Una mica de teories científiques - I

Recordant algunes teories i hipòtesis científiques, n'hi ha tres que m'han impactat i que son les que puc aplicar a la meva vida:

1.- Teoria del caos

3.- Teoria universos paral·lels

2.- Teoria probabilitats

La Teoria del Caos diu que una petita i insignificant variació en les condicions inicials d'un sistema pot generar grans variacions en la evolució posterior d'aquest sistema. També es coneix com efecte papallona. Una papallona que amb les seves ales mou l'aire de Pekin, pot acabar generant una tempesta a Nova York. El fet de que aquesta teoria està descrita en formules, vol dir que és determinista perquè pot predir i explicar les variacions futures. Es a dir que el caos, en el fons, te la seves pròpies lleis de funcionament i que de caòtic no te res.

Com que qualsevol acció minúscula que fem o decisió menor que prenem, pot acabar generant altres accions o decisions de dimensions i repercussions considerables, podria ser que quan decideixo escriure aquest blog, alguna persona que el llegeix pren unes decisions que tenen conseqüències en la vida d'altres persones i aquestes també prenen altres decisions importants. Al final es produeix un gran canvi de sistema que no semblava factible només amb aquestes línies. (Es pot substituir la paraula “aquest blog” per “al facebook d'un ciutadà de Líbia”).

La Teoria d'Universos Paral·lels neix arrel d'estranys fenòmens observats en la física quàntica i realment son tant apassionants que prometo un escrit exclusivament dedicat a la física quàntica. Per tant aquí només explicaré aquesta teoria i no com s'ha arribat. Bé, aquesta teoria diu que existeix un univers paral·lel ja que partim de la hipòtesis que hi ha infinits universos (o dimensions) però que les coses que poden succeir son finites, per tant ni haurà com a mínim un univers o dimensió que serà exactament igual al que estem ara en aquest moment. Això costa d'imaginar però hi ha un altre exemple més terrestre: Agafem infinits micos i els posem davant d'un ordinador i que comencin a escriure. El primer mico potser començarà a escriure: “unbb”, el segon “unab”, el tercer “una mic”, i així tots els infinits micos. Doncs n'hi haurà com a mínim un que haurà començat: “Una mica de teories científiques – I” i haurà escrit el mateix que ara esteu llegint aquí.

Aplicacions, doncs quan dubteu que potser hauríeu d'haver fet una cosa i no l'altra, segurament en un altre univers vareu decidir fer la que havíeu descartat. No se, igual ajuda per a consolar-se...o igual esta succeint realment en una altra dimensió...

La Teoria de probabilitats és massa senzilla per explicar-la. Però esta bé saber quines probabilitats d'èxit tenim abans de prendre una decisió. Però rellegint l'escrit dels cervells (planificació d'exercicis per a la salut-mental). Les decisions no només es prenen en el neocòrtex (cervell racional), també ho fan en el sistema límbic (cervell emocional) per tant a vegades hi ha decisions que semblen molt lògiques però no sabem per que però no son les que hem pres.

Una altre aplicació pràctica d'aquesta teoria combinada amb la d'universos paral·lels és que aquest escrit que ara estas llegint, tens la probabilitat del 50 % que l'hagi escrit jo, l'altre 50 % pot ser un d'aquests infinits micos que s'ha posat davant de l'ordinador. I això significa que hi ha un 50 % de probabilitats que les teories de la evolució humana no siguin certes (sempre i quan es demostri que el blog que llegiu és el d'un mico).