparar un parell de mones. I a la nit un altre cop a ballar, que això enganxa....

Manual de Granja: Relació entre les ovelles i les especies marines.

Quan vaig a pixar, a vegades tinc pensaments. Penso en els turistes que venen i que també pixen i deixen la merda aquí per després tornar al seu país. Penso en tots els envasos de plàstic de cremes solars i menjars per emportar que quedaran en abocadors i que tardarà molt de temps en eliminar-se. Penso en tots els champus, detergents i altres líquids que també van a parar al mar. Penso en la contaminació de tots els busos turístics. I mentre això passa, la Barcelona es torna guai perquè venen molts ramats d'ovelles estrangeres i els hotelers es fan rics. Al mateix temps, en comptes d'atraure mà d'obra qualificada, el que venen son futurs cambrers per treballar en bars i restaurants a l'estiu.

I el mar, no només s'està convertint en una claveguera. Un dels principals problemes és que està augmentant la seva acidesa degut a l'absorció del CO2 que afecta al cicle del nitrogen. I això afecta directament a moltes especies marines.

REPTES EXTREMS

La competició de donar la volta al món amb veler (“Barcelona world race” en anglès) és una cosa que no faré mai però que m'agradaria. Aquest cop l'he pogut seguir i m'he sentit vinculat gràcies a que el Jaume, un ballador de tango, participava en aquesta regata. Per poder estar quatre mesos navegant per alta mar només dues persones i on es passen molts dies sense veure la costa, has d'estar preparat mentalment. No tothom està capacitat per aquests reptes. Però no només es tracta d'una regata complicada, també ha de ser complicat haver de tornar a la rutina diària un cop ja s'ha acabat. És com quan tornes de vacances però molt més difícil de digerir.

C - R - I - S - I

“CRISI”, sens dubte la paraula de moda d'aquests últims anys. Pensem que és un procés independent, que ve i s'en va sense saber perquè i que no ho podem controlar. No ens enganyem! Una de les principals causes de la Crisi és la financera. Pensàvem que els diners era com aigua que rajava d'una font i podíem accedir a la font quan tinguéssim necessitat.

El sistema econòmic el podem considerar un esser viu, i els últims anys era drogodependent dels diners. Vivíem a crèdit i es va permetre perquè beneficiava a molta gent. Els Bancs eren com els camells que traficaven amb aquesta droga-diner i també els primers interessats en augmentar la dosi anual. Ara estem en síndrome d'abstinència. No hi ha diners, els estats estan endeutats, les famílies estan endeutades i les empreses també. I de moment no tornarem a créixer com ho fèiem abans. Això vol dir que estarem uns anys amb alts percentatges d'atur i quan s'acabi aquesta “crisi” no tornarem a viure com vivíem abans, ho farem d'una altra manera. Perquè si ho féssim tindríem una altra crisi, la energètica. No hi ha prou recursos naturals per créixer a nivell planetari tal com ho fèiem ara fa 5 anys. Encara pensem que el petroli i els recursos naturals en general son infinits, és com una altra font que ens pensem que també raja sempre. Quan aquesta font hi hagi menys aigua, la crisi d'ara serà un acudit.

De la mateixa manera que no érem conscients que el diner fluïa com l'aigua. Tampoc som conscients del cost de l'energia. L'accident nuclear al Japó potser serveix per conscienciar a la gent que la generació d'energia no pot ser infinita. És lògic que a l'estiu es produeixi neu artificial per poder esquiar en un pavelló esportiu? és lògic que a l'hivern hi hagi piscines climatitzades a l'aire lliure? o que per fer un cafè necessitem una màquina connectada a la corrent elèctrica? així com que tinguem aparells elèctrics per afaitar-nos, rentar-nos les dents, fer un suc de taronja? És lògic que mengem fruites importades de sudamèrica, o altres països llunyans? Aquestes son les preguntes prèvies a si l'energia nuclear és necessària o no.

Com que no sembla que hagi d'haver un canvi important amb la política de centrals nuclears. Passaran els anys i com la quantitat d'instal·lacions nuclears augmenta i també envelleixen, i haurà més probabilitat d'accidents nuclears, per tant, dintre d'uns anys deixarem un món amb zones on no s'hi podrà viure durant segles per l'alta radicació. Ara ja n'hi ha dues: Chernobil i Fukushima.

Una mica de teories científiques – II (física quàntica)

Sovint no som conscients que és gràcies a la llum del sol que existeix el dia i la nit. Com tampoc som conscients de l'impacte que havia de tenir quan a l'any 1543 es va publicar la obra pòstuma de Copèrnic plantejant que el sol era el centre de l'univers i no la terra com fins aleshores es pensava. Aquests avenços en la ciència acaben afectant a la manera de pensar i influeixen a la societat.
Els avenços científics cada cop es produeixen de manera més ràpida i és possible que la societat no tingui temps d'assimilar-los i es produeixi una sensació de vertigen.

Una branca de la física que trobo interessant, per les repercussions que ha tingut, és la de la física quàntica que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escala dels àtoms, molècules, electrons, protons, neutrons i altes partícules més petites.

