Sociabilitat laboral

Els que som afortunats i treballem, ens toca passar normalment 8 hores en un entorn de gent diversa amb els que hem de conviure, treballar i... aguantar. A vegades tenim la sensació que hi ha molta gent que te responsabilitat però que no te la capacitat de gestionar i ens indignem. També irrita quan hi ha gent amb la que hem de treballar i no tenen voluntat de resoldre coses i pensar amb una mica de lògica i sentit comú. Però entre altes coses per això ens paguen a final de mes.

De les empreses que he conegut, he vist els dos extrems, empreses amb molta pressió, rotació de personal i possibilitats d'assumir responsabilitats amb poc temps i empreses amb molt poca rotació de personal i plantilles més estables. En les dues hi ha avantatges i desavantatges, però crec que al final depèn principalment de les persones amb les que has tingut la sort de treballar.

Aquest entorn de persones diverses, a vegades capacitades, a vegades inútils, és pot dir que formen un entorn social. I un dels principals problemes quan una persona es jubila o perd la feina és la pèrdua d'aquest entorn. Un altre problema és la falta d'activitat i també la pèrdua dels ritmes biològics com és llevar-se, dinar, anar a dormir habitualment en els mateixos horaris.

A més a més, les persones que es jubilen o perden la feina, si no han estat capaces de crear una activitat paral·lela i un entorn social, segurament tindran problemes per adaptar-se a la nova situació.

Per tant per aquelles persones que es puguin trobar en aquesta situació, les meves recomanacions són que busquin activitats per fer i mantenir els ritmes biològics.

Fa temps que vaig fer una llista de totes les activitats que faria si no tingues feina. I quan la repasso, veig que hi ha moltes coses interessants que es podrien fer. Encara que moltes d'elles es poden fer perfectament mentre es treballa i no cal esperar a jubilar-se.

Al mateix temps penso que no es pot tenir una vida només ociosa si aquest oci no aporta alguna cosa a la societat, perquè treballar és un intercanvi amb la societat. Tu aportes alguna cosa i reps la recompensa per aquesta aportació en forma de diners. Per tant la qüestió és plantejar quines necessitats existeixen i que puc fer jo per cobrir aquestes necessitats. Dues coses que se m'acudeixen seria totes les coses orientades a la gent gran perquè cada cop n'hi haurà més. I al turisme perquè malgrat no m'agradi és una industria potent. Convido a aportar les vostres idees i propostes sobre quines necessitats hi ha perquè d'aquí poden néixer noves possibles orientacions professionals per gent desorientada...

També cal pensar que degut a la situació econòmica actual hi ha molta gent que es trobarà en l'atur i que no poden aportar res a la societat perquè no hi ha necessitat. Com es resol això? El jubilats també tenen aquesta sensació però com que ja estan fora de la vida laboral la situació és una mica diferent.

I per últim, que passa si apareix un altra volcà Islandès abans que comenci la temporada turística? Com afectaria a la economia?

1 comentari:

Anònim ha dit...

Al lloc de treball s'ha de conviure amb els companys d'igual nivell jerarquic, i contemporitzar amb la jerarquia superior d'acord als objectius i les estratègies de la empresaque que haurien d'estar clarement marcats. Amb les jerarquies subordinades cal ser respectuos i establir clarament les funcions a desenvolupar d'acord amb les politiques de la empresa.
Entre companys no és el més adequat establir amistats personals. Noves o diferents funcions de treball o objectius de l'empresa poden suposar una canvi en les relacions personals quan s'han establert llaços d'amistat, i per altre banda quan una amistat entre companys es trenca altera el normal funcionament de la feina,
el rendiment i pot distorcionar els objectius i el bon taranà a l'empresa. Donde tengas la olla no metas... o alguna cosa així.

La jubilació pot ser un greu deteriorement de la persona quan la feina ha estat la seva raó d'xistir. VIVIA PER TREBALLAR EN COMPTES DE TREBALLAR PER A VIURE.
La possible frustració depen també del grau cultural de la persona independenment del seu nivel socioeconómic.

Duant la vida laboralo convé tenir altres activitat que ilusionin. Art, esport, natura, social, voluntariat, manualitats, etc. etc. O varies alhora combinades entre sí i amb un bon grup d'amics i una familia estable com a port d'anclatge. No és possible començar a ilusionar-se pocs mesos o anys abans de la jubilació. S'ha de fomentar l'interès molt abans perque sigui una part de la teva vida mentre ets jove. Victor