Sociabilitat Marina

En aquests moments la meva passió és el ball, principalment el Tango, encara que estic fent cursos de Salsa i Claqué i l'any passat vaig estar aprenent el Lindy Hop (Swing). Aquesta setmana he iniciat un curs d'una nova matèria que crec que m'enganxarà perquè és una cosa que al mateix temps que fas esport, et permet aïllar-te d'una ciutat sorollosa com Barcelona i rodejar-te de natura, concretament d'aigua de mar... He començat un curs de Patí Català que te la característica que no té timó és maniobra amb el pes del que la porta. És una embarcació d'origen de les costes de Barcelona i Maresme i va néixer entre els anys 1920 i 1925 a les platges de Badalona, originàriament era una bancada sobre dos flotadors i anava amb rems. S'utilitzava per allunyar-se de la costa i poder banyar-se ja que l'aigua prop de la costa estava molt bruta. Aquestes embarcacions varen anar evolucionant i posteriorment és va col·locar un màstil i dos cascs en comptes dels flotadors. Aleshores va ser quan davant de tanta diversitat de models varen decidir fer una regata per escollir un model unificat i poder facilitar la seva producció ja que fins aleshores era molt artesanal. La varen guanyar amb diferència els germans Mongé que es dedicaven a la exportació de fusta i a l'any 1942 havien dissenyat un model que és el que encara s'utilitza avui en dia amb la única diferència que abans el màstil era de fusta i ara és d'alumini. Tot i que de tant en tant encara es veuen embarcacions amb el màstil de fusta.

Tornant al tema del títol i en contraposició a la sensació d'estar sol enmig del mar i veure Barcelona des de una altra perspectiva, l'altre dia vaig quedar amb un amic i uns amics seus. Val a dir, i relligant-ho amb el tema del ball, que ballant coneixes molta gent amb la que no només balles si no que també és un entorn social on sovint et vas trobant la mateixa gent i al final és com un modus vivendi. Doncs l'altre dia vaig sortir amb un grup de gent que va ser una sensació estranya perquè semblava que ells s'ho passaven bé parlant i dient tonteries amb unes copes de vi i jo més aviat m'avorria. No se si era el tipus de gent, o de conversa, però està clar que no tornaré a quedar amb aquesta gent. I veient també l'evolució dels “grups” d'amics de tota la vida, ja se quins seran els meus objectius del mil·lenni, continuaré ballant i ara, a més a més, navegant.