Més o menys diu això, imaginem un home caminant i donant voltes a una plaça i que el veiem passar asseguts des de la terrassa d'un bar. El primer cop veiem com passa amb la mà a la butxaca, el segon cop veiem que s'està tocant el nas i quan torna a passar s'està rascant el cap. Si utilitzem personatges de ficció, imaginem que aquest home és superman i com que camina molt ràpid ja no podrem veure on es troba, només veurem una orbita al voltant de la plaça i podrem fer suposicions d'on és troba i que està fent. Aquesta orbita seria com la d'un electró i la plaça un àtom.

El fet de la dificultat de saber on és troba superman en un determinat moment i que està fent, ens porta a haver d'utilitzar càlculs de probabilitats per determinar la seva posició. Per tant podem dir que superman està ocupant diferents posicions i que té mà a la butxaca, al nas i s'està rascant el cap, i tot succeeix al mateix moment. A partir d'aquí neixen les teories dels universos paral·lels.

A més a més del canvi de concepte que representa haver de deixar el determinisme i passar als càlculs de probabilitat per explicar la física (i la realitat). També hi ha un altre canvi de concepte important i és que l'observador que vol saber alguna cosa ja sigui de superman o de l'electró, el fet d'intentar mesurar-ho ja afecta i modifica al sistema observat. No som independents als sistemes que observem, el fet d'observar ja afecta d'alguna manera al subjecte observat.

Pensant en això últim: Quines conseqüències té el turisme en general? i el turisme en països en vies de desenvolupament en concret? Quines repercussions té observar/ mirar la televisió? O l'industria del cinema? Exactament no ho sabem, només podem fer especulacions de probabilitats.

I encara una altra conseqüència del fet d'observar: Quines repercussions té el fet d'observar un blog...?

Una mica de teories científiques - I

Recordant algunes teories i hipòtesis científiques, n'hi ha tres que m'han impactat i que son les que puc aplicar a la meva vida:

1.- Teoria del caos

3.- Teoria universos paral·lels

2.- Teoria probabilitats

La Teoria del Caos diu que una petita i insignificant variació en les condicions inicials d'un sistema pot generar grans variacions en la evolució posterior d'aquest sistema. També es coneix com efecte papallona. Una papallona que amb les seves ales mou l'aire de Pekin, pot acabar generant una tempesta a Nova York. El fet de que aquesta teoria està descrita en formules, vol dir que és determinista perquè pot predir i explicar les variacions futures. Es a dir que el caos, en el fons, te la seves pròpies lleis de funcionament i que de caòtic no te res.

Com que qualsevol acció minúscula que fem o decisió menor que prenem, pot acabar generant altres accions o decisions de dimensions i repercussions considerables, podria ser que quan decideixo escriure aquest blog, alguna persona que el llegeix pren unes decisions que tenen conseqüències en la vida d'altres persones i aquestes també prenen altres decisions importants. Al final es produeix un gran canvi de sistema que no semblava factible només amb aquestes línies. (Es pot substituir la paraula “aquest blog” per “al facebook d'un ciutadà de Líbia”).

La Teoria d'Universos Paral·lels neix arrel d'estranys fenòmens observats en la física quàntica i realment son tant apassionants que prometo un escrit exclusivament dedicat a la física quàntica. Per tant aquí només explicaré aquesta teoria i no com s'ha arribat. Bé, aquesta teoria diu que existeix un univers paral·lel ja que partim de la hipòtesis que hi ha infinits universos (o dimensions) però que les coses que poden succeir son finites, per tant ni haurà com a mínim un univers o dimensió que serà exactament igual al que estem ara en aquest moment. Això costa d'imaginar però hi ha un altre exemple més terrestre: Agafem infinits micos i els posem davant d'un ordinador i que comencin a escriure. El primer mico potser començarà a escriure: “unbb”, el segon “unab”, el tercer “una mic”, i així tots els infinits micos. Doncs n'hi haurà com a mínim un que haurà començat: “Una mica de teories científiques – I” i haurà escrit el mateix que ara esteu llegint aquí.

Aplicacions, doncs quan dubteu que potser hauríeu d'haver fet una cosa i no l'altra, segurament en un altre univers vareu decidir fer la que havíeu descartat. No se, igual ajuda per a consolar-se...o igual esta succeint realment en una altra dimensió...

La Teoria de probabilitats és massa senzilla per explicar-la. Però esta bé saber quines probabilitats d'èxit tenim abans de prendre una decisió. Però rellegint l'escrit dels cervells (planificació d'exercicis per a la salut-mental). Les decisions no només es prenen en el neocòrtex (cervell racional), també ho fan en el sistema límbic (cervell emocional) per tant a vegades hi ha decisions que semblen molt lògiques però no sabem per que però no son les que hem pres.

