Ja són ben curiosos els mecanismes de presa de decisions (consultar escrit sobre el cervell racional, emocional i instintiu). Tenia varies opcions per aquest estiu i volia esperar encara fins a començaments de Juliol per decidir-me. Potser les diferents opcions es van definint millor, o bé en sorgeixen altres de més atractives. Vaig decidir començar a mirar preus d'avions per calcular més o menys el pressupost de cada opció. Era un moment de recopilació de dades per després poder-les analitzar racionalment, amb calma. Però en una d'aquestes consultes, vaig veure que el vol que mirava arribava a Berlín un dissabte d'agost, cap al migdia, amb temps per anar tranquilament a algun lloc on m'allotjaré (que encara no tinc) . Vaig veure que la tornada no estava malament, també en un dissabte, així tindria el diumenge al matí per descansar i al vespre per anar a ballar. Vaig tornar a mirar els dies i els horaris, vaig treure la cartera, vaig agafar la targeta i vaig realitzar la compra.
Més endavant hauré de buscar l'allotjament. Com que allà hi ha molts estudiants intentaré buscar una habitació en un pis compartit per 2 setmanes. Primer contactaré amb amics que viuen, han viscut, o tenen contactes a Berlín. Si no trobo res, buscaré directament per Internet. Encara tinc temps.
Després de pagar el bitllet, seguidament vaig buscar un curs que ja havia vist anteriorment de rus i vaig fer la inscripció. O sigui que al final les meves vacances consistiran en 3 hores de classes de rus cada matí, al vespre quedar amb amics o gent que conegui per allà i si no sempre hi ha la opció de museus o teatres, això si, guardar forces per anar a ballar a la nit.
(Pensant en l'escrit sobre la CRISI i l'alt percentatge d'atur. Si la generació dels nostres avis treballaven dissabtes i diumenges amb llargues jornades, però la dels nostres pares ja no treballaven els caps de setmana i alguns ja tenien divendres a la tarda festa. Si no hi ha feina per tothom, no podria ser que per crear llocs de treball és treballessin menys hores a fi d'ocupar a més gent? Encara no este
m preparats però és qüestió de temps. I amb més temps, més vacances i més industria de l'oci i turisme.... al final haure d'obrir un restaurant per fer paelles en un chiringuito de la platja. Alguna persona sap ballar sevillanes?)
m preparats però és qüestió de temps. I amb més temps, més vacances i més industria de l'oci i turisme.... al final haure d'obrir un restaurant per fer paelles en un chiringuito de la platja. Alguna persona sap ballar sevillanes?)
2 comentaris:
Amb el què arribes a ballar tu,...no saps ballar sevillanes? T'imagino amb "peineta y traje de flamenca"...igual que el Falete!
Jo mentres et faré les paelles!!
Tothom pot passar's-ho be. Molts es pensen que els hi ha de venir de fora.
Qui volgui passar's-ho be s'ha d'esforçar i ha d'haver après. Cercar bitllets d'avió adequats, allotjaments económics, cursets de rus, hores de ball i tot aixó farcit d'amistats i amics requereix d'un aprenantatge i una perseverancia amb els amics i els propis principis, i ser conscient que la finalitat nostra de cada u és ser feliç acompanyat de persones que ens son properes o hem conegut esporadicament. Salut i força, i per molts anys. Victor
Publica un comentari a l'entrada