La primavera és intensa en la mateixa mesura que ho hagi estat l'hivern. Hi ha llocs on els hiverns son suaus i les primaveres també, sense intensitat, monòtones i avorrides. Aquesta climatologia ha d'influenciar d'alguna manera a les persones, com també ho ha de fer el fet de viure rodejat de muntanyes o enmig d'un desert on podem resseguir l'horitzó com una recta constant mentre donem voltes sobre nosaltres mateixos. Tampoc és el mateix viure tocant a mar o terra endins. Ni viure hiverns amb llum solar de 6 hores en comptes de 2 hores amb un sol que frega l'horitzó i no acaba d'aixecar-se. Aquesta diferencia és deguda a la inclinació de l'eix de la terra que sembla que per cada terratrèmol o tsunami important augmenta la seva inclinació. Potser al cap d'uns milers d'anys aquest eix s'haurà inclinat tant que només serà habitable una franja al voltant de l'equador perquè a la resta seran climes extrems amb hiverns foscos i freds i estius intensos.
Tots aquest fenòmens climàtics i geogràfics segur que ens determinen. Potser tant sols som una expressió de la terra en funció de la zona on ens trobem. Som el caràcter de la terra, només l'hem d'escoltar.
1 comentari:
Evidentment, l'home s'adapta a l'entorn per a sobreviure. Sempre ha estat aixi. Probalement hi ha coincidència de caràcters entre persones dels dos hemifèris quan estan equidistants de l'ecuador en la mateixa mesura i l'entorn és similars (continetal, marí, etc.). Es poden observar diferàncies entre els caribenys que gairebé no experimenten diferències entre estiu i hivern i els lapons amb diferències climàtiques de més de 50ºC que ha de soportar els pulmons amb l'aire que respiren i han de ser previsors per grantir aliment per tot l'any, previsió que als caribenys no els cal.
Publica un comentari a l'entrada