Una altre aplicació pràctica d'aquesta teoria combinada amb la d'universos paral·lels és que aquest escrit que ara estas llegint, tens la probabilitat del 50 % que l'hagi escrit jo, l'altre 50 % pot ser un d'aquests infinits micos que s'ha posat davant de l'ordinador. I això significa que hi ha un 50 % de probabilitats que les teories de la evolució humana no siguin certes (sempre i quan es demostri que el blog que llegiu és el d'un mico).

Planificació d'exercicis per la salut (mental)

Per intentar cuidar el cos i fer salut, entre setmana, quan vaig al gimnàs intento fer bicicleta estàtica per reforçar cardiovascular, a vegades una mica de cinta per enfortir la musculatura de cames, o piscina per l'esquena i columna vertebral. Però els caps de setmana intento fer treballar de manera conscient un altre òrgan vital, el cervell.

Vaig començar a pensar en tot això quan vaig llegir un article d'intel·ligència emocional i un altre sobre una malaltia que patien alguns músics professionals d'una espècie de col·lapse o "curtcircuit" del sistema nerviós que impedia tocar l'instrument en que tota la vida havien estat practicant. I això era degut a la repetició reiterada d'un moviment. És a dir, que necessitem fer coses noves per exercitar el cervell.

Les conclusions a que he arribat després de llegir alguns articles per internet, és que el cervell està principalment estructurat en tres parts. Segurament és una manera fàcil de simplificar el seu funcionament ja que no ho sabem tot d'aquest òrgan com per exemple com s'origina el pensament, la consciència, i moltes altres qüestions.

Les tres parts son:

Cervell reptilià

Sistema límbic

Neocòrtex

El cervell reptilià és la part més antiga del cervell en la seva evolució. És bàsicament l'instint de supervivència. Actua amb respostes automàtiques per respirar, el bategar del cor, fugir o atacar, buscar aliment, etc...

El sistema límbic és la part intuïtiva que genera les respostes emocionals a partir de la memòria de les vivències associades. Gestiona les emocions com la por, la tristesa, l'alegria, la ira, etc, etc...

I el neocòrtex, l'escorça externa del cervell, és la part més nova del seva evolució. S'encarrega de les respostes analítiques utilitzant la informació que recull dels altres dos cervells. Aquesta part no només gestiona amb la memòria el passat o el present, també te la capacitat de generar escenaris futurs.

Aquests tres cervells estan interconnectats i segurament el fet de fer-los treballar és bo perquè interactuïn entre ells i s'entrenin a gestionar tota la informació rebuda. Ha de ser bo pels nens perquè pugin ampliar al màxim les seves capacitats d'aprenentatge i en la gent adulta tenir una vida saludable i retardar el màxim temps possible qualsevol malaltia relacionada amb el cervell com el alzheimer.

Planing pel cervell reptilià

Un bon exercici pel cervell reptilià, és el fet de viatjar, però no fer el turista d'una gran ciutat tal com si fos un parc temàtic (com per exemple Barcelona), sinó viatjar sol per un país desconegut amb poques possibilitats de comunicar-nos, segur que és una de les poques maneres de trobar-nos en entorn totalment nou i aquesta tensió és la que activa aquest cervell reptilià. Com quan els caçadors primitius exploraven noves selves en busca d'aliment.

Desconec si el funcionament del cervell reptilià te alguna relació amb la pujada d'adrenalina, però si fos així, segur que els esports de risc o generar situacions d'estres de manera controlada també deuen anar bé.

Planing pel sistema límbic

Pel que fa al sistema límbic, on reposen les emocions. Un bon exercici per exemple podria ser en una tarda anar a veure una peli de tensió i en acabar anar a veure un drama. Segur que veure aquestes pel·lícules de forma seguida genera emocions diferents que després s'han d'ordenar.

L'art en general és una manera que permet modular les percepcions i ens permet plantejar-nos coses des de nous punts de vista.

Planing pel neocòrtex

I finalment per treballar el neocòrtex potser ajuda el llegir, estudiar un idioma, jugar als escacs, escriure un blog, etc...

Planing de la quarta dimensió

Hi ha una quarta dimensió que no se on ubicar-la i és l'espiritual. Potser és la connexió amb nosaltres mateixos (o una bona connexió entre totes les parts del cervell), o la sensació de benestar psíquic. Això és gràcies a les endorfines que és una substancia que genera el nostre propi cos.

Les drogues el que fan és fer pujar les endorfines exageradament, aleshores el cos deixa de generar les seves pròpies endorfines i la persona necessita continuar prenent drogues per sentir-se bé i mantenir uns nivells d'endorfines acceptables.

El que fa augmentar les endorfines de forma natural és escoltar música. La música no deixa de ser un massatge pel cervell ja que cada nota incideix a un lloc diferent en funció de la freqüència del so. També va bé el caminar, ballar, fer exercici, quedar amb amics, etc... i les endorfines també és poden generar amb la meditació o amb el ioga. No deixa de ser curiós que per augmentar les endorfines serveixi tant el fer esport com el fet d'estar-se quiet meditant.

Segurament em deixo moltes coses que es poden fer, si en sabeu algunes de bones, si-us-plau no dubteu en comentar-ho aquí així els lectors podrem aprendre més coses.