Una mica de teories científiques – II (física quàntica)

Sovint no som conscients que és gràcies a la llum del sol que existeix el dia i la nit. Com tampoc som conscients de l'impacte que havia de tenir quan a l'any 1543 es va publicar la obra pòstuma de Copèrnic plantejant que el sol era el centre de l'univers i no la terra com fins aleshores es pensava. Aquests avenços en la ciència acaben afectant a la manera de pensar i influeixen a la societat.
Els avenços científics cada cop es produeixen de manera més ràpida i és possible que la societat no tingui temps d'assimilar-los i es produeixi una sensació de vertigen.

Una branca de la física que trobo interessant, per les repercussions que ha tingut, és la de la física quàntica que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escala dels àtoms, molècules, electrons, protons, neutrons i altes partícules més petites.

Més o menys diu això, imaginem un home caminant i donant voltes a una plaça i que el veiem passar asseguts des de la terrassa d'un bar. El primer cop veiem com passa amb la mà a la butxaca, el segon cop veiem que s'està tocant el nas i quan torna a passar s'està rascant el cap. Si utilitzem personatges de ficció, imaginem que aquest home és superman i com que camina molt ràpid ja no podrem veure on es troba, només veurem una orbita al voltant de la plaça i podrem fer suposicions d'on és troba i que està fent. Aquesta orbita seria com la d'un electró i la plaça un àtom.

El fet de la dificultat de saber on és troba superman en un determinat moment i que està fent, ens porta a haver d'utilitzar càlculs de probabilitats per determinar la seva posició. Per tant podem dir que superman està ocupant diferents posicions i que té mà a la butxaca, al nas i s'està rascant el cap, i tot succeeix al mateix moment. A partir d'aquí neixen les teories dels universos paral·lels.

A més a més del canvi de concepte que representa haver de deixar el determinisme i passar als càlculs de probabilitat per explicar la física (i la realitat). També hi ha un altre canvi de concepte important i és que l'observador que vol saber alguna cosa ja sigui de superman o de l'electró, el fet d'intentar mesurar-ho ja afecta i modifica al sistema observat. No som independents als sistemes que observem, el fet d'observar ja afecta d'alguna manera al subjecte observat.

Pensant en això últim: Quines conseqüències té el turisme en general? i el turisme en països en vies de desenvolupament en concret? Quines repercussions té observar/ mirar la televisió? O l'industria del cinema? Exactament no ho sabem, només podem fer especulacions de probabilitats.

I encara una altra conseqüència del fet d'observar: Quines repercussions té el fet d'observar un blog...?