Ara ja fa més de 30 anys que hi ha democràcia a Espanya després d'una d'una dictadura. Encara que jo considero que és una democràcia de baixa qualitat, a molta gent fins ara ja li anava bé i es podia tenir la sensació que sempre havíem viscut així. Però els canvis socials i polítics tenen recorreguts temporals més llargs i aquí encara és tot massa recent. Estem en plena transformació per no dir evolució.
Fins ara hem viscut un període prolongat de creixement amb alguna crisi que ha durat poc, però la crisi econòmica actual crec que és completament diferent a les anteriors i que potser necessitarem encara ben bé 4 anys per estabilitzar la economia i sense generar llocs de treball. Tenim un deute exagerat, impagable, i alguns països com Irlanda, Grècia o Portugal reben injeccions de diners perquè no podrien funcionar sense elles. A nivell mundial hi ha inflació en les matèries primes i aliments. Tensions en el nord d'Africa i problemes ecològics per creixement de grans poblacions com pot ser Xina. Tot això produeix massa desequilibris.
La democràcia actual no sabem si està preparada per aguantar totes les situacions descrites anteriorment. Situacions que coincideixen en un moment polític molt important, principalment perquè tenim la sensació de que el partits són maquinàries per mantenir el poder i que estan incapacitats per resoldre els problemes que tenim. El partit que governa a Espanya és un desastre, però la alternativa que hi ha i que tindrà uns bons resultats aquest diumenge tampoc inspira confiança. Una situació que fa que la gent estigui cansada de la política i augmenti el que s'anomena “desafecció”.
La democràcia està en qüestió per la mala situació econòmica i el descontentament de la gent envers els polítics. Això vol dir que poden haver canvis importants. Són com els terratrèmols que sorgeixen quan hi ha massa pressió entre les plaques del subsol. Són moviments naturals, que no es poden impedir.
Davant d'aquesta situació veig positiu que hi hagi moviments socials de protesta, que haurien d'augmentar a mesura que el 20 % d'atur no baixi en els propers anys. No és normal que amb aquest percentatge d'atur hi hagi una població tan poc reivindicativa. També trobo bé que la societat civil s'organitzi, per exemple, per convocar Consultes pel Dret a Decidir la independència de Catalunya.
La situació econòmica és critica, després de les eleccions sortirà molta merda que ara és sota la catifa i vindran més retallades i més conflictes socials, veurem quines conseqüències tenen i de quina envergadura són. Però està bé que la gent es mobilitzi per intentar canviar una cosa que no funciona.
No vaig veure el debat dels candidats a l'alcaldia de Barcelona, només vaig veure els resums però em varen semblar tots bastant patètics, per tant jo votaré algun partit petit que encara no te representació i que presenta opcions ambicioses, més radicals. Tot sigui per canviar les estructures de poder que hi ha a Barcelona, i els popularment coneguts com “Xupopteros”.
2 comentaris:
Coincideixo gairebé amb tot els que exposes però voldria anar més a fons del que ententnc és l'arrel de tot plegat.
1er)El que en diem la democràcia després del franquisme es va elaborar sota els mateixos hereus del franquisme que van tolerar el joc democràtic als partits fins aleshores a la clandestinitat amb l'amenaça de l'exercit al darrera i tota l'estructura politico-económico-cultural dominant durant els darrers 40 anys, amb un rey instituit per en Franco.
2on) Els nous partits "democràtics" veien la possibilitat d'assolir el govern de l'estat amb el màxim d'escons al parlament pels seus amics i adictes. El parti estava pel davant de l'interès del pais.
3er) per guanyar les eleccions dels següents 4 anys calia guanyar-se el vot de les majories: peonades, subvencions, favoritismes, si cal, anti-catalanisme, i vendre pels mitjans de comunicació lo be que viviem sota aquell partit.
4rt) És va fomentar la cobdicia de la població, la comoditat-gandularia o abséncia d'esforç individual, i el papà estat ho resolia tot i podiem viure tranquils.
Aixö fomentat per un nivell d'economia fictic, endeutat i amb un 4% del PIB del qual un 2% (intueixo) provenint de la Comunitat Europea. Diner que no es van destinar per fer el futur sinó per a garantir els escons de les properes eleccion.
5è) tots plegat ens hem acomodat a un vbon biure amb el mínim esforç (vere p.e. el ni-ni) i els pares que van lluitar per sortir de la miseria que no volien que els seus fill patissin (pobrets).
6è) cada pais té el govern que es meriex.
7è) Només hi veix un camí pel futur. Cultura, cultura i cultura i fomentar el pensament critic. Victor
Al comentari anterior cal afegir al punt 1 er) el punt
1 er bis)
Als 3 anys de democràcia incipient es produeix el 23 F, el 23.2.1981 amb l'emisari Tejero en nom d'una autoritat superior...qui era? l'assalt al Parlament legalment constituit. Avu8i encar no sabem qui era aquesta autoritat superior ni com o que va preparar una trama molt ben organitzada. Ens han fet creure el que han volgut però no hi ha transparència sobre aquest fet. ¿En sabia alguna cosa el rei? ell era i és el cap dels exercits de terra mar i aire i l'exercit a totes les casernes estaven preparades per prendre el poder que ja havien près a la televisió i la radio.
Aquest fet em recorda, que el besavi del rei, Alfons XIII, no poguen atendre les peticions que li reclmaven els poderosos deavant del poble llis, el 15 de setembre de 1923 va nomenar a Primo de Rivera governador de l'estat, mentre el rei passa a 2on terme i posteriorment és exiliat. El mateix va passar amb el germà de la reina Sofia a Grecia, que després d'un cop militar el 21 d'abril de 1967 passa a ser una dictadura i Constantí II és exiliat.
Aquest intent de cop d'estat amb en Tejero al cap davant va aigualir la constitució de les autonimies, i el govern de torn va cedir a les presions dels franquistes i van intaurar el "café para todos", generant el problema que actualment tenen tant l'estat espanyol actual i les propies autonomies com la Rioja o Castilla la Manxa, que sense història nacional han de rebre el mateix tracte per part de l'estat que Catalunya. Seguim per tant sota les presions dels "totalitaris" sobre la politica actual de l'estat espanyol que tant afavoreix els partits nacionalistes espanyols: PP, PSOE+PSC. Victor
Publica un comentari a l'entrada